Lliçons de vida d’una profecia en el llit de mort (part 2)

1. Quina part de la profecia de Jacob en el seu llit de mort analitzarem en aquest article?

ELS dotze fills de Jacob l’envolten i escolten atentament el que els està dient a cadascun d’ells. Tal com vam veure en l’article anterior, Jacob ha dit a Rubèn, Simeó, Leví i Judà coses que probablement no s’esperaven. Així que és probable que es preguntin què dirà el seu pare als altres vuit fills. Analitzem, doncs, quines lliçons aprenem de les paraules que Jacob va dir a Zabuló, Issacar, Dan, Gad, Aser, Neftalí, Josep i Benjamí.a

ZABULÓ

2. Què va dir Jacob a Zabuló, i com es va complir? (Gènesi 49:13.) (Consulta el requadre.)

² Llegeix Gènesi 49:13. Jacob profetitza que Zabuló viurà a prop de la costa, al nord de la Terra Promesa. I efectivament, més de 200 anys després, la tribu de Zabuló va rebre com a herència un territori situat entre el mar de Galilea i el mar Mediterrani. Moisès va predir: «Alegra’t, oh Zabuló, en les teves expedicions» (Deut. 33:18). És possible que aquestes paraules es referissin a la facilitat que tindrien els zabulonites per fer negocis amb gent d’altres llocs gràcies a la seva proximitat als dos mars. Però, fos com fos, els descendents de Zabuló tenien moltes raons per estar alegres.

3. Què ens pot ajudar a no perdre l’alegria?

³ Què n’aprenem? Independentment d’on visquem o de la situació en què ens trobem, tots tenim raons per ser feliços. I és que la clau per mantenir l’alegria és estar contents amb el que tenim (Sl. 16:6; 24:5). De vegades, és més fàcil que ens centrem en el que no tenim en comptes de les benediccions de les quals gaudim. Així doncs, esforça’t per veure la part positiva de les teves circumstàncies (Gàl. 6:4).

ISSACAR

4. Què va dir Jacob a Issacar, i com es va complir? (Gènesi 49:14, 15.) (Consulta el requadre.)

⁴ Llegeix Gènesi 49:14, 15. Jacob encomia Issacar pel seu treball dur al comparar-lo amb un burro d’ossos forts, un animal capaç de portar càrregues molt pesades. A més, Jacob també li diu que heretarà una terra agradable. Aquestes paraules es van complir quan la tribu d’Issacar va rebre un territori fèrtil al costat del riu Jordà (Jos. 19:22). Els descendents de la tribu van treballar de valent no només per conrear la terra, sinó també per ajudar els altres (1 Re. 4:7, 17). Per exemple, quan el jutge Barac i la profetessa Dèbora van necessitar el suport dels israelites per lluitar contra Sísara, Issacar va ser una de les tribus que es va oferir de bona gana (Jut. 5:15). I van demostrar la mateixa disposició en altres ocasions.

5. Per què hem d’esforçar-nos per ser treballadors?

⁵ Què n’aprenem? Igual que Jehovà va valorar molt el treball dur de la tribu d’Issacar, avui també es fixa en tu i aprecia molt com t’esforces de tot cor per servir-lo (Ecl. 2:24). Pensa, per exemple, en els germans que treballen de valent per la congregació (1 Tim. 3:1). No lluiten batalles literals, però sí que s’esforcen per protegir els germans de perills espirituals (1 Cor. 5:1, 5; Jud. 17-23). A més, també dediquen temps a preparar i presentar discursos que animen i enforteixen la congregació (1 Tim. 5:17).

DAN

6. Quina assignació va rebre la tribu de Dan? (Gènesi 49:17, 18.) (Consulta el requadre.)

⁶ Llegeix Gènesi 49:17, 18. Ara, Jacob compara Dan a una serp que s’enfronta a enemics molt més grans que ella, com per exemple un cavall de guerra. I, de fet, Dan va arribar a ser una tribu valenta que sempre va estar preparada per atacar els enemics d’Israel. Durant el viatge cap a la Terra Promesa, els danites van protegir la nació des de «la rereguarda» (Nom. 10:25). Aquella era una assignació molt important, encara que podia passar desapercebuda a la resta dels israelites.

7. Què fem bé de recordar quan ens encarreguem d’una assignació teocràtica?

⁷ Què n’aprenem? T’has encarregat mai d’una assignació però després t’ha semblat que ningú se n’ha adonat? Pot ser que hagis ajudat en la neteja o el manteniment de la teva Sala del Regne, hagis col·laborat com a voluntari en un congrés o hagis fet qualsevol altra tasca. Si aquest és el teu cas, mereixes que et felicitem. Pensa que Jehovà sempre veu i valora tot el que fas per ell. A més, es commou quan el serveixes perquè l’estimes amb tot el cor, i no perquè els altres ho vegin i t’alabin (Mt. 6:1-4).

GAD

8. Per què era vulnerable la tribu de Gad als atacs dels seus enemics? (Gènesi 49:19.) (Consulta el requadre.)

⁸ Llegeix Gènesi 49:19. Jacob prediu que una banda de saquejadors assaltarà Gad. Més de dos segles després, la tribu de Gad va rebre com a herència una terra a l’est del riu Jordà, que feia frontera amb nacions enemigues. Allò els feia vulnerables als seus atacs. Però la tribu de Gad volia viure en aquell territori ja que tenia molts camps perquè els ramats pasturessin (Nom. 32:1, 5). Els gadites eren molt valents. I, més important encara, confiaven que Jehovà els ajudaria a protegir de qualsevol enemic, fins i tot d’una banda de saquejadors, la terra que ell mateix els havia donat. A més, durant anys, van estar ajudant les altres tribus a conquerir el que quedava de la Terra Promesa a l’altra banda del Jordà (Nom. 32:16-19). No tenien cap dubte que Jehovà cuidaria les seves esposes i els seus fills mentre els homes fossin fora. Com que van demostrar molta valentia i esperit de sacrifici, Déu els va beneir (Jos. 22:1-4).

9. Si confiem en Jehovà, quines decisions prendrem?

⁹ Què n’aprenem? Tenir confiança absoluta en Jehovà és clau per continuar servint-lo malgrat les dificultats (Sl. 37:3). Encara que no sempre és fàcil, molts fan sacrificis per servir Jehovà més plenament, com ara participar en projectes de construcció o mudar-se a un lloc de necessitat. Són capaços de fer tot això perquè no tenen cap dubte que Jehovà sempre els cuidarà (Sl. 23:1).

ASER

10. Quins errors va cometre Aser? (Gènesi 49:20.) (Consulta el requadre.)

¹⁰ Llegeix Gènesi 49:20. Jacob ara prediu que Aser serà ric. I així va ser. La tribu d’Aser va heretar un dels terrenys més fèrtils d’Israel (Deut. 33:24). Aquesta terra arribava fins al mar Mediterrani i incloïa el port de Sidó, un port fenici on es feien molts negocis. Ara bé, la tribu d’Aser no va expulsar els cananeus de la terra (Jut. 1:31, 32). La seva mala influència i la prosperitat econòmica que va aconseguir la tribu van fer que anessin perdent el seu entusiasme per l’adoració pura. Per exemple, quan el jutge Barac va demanar voluntaris per lluitar contra una coalició d’exèrcits cananeus, ningú de la tribu d’Aser es va oferir. Així que van perdre l’oportunitat de veure com la poderosa mà de Jehovà donava una victòria miraculosa a Israel «vora les aigües de Meguidó» (Jut. 5:19-21). De ben segur que els de la tribu d’Aser es van sentir avergonyits a l’escoltar la cançó de victòria que Barac i Dèbora van cantar, especialment quan deia: «Aser s’ha assegut a la vora del mar sense fer res» (Jut. 5:17).

11. Per què hem de tenir un punt de vista equilibrat de les coses materials?

¹¹ Què n’aprenem? Com que volem donar el millor de nosaltres a Jehovà, hem d’esforçar-nos per rebutjar la manera que té aquest món de veure les comoditats i les possessions materials (Prov. 18:11). Volem tenir un punt de vista equilibrat dels diners (Ecl. 7:12; Heb. 13:5). Per aquest motiu, evitem acumular coses que realment no necessitem, ja que fer-ho ens podria distreure de servir Jehovà plenament. En canvi, dediquem el nostre temps i les nostres energies a servir-lo perquè sabem que la vida que realment serà còmoda i segura ens espera en el futur (Sl. 4:8).

NEFTALÍ

12. Com és possible que es complissin les paraules de Jacob dirigides a Neftalí? (Gènesi 49:21.) (Consulta el requadre.)

¹² Llegeix Gènesi 49:21. Jacob diu que Neftalí parlarà amb «paraules boniques». És possible que es referís a les paraules que Jesús va utilitzar en la seva ensenyança. Durant molt de temps, Jesús va viure a Cafarnaüm, una ciutat del territori de Neftalí. És per això que es fa referència a Cafarnaüm com «la seva ciutat» (Mt. 4:13; 9:1; Jn. 7:46). Parlant de Jesús, Isaïes va profetitzar que les tribus de Neftalí i Zabuló veurien «una gran llum» (Is. 9:1, 2). Sens dubte, gràcies a la seva manera d’ensenyar, ell va arribar a ser «la llum veritable que il·lumina tot tipus de persones» (Jn. 1:9).

13. Com ens podem assegurar que la nostra manera de parlar agradi a Jehovà?

¹³ Què n’aprenem? Jehovà està molt pendent del que diem i com ho expressem. Per tant, com pots dir «paraules boniques» que li agradin? Per començar, digues sempre la veritat (Sl. 15:1, 2). També pots edificar els altres si els felicites quan fan coses bones i evites queixar-te o fer comentaris crítics (Ef. 4:29). A més, per què no et poses la meta de millorar la teva habilitat a l’hora d’iniciar converses que et puguin portar a parlar de la veritat?

JOSEP

14. Explica com es va complir el que Jacob va predir sobre Josep. (Gènesi 49:22, 26.) (Consulta el requadre.)

¹⁴ Llegeix Gènesi 49:22, 26. Segur que Jacob se sent molt orgullós del seu fill Josep. Jehovà l’ha «escollit d’entre els seus germans» i l’ha utilitzat d’una manera molt especial. El patriarca es refereix a ell com «el brot d’un arbre fruiter». Jacob representa l’arbre i Josep és com un brot que surt d’aquest arbre. I és que Josep va ser el primer fill que va tenir amb Raquel, la dona que tant s’estimava. El seu pare profetitza que Josep rebrà la porció doble que Rubèn, el primogènit de Lia, havia perdut (Gèn. 48:5, 6; 1 Cròn. 5:1, 2). Aquesta profecia es va complir quan els dos fills de Josep, Efraïm i Manassès, van arribar a ser dues tribus d’Israel, i cadascuna d’elles va heretar un territori (Gèn. 49:25; Jos. 14:4).

15. Com va reaccionar Josep davant les injustícies?

¹⁵ Jacob també parla d’arquers que «odiaven» Josep «i li disparaven» (Gèn. 49:23). Aquests eren els seus germans, que li tenien molta enveja. El van tractar de manera injusta i el van fer patir molt. Tot i això, Josep no s’hi va tornar ni va culpar Jehovà. Tal com Jacob va dir: «El seu arc es va mantenir ferm, i les seves mans es van mantenir fortes i àgils» (Gèn. 49:24). Josep va confiar en Jehovà durant tots els seus patiments i no només va perdonar els seus germans, sinó que també els va tractar amb bondat (Gèn. 47:11, 12). Va deixar que aquelles proves el refinessin i, com a resultat, Jehovà el va utilitzar d’una manera impressionant (Sl. 105:17-19).

16. Com podem imitar Josep quan estem passant per una prova?

¹⁶ Què n’aprenem? No permetis que les proves t’allunyin de Jehovà ni dels teus germans. Recorda que Jehovà pot utilitzar aquestes proves com a part del teu entrenament (Heb. 12:7, nota). Aquest t’ajudarà a cultivar i polir qualitats cristianes com ara la compassió o el perdó (Heb. 12:11). Pots estar segur que, tal com Jehovà va recompensar l’aguant de Josep, també recompensarà el teu.

BENJAMÍ

17. Com es va complir la profecia sobre Benjamí? (Gènesi 49:27.) (Consulta el requadre.)

¹⁷ Llegeix Gènesi 49:27. Jacob prediu que Benjamí serà hàbil en la guerra, igual que un llop (Jut. 20:15, 16; 1 Cròn. 12:2). I així va ser. «Al matí» del regnat d’Israel, Saül, un home de la tribu de Benjamí, va ser el primer rei de la nació. Saül va lluitar amb valentia contra els filisteus (1 Sam. 9:15-17, 21). I «al vespre» de l’època dels reis, la reina Ester i el primer ministre Mardoqueu, que també eren benjaminites, van salvar els israelites de ser exterminats a mans de l’imperi persa (Est. 2:5-7; 8:3; 10:3).

18. Com podem imitar la lleialtat que va demostrar la tribu de Benjamí?

¹⁸ Què n’aprenem? Segur que la tribu de Benjamí es va alegrar molt al veure el compliment d’aquella profecia en Saül, un benjaminita. Però després, Jehovà va nomenar rei d’Israel David, un home de la tribu de Judà. Tot i això, els descendents de Benjamí finalment van decidir donar-li suport (2 Sam. 3:17-19). Dècades més tard, quan les deu tribus es van rebel·lar contra Judà, la tribu de Benjamí es va mantenir lleial a Jehovà al posar-se de part del rei que ell havia nomenat (1 Re. 11:31, 32; 12:19, 21). Igual que els benjaminites, nosaltres també volem ser lleials a Jehovà i donar suport a aquells que ell ha escollit per guiar el seu poble avui dia (1 Tes. 5:12).

19. Com ens ha ajudat analitzar la profecia de Jacob en el seu llit de mort?

¹⁹ Queda clar que hem après molt de la profecia de Jacob en el seu llit de mort. Veure el compliment de tot el que es va profetitzar ens ha ajudat a estar convençuts que el que Jehovà ha promès per al futur també es complirà. A més, analitzar com van ser beneïts els fills de Jacob ens ha fet entendre millor què podem fer per alegrar el cor del nostre Pare celestial, Jehovà.