Per què hem de demanar consells?

1. Què hem de fer si volem prendre bones decisions i que els nostres plans tinguin èxit? (Proverbis 13:10; 15:22.)

TOTS volem prendre bones decisions i que els nostres plans surtin bé. La Bíblia ens diu què hem de fer per aconseguir-ho: cal que demanem consells (llegeix Proverbis 13:10; 15:22).

2. Què ens promet Jehovà?

² No tenim cap dubte que Jehovà és qui ens pot donar els millors consells. Per això, és essencial que li fem oració i li demanem que ens doni saviesa. De fet, ell mateix ens promet: «T’aconsellaré amb la meva mirada damunt teu» (Sl. 32:8). Aquestes paraules ens ensenyen que Jehovà no es limita a donar-nos bons suggeriments; ens dona exactament els consells que necessitem i, a més, ens ajuda a posar-los en pràctica.

3. Quines preguntes contestarem en aquest article?

³ En aquest article, respondrem a les següents quatre preguntes amb l’ajuda de la Bíblia: 1) quines qualitats m’ajudaran a treure el màxim profit dels consells que rebo? 2) Qui em pot donar bons consells? 3) Com puc mantenir la ment i el cor oberts? I 4) per què no hauria de demanar a ningú que prengui decisions per mi?

QUINES QUALITATS HE DE TENIR?

4. Quines qualitats hem de tenir per beneficiar-nos dels bons consells?

⁴ Per treure tot el profit dels bons consells és essencial que siguem humils i modestos. Hem de reconèixer que no ho sabem tot i que, en moltes situacions, ens faltarà experiència. Si tenim aquestes qualitats, absorbirem com una esponja els bons consells que trobem al llegir la Bíblia i ens sentirem motivats a posar-los en pràctica. En canvi, si no som humils ni modestos, Jehovà no ens podrà ajudar, ja que encara que a la seva Paraula hi trobem molt bona guia aquesta ens relliscarà com l’aigua que cau sobre una pedra (Miq. 6:8; 1 Pe. 5:5).

5. Què hauria pogut fer que David es tornés orgullós?

⁵ Vegem què podem aprendre del rei David. Les seves habilitats i tot el que va fer podrien haver alimentat el seu orgull. Per exemple, anys abans de ser rei, era un músic prodigiós molt reconegut. De fet, li van demanar que toqués a la cort reial (1 Sam. 16:18, 19). Després de ser ungit com a futur rei, Jehovà el va omplir de poder amb el Seu esperit sant (1 Sam. 16:11-13). A més, David era famós perquè havia vençut molts enemics, incloent-hi el gegant filisteu Goliat (1 Sam. 17:37, 50; 18:7). Si David hagués sigut una persona orgullosa, tot el que havia aconseguit hauria fet que pensés que no li calia escoltar el consell de ningú. Però ell no era així.

6. Com sabem que David acceptava de bon grat els consells? (Mira la imatge.)

⁶ Quan David va començar a regnar, es va envoltar d’un grup de bons amics que li feien de consellers (1 Cròn. 27:32-34). Però això no era res nou, ja que al llarg de la seva vida havia fet cas dels bons consells que havia rebut no només d’homes, sinó també d’una dona: Abigaïl. El seu marit era Nabal, un home insolent, desagraït i egoista. Com que David va ser humil i va escoltar el consell assenyat d’Abigaïl, va evitar cometre un terrible error (1 Sam. 25:2, 3, 21-25, 32-34).

7. Què aprenem de l’exemple de David? (Eclesiastès 4:13.) (Mira les imatges.)

⁷ Podem aprendre algunes lliçons interessants de la vida de David. Per exemple, és possible que tinguem alguna habilitat especial o hàgim rebut cert grau d’autoritat. Si és així, mai hem de pensar que ho sabem tot i que no necessitem escoltar el consell de ningú. Igual que David, hem d’estar disposats a acceptar amb gust els bons consells, sigui qui sigui que ens els doni (llegeix Eclesiastès 4:13). D’aquesta manera, segurament ens estalviarem cometre errors greus que ens puguin afectar a nosaltres o als altres.

QUI EM POT DONAR BONS CONSELLS?

8. Per què Jonatan podia donar un bon consell a David?

⁸ Podem aprendre una altra lliçó de l’exemple de David. Ell va fer cas d’aquells que tenien una amistat estreta amb Jehovà i, a més, entenien bé la seva situació. Per exemple, quan David va voler saber si Saül estava disposat a fer les paus amb ell, va escoltar el consell de Jonatan, el fill de Saül. Per què era aquest el més indicat per donar-li un bon consell? Doncs perquè Jonatan no només tenia una amistat íntima amb Jehovà, sinó que també coneixia perfectament el seu pare (1 Sam. 20:9-13). Què ens ensenya això?

9. A qui hauríem de demanar consell? Posa’n un exemple. (Proverbis 13:20.)

⁹ Quan necessitem rebre un bon consell, fem bé de demanar-lo a algú que tingui una amistat estreta amb Jehovà i, a més, experiència en l’assumpte en qüestió (llegeix Proverbis 13:20).a Imagina que a un germà jove li agradaria trobar una germana amb qui casar-se. És probable que un amic solter que li doni algun consell basat en la Bíblia el pugui ajudar. Ara bé, si demana un cop de mà a una parella madura en sentit espiritual que el coneix bé i que gaudeix d’un matrimoni feliç, segurament rebrà consells més específics i pràctics.

10. Què analitzarem a partir d’ara?

¹⁰ Fins ara, hem vist quines dues qualitats hem de tenir i qui ens pot donar bons consells. A continuació, analitzarem per què hem de tenir la ment i el cor oberts i si hauríem de demanar a algú que prengui decisions per nosaltres.

COM PUC MANTENIR LA MENT I EL COR OBERTS?

11, 12. a) Què hem d’evitar fer? b) Què va fer el rei Roboam quan va haver de prendre una decisió important?

¹¹ De vegades, pot semblar que una persona està demanant un consell, però en realitat està buscant aliats que li confirmin que la decisió que ja ha pres és correcta. Aquesta mena d’actitud demostraria que no té la ment i el cor oberts. Això és el que li va passar al rei Roboam.

¹² Quan Salomó va morir, Roboam va passar a ser el rei d’Israel. La nació era pròspera, però el poble es queixava que Salomó els havia exigit massa. Així és que van suplicar a Roboam que els alleugerís la càrrega. Ell els va demanar temps per pensar quina decisió prendria. Va començar amb bon peu, ja que va demanar ajuda als ancians que havien sigut consellers de Salomó, però va rebutjar els consells d’aquells homes d’experiència (1 Re. 12:2-7). Per què ho va fer? Que potser ja havia pres una decisió i esperava que els ancians li donessin la raó? Si aquest era el cas, els joves que s’havien criat amb ell li van acabar donant el suport que buscava (1 Re. 12:8-14). Per tant, va respondre al poble exactament el que aquells amics li havien dit. Com a resultat, la nació es va dividir i, des d’aleshores, Roboam no va deixar de tenir problemes (1 Re. 12:16-19).

13. Com podem saber si tenim la ment i el cor oberts?

¹³ Què podem aprendre del que li va passar a Roboam? Quan demanem a algú que ens doni consell, ho hem de fer amb la ment i el cor oberts. Per assegurar-nos que ho fem així, farem bé de preguntar-nos: «Quan demano un consell, el rebutjo si no és el que volia sentir?». Vegem-ne un exemple.

14. Quan rebem un consell, què hem de recordar? Posa’n un exemple. (Mira la imatge.)

¹⁴ Pensa en la següent situació. A un germà li ofereixen una feina molt ben pagada, però implica haver de passar temporades lluny de la família. Abans d’acceptar-la, demana consell a un ancià, i aquest li recorda que, tal com diu la Bíblia, la seva responsabilitat principal és cobrir les necessitats espirituals de la seva família (Ef. 6:4; 1 Tim. 5:8). Ara imagina que al germà no li sembla bé el que li diu l’ancià, així és que continua demanant opinió a altres germans fins que troba algú que li diu el que vol sentir. Què en penses? Creus que aquest germà realment està demanant consell, o és que ja ha pres una decisió en el seu interior i simplement busca algú que li doni la raó? No hem d’oblidar que el nostre cor és traïdor i, de vegades, el consell que més necessitem és el que menys ens agrada sentir (Jer. 17:9).

HAURIA DE DEMANAR A ALGÚ QUE DECIDEIXI PER MI?

15. Quin error hauríem d’evitar cometre, i per què?

¹⁵ Cadascun de nosaltres és responsable de prendre les seves pròpies decisions (Gàl. 6:4, 5). Tal com hem vist en aquest article, abans de prendre cap decisió, una persona assenyada busca bons consells a la Bíblia i en demana a cristians madurs. Ara bé, mai hauríem de caure en l’error de demanar a algú que prengui una decisió per nosaltres. Pot ser que hi hagi persones que ho facin preguntant directament a un amic de confiança: «Tu què faries si estiguessis en el meu lloc?». O ho fan d’una manera més subtil prenent la mateixa decisió que algú altre sense parar-se a pensar per ells mateixos.

16. Quin dilema van afrontar els corintis, i qui havia de prendre la decisió? (1 Corintis 8:7; 10:25, 26.)

¹⁶ Pensa en la situació en què es van trobar els cristians de Corint al primer segle. Havien de decidir si menjarien carn que potser havia estat sacrificada als ídols. L’apòstol Pau els va dir: «Sabem que un ídol no és res al món i que només hi ha un Déu» (1 Cor. 8:4). Tenint això en compte, alguns cristians van decidir que podien menjar la carn que compraven al mercat encara que aquesta hagués estat sacrificada als ídols. D’altres van decidir no menjar aquella carn, ja que la seva consciència no els hi permetia (llegeix 1 Corintis 8:7; 10:25, 26). Es tractava d’una decisió personal. Pau en cap moment va aconsellar als corintis que prenguessin decisions pels altres ni que copiessin les seves decisions. Cadascun d’ells havia de «donar comptes a Déu de si mateix» (Rm. 14:10-12).

17. Què podria passar si ens limitéssim a copiar el que fan els altres? Posa’n un exemple. (Mira les imatges.)

¹⁷ Ens podríem trobar en una situació semblant avui dia? Pensa en les fraccions sanguínies. Cada cristià ha de decidir per ell mateix quines acceptarà i quines rebutjarà.b Això pot ser tot un repte, ja que no és fàcil entendre tots els detalls. Però prendre aquestes decisions forma part de la càrrega de responsabilitat que cadascun de nosaltres ha de portar (Rm. 14:4). Si ens limitéssim a copiar el que un altre germà ha decidit, la nostra consciència es debilitaria. I és que l’única manera d’enfortir-la és utilitzant-la per prendre decisions basades en la Bíblia (Heb. 5:14). Llavors, quan podem demanar consells a un germà madur? Quan, després d’haver fet recerca, ens adonem que necessitem un cop de mà per entendre com els principis bíblics ens poden ajudar a prendre una bona decisió.

CONTINUA DEMANANT CONSELLS

18. Què ha fet Jehovà per nosaltres?

¹⁸ Jehovà ha demostrat que confia molt en nosaltres al donar-nos la capacitat de prendre les nostres pròpies decisions. A més, ens ha donat la seva Paraula i molts germans madurs que ens poden ajudar a veure com podem posar en pràctica els principis bíblics en la nostra vida. Això ens ensenya fins a quin punt Jehovà compleix amb el seu paper com a Pare (Prov. 3:21-23). Ara bé, com li podem mostrar el nostre agraïment?

19. Què podem fer perquè Jehovà se senti orgullós de nosaltres?

¹⁹ Als pares els encanta veure com els seus fills van madurant fins a convertir-se en cristians savis que ajuden els altres. De la mateixa manera, a Jehovà el fa molt feliç veure que ens esforcem per madurar en sentit espiritual, demanem consells als altres i prenem decisions que li donen glòria.