Demostra perspicàcia i fes feliç Jehovà

1, 2. Què és la perspicàcia, i com ens ajuda?

HAS sentit mai que algú t’ha tractat amb menys respecte del que et mereixies? O alguna vegada t’ha semblat que algú s’ha fet una idea equivocada de tu o que t’ha tractat injustament? Has afrontat mai certa situació que t’espantava molt? Si és així, segurament has comprovat en primera persona que, en circumstàncies com aquestes, no és gens fàcil reaccionar de la manera correcta. Afortunadament, Jehovà ens parla a la seva Paraula d’una qualitat que ens ajuda tant en aquestes com en moltes altres situacions. Quina? La perspicàcia.

² La perspicàcia és l’habilitat de veure més enllà del que es veu a simple vista. Ens permet entendre, per exemple, per què ha passat el que ha passat, o per què algú ha actuat de certa manera. Com a conseqüència, ser perspicaços ens ajuda a actuar sàviament. A tall d’exemple, la perspicàcia fa que sapiguem què hem de dir i quan hem de dir-ho, però, sobretot, quan és moment de quedar-nos callats (Sl. 4:4; Prov. 10:19). També ens permet controlar la nostra ira i passar per alt les ofenses dels altres (Prov. 19:20). A més, ens ajuda a acceptar tant els consells com la disciplina. Així doncs, quan demostrem perspicàcia, no només alegrem Jehovà, sinó que també ens beneficiem nosaltres i aquells que ens envolten. I això és especialment cert en situacions en què l’opció més fàcil seria respondre malament o enfadar-nos amb l’altra persona. Per tant, analitzem tres relats bíblics que demostren com aquesta qualitat fa que siguem més humils, que mantinguem la calma i que confiem plenament en Jehovà.

REACCIONA AMB HUMILITAT, I NO AMB ORGULL

3. Qui era Naaman?

³ Si volem fer feliç Jehovà, no podem ser orgullosos (1 Pe. 5:5). I precisament la perspicàcia ens ajuda a aconseguir-ho. Pensa, per exemple, en el cas de Naaman. Era un home molt important a Síria, una nació situada al nord d’Israel. De fet, era el cap de l’exèrcit del rei. Malgrat això, patia de lepra, una malaltia terrible a la pell (2 Re. 5:1).

4. Per què podem dir que Naaman va actuar sàviament?

⁴ La servidora de la dona de Naaman, que era una nena israelita, va explicar a la seva mestressa que a Israel hi havia un profeta que podia curar el seu marit (2 Re. 5:2, 3). Naaman podria haver pensat perfectament: «Què m’ha de dir a mi una simple nena, que és esclava i, a més, prové d’una nació enemiga?». Però Naaman va saber veure més enllà. En lloc d’ignorar-la amb arrogància, humilment va decidir fer-li cas. Així que va demanar permís al rei de Síria i va marxar cap a Israel amb l’esperança de curar-se (2 Re. 5:4, 5).

5. Què va passar quan Naaman va arribar a Israel?

⁵ Naaman va entrar a la cort del rei Jehoram d’Israel, esperant que el curessin. Però Jehoram va pensar que l’únic que volia el rei de Síria era buscar baralla. Quan el profeta Eliseu es va assabentar de tot plegat, va demanar a Jehoram que enviés Naaman a casa seva (2 Re. 5:6-9). Segur que el que va passar a continuació va ser molt diferent del que Naaman s’esperava. Eliseu ni tan sols va sortir a rebre’l, sinó que va enviar un missatger a dir-li què havia de fer per curar-se (2 Re. 5:10).

6. a) Per quins motius és possible que Naaman reaccionés amb orgull? b) Com van demostrar perspicàcia els servidors de Naaman, i quin en va ser el resultat? (2 Reis 5:13, 14.)

⁶ D’entrada, a Naaman no li van agradar ni les instruccions ni el missatger que les portava. I és que «es va indignar» i «se’n va anar enfurismat» (2 Re. 5:11, 12). Però, per quin motiu? Pot ser que sentís que no se l’estava tractant amb el respecte que mereixia com a líder de l’exèrcit de Síria. O potser va pensar que les instruccions d’Eliseu menyspreaven la seva nació. Fos com fos, Naaman estava decidit a fer mitja volta i tornar-se’n a casa, però els seus servidors van mostrar perspicàcia i li van suplicar que s’ho pensés dues vegades. Així doncs, Naaman va deixar de banda el seu orgull i, amb humilitat, va fer el que Eliseu li havia manat. Com a resultat, es va curar (llegeix 2 Reis 5:13, 14).

7. Què ens ensenya el relat de Naaman? (Proverbis 22:4.) (Mira les imatges.)

⁷ Què podem aprendre d’aquest relat? Que la perspicàcia ens permet veure més enllà del que es veu a primer cop d’ull, i això inclou les aparences. També, demostrem ser perspicaços quan no ens deixem endur per les nostres emocions. Aquesta qualitat ens ajuda a ser humils. De fet, fa que reconeguem que no tenim totes les respostes i que necessitem l’ajuda dels altres, especialment la de Déu. Tot i que, en aquell moment, Naaman no adorava Jehovà, va demostrar cert grau de perspicàcia a l’escoltar amb humilitat els altres: entre ells, la nena israelita, els seus servidors i, encara més important, el representant de Jehovà, Eliseu. Sí, Naaman va ser capaç de veure més enllà del seu orgull ferit i, com a conseqüència, va prendre una decisió sàvia i es va curar. I nosaltres? Abans de respondre a certa qüestió —com ara un consell bíblic amb el qual no estem d’acord, o una instrucció teocràtica que no acabem d’entendre— no hauríem d’aturar-nos un moment i analitzar si el que estem a punt de dir o fer denota orgull o humilitat? (Llegeix Proverbis 22:4.)

REACCIONA AMB CALMA, I NO AMB IRA

8. En quins moments ens pot costar mantenir la calma?

⁸ A vegades, hi ha situacions que ens poden fer sentir frustrats o indignats. La perspicàcia ens ajuda a mantenir la calma i no reaccionar amb ira. Ara bé, hem de reconèixer que això no sempre és fàcil, perquè pot ser que realment tinguem motius per sentir-nos disgustats amb el que algú ha fet o ens ha dit (Ef. 4:26 i la nota d’estudi «cuando se enojen»). Vegem ara com David i Abigaïl van demostrar perspicàcia en una situació tensa.

9. Com va tractar Nabal a David?

⁹ Imagina l’escena: David i els seus homes estan vivint com a fugitius al desert de Paran (1 Sam. 25:1). Malgrat la seva difícil situació, mostren bondat als pastors d’un home ric anomenat Nabal i protegeixen els seus ramats (1 Sam. 25:15, 16). Quan arriba el moment d’esquilar les ovelles, David envia missatgers a Nabal per desitjar-li el millor i demanar-li si té res de menjar que els pugui oferir (1 Sam. 25:6-8). Però Nabal no mostra gens ni mica d’agraïment per tot el que David i els seus homes han fet per ell. Ben al contrari, respon amb menyspreu i arrogància, i fins i tot els insulta (1 Sam. 25:10, 11).

10. Com van demostrar ser perspicaços tant David com Abigaïl? (1 Samuel 25:32, 33.) (Mira la imatge.)

¹⁰ Com t’hauries sentit si això t’hagués passat a tu? No ens estranya que David s’enfadés molt. Era un home amb molt de caràcter i, en aquell moment, estava tan indignat que volia matar Nabal (1 Sam. 25:13, 21, 22). De fet, ja estava de camí per fer-ho quan Abigaïl, l’assenyada esposa de Nabal, el va aturar. Per què podem dir que Abigaïl va ser perspicaç? Perquè va saber veure més enllà de la reacció explosiva de David. Va entendre que era un bon home i va fer tot el que va poder per ajudar-lo a controlar la seva ira. Li va portar un generós regal i, amb humilitat, li va donar un consell molt savi (1 Sam. 25:18, 23-31). D’altra banda, David també va demostrar perspicàcia, escoltant-la amb atenció i reconeixent que el que Abigaïl deia reflectia l’opinió de Jehovà. Gràcies a això, David es va calmar i no va cometre un error gravíssim (llegeix 1 Samuel 25:32, 33).

11. Com ens pot ajudar la perspicàcia quan estem enfadats? (Proverbis 19:11.)

¹¹ Què podem aprendre d’aquest relat? La perspicàcia fa que reaccionem amb calma, encara que tinguem motius de sobres per estar enfadats. Aquesta qualitat ens ajuda a preveure les conseqüències de les nostres paraules i accions (llegeix Proverbis 19:11). Quan Abigaïl va recordar a David com se sentiria Jehovà si ell seguia endavant amb les seves intencions, David va aconseguir controlar la seva ira. Per tant, si hi ha res o algú que et faci bullir la sang, no caiguis en la temptació de respondre sense pensar (Jm. 1:19). Dedica temps a fer oració i a entendre què en pensa Déu i com se sent. Això t’ajudarà a calmar-te i farà feliç Jehovà.

12. Com ens poden ajudar els altres a ser perspicaços i mantenir la calma?

¹² Igual que Jehovà va utilitzar Abigaïl per aconseguir que David veiés més enllà del problema que tenia al davant, avui també pot utilitzar altres germans per ajudar-nos a ser perspicaços. Així doncs, abans de reaccionar davant d’una situació frustrant, per què no parles amb un cristià madur? Segurament, et pugui ajudar a veure les coses des d’una perspectiva més objectiva (Prov. 12:15; 20:18). D’altra banda, si se’t presenta l’oportunitat d’ajudar un amic que es troba en una situació semblant, podries imitar Abigaïl? Pots ajudar-lo a veure l’assumpte tal com el veu Jehovà. Sens dubte, ell beneirà els teus esforços per ajudar els altres a ser perspicaços i mantenir la calma.

REACCIONA AMB CONFIANÇA, I NO AMB POR

13. Com ens ajuda la perspicàcia a veure més enllà de les nostres pors?

¹³ A vegades, afrontarem situacions que ens facin por. Però la perspicàcia ens ajudarà a veure més enllà de les nostres pròpies pors i a recordar que qualsevol situació que ens espanti no és res si la comparem amb l’impressionant poder de Jehovà (Sl. 27:1). Ell pot ajudar-nos a superar qualsevol problema, fins i tot aquells que semblen ser un carreró sense sortida. Així ho demostra el que li va passar al profeta Jonàs. Encara que era un home espiritual, necessitava tenir més perspicàcia per complir una assignació difícil.

14. Per què es devia haver espantat Jonàs al rebre l’assignació de Jehovà?

¹⁴ Jehovà va donar a Jonàs una assignació aterridora: viatjar fins a Assíria i proclamar als habitants de Nínive un missatge de condemna (Jon. 1:1, 2). Com t’hauries sentit tu si haguessis rebut aquesta instrucció? Pensa que, tan sols per arribar a Nínive des d’Israel, Jonàs havia de caminar durant un mes aproximadament. A més, els assiris eren famosos per ser molt agressius i violents. De fet, a Nínive se la coneixia com «la ciutat que vessa sang» (Na. 3:1, 7). Així que, en lloc de complir la seva assignació, Jonàs va decidir fugir (Jon. 1:3).

15. Com es va enfortir la confiança que tenia Jonàs en Jehovà? (Jonàs 2:6-9.)

¹⁵ Mentre Jonàs estava fugint ben lluny de Nínive, Jehovà li va recordar fins a quin punt és poderós, salvant-lo de manera espectacular (Jon. 1:15, 17). El profeta va aprendre una gran lliçó. Va deixar de pensar en tots els aspectes que li feien por d’aquella assignació per centrar-se en el fet que Jehovà podia protegir-lo de qualsevol perill que es trobés (llegeix Jonàs 2:6-9). Així que, quan Jehovà li va donar una segona oportunitat per complir aquella comissió, Jonàs no va dubtar ni un segon a acceptar-la. Va anar fins a Nínive, i la seva predicació va salvar la vida de moltes persones (Jon. 3:5).

16. Com ens ajuda la perspicàcia quan tenim por? (Proverbis 29:25.) (Mira les imatges.)

¹⁶ Què podem aprendre d’aquest relat? No volem permetre que res, ni tan sols la por als altres, ens paralitzi en el nostre servei a Jehovà (llegeix Proverbis 29:25). Hem vist que va ser la perspicàcia el que va ajudar Jonàs a veure més enllà dels seus temors i a centrar-se en el suport que rebia de Jehovà. Igual que ell, nosaltres també volem deixar de centrar-nos en les nostres pròpies pors i meditar sobre com Jehovà ens ha protegit i guiat en el passat. A més, ens serà útil reflexionar en l’exemple de germans i germanes que han superat les seves pors i, confiant en Jehovà, han dut a terme assignacions difícils (Heb. 13:6).a Així doncs, demostrem que som perspicaços al confiar plenament en el nostre Pare i a l’ajudar els altres a fer el mateix.

SEGUEIX ADQUIRINT PERSPICÀCIA

17. Què podem fer per ser més perspicaços?

¹⁷ En aquest article, hem comprovat que la perspicàcia ens ajuda a superar les situacions complicades que afrontem a la vida. Per tant, què hem de fer per ser més perspicaços? Bé, Jehovà és la Font de la perspicàcia, i ell ens la regala mitjançant la seva Paraula i el seu esperit sant (Neh. 9:20; Sl. 32:8). Ens dona consells perquè sapiguem prendre bones decisions i controlar les nostres emocions (Sl. 119:97-101). Així doncs, adquirim més perspicàcia quan analitzem amb cura el que diu la Bíblia i demanem a Jehovà en oració el seu poderós esperit. Això ens permet veure el quadre complet i, com a conseqüència, saber com actuar perquè el que diguem i fem reflecteixi el que Jehovà pensa (Prov. 21:11, notes).

18. Què estàs decidit a fer?

¹⁸ No deixem mai de buscar i valorar la perspicàcia que Jehovà ens dona (Sl. 14:2). Si ho fem, no ens apartarem «del camí de la perspicàcia» (Prov. 21:16). Ben al contrari, estarem encara més decidits a ser perspicaços en tot moment i en qualsevol situació. I, com a resultat, farem Jehovà molt feliç!