Sigues un bon amic quan perilla una amistat

ELS bons amics són molt valuosos, i una autèntica amistat no es troba per casualitat. Què pots fer quan perilla una amistat? Podem aprendre molt d’alguns personatges bíblics que eren bons amics però que, més tard, van veure perillar la seva amistat.

QUAN UN AMIC COMET UN ERROR

David, que va ser pastor i rei, tenia bons amics. Un d’aquests va ser Jonatan (1 Sam. 18:1). Però també en va tenir d’altres, com ara el profeta Natan. La Bíblia no diu quan es van fer amics però, quan David ja portava un temps regnant, confiava molt en ell, igual que tu confiaries en un bon amic. Aquest rei volia construir una casa per a Jehovà, i segur que va tenir molt en compte l’opinió de Natan com a amic i com a algú a qui Jehovà guiava (2 Sam. 7:2, 3).

Ara bé, va passar una cosa que va amenaçar la seva amistat. El rei David va cometre adulteri amb Betsabé i, després, va fer matar el seu marit, Uries (2 Sam. 11:2-21). Durant molts anys, David havia sigut lleial a Jehovà i havia defensat el que era just, però aleshores va cometre aquest pecat tan greu! Què li va passar a aquest rei tan bo? ¿No s’adonava que s’estava comportant molt malament? ¿Pensava que podia amagar a Déu les seves accions?

Què va fer Natan? ¿Va deixar que algú altre s’encarregués de parlar amb el rei sobre el que havia fet? Hi havia altres persones que sabien el que David havia planejat per matar Uries. Per això, per què s’hi havia de ficar Natan i arriscar-se a espatllar una amistat de tant de temps? Si Natan parlava, fins i tot perillaria la seva vida, i és que David ja havia causat la mort d’un home innocent, Uries.

Però Natan era un portaveu de Déu. El profeta sabia que, si callava, la seva relació amb David ja no seria la mateixa i la seva pròpia consciència també es veuria afectada. El seu amic David havia anat per un camí que a Jehovà no li agradava, i necessitava ajuda urgent per recuperar la seva amistat amb Déu. David necessitava un amic de veritat, i Natan ho era. Per tant, va decidir plantejar el tema amb un exemple que va arribar al cor d’aquest antic pastor. Va transmetre el missatge de Déu, però ho va fer de manera que David entengués la gravetat dels seus errors i se sentís motivat a actuar (2 Sam. 12:1-14).

I tu? Què faries si un amic teu cometés un error molt gran o un pecat greu? És possible que et sentissis temptat a pensar que fer-li veure el seu error podria espatllar la vostra amistat. O potser creus que, si expliquessis el seu pecat als ancians —que el podrien ajudar en sentit espiritual—, estaries traint la vostra amistat. Com reaccionaries?

En Gianni, de qui hem parlat abans, recorda: «Em vaig adonar que alguna cosa havia canviat. En Maurizio no era tan sincer amb mi com abans. Per això, vaig decidir parlar amb ell, encara que se’m va fer molt difícil. Pensava: “Què li he de dir que no sàpiga? Segur que reaccionarà malament!”. Però vaig recordar tot el que havíem estudiat junts, i això em va donar les forces per parlar amb ell. De fet, això és el que en Maurizio hauria fet si jo hagués necessitat ajuda. No volia perdre la seva amistat, però em preocupava per ell i el volia ajudar».

En Maurizio afegeix: «En Gianni va ser molt sincer, i va fer molt bé. Jo sabia que les conseqüències de les meves males decisions no eren culpa seva ni de Jehovà. Per tant, vaig acceptar la disciplina i, amb el temps, em vaig recuperar espiritualment».

QUAN UN AMIC ES FICA EN PROBLEMES

David tenia altres companys que van ser lleials i van estar al seu costat en temps difícils. Un d’ells va ser Huixai, de qui la Bíblia diu que era «amic de David» (2 Sam. 16:16; 1 Cròn. 27:33). A més de ser amic i company del rei, pot ser que fos un funcionari de la cort i que, fins i tot, rebés ordres confidencials.

Quan Absalom, el fill de David, li va usurpar el tron al seu pare, molts israelites es van posar de part d’Absalom, però Huixai no va fer el mateix. Quan David va fugir, Huixai va anar a trobar-lo. David estava molt dolgut; el seu propi fill i alguns en qui ell confiava l’havien traït. Però Huixai va ser lleial, estava disposat a arriscar la seva vida i complir una missió que frustraria aquella conspiració. I no ho va fer només perquè tenia un càrrec a la cort i havia de complir amb el seu deure. Va demostrar ser un amic lleial (2 Sam. 15:13-17, 32-37; 16:15-17:16).

Avui dia, és commovedor veure que el lligam que uneix els germans va més enllà de qualsevol responsabilitat o feina que tinguin a la congregació. De fet, amb les seves accions diuen: «Sóc el teu amic, però no només perquè ho he de ser, sinó perquè ets important per a mi».

Això és el que li va passar a un germà anomenat Federico. Amb l’ajuda del seu estimat amic Antonio, va aconseguir superar una època difícil de la seva vida. En Federico explica: «Quan l’Antonio va arribar a la congregació, de seguida ens vam fer amics. Tots dos érem servents ministerials, i ens agradava molt treballar junts. Poc després, ell va ser nomenat ancià. A més de ser el meu amic, era un exemple per a mi en sentit espiritual». Llavors en Federico va cometre un error. Immediatament va buscar ajuda espiritual, però ja no qualificava per ser pioner ni servent ministerial. Com va reaccionar l’Antonio?

En Federico recorda: «Veia perfectament que l’Antonio entenia el meu dolor. Va fer tot el que va poder per ajudar-me emocionalment. Es va preocupar molt perquè em recuperés en sentit espiritual i no em va abandonar mai. Em va animar a recuperar les forces i a no donar-me per vençut». L’Antonio explica: «Vaig passar més temps amb en Federico. Volia que se sentís amb la llibertat de parlar amb mi del que calgués, fins i tot del seu dolor». Feliçment, amb el temps en Federico es va recuperar espiritualment i, més tard, va tornar a ser nomenat pioner i servent ministerial. L’Antonio acaba dient: «Tot i que ara servim en congregacions diferents, estem més units que mai».

ET SENTIRIES TRAÏT?

Com et sentiries si un amic íntim et girés l’esquena quan més el necessitessis? Hi ha poques coses que facin tant de mal. El podries perdonar? Podríeu tornar a tenir una amistat tan forta com la que teníeu?

Pensa en el que li va passar a Jesús durant els últims dies de la seva vida a la terra. Havia passat molt de temps amb els seus apòstols fidels i els unia un lligam especial. Per això Jesús va dir que eren els seus amics (Jn. 15:15). Però, què va passar quan el van arrestar? Tots els apòstols van fugir. I fins i tot Pere, que havia dit públicament que no abandonaria mai el seu Mestre, aquella mateixa nit va negar que el coneixia! (Mt. 26:31-33, 56, 69-75.)

Jesús sabia que estaria sol quan afrontés la seva última prova. Tenia motius per sentir-se decebut, i també dolgut. Però en la conversa que va tenir amb els seus deixebles uns dies després de ressuscitar res va donar a entendre que estigués decebut, guardés rancor o es lamentés. No va sentir la necessitat d’enumerar cada un dels errors que els deixebles havien comès, inclòs el que van fer la nit que el van arrestar.

Al contrari, Jesús va animar Pere i els altres apòstols. Va demostrar que confiava en ells quan els hi va donar instruccions per complir la tasca d’educació més important que hi ha hagut mai en la història de la humanitat. Jesús encara els considerava els seus amics. L’amor que els hi va mostrar els va marcar profundament, i es van esforçar de tot cor per no tornar a fallar al seu Mestre. De fet, van complir amb èxit la feina que Jesús va donar als seus seguidors (Fe. 1:8; Col. 1:23).

Una germana anomenada Elvira recorda perfectament el dia que va tenir un problema amb la seva amiga Giuliana: «Quan em va dir que estava dolguda pel que jo havia fet em vaig sentir fatal», recorda l’Elvira. «Tenia tot el dret a estar enfadada. Però em va impressionar que el que més li preocupava era jo i les conseqüències del meu comportament. Sempre agrairé que no se centrés en el mal que li vaig fer, sinó en el mal que m’estava fent a mi mateixa. Dono gràcies a Jehovà per tenir una amiga que posa el meu benestar per davant dels seus sentiments.»

Per tant, com reacciona un bon amic quan perilla una amistat? Un amic de veritat està disposat a parlar amb bondat, però també ho fa amb sinceritat quan és necessari. Un amic així és com Natan i Huixai, que es van mantenir lleials fins i tot en els mals moments, i també com Jesús, que va estar disposat a perdonar. Ets tu un bon amic?