Què ha fet Jehovà per alliberar-nos del pecat?

1, 2. a) Què és el pecat, i com el podem vèncer? (Consulta també «Què vol dir?».) b) Què analitzarem en aquest article i en els següents d’aquest número de La Torre de Guaita? (Consulta també l’article «Nota als lectors» d’aquest número.)

QUANT t’estima Jehovà? Una bona manera de trobar la resposta a aquesta pregunta és analitzar tot el que ha fet per alliberar-te del pecat i la mort. El pecata és un enemic terrible, que mai podries arribar a vèncer per tu sol. Tots pequem cada dia i, tard o d’hora, morim a causa de la nostra imperfecció (Rm. 5:12). Però no està tot perdut. Amb l’ajuda de Jehovà, podem guanyar la batalla contra el pecat. De fet, la nostra victòria està totalment assegurada!

² Des de fa uns 6.000 anys, Jehovà ha estat ajudant la humanitat a lluitar contra el pecat. Per què? En poques paraules, perquè ens estima. Ens ha estimat des del principi de la història humana i, per això, ha fet tots els esforços imaginables per ajudar-nos en aquesta lluita. Ell sap que el pecat porta a la mort i no vol que morim, sinó que visquem per tota l’eternitat (Rm. 6:23). Sí, Jehovà vol que tu visquis per sempre. En aquest article, contestarem les següents preguntes: Quina esperança va donar Jehovà als humans imperfectes? A l’antiguitat, com van aconseguir guanyar-se l’aprovació de Jehovà persones imperfectes? Què va fer Jesús per rescatar la humanitat del pecat i la mort?

QUINA ESPERANÇA VA DONAR JEHOVÀ ALS HUMANS IMPERFECTES?

3. Què va passar al jardí de l’Edèn?

³ Quan Jehovà va crear els primers humans, volia que fossin feliços. Adam i Eva gaudien d’una llar preciosa, un matrimoni feliç i una assignació fascinant: omplir la terra dels seus descendents i fer que tot el planeta fos un paradís, igual que el jardí de l’Edèn. Jehovà només els va posar una restricció i els va dir que, si no l’obeïen i es rebel·laven deliberadament contra ell, moririen. Tristament, tots sabem què va passar. Un ésser invisible, que no els estimava ni a Déu ni a ells, els va temptar a desobeir. I, en comptes de confiar en el seu Pare amorós, es van deixar influenciar per aquest àngel malvat i van pecar. Per tant, es va complir el que Jehovà havia dit. Des d’aquell mateix moment, Adam i Eva van haver de patir les conseqüències del seu pecat: van començar a envellir i, finalment, van morir (Gèn. 1:28, 29; 2:8, 9, 16-18; 3:1-6, 17-19, 24; 5:5).

4. Per què Jehovà odia el pecat i ens ajuda a combatre’l? (Romans 8:20, 21.)

⁴ Jehovà es va assegurar que aquest relat s’inclogués a la Bíblia per ajudar-nos a entendre per què odia tant el pecat. I és que ens allunya del nostre Pare i ens porta a la mort (Is. 59:2). És precisament per això que a Satanàs, l’àngel malvat que va instigar aquella rebel·lió, li encanta el pecat i fa tot el que pot per promoure’l. De fet, és possible que pensés que havia obtingut una gran victòria al jardí de l’Edèn. Ara bé, no comprenia com d’amorós és Jehovà. Déu en cap moment va canviar el propòsit que tenia per als descendents d’Adam i Eva. Com que estima tant la humanitat, immediatament va oferir una esperança a tothom (llegeix Romans 8:20, 21). Jehovà sabia que hi hauria persones que l’estimarien i decidirien obeir-lo. Per això, els va donar l’oportunitat d’alliberar-se del pecat i apropar-se a ell, el seu Pare i Creador. Com ho va fer?

5. Quan va començar Jehovà a donar esperança als humans imperfectes, i com ho va fer? (Gènesi 3:15.)

⁵ Llegeix Gènesi 3:15. El primer raig d’esperança va arribar quan Jehovà va emetre la seva sentència contra Satanàs. Déu va predir que una «descendència» salvaria la humanitat. Aquesta descendència acabaria esclafant Satanàs i desfaria tot el mal que aquest havia provocat al jardí de l’Edèn (1 Jn. 3:8). Tot i així, la descendència patiria, ja que Satanàs la feriria i hauria de morir. Malgrat que això causaria molt de dolor a Jehovà, valdria la pena, ja que permetria que incomptables humans finalment se salvessin del pecat i la mort.

QUÈ FEIEN ELS HUMANS IMPERFECTES EN TEMPS BÍBLICS PER TAL D’AGRADAR A JEHOVÀ?

6. Què van fer Abel, Noè i altres servents fidels per tal d’apropar-se a Jehovà?

⁶ Al llarg dels següents segles, Jehovà va anar donant més i més llum perquè els humans imperfectes entenguessin com podien apropar-se a ell. Abel, el segon fill d’Adam i Eva, va ser el primer humà que va posar fe en Jehovà després de la rebel·lió dels seus pares. Com que estimava Déu i volia tenir la seva aprovació, li va oferir un sacrifici. Era pastor, així que va agafar alguns primogènits del seu ramat, els va matar i els va oferir a Jehovà. Què li va semblar a Déu? La Bíblia diu que «va aprovar Abel i la seva ofrena» (Gèn. 4:4). Jehovà també va demostrar que aprovava els sacrificis que li van oferir altres servents motivats per l’amor i la fe, com ara Noè (Gèn. 8:20, 21). A l’acceptar aquests sacrificis, va deixar clar que era possible que els humans imperfectes es guanyessin la seva aprovació i s’apropessin a ell.b

7. Què aprenem del fet que Abraham estigués disposat a sacrificar el seu propi fill?

⁷ Jehovà va demanar a Abraham, un home d’extraordinària fe, que complís una assignació increïblement difícil: oferir el seu propi fill, Isaac, com a sacrifici. Segur que mai s’hauria imaginat rebre una instrucció tan dolorosa. Tot i així, Abraham es va preparar per complir amb el que Jehovà li havia demanat. Però just abans de sacrificar el seu fill, Déu el va aturar. Aquell exemple ens ensenya el que faria Jehovà en un futur. Ens estima tant que estaria disposat a oferir el seu Fill estimat com a sacrifici per nosaltres (Gèn. 22:1-18).

8. Què demostraven els molts sacrificis d’animals que estipulava la Llei? (Levític 4:27-29; 17:11.)

⁸ Segles més tard, la Llei que Jehovà va donar a la nació d’Israel estipulava la necessitat de fer molts sacrificis per expiar els pecats del poble de Déu (llegeix Levític 4:27-29; 17:11). Aquells sacrificis eren una mostra del sacrifici molt superior que oferiria Jehovà per alliberar la humanitat del pecat. Déu va inspirar els profetes perquè expliquessin que la descendència promesa, que va resultar ser un Fill especial de Déu, patiria i moriria com una ovella a l’escorxador (Is. 53:1-12). Pensa-hi: Jehovà entregaria el seu Fill estimat com a sacrifici per rescatar-nos a tots i cadascun de nosaltres del pecat i la mort, i això t’inclou a tu.

QUÈ VA FER JESÚS PER RESCATAR LA HUMANITAT?

9. Què va dir Joan el Baptista sobre Jesús? (Hebreus 9:22; 10:1-4, 12.)

⁹ L’any 29 de la n. e., Joan el Baptista va veure Jesús de Natzaret i va dir: «Mireu, el Corder de Déu que treu el pecat del món!» (Jn. 1:29). Aquestes paraules inspirades identificaven Jesús com la descendència que Déu havia promès. Ell donaria la seva vida com a sacrifici per tots nosaltres. Ara, l’esperança que tenia la humanitat d’aconseguir una victòria total sobre el pecat i la mort brillava com mai abans! (Llegeix Hebreus 9:22; 10:1-4, 12.)

10. Com va demostrar Jesús que havia «vingut a cridar» pecadors?

¹⁰ Jesús es va centrar principalment a ajudar aquells que se sentien oprimits per culpa del pecat, i els va convidar a ser els seus seguidors. Era conscient que el pecat era l’arrel de tot el patiment de la humanitat, així que es va esforçar per arribar a persones que eren conegudes com a pecadores. Ho va explicar de la següent manera: «Els que tenen bona salut no necessiten un metge, però els que estan malalts, sí». I va afegir: «No he vingut a cridar justos, sinó pecadors» (Mt. 9:12, 13). Jesús va viure a l’altura d’aquestes paraules. Amb molta tendresa, va perdonar els pecats d’una dona que li havia rentat els peus amb les seves llàgrimes (Lc. 7:37-50). I, tot i que sabia que portava una vida immoral, va ensenyar veritats importants a la dona samaritana al pou (Jn. 4:7, 17-19, 25, 26). Fins i tot va rebre poder de Déu per ressuscitar homes, dones i nens, i així desfer el resultat final del pecat: la mort (Mt. 11:5).

11. Per què se sentien atrets a Jesús els humans imperfectes?

¹¹ No ens sorprèn, doncs, que fins i tot persones que portaven vides molt allunyades de Déu se sentissin atretes a Jesús. Ell els mostrava compassió i empatia, i se sentien còmodes apropant-se a ell (Lc. 15:1, 2). A més, els felicitava i recompensava la fe que demostraven tenir en ell (Lc. 19:1-10). Jesús era la viva imatge del seu Pare. Tant amb el que feia com amb el que deia, demostrava que Jehovà és misericordiós i compassiu, estima les persones i vol que guanyin la seva batalla contra el pecat (Jn. 14:9). Jesús va motivar els pecadors a voler canviar la seva mala conducta i fer-se els seus seguidors (Lc. 5:27, 28).

12. Què va explicar Jesús sobre la seva mort?

¹² Jesús era conscient de tot el que hauria de patir. En més d’una ocasió, va explicar als seus deixebles que seria traït i executat en un pal (Mt. 17:22; 20:18, 19). Però, alhora, també sabia que el seu sacrifici trauria el pecat del món, tal com Joan havia anunciat i els profetes havien predit. Jesús també va ensenyar que, després d’oferir la seva vida, atrauria cap a ell «tota classe de persones» (Jn. 12:32). Aquells que posessin fe en ell i imitessin el seu exemple es guanyarien l’aprovació de Jehovà. Com a resultat, tindrien la perspectiva de «ser alliberats del pecat» (Rm. 6:14, 18, 22; Jn. 8:32). Conscient de tot això, Jesús va estar decidit a afrontar aquella mort tan dolorosa amb valentia (Jn. 10:17, 18).

13. Com va ser la mort de Jesús, i què ens ensenya sobre Jehovà? (Mira la imatge.)

¹³ Jesús va ser traït, arrestat, insultat, calumniat, condemnat i fins i tot torturat. Llavors, uns soldats el van portar al lloc on seria executat i el van clavar en un pal. Mentre agonitzava fidelment, hi havia algú que patia encara més: el seu Pare. Jehovà va posar fre al seu immens poder i va decidir no intervenir. Com és possible que un Pare amorós permetés que el seu Fill patís i morís d’aquesta manera? En poques paraules, per l’amor que ens té. Jesús va dir: «Déu va estimar tant el món que va entregar el seu Fill unigènit perquè qui demostri fe en ell no sigui destruït, sinó que tingui vida eterna» (Jn. 3:16).

14. Què et demostra personalment el sacrifici de Jesús?

¹⁴ El sacrifici que va oferir Jesús és la prova més gran de l’amor que sent Jehovà pels descendents d’Adam i Eva; una prova clara que Jehovà t’estima moltíssim. Déu va estar disposat a fer el que calgués, fins i tot a costa de patir en gran manera, per rescatar-te del pecat i la mort (1 Jn. 4:9, 10). Sens dubte, ens vol ajudar a cadascun de nosaltres no només a lluitar contra el pecat, sinó a sortir-ne vencedors.

15. Què hem de fer per beneficiar-nos del regal del rescat?

¹⁵ El regal més gran que ens ha fet Jehovà, el sacrifici de rescat del seu Fill unigènit, fa possible que els nostres pecats siguin perdonats. Però per rebre el perdó de Déu, cal que fem alguna cosa. Què és? Tant Joan el Baptista com Jesús ens van donar la resposta, al dir: «Penediu-vos, perquè el Regne del cel s’ha apropat» (Mt. 3:1, 2; 4:17). Així que és vital que ens penedim si realment volem vèncer el pecat i apropar-nos al nostre Pare celestial. Ara bé, què implica el penediment, i com ens ajuda a lluitar contra la nostra imperfecció? Ho veurem en el següent article d’estudi.