La mà de Jehovà no és massa curta

1. Com va demostrar Moisès que confiava en Jehovà en l’èxode d’Egipte?

A LA seva carta als Hebreus, Pau parla de molts servents fidels del passat. Un d’ells va ser Moisès, un home d’extraordinària fe (Heb. 3:2-5; 11:23-25). Per fe, Moisès va guiar els israelites en l’èxode d’Egipte. No es va deixar intimidar pel faraó ni pel seu exèrcit. Va demostrar que confiava en Jehovà al fer que el poble d’Israel creués el mar Roig i després al guiar-lo pel desert (Heb. 11:27-29). A diferència de la majoria dels israelites, que van deixar de confiar que Jehovà els cuidaria, Moisès sempre va mantenir aquesta confiança viva, i tenia bones raons per fer-ho. De fet, Jehovà no el va decebre, ja que no va deixar de proveir-los de menjar i aigua miraculosament perquè sobrevisquessin al desert (Èx. 15:22-25; Sl. 78:23-25).a

2. Per què va preguntar Déu a Moisès: «Que potser és massa curta la mà de Jehovà»? (Nombres 11:21-23, nota.)

² Encara que Moisès tenia una fe molt forta, aproximadament un any després de sortir d’Egipte, va dubtar si Jehovà seria capaç de donar carn al poble. Es tractava d’un grup de 600.000 homes, a més de dones i nens. Moisès es preguntava com podria Jehovà subministrar prou carn per satisfer aquella gentada. Déu mateix li va respondre: «Que potser és massa curta la mà de Jehovà?» (llegeix Nombres 11:21-23, nota). Aquí, l’expressió «la mà de Jehovà» es refereix a l’esperit sant o el seu poder en acció. Així és que, al dir aquestes paraules, és com si Jehovà preguntés a Moisès: «De veritat creus que no puc complir el que prometo?».

3. Per què ens hauria d’interessar el relat de Moisès i els israelites?

³ Has dubtat mai que Jehovà cobrirà les teves necessitats materials i les de la teva família? Tant si aquest és el teu cas com si no, et serà molt útil analitzar la falta de confiança que van mostrar Moisès i els israelites que Jehovà sempre els donaria el necessari. Els principis bíblics que veurem ens ajudaran a estar convençuts que la mà de Jehovà no és massa curta.

QUÈ POTS APRENDRE DE MOISÈS I ELS ISRAELITES?

4. Què va portar a molts a dubtar que Jehovà els cuidaria en sentit material?

⁴ Posem-nos en context. La nació d’Israel i «un gran grup de tot tipus de persones» que no eren israelites portaven un temps al desert de camí cap a la Terra Promesa (Èx. 12:38; Deut. 8:15). Aquest gran grup va començar a avorrir el mannà i molts dels israelites també ho van fer, així que es van queixar a Moisès (Nom. 11:4-6). Trobaven a faltar els aliments que gaudien quan eren a Egipte. Moisès es va sentir superat per la situació, ja que pensava que era ell qui havia de proveir de carn el poble (Nom. 11:13, 14).

5, 6. Què podem aprendre de la influència que va tenir el gran grup de persones en molts dels israelites?

⁵ El desagraïment que va mostrar aquell gran grup va fer que els israelites tinguessin la mateixa actitud. D’igual manera, l’esperit desagraït d’algunes persones que ens envolten se’ns podria contagiar, i podríem deixar de valorar totes les coses que Jehovà ens dona. Això ens podria passar si desitgéssim recuperar les coses que vam gaudir en el passat o si envegéssim el que tenen els altres. Però si ens esforcem per estar satisfets amb el que tenim, sigui el que sigui, serem més feliços.

⁶ Els israelites haurien d’haver recordat que Jehovà els havia assegurat que, quan arribessin a la seva nova llar, podrien gaudir de moltes riqueses materials. Jehovà no compliria la seva promesa mentre estiguessin al desert, sinó un cop arribessin a la Terra Promesa. D’igual manera, en comptes de centrar-nos en el que no tenim en aquest sistema, hauríem de meditar en el que Jehovà ha promès que ens donarà quan arribem al nou món. També farem bé de llegir i meditar en alguns textos bíblics que ens puguin ajudar a estar encara més convençuts que Jehovà així ho farà.

7. Per què podem estar segurs que la mà de Jehovà no és massa curta?

⁷ És possible que no entenguem del tot per què Déu va dir a Moisès: «Que potser és massa curta la mà de Jehovà?». Sembla que Déu l’estava ajudant a pensar no només en la força de la seva mà, sinó també en l’abast d’aquesta. I és que, encara que el poble d’Israel estava aïllat enmig del desert, la mà de Jehovà podia arribar allà on eren i donar-los carn en abundància. Amb el temps, els israelites van viure com de certes són les paraules que David escriuria segles després, al dir: «Estens la mà [...], la teva mà dreta em salvarà» (Sl. 138:6, 7). Per tant, quan afrontem alguna situació difícil, no hem de dubtar que la mà de Jehovà pugui arribar fins a nosaltres, siguem on siguem.

8. Què ens pot ajudar a no cometre el mateix error que molts dels que eren al desert? (Mira la imatge.)

⁸ Poc després, Jehovà els va enviar una gran quantitat de guatlles perquè els servissin d’aliment. Però, en lloc de ser agraïts, els israelites es van tornar avariciosos i van dedicar més hores que un rellotge a recollir i acumular guatlles. Quan va veure la seva actitud, Jehovà es va enfurismar amb els que es van «deixar emportar pels seus desitjos egoistes» i els va castigar (Nom. 11:31-34). El mal exemple d’aquells israelites ens ensenya que és molt important que no ens tornem cobdiciosos. Tant si tenim molt com si tenim poc en sentit material, el més important en la nostra vida ha de ser acumular «tresors al cel», cultivant una estreta amistat amb Jehovà i amb Jesús (Mt. 6:19, 20; Lc. 16:9). Si ho fem, podem estar convençuts que el nostre Pare s’encarregarà que no ens falti el necessari.

9. De què podem estar totalment segurs?

⁹ Avui dia, la mà de Jehovà tampoc és massa curta a l’hora d’ajudar-nos. Ara bé, això no vol dir que en cap moment tindrem problemes econòmics ni passarem gana.b Del que podem estar totalment segurs és que Jehovà no ens abandonarà mai. Ell sempre ens donarà les forces que necessitem per afrontar qualsevol situació difícil que se’ns presenti. Per aprofundir en aquesta veritat, analitzem dues situacions en les quals podem demostrar que confiem que Jehovà estendrà la seva mà i ens cuidarà en sentit material: 1) a l’afrontar dificultats econòmiques, i 2) al pensar com cobrirem les nostres necessitats quan ens fem grans.

QUAN AFRONTEM DIFICULTATS ECONÒMIQUES

10. Quins problemes econòmics podem afrontar?

¹⁰ Sabem que, a mesura que el món s’apropi a la fi, la situació econòmica empitjorarà. La inestabilitat política, els conflictes armats, els desastres naturals o noves pandèmies podrien provocar que tinguéssim despeses inesperades o que perdéssim la feina, les nostres possessions o, fins i tot, casa nostra. Per això, és possible que hàgim de buscar una nova feina per mantenir-nos o que ens plantegem mudar-nos amb la família a un altre lloc. Què ens pot ajudar a prendre decisions que demostrin que confiem en la mà de Jehovà?

11. Què et pot ajudar a afrontar els problemes econòmics? (Lluc 12:29-31.)

¹¹ La primera mesura que has de prendre i la que més t’ajudarà és explicar a Jehovà tot el que t’inquieta (Prov. 16:3). Demana-li saviesa per prendre bones decisions i calma per evitar estar excessivament amoïnat (llegeix Lluc 12:29-31). A més, prega-li que t’ajudi a saber estar content amb tenir cobertes les teves necessitats bàsiques (1 Tim. 6:7, 8). Una altra cosa que et pot ser molt útil és fer recerca a les nostres publicacions per aprendre a gestionar bé els problemes econòmics. Per exemple, al lloc web jw.org trobaràs diversos articles i vídeos que han ajudat molts germans a afrontar aquesta mena de dificultats.

12. Quina autoanàlisi pot ajudar un cristià a prendre la millor decisió pel que fa a la feina?

¹² Alguns germans s’han sentit temptats a acceptar una oferta de feina que implicava viure lluny de la família, però el temps ha demostrat que sovint aquesta no és una bona decisió. Així és que abans d’acceptar una feina, és important que, a part d’analitzar els beneficis econòmics, pensis també en el cost espiritual que tindrà (Lc. 14:28). Pregunta’t: «Com afectarà la distància al meu matrimoni? Estic segur que allà on visqui podré assistir a les reunions, predicar i passar temps amb els germans?». A més, si tens fills, faràs bé de plantejar-te: «Com podré criar-los “d’acord amb la disciplina i els consells de Jehovà”, si no soc amb ells?» (Ef. 6:4). Quan et toqui prendre una decisió d’aquesta mena, assegura’t que et deixes guiar pel que Jehovà en pensa, no per l’opinió dels que no fan cas dels consells bíblics, ja siguin amics o familiars.c Fixa’t en el que li va passar a en Tony, un germà que viu a l’Àsia occidental. Ell va rebre ofertes molt bones per treballar a l’estranger. Però, després d’analitzar-les sota oració i parlar-ne amb la seva dona, va decidir rebutjar-les i, com a família, es van proposar reduir les despeses. Quan pensa en la decisió que va prendre, aquest germà comenta: «He tingut el privilegi d’ajudar moltes persones a conèixer la veritat. A més, als nostres fills els encanta participar en les activitats espirituals. A casa, tots hem après que si nosaltres ens esforcem per seguir el consell de Mateu 6:33, Jehovà s’encarrega de la resta».

QUAN PENSEM COM COBRIREM LES NOSTRES NECESSITATS QUAN ENS FEM GRANS

13. Pensant en el futur, què és sensat que fem ara?

¹³ La nostra confiança en la mà de Jehovà es pot posar a prova quan pensem en com ens ho farem per cobrir les nostres necessitats quan ens fem grans. La Bíblia ens aconsella que treballem de valent per poder mantenir-nos el dia de demà (Prov. 6:6-11). Si la nostra situació ens ho permet, és sensat que estalviem una mica per al que pugui passar en el futur, ja que fins a cert punt els diners són una protecció (Ecl. 7:12). Però no hauríem de caure en l’error de centrar la nostra vida a acumular en sentit material.

14. Com ens ajudarà Hebreus 13:5 a l’hora de planificar el nostre futur?

¹⁴ Jesús va utilitzar una comparació per explicar que acumular riqueses però no ser «ric als ulls de Déu» és inútil, ja que ningú sap què passarà demà (Lc. 12:16-21; Prov. 23:4, 5; Jm. 4:13-15). Com a deixebles de Jesús, ell mateix ens va advertir d’un repte que podríem afrontar. Va dir que hauríem d’estar disposats a renunciar a tot el que tenim per ser els seus deixebles (Lc. 14:33). Els cristians de Judea del primer segle van estar disposats a deixar enrere tot el que tenien i ho van fer de bon grat (Heb. 10:34). Avui dia, molts germans i germanes arreu del món sacrifiquen la seva estabilitat econòmica al no donar suport a cap partit polític (Ap. 13:16, 17). Què els ajuda a fer-ho? La seva plena confiança en la promesa de Jehovà: «No et deixaré mai i no t’abandonaré mai» (llegeix Hebreus 13:5). Així que fem bé d’intentar planificar el nostre futur, però si sorgeixen imprevistos, estem tranquils perquè confiem completament en Jehovà.

15. Quin punt de vista equilibrat sobre els fills haurien de tenir els pares cristians? (Mira la imatge.)

¹⁵ En algunes cultures, els matrimonis tenen fills perquè aquests els mantinguin quan ells es facin grans. D’alguna manera és com si veiessin els seus fills com un «pla de pensions». Però la Bíblia explica clarament que són els pares els qui han de proveir del necessari els fills (2 Cor. 12:14). És cert que a mesura que es facin grans, els pares necessitaran que els seus fills els ajudin de maneres pràctiques, i segur que aquests estaran encantats de fer-ho (1 Tim. 5:4). Però els pares cristians saben que l’autèntica felicitat no prové de criar els seus fills de tal manera que el dia de demà els puguin mantenir en sentit econòmic, sinó d’ajudar-los a centrar la seva vida a servir Jehovà (3 Jn. 4).

16. Com poden els pares preparar els seus fills per mantenir-se quan siguin adults? (Efesis 4:28.)

¹⁶ Ajuda el teu fill a veure que, per cobrir les seves necessitats, ha de confiar plenament en Jehovà. El teu exemple serà clau perquè ho entengui. Des de ben petit, ensenya-li el valor que realment té treballar de valent (Prov. 29:21; llegeix Efesis 4:28). Ajuda’l a ser un bon estudiant mentre vagi a l’escola. Quan sigui adolescent, fes recerca i tria principis bíblics que el guiïn per prendre una bona decisió pel que fa a l’educació superior. El teu objectiu com a pare és aconseguir que el teu fill sigui capaç de mantenir-se a si mateix i de tenir més temps per dedicar a Jehovà, potser fins i tot servint com a pioner regular.

17. De què podem estar convençuts?

¹⁷ Els servents lleials de Jehovà confiem totalment que ell té tant el desig com l’habilitat de satisfer les nostres necessitats materials. Sabem que a mesura que s’apropi la fi d’aquest món, la nostra confiança en ell es posarà a prova. Així doncs, sense importar el que passi, resolguem-nos a confiar completament que ell utilitzarà el seu poder per sostenir-nos. Sí, estiguem segurs que la mà de Jehovà no és massa curta i que estendrà el seu braç per cuidar-nos allà on siguem.