Preguntes dels lectors

2 Tessalonicencs 3:14 parla d’assenyalar algunes persones. Es tracta d’una acció que fa la congregació o que fa cada germà a nivell individual?

L’apòstol Pau va escriure als cristians de Tessalònica: «Si algú no obeeix el que diem en aquesta carta, heu de mantenir-lo assenyalat» (2 Tes. 3:14). Fins ara, enteníem que aquesta instrucció es dirigia als ancians. Així, si un germà continuava ignorant els principis bíblics malgrat rebre consell en diverses ocasions, els ancians podien fer un discurs d’advertència a la congregació. Aleshores, els publicadors deixaven de passar temps amb el germà en qüestió fora de les reunions i la predicació.

No obstant això, és necessari canviar la nostra comprensió. Ara entenem que el consell de Pau es refereix a una acció que fa cada cristià a nivell individual davant de determinades situacions. Per tant, ja no és necessari que els ancians facin un discurs d’advertència. A què es deu aquest canvi? Analitzem el context del consell que va donar l’apòstol.

Pau va advertir que alguns cristians d’aquella congregació s’estaven comportant «de manera indisciplinada». No volien obeir els consells inspirats que havien rebut. Per exemple, en una visita anterior, Pau els havia dit: «Qui no vulgui treballar, que tampoc mengi». Amb tot, alguns no li havien fet cas i es negaven a treballar per mantenir-se encara que podien fer-ho. A més, es ficaven en els assumptes dels altres. Com havien de tractar-los la resta de cristians? (2 Tes. 3:6, 10-12.)

Pau va dir: «Heu de mantenir-lo assenyalat». L’expressió grega que s’utilitza aquí transmet la idea d’identificar aquesta persona i ser conscient que pot ser una mala influència. Pau va dirigir aquest consell a tota la congregació, i no només als ancians (2 Tes. 1:1; 3:6). Així que, si un cristià s’hagués assabentat que un germà estava desobeint algun consell de les Escriptures, hauria decidit a nivell individual «deixar de tenir amistat amb ell».

Vol dir això que passaven a tractar aquell germà com si hagués estat tret de la congregació? No, ja que Pau va afegir: «Continueu aconsellant-lo com a un germà». Per tant, els germans continuaven tenint tracte amb ell a les reunions i a la predicació, però decidien no relacionar-se amb ell en ocasions socials o en el seu temps lliure. Per què? «Perquè s’avergonyeixi», va explicar Pau. Deixar de relacionar-se amb aquest germà podria fer que s’avergonyís de la seva mala conducta i que canviés (2 Tes. 3:14, 15).

Com podem posar en pràctica aquest consell avui dia? Primer, ens hem d’assegurar que el germà realment s’està comportant «de manera indisciplinada». Pau no s’estava referint a aquells que tenen punts de vista diferents als nostres en assumptes de consciència o d’opinió. Tampoc estava parlant d’aquells que ens hagin ofès d’alguna manera. En lloc d’això, Pau estava fent referència específicament a aquells que desobeeixen de manera deliberada els clars consells bíblics que han rebut.

Així doncs, si avui notem que un germà continua desobeint el consell de les Escriptures,a prendrem la decisió personal de no relacionar-nos amb ell en ocasions socials o en el nostre temps lliure. Com que aquesta és una decisió individual, no en parlarem amb cap altre germà, excepte amb la família inmediata. I continuarem tenint tracte amb ell a les reunions i a la predicació. Un cop el germà deixi enrere la seva mala conducta i canviï, tornarem a tractar-lo com abans.