Medita sobre com de compassiu és el nostre Gran Sacerdot, Jesús

1, 2. a) Per què va enviar Jehovà el seu Fill a la terra? b) Què analitzarem en aquest article? (Hebreus 5:7-9.)

FA UNS 2.000 anys, Jehovà va enviar el seu Fill unigènit a la terra. Per què ho va fer? D’una banda, per alliberar la humanitat del pecat i la mort, i per eliminar tots els problemes que ha causat Satanàs (Jn. 3:16; 1 Jn. 3:8). Però aquest no va ser l’únic motiu. Jehovà sabia que venir a la terra com a humà prepararia el seu Fill per ser un Gran Sacerdot més compassiu i empàtic a favor nostre. Jesús va començar el seu servei com a tal després de batejar-se l’any 29 de la n. e.a

² En aquest article, examinarem com el que Jesús va viure a la terra el va ajudar a estar més ben preparat per ser un Gran Sacerdot especialment comprensiu. Entendre com va ser «perfeccionat» per complir aquest paper ens farà molt més fàcil apropar-nos a Jehovà en oració, fins i tot quan ens sentim desanimats per les nostres debilitats o els pecats que hem comès (llegeix Hebreus 5:7-9).

EL FILL ESTIMAT DE DÉU VE A LA TERRA

3, 4. Com va canviar la vida de Jesús al venir a la terra?

³ Molts de nosaltres hem hagut de fer front a grans canvis a la vida, com ara marxar de casa i deixar enrere els nostres estimats familiars i amics. Fer-ho pot ser tot un repte, però cap ésser humà ha afrontat un canvi tan dràstic com el que va viure Jesús. Al cel, de tots els fills espirituals de Jehovà, era el més prominent. A més, sentia de ben a prop l’amor del seu Pare i era molt feliç servint al seu costat (Sl. 16:11; Prov. 8:30). Tot i això, Filipencs 2:7 explica que va triar voluntàriament «deixar tot el que tenia», renunciar a la seva posició gloriosa al cel i baixar a la terra per viure entre humans imperfectes.

⁴ Pensa també en com van ser els primers anys de la vida de Jesús a la terra. Sabem que la seva família era pobra, ja que el sacrifici que els seus pares van portar al temple després que nasqués era molt humil (Lev. 12:8; Lc. 2:24). A més, quan el malvat rei Herodes es va assabentar del seu naixement, el buscava per matar-lo. Així que la seva família va haver de fugir a Egipte durant un temps (Mt. 2:13, 15). Sens dubte, la vida de Jesús havia canviat radicalment!

5. Quines situacions va viure Jesús a la terra i com el va preparar això per al seu paper com a Gran Sacerdot? (Mira la imatge.)

⁵ Mentre va ser a la terra, Jesús va veure molt de patiment. Va experimentar en pròpia pell el dolor de perdre algú estimat. Un d’ells, segurament, va ser el seu pare adoptiu, Josep. I, durant el temps que va estar predicant, Jesús va conèixer i es va compadir de persones que patien molt; per exemple, leprosos, cecs, paralítics i pares que ploraven la mort d’un fill (Mt. 9:2, 6; 15:30; 20:34; Mc. 1:40, 41; Lc. 7:13). És cert que havia observat tots els problemes de la humanitat des del cel, però ara que era un humà, veia les coses des d’una nova perspectiva (Is. 53:4). Tot el que va viure a la terra el va ajudar a comprendre millor els sentiments, les frustracions i el dolor que sentim. A més, igual que els humans, Jesús es va sentir cansat, angoixat i trist.

JESÚS MOSTRA EMPATIA A LES PERSONES

6. Què ens ensenyen les imatges mentals d’Isaïes sobre la compassió i l’empatia de Jesús? (Isaïes 42:3.)

⁶ Al llarg del seu ministeri, Jesús va mostrar una consideració especial per les persones pobres i desfavorides. Al fer això, va complir la profecia que Jehovà havia donat per mitjà del profeta Isaïes. A les Escriptures hebrees, a vegades es compara les persones prominents i pròsperes a jardins ben regats o arbres majestuosos (Sl. 92:12; Is. 61:3; Jer. 31:12). Però els humils i aquells que són menyspreats es descriuen com a canyes trencades i metxes que fumegen, és a dir, coses de molt poc valor (llegeix Isaïes 42:3). Ara bé, Isaïes va fer servir aquestes imatges mentals per exemplificar l’amor i la compassió que Jesús mostraria als oprimits i marginats.

7, 8. Com va complir Jesús la profecia d’Isaïes?

⁷ Mateu va deixar ben clar que Jesús havia complert aquella profecia d’Isaïes, quan va escriure al seu Evangeli: «No trencarà cap canya doblegada ni apagarà cap metxa que fumegi» (Mt. 12:20). Molts dels miracles que Jesús va fer van beneficiar persones que, al ser rebutjades o ignorades per la societat del moment, se sentien com canyes doblegades o, al no tenir cap esperança, se sentien com una metxa a punt d’apagar-se. Pensa, per exemple, en l’home ple de lepra. Segurament no hi veia cap esperança en la seva vida, cap possibilitat de curar-se i tornar a gaudir de la companyia dels seus familiars i amics (Lc. 5:12, 13). Jesús també va conèixer un home sord que tenia dificultats per parlar. Imagina’t com es devia sentir aquell home al veure els altres gaudint de converses animades, mentre ell no podia entendre res del que deien (Mc. 7:32, 33). Però Jesús va fer molt més que això.

⁸ En aquella època, molts jueus pensaven que, si algú patia una malaltia, era perquè estava sent castigat per pecats que havia comès ell o els seus pares (Jn. 9:2). És clar, aquesta creença errònia feia que aquells que patien sovint se sentissin molt poca cosa o fossin menyspreats pels altres. Ara bé, en compliment de la profecia d’Isaïes, Jesús els va curar físicament i els va ajudar a recuperar la seva esperança en Déu. Què ens ensenya això sobre com se sent Jesús avui dia?

9. Com destaca Hebreus 4:15, 16 que el nostre Gran Sacerdot realment es compadeix de nosaltres?

⁹ Llegeix Hebreus 4:15, 16. Podem estar convençuts que Jesús sempre serà compassiu amb nosaltres. Què implica això? Algú compassiu es commou davant del patiment i les emocions dels altres. El mot grec que es tradueix per «compadir-se» significa sentir les vivències i els sentiments de l’altra persona com a propis (consulta Hebreus 10:34, on Pau utilitza aquest mateix terme grec). Els relats que contenen els miracles de Jesús mostren fins a quin punt es compadia del patiment dels altres. Jesús no curava les persones simplement perquè era el que tocava fer; es preocupava per elles i les volia ajudar de tot cor. Per exemple, quan va curar un leprós, ho podria haver fet perfectament des de lluny. Però en lloc d’això, es va sentir motivat a tocar-lo. Potser aquell va ser el primer contacte humà que l’home havia sentit en molts anys. Jesús també va decidir apartar un home sord del xivarri de la multitud i curar-lo en un lloc tranquil. I quan un fariseu va menysprear una dona penedida que havia rentat els peus de Jesús amb llàgrimes i les havia eixugat amb els seus cabells, Jesús la va defensar i va reprendre el fariseu amb fermesa (Mt. 8:3; Mc. 7:33; Lc. 7:44). Mai va intentar evitar els malalts ni els que havien comès pecats greus; al contrari, els convidava a apropar-se i els consolava mogut per la compassió que sentia. Així doncs, podem tenir la certesa que ara continua sent igual d’empàtic amb nosaltres.

IMITEM EL NOSTRE GRAN SACERDOT

10. Quines eines podem utilitzar perquè els sords i els cecs coneguin Jehovà? (Mira les imatges.)

¹⁰ Com que volem imitar fidelment l’exemple de Jesús, ens esforcem per mostrar amor i compassió als altres (1 Pe. 2:21; 3:8). És cert que no podem curar físicament els sords i els cecs, però sí que els podem ajudar en sentit espiritual. Per exemple, tenim al nostre abast publicacions bíbliques en més de 100 llengües de signes. I per tal d’ajudar les persones amb deficiències visuals, disposem de publicacions en braille en més de 60 llengües. A més, també es preparen audiodescripcions per als vídeos que es publiquen en més de 100 idiomes. Sens dubte, Jehovà està utilitzant tots aquests recursos perquè els sords i els cecs s’apropin a ell i al seu Fill.

11. Com reflecteix l’organització de Jehovà la compassió que sent Jesús per persones de tots els antecedents? (Fets 2:5-7, 33.) (Mira les imatges.)

¹¹ L’organització avui dia fa grans esforços perquè persones de tot tipus puguin apropar-se a Jehovà. Recordes què va fer Jesús després de la seva resurrecció per aquells que havien acudit a Jerusalem a celebrar la Pentecosta? Va vessar esperit sant perquè tots poguessin escoltar les bones notícies «en el seu idioma» (llegeix Fets 2:5-7, 33). En l’actualitat, Jesús continua guiant l’organització perquè tradueixi publicacions bíbliques en més de 1.000 idiomes, alguns dels quals els parlen molt poques persones. Per exemple, encara que algunes llengües ameríndies tenen relativament pocs parlants, el poble de Déu ha produït publicacions en més de 160 d’aquestes llengües perquè tothom que les parli pugui rebre el missatge. També s’han traduït en més de 20 variants de la llengua romaní. Gràcies a això, molts milers de persones que tenen aquests idiomes com a llengua materna han acceptat la veritat i estan servint Jehovà.

12. De quina altra manera l’organització de Jehovà ajuda les persones avui dia?

¹² A part d’assegurar-se que les bones notícies arribin a tothom, l’organització també supervisa tasques d’auxili per cuidar aquells que han patit un desastre natural. Amb aquest objectiu en ment, milers de voluntaris s’ofereixen a ajudar els seus estimats germans quan més ho necessiten. L’organització també s’encarrega de construir i mantenir llocs modestos on ens puguem reunir per adorar Jehovà i conèixer millor les seves qualitats.

EL TEU GRAN SACERDOT ET VOL AJUDAR

13. De quines maneres ens ajuda Jesús individualment?

¹³ Jesús és el nostre pastor excel·lent i, com a tal, ens cuida espiritualment a cadascun de nosaltres (Jn. 10:14; Ef. 4:7). A vegades, potser ens sentim com una canya doblegada o una metxa que fumeja pels problemes que afrontem. Per exemple, podem estar passant-ho malament degut a una malaltia greu, un error que hem comès o un desacord que hem tingut amb un germà. Tot això ens pot fer molt difícil deixar de pensar en el nostre dolor i centrar-nos en l’esperança que tenim per al futur. Ara bé, hem de recordar que Jesús comprèn perfectament la nostra situació i coneix els nostres sentiments més íntims. La seva compassió el motiva a actuar a favor nostre. Per exemple, ell pot utilitzar l’esperit sant per donar-nos les forces quan ens sentim dèbils (Jn. 16:7; Tt. 3:6). A més, també pot moure els homes que ens ha donat «com a regals» i altres germans de la congregació per animar-nos, ajudar-nos i protegir-nos (Ef. 4:8).

14. Què ens pot ajudar quan ens sentim desanimats?

¹⁴ Si la teva flama s’ha apagat o sents que estàs a punt de trencar-te, medita sobre el paper que té Jesús com el teu Gran Sacerdot. Recorda que Jehovà no el va enviar a la terra només perquè oferís la seva vida com a rescat, sinó també perquè comprengués millor els problemes pels quals passem els éssers humans imperfectes. Per tant, quan estiguis trist per una debilitat personal o un error que hagis comès, tingues ben present que Jesús està preparat per fer-nos costat «just en el moment en què necessitem ajuda» (Heb. 4:15, 16).

15. Què va ajudar el Stefano a tornar a la congregació?

¹⁵ Jesús també està guiant el poble de Déu per trobar aquells que s’han allunyat de la congregació i ajudar-los a tornar (Mt. 18:12, 13). Fixa’t en l’experiència del Stefano.b Quan feia 12 anys que l’havien tret de la congregació, va decidir assistir a una reunió. Ell explica: «No va ser gens fàcil, però necessitava tornar a formar part de la família de Jehovà. Els ancians em van rebre amb molt d’afecte. A vegades em sentia molt malament per haver abandonat Jehovà i pensava a llançar la tovallola, però els germans em recordaven que Jehovà i Jesús no volien que em rendís. Quan vaig ser readmès, tota la congregació ens va acollir amb molt d’amor a mi i a la meva família. Amb el temps, la meva dona va començar a estudiar la Bíblia i avui servim Jehovà com a família». Imagina’t com es deu sentir el nostre Gran Sacerdot quan veu que aquells que s’han penedit reben l’ajuda que necessiten i tornen a formar part del ramat!

16. Per què agraeixes tenir Jesús com el teu Gran Sacerdot?

¹⁶ Mentre va ser a la terra, Jesús va ajudar innumerables persones just quan ho necessitaven. Avui dia, podem estar totalment convençuts que també ens farà costat sempre que ho necessitem. Ben aviat, al nou món, ell s’encarregarà que els éssers humans obedients siguin alliberats de tots els efectes del pecat i la imperfecció. Oi que estem profundament agraïts a Jehovà perquè, per amor i misericòrdia, hagi nomenat el seu Fill com el nostre Gran Sacerdot, un sacerdot extraordinàriament compassiu?