Com podem mantenir l’alegria quan cuidem algú?

1, 2. Com veu Jehovà aquells que estan cuidant algú? (Proverbis 19:17.) (Mira les imatges.)

«LA MEVA dona i jo portem més de 32 anys casats», explica en Jin-yeol, un germà de Corea. «Fa cinc anys que la cuido, perquè té Parkinson i gairebé no es pot moure. Me l’estimo molt i em fa molt feliç ajudar-la. Ella dorm en un llit ortopèdic a casa i, cada nit, em poso al seu costat i dormim agafats de la mà».

² I tu, estàs cuidant algú que està malalt, com ara un pare, un cònjuge, un fill o un amic? Si és així, segur que valores el privilegi de tenir un paper tan important en la seva vida. A més, al fer-li costat, estàs demostrant el teu amor per Jehovà (1 Tim. 5:4, 8; Jm. 1:27). Tot i això, no sempre és fàcil i, de ben segur, afrontes reptes que els que t’envolten ni tan sols s’imaginen. A vegades et pot semblar que ets l’únic que pateix. Potser els altres només et veuen somriure, però quan estàs a casa, et costa contenir les llàgrimes (Sl. 6:6). Encara que ells no siguin conscients del que estàs passant, Jehovà sí que ho sap (compara-ho amb Èxode 3:7). Ell valora cadascuna de les teves llàgrimes i cada sacrifici que fas (Sl. 56:8; 126:5). Es fixa en tots els teus esforços per cuidar aquella persona que tant t’estimes. De fet, els veu com un préstec personal que li fas a ell, i promet recompensar-te (llegeix Proverbis 19:17).

3. Quins reptes devien afrontar Abraham i Sara mentre cuidaven Taré?

³ A la Bíblia hi trobem molts relats d’homes i dones que cuidaven algú. Pensa en l’exemple d’Abraham i Sara. Quan van sortir d’Ur, Taré, el seu pare, tenia uns 200 anys. Malgrat això, els va acompanyar en el viatge cap a Haran, en el qual van recórrer uns 960 quilòmetres (Gèn. 11:31, 32). Sens dubte, estimaven molt Taré, però cuidar una persona gran en un viatge tan llarg no devia ser bufar i fer ampolles. En aquella època, s’acostumava a viatjar en camell o en burro, així que segur que passar dies sencers muntat sobre un animal no devia ser gens fàcil, sobretot amb aquella edat. No ens costa imaginar Abraham i Sara sentint-se cansats o, a vegades, fins i tot esgotats. El que sí que sabem del cert és que Jehovà els va donar les forces que necessitaven per aguantar. I farà el mateix amb tu (Sl. 55:22).

4. Què analitzarem en aquest article?

⁴ Et serà més fàcil seguir cuidant la persona que estimes si no perds el goig (Prov. 15:13). Aquesta qualitat ens permet sentir-nos feliços malgrat les circumstàncies (Jm. 1:2, 3). Com la podem cultivar? Una manera és demanant a Déu que ens ajudi a mantenir una actitud positiva. En aquest article, analitzarem quins reptes afronten les persones cuidadores i què poden fer per mantenir l’alegria. Després, veurem com la resta els podem donar suport. Però, abans de res, examinem per què és tan important no perdre l’alegria si estem cuidant algú.

PER QUÈ NO ÉS FÀCIL MANTENIR L’ALEGRIA QUAN HEM DE CUIDAR ALGÚ?

5. Per què és important mantenir l’alegria si estem cuidant algú?

⁵ Si perdem l’alegria quan estem cuidant algú, és molt probable que acabem exhausts (Prov. 24:10). Això podria fer que ens costés ser amables i continuar ajudant de bona gana. Per tant, vegem quines coses ens poden robar l’alegria si estem en aquesta situació.

6. Què pot fer que alguns cuidadors acabin esgotats?

⁶ Sentir-se esgotats. Una germana que es diu Leah explica: «Inclús si tot va bé, al final del dia sento que m’he buidat, que ja no em queda res més per donar. A vegades, no tinc les forces emocionals ni tan sols per contestar un missatge de text». A alguns els costa poder dormir prou o trobar moments per desconnectar. Una germana anomenada Inés diu: «Mai dormo el que necessito. Durant la nit, m’aixeco cada dues hores per atendre la meva sogra. I fa molts anys que el meu marit i jo no marxem de vacances». A d’altres se’ls fa una muntanya haver de dir que no quan se’ls convida a algun lloc o haver de rebutjar assignacions teocràtiques perquè la persona que estimen necessita la seva atenció les 24 hores del dia. Com a conseqüència, es poden sentir sols i atrapats en la seva rutina.

7. Per què han de lluitar alguns cuidadors contra els sentiments de culpa o de dol?

⁷ Haver de lluitar contra els sentiments de culpa o de dol. Una germana que es diu Jessica comenta: «Sovint penso que hauria d’estar fent més per cuidar el meu pare, i quan em dedico temps a mi mateixa, després em sento culpable i egoista». Alguns cuidadors tenen sentiments de culpa perquè els frustra la seva situació; a d’altres els preocupa no estar fent el suficient; i n’hi ha que ho passen malament perquè, en un moment de debilitat, han dit alguna cosa que ha ferit la persona que cuiden (Jm. 3:2). D’altra banda, alguns ploren la pèrdua de la persona vigorosa i sana que abans tenien al costat. Una germana anomenada Barbara diu: «Un dels reptes més grans és veure com, cada dia, la persona que tant m’estimo es va apagant una mica més».

8. Explica una experiència que demostri com unes poques paraules d’agraïment poden tenir un gran efecte.

⁸ Pensar que no els valoren. Com pot arribar a passar això? Possiblement no els donen les gràcies o no els feliciten gaire sovint per tota la seva feina i els seus esforços. Ara bé, fins i tot unes poques paraules d’agraïment poden tenir un gran impacte (1 Tes. 5:18). Una germana anomenada Melissa diu: «A vegades ploro de frustració, però quan els que cuido em diuen “gràcies per tot el que fas per mi”, tot canvia. Aquestes expressions de gratitud m’ajuden a aixecar-me amb ganes l’endemà i em donen les energies que necessito per continuar cuidant-los». L’Ahmadu i la seva dona cuiden la seva nebodeta, que pateix crisis epilèptiques. Aquest germà explica com el fa sentir rebre les seves mostres d’agraïment: «Tot i que ella no entén plenament els sacrificis que implica cuidar-la, m’omple el cor de felicitat quan ens dona les gràcies o intenta escriure en una noteta: “Us estimo”».

COM POTS MANTENIR L’ALEGRIA?

9. Com podem demostrar ser modestos?

⁹ Sigues modest (Prov. 11:2). Ningú pot fer tot el que li agradaria, així que hauràs de triar quines coses fer i, a vegades, serà necessari dir que no. Però no passa res; de fet, això demostra que estàs sent modest. A més, si algú s’ofereix a fer alguna cosa per tu, agraeix-li-ho i accepta la seva ajuda. Un germà que es diu Jay comenta: «Tots tenim el temps i les energies limitats. Si som realistes i no intentem fer més del que podem, aconseguirem no perdre l’alegria».

10. Què has de tenir en compte si estàs cuidant algú? (Proverbis 19:11.)

¹⁰ Tingues discerniment (llegeix Proverbis 19:11). Si ho fas, podràs mantenir la calma davant d’una situació difícil. El discerniment t’ajudarà a entendre per què la persona que estàs cuidant parla o actua de certa manera. Algunes malalties poden fer que es comporti d’una forma molt diferent de com és en realitat (Ecl. 7:7). Per exemple, algú amable i considerat es pot tornar tossut i rondinaire, o podria convertir-se en una persona exigent, pessimista o cínica. Així que, si estàs cuidant algú que pateix un problema crònic de salut, et pot ser molt útil informar-te sobre la seva malaltia. Com més entenguis la seva condició mèdica, més fàcil et serà identificar certs comportaments com a símptomes de la malaltia i no com a trets de la seva personalitat (Prov. 14:29).

11. Quines coses importants hem d’assegurar-nos de fer cada dia? (Salm 132:4, 5.)

¹¹ Dedica temps a enfortir la teva amistat amb Jehovà. A vegades, hauràs de treure temps d’altres activitats per poder atendre els assumptes «més importants» (Fili. 1:10). Un d’aquests és enfortir la teva relació amb Déu. El rei David va fer del servei a Jehovà el centre de la seva vida (llegeix Salm 132:4, 5). De la mateixa manera, és important que cada dia trobis algun moment per llegir la Bíblia i orar. Una germana anomenada Elisha diu: «Parlo amb Jehovà, llegeixo els Salms i medito en el que he llegit, i això em dona molta pau i felicitat. L’oració és un autèntic salvavides per a mi. I, en molts moments al llarg del dia, li demano que m’ajudi a mantenir la calma».

12. Quan cuidem algú, per què és important que no oblidem la nostra pròpia salut?

¹² Cuida la teva salut física. Quan portem vides ocupades, com és el cas de les persones que cuiden algú gran o malalt, pot ser tot un repte seguir una dieta equilibrada, ja que és difícil trobar temps per anar a comprar aliments frescos o cuinar plats nutritius. Però si volem tenir el cos i la ment sans, és essencial menjar bé i mantenir un bon programa d’exercici. Així que, encara que tinguis poc temps, assegura’t d’incloure aliments saludables i exercici regular en el teu dia a dia (Ef. 5:15, 16). A part d’això, intenta dormir el necessari (Ecl. 4:6). Alguns estudis demostren que el son ajuda a eliminar toxines del cervell. L’article «Com dormir pot afectar l’estrès», publicat per Banner Health, una institució mèdica dels Estats Units, afirma que dormir prou pot contribuir a reduir l’ansietat i ens ajuda a ser més resilients davant l’estrès. A més, faràs bé de programar temps per a l’esbarjo (Ecl. 8:15). Una cuidadora explica què l’ajuda a mantenir l’alegria: «Quan fa bon temps, surto una estona i gaudeixo de l’escalfor del sol. També m’intento organitzar, com a mínim un cop al mes, per passar el dia fora amb una amiga».

13. Per què va bé riure? (Proverbis 17:22.)

¹³ No perdis el sentit de l’humor (llegeix Proverbis 17:22; Ecl. 3:1, 4). Riure és una bona medicina per a la teva salut física i mental. Si estàs cuidant algú, ja deus saber que els canvis i els imprevistos estan a l’ordre del dia. Però quan te’ls prens amb humor i te’n rius en comptes d’enfadar-te, la situació es fa més suportable. A més, riure amb la persona que cuides us aproparà l’una a l’altra.

14. Com et pot ajudar parlar amb un amic de confiança?

¹⁴ Parla amb un amic de confiança. Malgrat tots els teus esforços per mantenir l’alegria, és normal que de tant en tant sentis que ja no pots més. Quan això passi, faràs bé d’explicar a un bon amic com et sents (Prov. 17:17). Segur que no et jutjarà ni s’escandalitzarà pel que dius, sinó que t’escoltarà amb atenció i et dirà el que necessites per continuar endavant i no perdre l’alegria (Prov. 12:25).

15. Per què ens fa feliços parlar de la nostra esperança?

¹⁵ Imagina com serà la vostra vida al paradís. Intenta tenir present que la tasca que tens ara de cuidar la persona que estimes és temporal; no forma part del propòsit original de Jehovà per als humans (2 Cor. 4:16-18). «La vida de veritat» encara la tens per endavant! (1 Tim. 6:19.) Així que, per què no parleu de les coses que fareu junts al nou món? Sens dubte, us farà molt feliços (Is. 33:24; 65:21). Una germana anomenada Heather diu: «Sovint recordo a les persones que cuido que aviat cosirem juntes, sortirem a córrer o passejarem en bici. També prepararem pa i cuinarem per als nostres éssers estimats que hauran ressuscitat. Llavors, donem gràcies a Jehovà per l’esperança tan bonica que tenim».

COM ELS PODEM AJUDAR LA RESTA?

16. De quines maneres podríem ajudar un cuidador de la nostra congregació? (Mira la imatge.)

¹⁶ Ofereix-los un cop de mà perquè puguin descansar. Els germans de la congregació podem ser de gran ajuda si ens oferim a passar temps amb la persona gran o malalta. Això donarà al cuidador l’oportunitat de desconnectar i tenir temps per a si mateix (Gàl. 6:2). Alguns germans han organitzat un programa setmanal de visites per tal d’ajudar de manera regular. La Natalya, una germana que cuida el seu marit que no pot caminar, explica: «Un germà de la congregació ve una o dues vegades a la setmana per estar amb ell. Prediquen junts, xerren o fins i tot veuen una pel·lícula. El meu marit està encantat, i a mi em permet dedicar-me temps i fer coses que m’agraden, com ara sortir a passejar». En altres casos, alguns germans inclús s’han ofert per anar a dormir a casa del malalt, i així la persona que el cuida pot gaudir d’una bona nit de descans.

17. Què podem fer per ajudar-los durant les reunions?

¹⁷ Ajudem-los durant les reunions. Sovint els cuidadors estan tan ocupats atenent les necessitats de l’altra persona que no es beneficien gaire de les reunions o els congressos. Podríem seure amb ells en alguna d’aquestes ocasions, encara que sigui una estona? O, si el malalt no pot sortir de casa, per què no ens oferim per anar-hi, connectar-nos a la reunió junts i així el cuidador pot assistir-hi en persona?

18. Què més podem fer pels germans que estan cuidant algú?

¹⁸ Felicitem-los de tot cor i fem oració per ells. Els ancians de la congregació fan bé d’animar regularment els germans que cuiden algú (Prov. 27:23). I, sense importar les nostres circumstàncies, tots podem posar el nostre granet de sorra per fer-los saber sovint que els valorem i els estimem. A més, podem demanar a Jehovà que els continuï donant l’ajuda i les forces que necessiten per no perdre mai l’alegria (2 Cor. 1:11).

19. Què ens espera en el futur?

¹⁹ Ben aviat, Jehovà eixugarà totes les llàgrimes dels nostres ulls. Les malalties i la mort ja no existiran (Ap. 21:3, 4). «Els coixos saltaran com els cérvols» (Is. 35:5, 6). Les tristes conseqüències de la vellesa i l’angoixa de veure patir algú que estimem seran «coses del passat [que] no seran recordades» (Is. 65:17). Però, fins i tot ara, mentre esperem amb il·lusió el compliment de totes aquestes meravelloses promeses, Jehovà segueix fent-nos costat. Així que, continuem demanant-li forces i ell ens ajudarà a «aguantar-ho tot amb paciència i goig» (Col. 1:11).