Com podem donar bons consells?

1. Qui ha de donar consells, i per què?

COM et sents quan has de donar un consell? A alguns els hi encanta, però d’altres se senten incòmodes o, fins i tot, eviten fer-ho. Ara bé, de tant en tant a tots ens toca aconsellar algú. Per què? Perquè Jesús va afirmar que tothom reconeixeria els seus deixebles per l’amor que es mostressin els uns als altres (Jn. 13:35). I una manera de demostrar l’amor que sentim pels nostres germans és donant-los consells quan ho necessiten. De fet, la Bíblia explica que «la dolça amistat [...] neix d’un consell sincer» (Prov. 27:9).

2. Què han de ser capaços de fer els ancians, i per què? (Consulta el requadre «Consell a la reunió d’entre setmana».)

² És especialment important que els ancians sàpiguen com donar bons consells. I és que Jehovà, mitjançant Jesús, els ha assignat la tasca de pasturar la congregació. Una manera de complir amb aquesta responsabilitat és donant consells basats en la Bíblia quan ensenyen a les reunions. A vegades, també han d’aconsellar alguna ovella individualment, incloent-hi aquelles que s’han allunyat del ramat. Per tant, com poden els ancians, i per extensió tots nosaltres, donar bons consells?

3. a) Com podem aprendre a ser bons consellers? (Isaïes 9:6.) (Consulta el requadre «Imita Jesús a l’hora de donar un consell».) b) Què analitzarem en aquest article?

³ Podem aprendre molt sobre com aconsellar de manera efectiva estudiant alguns exemples bíblics, especialment el de Jesús, ja que a la Bíblia se l’anomena «Meravellós Conseller» (llegeix Isaïes 9:6). Per tant, en aquest article examinarem què podem fer quan algú ens demana un consell i també com hem d’actuar quan hàgim de donar-lo sense que ningú ens ho demani. A més, veurem com d’important és aconsellar algú en el moment oportú i de la manera correcta.

QUAN ENS DEMANEN UN CONSELL

4, 5. Quan algú ens demana un consell, què és el primer que hauríem de preguntar-nos? Posa’n un exemple.

⁴ Com hem de reaccionar quan un germà ens demana un consell? És possible que d’entrada ens sentim afalagats i vulguem ajudar-lo immediatament. Però, abans de res, faríem bé de preguntar-nos: «Estic prou capacitat en aquest àmbit per poder donar consell?». El cert és que, en algunes ocasions, la millor manera d’ajudar-lo serà no donar-li cap consell i dirigir-lo a algú altre que tingui la preparació necessària per aconsellar-lo.

⁵ Imagina que a un amic teu li diagnostiquen una malaltia greu. T’explica que ha començat a informar-se sobre els tractaments disponibles i et pregunta quin creus que és el millor. Potser tu tens una opinió molt clara al respecte, però en realitat no tens cap formació ni capacitació mèdica per saber tractar la seva malaltia. Així doncs, en aquest cas, la millor manera d’ajudar-lo és trobar algú prou preparat per donar-li un bon consell.

6. Per què fem bé d’esperar abans de donar un consell?

⁶ Inclús si creiem que sí que estem preparats per donar cert consell, podríem optar per esperar una mica abans de donar-lo. Per què? Perquè Proverbis 15:28 diu que el «just medita abans de contestar». Però, i si pensem que ja sabem el que hem de dir? En aquest cas, no respondre de seguida també ens pot ser molt útil. I és que dedicar temps a fer recerca, orar i meditar ens ajudarà a assegurar-nos que el que direm està d’acord amb el que Jehovà espera que aconsellem. Vegem què li va passar al profeta Natan.

7. Què ens ensenya l’exemple del profeta Natan?

⁷ El rei David va dir a Natan que volia construir un temple per a Jehovà, i Natan immediatament li va aconsellar que ho fes. Però allò no era el que Jehovà volia. Abans de contestar a David, Natan hauria hagut d’esbrinar què en pensava Jehovà (1 Cròn. 17:1-4). Aquest relat deixa clar que, si t’esforces per ser «lent a parlar» quan algú et demana un consell, demostraràs ser savi (Jm. 1:19).

8. Quin altre motiu tenim per anar amb molt de compte a l’hora de donar un consell?

⁸ Pensem en una altra raó per la qual hauríem d’anar amb molt de compte a l’hora d’aconsellar. Si donem un consell a algú que el porta a prendre una mala decisió i després en pateix les conseqüències, nosaltres en podríem tenir part de culpa. Queda clar, doncs, que tenim raons de pes per pensar-nos-ho dues vegades abans de donar un consell.

QUAN HEM D’ACONSELLAR SENSE QUE ENS HO DEMANIN

9. De què s’han d’assegurar els ancians abans de donar un consell? (Gàlates 6:1.)

⁹ De tant en tant, els ancians han de prendre la iniciativa d’aconsellar un germà o una germana que hagi fet «un pas en fals» (llegeix Gàlates 6:1). Una nota d’estudi d’aquest verset explica que es tracta d’un germà que «va per mal camí, tot i que potser encara no ha caigut en un pecat greu». Per tant, l’objectiu dels ancians és ajudar-lo a seguir servint Jehovà i així obtenir la vida eterna (Jm. 5:19, 20). Ara bé, perquè el seu consell tingui aquest efecte, primer han d’assegurar-se que el germà realment ha fet un pas en fals, ja que hi ha certes decisions que Jehovà permet que prenguem basant-nos en la nostra consciència (Rm. 14:1-4). Però, i si el germà realment va per mal camí i els ancians han d’aconsellar-lo?

10-12. Què han de fer els ancians quan hagin de donar un consell que no els han demanat? Posa’n un exemple. (Mira les imatges.)

¹⁰ No és gens fàcil per als ancians donar un consell quan ningú els hi ha demanat. En quin sentit? L’apòstol Pau va dir que un germà pot donar un pas en fals sense ser-ne conscient. Per tant, abans de donar-li un consell, els ancians fan bé de preparar el germà perquè el rebi de la millor manera.

¹¹ Pensa en el següent exemple. Per intentar fer créixer una planta en un terreny sec i dur, primer cal llaurar la terra perquè s’estovi. Aleshores, s’hi pot sembrar la llavor i regar-la perquè comenci a créixer. D’igual manera, quan un ancià ha de donar un consell que no li han demanat, fa bé de començar per preparar el terreny. Per exemple, espera el moment oportú per parlar amb el germà. I, primer de tot, li confirma que té el desig sincer d’ajudar-lo. A més, si l’ancià té la reputació de ser amable i amorós, és molt més probable que el germà accepti el seu consell de bon grat.

¹² Durant la conversa, l’ancià pot continuar estovant el terreny al reconèixer que tots cometem errors i que, tard o d’hora, necessitem rebre consell (Rm. 3:23). Llavors, amb un to de veu proper i calmat, i amb molt de respecte, li ensenya amb la Bíblia de quina manera ha fet un pas en fals. Un cop el germà s’adona de l’error que ha comès, l’ancià «planta» la llavor explicant-li de manera senzilla què ha de fer per redirigir la situació. Finalment, l’ancià «rega» la llavor al felicitar de tot cor el germà i fer oració amb ell (Jm. 5:15).

13. Com poden assegurar-se els ancians que els consells que donen s’entenen bé?

¹³ A vegades, el que diu qui dona el consell i el que l’altre escolta són dues coses ben diferents. Com pot assegurar-se un ancià que això no passi? Fent preguntes amb tacte al germà per comprovar que realment ha entès els punts clau del consell que li ha donat (Ecl. 12:11).

COM DONAR UN CONSELL EN EL MOMENT OPORTÚ I DE LA MANERA ADEQUADA

14. Per què no hauríem de donar un consell quan estem enfadats?

¹⁴ Com que tots som imperfectes, tard o d’hora fem o diem alguna cosa que pot molestar els altres (Col. 3:13). De fet, la Bíblia reconeix que, de vegades, fins i tot ens podem enfadar pel que algú altre ha fet (Ef. 4:26). Però és precisament quan ens sentim així que hauríem de resistir la temptació de donar un consell. Per què? «Perquè la ira de l’home no dona com a resultat la justícia de Déu» (Jm. 1:20). És a dir, si donem un consell quan estem enfadats, és molt probable que acabem fent més mal que bé. És clar, això no vol dir que mai hàgim d’expressar què pensem o com ens sentim a la persona que ens ha ofès. Però la millor opció sempre serà esperar-nos a fer-ho quan ens hàgim calmat. Això és just el que va fer Elihú quan va haver d’aconsellar Job.

15. Què aprenem de l’exemple d’Elihú? (Mira la imatge.)

¹⁵ Elihú va haver d’escoltar durant dies com Job es defensava de les acusacions dels seus falsos amics. Elihú es va compadir de Job, però també es va enfurismar amb ell perquè va intentar demostrar que ell tenia la raó, i no pas Jehovà. Tot i això, va esperar que arribés el moment de parlar i ho va fer de manera calmada i respectuosa (Job 32:2; 33:1-7). L’exemple d’Elihú ens ensenya una lliçó important: els consells són més efectius si els donem en el moment oportú i de la manera adequada, és a dir, amb amor i respecte (Ecl. 3:1, 7).

NO DEIXIS DE DONAR I ACCEPTAR CONSELLS

16. Què ens ensenya Salm 32:8?

¹⁶ El text temàtic d’aquest article diu: «T’aconsellaré amb la meva mirada damunt teu» (llegeix Salm 32:8). Això ens demostra que Jehovà no només ens dona consells, sinó que també ens ajuda a posar-los en pràctica. Sens dubte, volem seguir el seu bon exemple. Quan tenim el privilegi d’aconsellar algú, volem imitar Jehovà i mantenir la nostra mirada damunt del germà, és a dir, continuar fent-li costat i donant-li tot el nostre suport.

17. Com ens fan sentir els ancians quan ens donen consells basats en la Bíblia? (Isaïes 32:1, 2.)

¹⁷ Ara més que mai necessitem rebre i donar bons consells (2 Tim. 3:1). Els ancians que donen consells específics basats en la Bíblia són «com rierols en una terra seca» (llegeix Isaïes 32:1, 2). I els amics que, malgrat saber el que volem sentir, ens diuen el que necessitem escoltar demostren ser «com pomes d’or en adorns de plata» (Prov. 25:11). Seguim, doncs, esforçant-nos per adquirir la saviesa necessària per poder donar i rebre bons consells.