Lliçons de vida d’una profecia en el llit de mort (part 1)

1, 2. Què va fer Jacob abans de morir, i per què? (Mira la imatge.)

HAN passat uns 17 anys des que Jacob es va traslladar de Canaan a Egipte amb tota la seva família (Gèn. 47:28). Retrobar-se amb el seu estimat fill Josep i tornar a veure la seva família per fi unida l’ha fet increïblement feliç. Però ara nota que s’apropa el final de la seva vida i, per això, convoca una reunió familiar molt important (Gèn. 49:28).

² En aquella època, el pare acostumava a reunir tots els membres de la família per transmetre les seves últimes voluntats i algunes instruccions abans de morir (Is. 38:1). Durant aquesta reunió, també és possible que indiqués qui seria el següent cap de família.

3. D’acord amb Gènesi 49:1, 2, per què és tan important el que va dir Jacob?

³ Llegeix Gènesi 49:1, 2. Però aquella no era una reunió familiar normal i corrent. Jacob era profeta, i Jehovà el va inspirar perquè expliqués als seus fills alguns esdeveniments transcendentals que succeirien en el futur i com afectarien els seus descendents. És per aquest motiu que sovint ens referim al que va dir com la profecia de Jacob en el seu llit de mort.

4. Què hem de tenir present a l’hora d’analitzar la profecia de Jacob en el seu llit de mort? (Consulta el requadre «La família de Jacob».)

⁴ En aquest article, analitzarem el que Jacob va dir a quatre dels seus fills —Rubèn, Simeó, Leví i Judà— i en el següent, les paraules que va dirigir als altres vuit. Al fer-ho, ens adonarem que les paraules de Jacob no només afectaven els seus fills, sinó els seus descendents, que amb el temps formarien la nació d’Israel. Repassar la història d’aquesta nació ens permetrà comprovar com es van complir les paraules profètiques de Jacob. A més, el que aquest patriarca va dir conté valuoses lliçons que avui ens poden ajudar a nosaltres a fer feliç Jehovà.

RUBÈN

5. Quin privilegi devia esperar heretar Rubèn?

⁵ En primer lloc, Jacob es dirigeix a Rubèn i li diu: «Tu ets el meu primogènit» (Gèn. 49:3). Com a tal, segurament s’espera rebre una porció doble de l’herència del seu pare. A més, potser també confia que serà nomenat el següent cap de família i que, amb el temps, aquest privilegi passarà als seus descendents.

6. Per què Rubèn va perdre l’oportunitat de rebre l’herència de primogènit? (Gènesi 49:3, 4.)

⁶ Ara bé, Rubèn no va rebre l’herència de primogènit que s’esperava (1 Cròn. 5:1). Per què? Doncs bé, uns anys abans, ell havia tingut relacions sexuals amb Bilhà, la concubina del seu pare. Ella havia sigut servidora de Raquel, la dona que Jacob tant s’estimava i que ja havia mort (Gèn. 35:19, 22). Per què va tenir Rubèn relacions sexuals amb Bilhà? Ell era fill de Lia, la germana de Raquel. Per tant, és probable que ho fes perquè Jacob rebutgés Bilhà i dirigís tot el seu afecte cap a Lia. També pot ser que Rubèn se sentís atret per Bilhà i no controlés els seus impulsos sexuals. Fos com fos, el que Rubèn va fer va disgustar molt tant Jehovà com Jacob (llegeix Gènesi 49:3, 4).

7. Què els va passar a Rubèn i els seus descendents? (Consulta el requadre «La profecia de Jacob en el seu llit de mort».)

⁷ Jacob va dir a Rubèn: «No destacaràs». Les seves paraules es van complir al peu de la lletra, ja que no es té constància que cap descendent de Rubèn fos rei, sacerdot o profeta. Ara bé, això no vol dir que Jacob desheretés el seu fill. De fet, els descendents de Rubèn van arribar a ser una de les tribus d’Israel (Jos. 12:6). I és que Rubèn va demostrar en altres situacions que tenia boniques qualitats, i la Bíblia no diu que tornés a cometre cap altre acte d’immoralitat sexual (Gèn. 37:20-22; 42:37).

8. Què aprenem de l’exemple de Rubèn?

⁸ Què n’aprenem? És essencial que ens esforcem per cultivar autocontrol i per evitar qualsevol comportament immoral. Si alguna vegada ens sentim temptats a cometre un pecat, aturem-nos i pensem com les nostres accions poden ferir Jehovà, la nostra família i altres persones. També hem de tenir molt present que «el que un sembra, és el que recollirà» (Gàl. 6:7). A banda d’això, el que li va passar a Rubèn ens ajuda a valorar encara més la misericòrdia de Jehovà. És cert que ell no evita que patim les conseqüències dels nostres errors, però si ens penedim i ens esforcem per fer bé les coses, ell ens perdonarà i ens beneirà.

SIMEÓ I LEVÍ

9. Què va fer que Simeó i Leví no comptessin amb l’aprovació del seu pare? (Gènesi 49:5-7.)

⁹ Llegeix Gènesi 49:5-7. A continuació, Jacob es dirigeix a Simeó i Leví. El que els diu demostra que no està gens orgullós del seu comportament. I és que fa uns anys, Siquem, un cananeu, va violar Dina, la filla de Jacob. És comprensible que tots els seus germans s’enfadessin molt, però Simeó i Leví, a més, es van deixar endur per la ira. Així que van enganyar Siquem i els seus homes dient-los que farien les paus amb ells si se circumcidaven. Els cananeus van acceptar i, quan encara estaven adolorits, Simeó i Leví «van agafar la seva espasa, van entrar a la ciutat sense que ningú sospités res i van matar tots els homes» (Gèn. 34:25-29).

10. Com es va complir el que Jacob va profetitzar sobre Simeó i Leví? (Consulta el requadre «La profecia de Jacob en el seu llit de mort».)

¹⁰ Sens dubte, el comportament violent dels seus dos fills va entristir profundament Jacob. Per això, va predir que se’ls dispersaria per tot Israel. Aquestes paraules es van complir quan, més de 200 anys després, la nació d’Israel va entrar a la Terra Promesa. El territori que la tribu de Simeó va rebre com a herència estava dispersat dins del que va ser assignat a la tribu de Judà (Jos. 19:1). I les 48 ciutats que la tribu de Leví va heretar estaven escampades al llarg de tot el territori d’Israel (Jos. 21:41).

11. Com van demostrar les tribus de Simeó i Leví que eren lleials?

¹¹ Afortunadament, els descendents de Simeó i Leví no van repetir els errors dels seus avantpassats. De fet, la tribu de Leví va demostrar ser lleial a l’adoració pura. Per exemple, quan Jehovà va donar la Llei a Moisès al Sinaí, la majoria dels israelites es van posar a adorar un vedell d’or. Però els levites es van mantenir fidels i van ajudar Moisès a netejar la nació de la idolatria (Èx. 32:26-29). No ens sorprèn, doncs, que Jehovà donés a la tribu de Leví el privilegi del sacerdoci dins d’Israel (Èx. 40:12-15; Nom. 3:11, 12). I, temps més tard, la tribu de Simeó va lluitar amb valor al costat de la tribu de Judà quan va haver d’expulsar els cananeus de la Terra Promesa, tal com Jehovà volia (Jut. 1:3, 17).

12. Què aprenem de l’exemple de Simeó i Leví?

¹² Què n’aprenem? No et deixis endur mai per la ira. És normal que t’indignis quan tu o algú que t’estimes patiu alguna injustícia (Sl. 4:4). Ara bé, hem de recordar que Jehovà no aprova que actuem o parlem amb ira contra la persona que ens ha ofès (Jm. 1:20). És cert que podem ser víctimes d’una injustícia, ja sigui dins o fora de la congregació. Però quan això passa, volem aprofitar l’oportunitat per alegrar Jehovà, guiant-nos pels seus principis i evitant les nefastes conseqüències de deixar-nos portar per la ira (Rm. 12:17, 19; 1 Pe. 3:9). Recorda que, fins i tot si el comportament dels teus pares no agrada a Jehovà, no cal que segueixis els seus passos; tu tens l’última paraula. No pensis que ets una causa perduda o que mai podràs comptar amb l’aprovació de Jehovà. El teu Pare t’ajudarà a fer el que és correcte i et beneirà en conseqüència.

JUDÀ

13. Per què devia estar nerviós Judà quan el seu pare estava a punt de parlar amb ell?

¹³ Arriba el torn de Judà. Segurament, no està gens tranquil després d’escoltar el que Jacob ha dit als seus tres germans. I és que Judà també va cometre greus errors en el passat. Per exemple, va participar en el saqueig de la ciutat de Siquem (Gèn. 34:27). També va col·laborar amb els seus germans a l’hora de vendre Josep com a esclau i d’enganyar el seu pare fent-li creure que havia mort (Gèn. 37:31-33). A més, va tenir relacions sexuals amb la seva nora, Tamar, pensant-se que era una prostituta (Gèn. 38:15-18).

14. Quines bones qualitats havia demostrat tenir Judà? (Gènesi 49:8, 9.)

¹⁴ Malgrat això, sota inspiració, Jacob no dedica més que lloances i benediccions a Judà (llegeix Gènesi 49:8, 9). Aquest ha demostrat que s’interessa sincerament pel benestar del seu pare ja envellit. A més, ha mostrat compassió pel seu germà petit, Benjamí (Gèn. 44:18, 30-34).

15. Quines són algunes de les benediccions que va rebre Judà?

¹⁵ Jacob va predir que Judà seria el líder dels seus germans. Ara bé, haurien de passar uns 200 anys perquè això es complís. Després de sortir d’Egipte, la tribu de Judà va liderar la nació d’Israel pel desert (Nom. 10:14). També va ser la primera a lluitar contra els cananeus en la conquesta de la Terra Promesa (Jut. 1:1, 2). I David, un descendent de Judà, va ser el primer d’una llarga nissaga de reis que sortirien d’aquesta tribu. Però les paraules de Jacob a Judà també es van complir d’altres maneres.

16. Com es va complir la profecia de Gènesi 49:10? (Consulta el requadre «La profecia de Jacob en el seu llit de mort».)

¹⁶ Jacob també va predir que seria un descendent de Judà qui governaria tota la humanitat per sempre (llegeix Gènesi 49:10 i nota). Aquest governant és Jesucrist, que Jacob va anomenar «Siló». Parlant d’ell, un àngel va dir: «Jehovà Déu li donarà el tron de David, el seu pare» (Lc. 1:32, 33). De fet, a Jesús se’l descriu com «el Lleó de la tribu de Judà» (Ap. 5:5).

17. Com podem imitar Jehovà en la manera com veiem els nostres germans?

¹⁷ Què n’aprenem? Jehovà va beneir Judà encara que havia comès pecats greus. És possible que els seus germans es preguntessin què veia Jehovà en ell. Tot i que ells no eren capaços de fer-ho, Déu s’havia fixat en les bones qualitats de Judà i l’estava beneint en conseqüència. Com podem imitar-lo? Quan un germà o una germana rep un privilegi de servei, la nostra primera reacció pot ser centrar-nos en els defectes que té o els errors que ha comès. Però hem de recordar que Jehovà es fixa en les bones qualitats dels seus servents, i aquestes el fan molt feliç. Podem fer el mateix nosaltres?

18. Per què és important que siguem pacients?

¹⁸ De Judà, també aprenem una altra lliçó important: a la vida, cal que siguem pacients. Jehovà sempre compleix les seves promeses, però no sempre ho fa de la manera o en el moment que nosaltres esperem. Els descendents de Judà no van començar a liderar el poble immediatament. Però van ser pacients i van donar suport incondicional als líders que Jehovà va nomenar abans que ells, com ara Moisès, de la tribu de Leví, Josuè, de la tribu d’Efraïm, i Saül, de la tribu de Benjamí. Farem bé d’imitar-los i fer costat a qui sigui que Jehovà triï per dirigir-nos avui dia (Heb. 6:12).

19. Què hem après sobre Jehovà de la profecia de Jacob en el seu llit de mort?

¹⁹ Què hem après fins ara? Que «Déu no veu les coses com les veu l’home» (1 Sam. 16:7). Jehovà és molt pacient i ens perdona generosament. Encara que no tolera les males accions, tampoc espera perfecció dels seus servents. Fins i tot pot beneir aquells que han comès errors greus en el passat si es penedeixen de tot cor i tornen a fer el que és correcte. En el següent article, esbrinarem què va dir Jacob als seus altres vuit fills.