Van fer la voluntat de Jehovà

Una nena que va parlar amb valentia

AL SEGLE X a. de la n. e., la relació entre Israel i Síria no era bona i estaven constantment en guerra. De fet, els tres anys de pau que hi va haver durant aquest període van ser tan inusuals que van quedar registrats a la Bíblia (1 Reis 22:1).

Als israelites els aterrien les bandes de saquejadors dels siris. Algunes d’elles estaven formades per centenars de soldats que atacaven, saquejaven i raptaven israelites de totes les edats per esclavitzar-los, fins i tot nens.

En un dels atacs que aquestes despietades bandes van fer a la terra d’Israel, es van emportar una nena (2 Reis 5:2). A Síria va haver de conviure amb persones desconegudes que adoraven altres déus, com ara el sol, la lluna, les estrelles, els arbres, les plantes i, fins i tot, les pedres. És molt probable que se sentís fora de lloc i que estigués molt espantada. De ben segur que va veure una gran diferència entre aquelles persones i la seva família i amics, que servien l’únic Déu verdader, Jehovà. Tot i ser lluny de casa, aquesta nena va defensar el nom de Jehovà amb una valentia extraordinària i va aconseguir canviar la vida del cap de l’exèrcit del rei de Síria. Vegem com ho va fer.

Va ser valenta i no es va quedar callada

La Bíblia no menciona el nom d’aquesta nena, però sabem que es va convertir en servidora de la dona de Naaman, un valent guerrer del rei Ben-Hadad II (2 Reis 5:1). Tot i que era un home molt respectat per la gent del seu país, Naaman patia una terrible malaltia, tenia lepra.

Probablement, el bon comportament d’aquesta nena va fer que la dona de Naaman confiés en ella. Potser li va demanar com ajudaven a Israel les persones amb lepra. Amb molta valentia, la nena va dir a la seva mestressa: «Si el meu senyor anés a veure el profeta que hi ha a Samària, ell li curaria la lepra» (2 Reis 5:3).

La dona de Naaman no va pensar que aquelles paraules fossin el fruit de la imaginació d’una nena. De fet, van explicar al rei Ben-Hadad el que la nena havia dit. El rei va enviar Naaman juntament amb altres homes a parlar amb aquell profeta que es trobava a Samària, una ciutat que estava a 150 quilòmetres (2 Reis 5:4, 5).

Naaman es cura

Naaman i els seus homes es van presentar davant del rei Jehoram d’Israel amb una gran quantitat de diners i una carta de Ben-Hadad que explicava els motius de la seva visita. Ara bé, Jehoram era adorador d’ídols i no tenia fe en el profeta de Déu. Per tant, va pensar que les intencions de Naaman no eren bones i que en realitat buscava una confrontació. Quan el profeta Eliseu es va assabentar de la seva reacció, li va enviar un missatge perquè fes venir Naaman a casa seva (2 Reis 5:6-8).

Quan Naaman va arribar a casa d’Eliseu, el profeta va enviar un missatger a dir-li: «Ves al Jordà i renta’t set vegades, i la teva pell es curarà i quedaràs net» (2 Reis 5:9, 10). En escoltar aquestes paraules, Naaman es va indignar perquè pensava que per curar-lo Eliseu faria un miracle espectacular davant de tothom, així que li va dir: «Que no són l’Abanà i el Parpar, els rius de Damasc, millors que tots els rius d’Israel? No em puc rentar en aquells rius i quedar net?». Aleshores va fer mitja volta i se’n va anar de la casa d’Eliseu enfurismat. Ara bé, els seus servidors el van fer raonar i finalment va accedir-hi. Tot seguit, es va submergir al Jordà set vegades «i la seva pell es va curar, es va tornar com la pell d’un nen, i va quedar net» (2 Reis 5:11-14).

Després, Naaman va tornar on estava Eliseu i va dir: «Ara sé que no hi ha Déu a cap lloc de la terra excepte a Israel». És més, va afegir: «El teu servent no tornarà a fer ofrenes cremades ni sacrificis a cap altre déu que no sigui Jehovà» (2 Reis 5:15-17).

Què n’aprenem?

Naaman no hauria pogut anar a veure Eliseu i curar-se si aquella nena no hagués parlat amb valor. Avui, molts joves fan el mateix. A l’escola, estan envoltats d’altres estudiants que no serveixen Jehovà. Tot i així, defensen les seves creences amb valentia i alguns d’ells ho fan des de ben petits.

Vegem l’exemple de l’Alexandra, una nena de cinc anys que viu a Austràlia. Quan va començar l’escola, la seva mare va demanar a la mestra si podia parlar amb ella per explicar-li les seves creences com a testimonis de Jehovà. Ara bé, no s’esperava el que va passar a continuació. La mestra li va dir: «Ja estic al cas d’algunes de les vostres creences, així com del que l’Alexandra farà i no farà a l’escola». La mare es va quedar molt sorpresa perquè no hi havia més testimonis a l’escola. La mestra va afegir: «L’Alexandra ja ens ha informat de tot». Encara que era molt petita, aquesta nena havia parlat amb la seva mestra amb molt de respecte.

Igual que l’Alexandra i la nena israelita, els joves que parlen de Jehovà amb valentia compleixen les paraules que trobem a Salm 148:12 i 13: «Nois i noies, vells i joves, tots junts. Que tots ells alabin el nom de Jehovà, perquè només el seu nom està a una altura inaccessible. La seva majestat està per sobre de la terra i del cel».