Continua caminant per fe

1. Per què l’apòstol Pau es va poder sentir tan satisfet al pensar en la seva vida?

L’APÒSTOL Pau sap que aviat el mataran, però al mirar enrere i repassar la seva vida se sent molt feliç i satisfet. De fet, diu: «He acabat la cursa, m’he mantingut en la fe» (2 Tim. 4:6-8). Com és possible que en un moment com aquest l’apòstol se senti així? Perquè ha pres decisions sàvies a la vida i sap que compta amb l’aprovació de Jehovà. Com podem imitar-lo nosaltres i prendre decisions que facin feliç Jehovà?

2. Què significa caminar per fe?

² Parlant d’ell mateix i d’altres cristians fidels, l’apòstol Pau va dir: «Caminem per fe, no per vista» (2 Cor. 5:7). A què es referia? La Bíblia sovint utilitza l’acció de caminar per descriure la manera com algú tria viure la seva vida. Així doncs, si una persona basa les seves decisions únicament en el que veu o escolta, podem dir que està caminant per vista. D’altra banda, quan algú decideix prendre decisions a la vida basant-se en la seva confiança en Jehovà, és evident que està caminant per fe. És a dir, les seves accions demostren que està totalment convençut que el que Jehovà li aconsella a la seva Paraula el beneficia ara i l’omplirà de benediccions en el futur (Sl. 119:66; Heb. 11:6).

3. Quins beneficis obtenim quan caminem per fe? (2 Corintis 4:18.)

³ Òbviament, tots prenem algunes decisions basant-nos en el que percebem mitjançant els nostres sentits. Ara bé, el problema és guiar-nos únicament pel que sentim o veiem a l’hora de prendre decisions importants a la vida. Per què diem això? Perquè els nostres sentits ens poden enganyar. Però, fins i tot quan no ho fan, caminar per vista ens pot portar a prendre decisions que no tinguin en compte el que Jehovà pensa (Ecl. 11:9; Mt. 24:37-39). En canvi, si caminem per fe, és molt més probable que les nostres decisions estiguin d’acord amb el que «li agrada al Senyor» (Ef. 5:10). A més, seguir el que Jehovà aconsella ens permet tenir pau interior i felicitat ara i, en el futur, gaudir de vida eterna (Sl. 16:8, 9; Is. 48:17, 18; llegeix 2 Corintis 4:18).

4. Com podem saber si estem caminant per fe o per vista?

⁴ Aleshores, com pots saber si estàs caminant per fe o per vista? Principalment, analitzant quins factors tens en compte a l’hora de prendre una decisió. Et deixes portar tan sols pel que veus, o demostres que confies plenament en Jehovà i segueixes els seus consells? En aquest article, examinarem tres àmbits en els quals podem caminar per fe: quan hem de triar una feina, a l’hora d’escollir amb qui casar-nos i quan rebem instruccions de l’organització. Vegem, doncs, quins factors hem de valorar per poder prendre una bona decisió en aquestes tres situacions.

QUAN HAGIS DE TRIAR FEINA

5. Quin és un dels factors que tenim en compte a l’hora d’escollir feina?

⁵ Tots volem ser capaços de cobrir tant les nostres necessitats com les de la nostra família (Ecl. 7:12; 1 Tim. 5:8). Hi ha feines ben pagades que no només ens permeten fer això, sinó també estalviar una mica per al futur, mentre que n’hi ha d’altres amb un sou més just que amb prou feines ens dona per cobrir les necessitats bàsiques dels de casa. Així doncs, és lògic que a l’hora de decidir quina feina escollirem tinguem en compte quin en serà el sou. Ara bé, si aquest fos l’únic factor que tinguéssim en compte, estaríem caminant per vista.

6. Com podem caminar per fe quan hem de triar feina? (Hebreus 13:5.)

⁶ Si volem caminar per fe, un altre factor que també haurem de tenir en compte és com afectarà aquesta feina la nostra relació amb Jehovà. Per exemple, podríem preguntar-nos: «M’obligarà a fer coses que Jehovà odia? Interferirà en la meva rutina espiritual o em farà estar lluny de la meva família durant llargs períodes de temps?» (Prov. 6:16-19; Fili. 1:10). Si la resposta a alguna d’aquestes preguntes és afirmativa, és millor que rebutgem la feina, per molt difícil que ens sigui trobar-ne una altra. Caminem per fe quan les nostres decisions demostren que estem totalment convençuts que Jehovà cobrirà les nostres necessitats (Mt. 6:33; llegeix Hebreus 13:5).

7, 8. Com va demostrar en Javier que caminava per fe? (Mira la imatge.)

⁷ Fixa’t en l’experiència d’en Javier,a un germà de l’Amèrica del Sud que es va adonar de la importància de caminar per fe. Ell explica: «Vaig sol·licitar un lloc de feina prestigiós que em doblaria el sou i estava segur que em faria sentir realitzat». Ara bé, en Javier volia començar a servir com a pioner regular. Ell diu: «Em van citar per a una entrevista amb el director nacional. Abans d’anar-hi, vaig demanar ajuda a Jehovà perquè estava convençut que Ell sabia què era el que més em convenia. És cert que volia créixer en sentit professional, però no estava disposat a permetre que aquella feina m’impedís assolir les meves metes espirituals».

⁸ En Javier explica: «A l’entrevista, el director em va dir que sovint hauria de treballar hores extra. Amb molt de tacte, li vaig comentar que em seria impossible perquè aquell temps el necessitava per adorar Déu». Així que en Javier va rebutjar la feina i, dues setmanes després, va començar a servir com a pioner regular. Més endavant, aquell mateix any, va trobar una feina de mitja jornada. Ell diu: «Jehovà realment va escoltar les meves oracions i em va donar una feina compatible amb el meu horari com a pioner regular. Em fa molt feliç tenir més temps per a Jehovà i els germans».

9. Què ens ensenya l’experiència d’en Pierre?

⁹ Ara bé, i si ens adonem que la nostra feina no ens permet caminar per fe? Pensa en l’experiència d’en Pierre, un germà de la República del Congo. Ell explica: «La nova feina que havia aconseguit era un d’aquells trens que passen un cop a la vida. Em permetia guanyar el triple que abans i tenir el respecte dels altres». Però en Pierre havia de fer hores extra i sovint es perdia les reunions. A més, els companys li demanaven que mentís per amagar les activitats deshonestes de l’empresa. Ell volia deixar la feina, però l’amoïnava molt pensar que no en trobaria una altra. Què li va donar el valor de fer el pas? En Pierre diu: «Habacuc 3:17-19 em va ajudar a entendre que fins i tot si em quedava sense feina, Jehovà em cuidaria. Així que vaig deixar-la. Els caps normalment pensen que si la feina està ben pagada, l’empleat farà qualsevol cosa per conservar-la, inclús sacrificar el temps que dedica a la família o a les activitats espirituals. Soc molt feliç d’haver protegit la meva família i l’amistat que tinc amb Jehovà. Un any més tard, ell em va ajudar a trobar una feina estable que em permet cobrir les nostres necessitats i dedicar més temps a la predicació. És un fet: si posem el nostre servei a Jehovà en primer lloc, és possible que durant un temps patim en sentit econòmic, però Jehovà sempre ens cuidarà». Si confiem plenament en els seus consells i les seves promeses, estarem caminant per fe i ell ens beneirà generosament.

QUAN HAGIS D’ESCOLLIR AMB QUI CASAR-TE

10. Com podríem demostrar que caminem per vista a l’hora de triar amb qui casar-nos?

¹⁰ Com que el matrimoni és un regal de Jehovà, és normal tenir el desig de casar-se. Quan una germana pensa en qui podria ser el seu futur marit, és possible que es fixi en la personalitat del germà, la seva aparença física, la reputació que té, quina és la seva situació econòmica, si té responsabilitats familiars i com la fa sentir.b Tots aquests factors són importants. Ara bé, si només es fixés en això, podria estar caminant per vista.

11. Com podem demostrar que caminem per fe a l’hora de triar amb qui casar-nos? (1 Corintis 7:39.)

¹¹ Sens dubte, Jehovà està increïblement orgullós dels germans i les germanes que tenen en compte els seus consells a l’hora d’escollir qui serà el seu futur cònjuge. Per exemple, s’asseguren d’haver «passat la flor de la joventut», és a dir, de no ser massa joves abans de començar a sortir amb algú (1 Cor. 7:36, nota). També s’esforcen per comprovar que l’altra persona compta amb les qualitats que Jehovà diu que són importants per ser un bon marit o una bona esposa (Prov. 31:10-13, 26-28; Ef. 5:33; 1 Tim. 5:8). I si algú que no serveix Jehovà els mostra interès romàntic, obeeixen el consell que trobem a 1 Corintis 7:39 (llegeix-lo) de casar-se només «en el Senyor». Sí, continuen caminant per fe, totalment convençuts que Jehovà pot satisfer les seves necessitats emocionals millor que ningú altre (Sl. 55:22).

12. Què aprenem de l’experiència de la Rosa?

¹² Pensa en l’experiència de la Rosa, una pionera regular de Colòmbia. Aquesta germana tenia un company de feina que li mostrava interès, i a ella també li agradava. La Rosa explica: «Em semblava un bon home, feia voluntariat i portava un estil de vida sa. A més, m’encantava com em tractava. Creia que tenia tot el que buscava en un marit, però no servia Jehovà. Em va costar moltíssim dir-li que no volia sortir amb ell, perquè en el fons era el que desitjava. En aquella època, em sentia molt sola i volia tenir parella, però no n’havia trobat dintre de la congregació». La Rosa no va tenir en compte únicament els seus sentiments, sinó que va reflexionar en com aquella decisió afectaria la seva relació amb Jehovà. Així que va decidir tallar de soca-rel qualsevol contacte amb aquell company i mantenir-se ben ocupada en les activitats espirituals. En poc temps, la van convidar a assistir a l’Escola per a proclamadors del Regne i avui serveix com a pionera especial. Ella diu: «Jehovà m’ha omplert de benediccions i m’ha fet molt feliç». És cert que en decisions que tenen tant a veure amb els nostres sentiments no sempre és fàcil caminar per fe, però podem estar segurs que fer-ho sempre val la pena.

QUAN REPS INSTRUCCIONS DE L’ORGANITZACIÓ

13. Què podria fer que caminéssim per vista quan rebem instruccions de l’organització?

¹³ Sovint, rebem instruccions de l’organització mitjançant el consell d’ancians, el superintendent de circuit, la sucursal o el Consell Rector. A vegades pot ser que no entenguem els motius pels quals ens demanen certa cosa. Això podria fer que ens fixéssim únicament en les conseqüències negatives que pot tenir en nosaltres aplicar aquesta directriu o, fins i tot, que comencéssim a centrar-nos en les imperfeccions dels germans que ens l’han transmès.

14. Què ens ajudarà a caminar per fe al rebre noves instruccions? (Hebreus 13:17.)

¹⁴ Caminem per fe quan demostrem que confiem que Jehovà ho té tot sota control i que coneix perfectament quines són les nostres circumstàncies. Això ens fa més fàcil obeir immediatament i de bona gana (llegeix Hebreus 13:17). També som conscients que la nostra obediència contribueix a la unitat de la congregació (Ef. 4:2, 3). A més, estem tranquils perquè sabem que, encara que els germans responsables siguin imperfectes, Jehovà beneirà la nostra obediència (1 Sam. 15:22). I estem segurs que, si calgués, quan arribi el moment oportú, Jehovà corregirà el que sigui necessari (Miq. 7:7).

15, 16. Què va ajudar en Kevin a caminar per fe malgrat els dubtes que tenia? (Mira la imatge.)

¹⁵ La següent experiència demostra els beneficis de caminar per fe quan rebem noves instruccions. Al Perú, gairebé tothom parla espanyol, però hi ha moltes persones que tenen la seva pròpia llengua indígena, com ara el quítxua. Durant uns anys, els germans buscaven dintre del territori les persones que parlessin aquesta llengua però, per tal de complir amb una nova normativa del govern, es va canviar la manera de contactar amb elles (Rm. 13:1). Això va fer que molts es preguntessin si aquestes noves instruccions posarien pals a les rodes a la predicació. Però els germans van fer cas de les instruccions i Jehovà va beneir els seus esforços per trobar més persones que parlessin quítxua.

¹⁶ En Kevin, un ancià d’una congregació quítxua, era un dels germans que, amoïnats, es preguntaven com s’ho farien ara per predicar a les persones que parlessin aquell idioma. Ell explica: «Vaig meditar en les paraules de Proverbis 3:5 i vaig pensar en l’exemple de Moisès. Jehovà li va demanar que tragués la nació d’Israel d’Egipte i la portés al que semblava un carreró sense sortida. Aquelles instruccions semblaven no tenir cap sentit, doncs feia que els israelites fossin un blanc fàcil per als egipcis. Malgrat això, Moisès va obeir i Jehovà el va beneir d’una manera impressionant» (Èx. 14:1, 2, 9-11, 21, 22). Així que en Kevin va decidir imitar el seu exemple posant en pràctica les instruccions rebudes. Quin en va ser el resultat? Ell diu: «Em vaig quedar bocabadat al veure com Jehovà ens estava beneint. Abans, havíem de caminar llargues distàncies per poder predicar a una o dues persones que parlessin quítxua, però ara ens dirigíem directament a territoris on sabíem que n’hi havia moltes, així que podíem tenir més converses i, en conseqüència, més revisites i cursos bíblics. A més, l’assistència a les reunions també va augmentar». Queda clar que sempre que caminem per fe, Jehovà ens beneeix.

17. Què hem après en aquest article?

¹⁷ En aquest article, hem examinat tres àmbits en els quals necessitem continuar caminant per fe. Ara bé, és important que ho fem en qualsevol aspecte de la nostra vida, com ara a l’hora de triar el que fem en el nostre temps lliure o de prendre decisions pel que fa a l’educació superior o a la criança dels fills. En qualsevol presa de decisió, no podem basar-nos únicament en el que veiem, sinó en el nostre amor per Jehovà, els seus pràctics consells i la seva promesa que sempre ens cuidarà. Si així ho fem, nosaltres també «caminarem en el nom de Jehovà, el nostre Déu, per sempre més» (Miq. 4:5).