Importa la manera com adorem Déu?

«LA RELIGIÓ està profundament arrelada a la naturalesa humana.» El catedràtic Alister Hardy va fer aquesta afirmació al seu llibre The Spiritual Nature of Man. Els resultats d’una enquesta recent donen suport a les seves paraules, ja que mostren que aproximadament el 86 per cent de la població mundial pertany a algun tipus de religió.

Aquesta enquesta també revela que hi ha 19 religions principals dividides en una infinitat de grups. Per exemple, aquells que afirmen ser cristians pertanyen a 37.000 denominacions diferents. Una quantitat exorbitant! En veure aquestes dades, és possible que et preguntis si Déu accepta totes aquestes formes d’adoració o, fins i tot, si realment importa com l’adorem.

Per trobar la resposta a aquestes preguntes, és vital que no ens deixem portar pels nostres sentiments o opinions personals. Com és lògic, hem d’esbrinar quin és el punt de vista de Déu al respecte. Per això, cal que busquem la guia de la seva Paraula. Per què? Perquè, parlant de la Bíblia, Jesús va dir a Déu en oració: «La teva paraula és la veritat» (Joan 17:17). A més, l’apòstol Pau va dir: «Tota l’Escriptura està inspirada per Déu i és útil per ensenyar, per censurar, per rectificar les coses» (2 Timoteu 3:16).

La Bíblia mostra que Déu no accepta totes les religions. A la seva Paraula trobem exemples que deixen ben clar quines formes d’adoració accepta i quines no. Analitzar amb cura aquests relats ens permetrà saber què hem de fer i què hem d’evitar per adorar Déu d’una manera que li agradi.

Què aprenem dels israelites?

Per mitjà del profeta Moisès, Jehovà va donar als israelites un conjunt de lleis perquè poguessin adorar-lo d’una manera que ell acceptés. Quan els israelites seguien aquestes lleis, conegudes com la Llei mosaica, Jehovà els donava la seva aprovació i els beneïa (Èxode 19:5, 6). Amb tot, la nació d’Israel va deixar d’adorar-lo com ell acceptava. Un cop rere un altre, es van allunyar de Jehovà i van seguir les pràctiques religioses de les nacions veïnes.

Al segle VII a. de la n. e., durant l’època en què van viure els profetes Ezequiel i Jeremies, molts israelites van desobeir la Llei de Déu i van començar a relacionar-se amb gent de les nacions veïnes i a adorar els seus déus. De fet, molts d’ells deien: «Siguem com les nacions, com les famílies dels altres països, que adoren fusta i pedra» (Ezequiel 20:32; Jeremies 2:28). A l’adoptar els costums d’aquelles persones i participar en les seves celebracions, els israelites van barrejar l’adoració verdadera amb la falsa. Encara que afirmaven servir Jehovà, alhora veneraven «ídols repugnants» i fins i tot els van sacrificar els seus propis fills (Ezequiel 23:37-39; Jeremies 19:3-5).

Els arqueòlegs anomenen sincretisme a l’adoració simultània de diversos déus o es refereixen a ella simplement com folklore, o tradicions religioses. Avui dia, molts pensen que, com que vivim en una societat pluralista, tothom hauria de ser obert de ment en tots els sentits, fins i tot en temes religiosos. Afirmen que no té res de dolent que una persona adori Déu com ella vulgui. Però, és cert això? Es tracta simplement de ser tolerant i liberal? Vegem algunes de les pràctiques religioses que van adoptar els israelites i quines en van ser les conseqüències.

La barreja religiosa dels israelites

Els israelites que van desobeir la Llei de Déu adoraven els déus falsos als «llocs alts sagrats». En aquests santuaris hi havia altars, llocs on cremaven encens, columnes sagrades i pals sagrats, probablement fets de fusta i que representaven Aixerà, una deessa cananea de la fertilitat. A la regió de Judà hi havia moltíssims llocs alts sagrats. Segon dels Reis 23:5 i 8 parla dels «llocs alts sagrats de les ciutats de Judà i dels voltants de Jerusalem, [...] des de Gueba [a l’extrem nord] fins a Beerxeba [a l’extrem sud]».

En aquests llocs alts, els israelites «feien pujar el fum dels sacrificis a Baal, al sol, a la lluna, a les constel·lacions del zodíac i a tot l’exèrcit del cel». A banda d’això, tenien «cases dels prostituts de temple [...] a la casa de Jehovà» i cremaven els seus fills «com a sacrifici en honor de Mólec» (2 Reis 23:4-10).

Els arqueòlegs han trobat centenars de figuretes de terracota a Jerusalem i Judà, principalment entre les ruïnes de cases particulars. La majoria d’aquestes figuretes són dones despullades amb pits exageradament grans. Segons alguns erudits, són representacions de les deesses de la fertilitat Astoret i Aixerà i es creu que eren «talismans per ajudar a concebre i tenir fills».a

Com veien els israelites aquests centres d’adoració falsa? El professor Ephraim Stern de la Universitat Hebrea va dir que, probablement, molts dels llocs alts estaven «dedicats a Yahweh [Jehovà]». Algunes inscripcions que s’han trobat a excavacions arqueològiques donen suport a aquesta idea. Per exemple, una d’elles diu: «Et beneeixo per Yahweh de Samària i per la seva Aixerà», i una altra diu: «Et beneeixo per Yahweh de Teman i per la seva Aixerà!».b

Aquests exemples mostren fins a quin punt els israelites es van allunyar de Jehovà al barrejar l’adoració verdadera amb pràctiques paganes tan degradants. Com a resultat, portaven vides molt immorals i estaven en una gran foscor espiritual. Què pensava Déu de la seva forma d’adoració?

El punt de vista de Déu

Per mitjà del profeta Ezequiel, Jehovà va fer saber als israelites que estava profundament indignat amb ells i que els condemnaria per la seva forma d’adoració tan depravada. Els va dir: «A tots els llocs on visqueu, les ciutats seran devastades i els llocs alts sagrats seran destruïts i devastats. Els vostres altars seran destruïts i destrossats, els vostres ídols repugnants deixaran d’existir, els vostres altars d’encens seran fets miques i el que heu construït desapareixerà» (Ezequiel 6:6). Sens dubte, Jehovà detestava l’adoració d’aquells israelites i la va rebutjar per complet.

Jehovà també va predir com seria aquella destrucció: «Convocaré el meu servent Nabucodonosor, el rei de Babilònia, i els faré venir contra aquesta terra, contra els seus habitants i contra totes aquestes nacions del voltant. Els destruiré [...]. Tota aquesta terra es convertirà en un munt de ruïnes» (Jeremies 25:9-11). Aquestes paraules es van complir fil per randa l’any 607 a. de la n. e., quan els babilonis van atacar Jerusalem i van arrasar tant la ciutat com el temple.

Parlant sobre la destrucció de Jerusalem, el professor Stern, mencionat anteriorment, comenta que les ruïnes de la ciutat «són un clar reflex dels relats bíblics (2 Reis 25:8; 2 Cròniques 36:18, 19) que descriuen la destrucció, la crema i l’enderrocament de cases i murs». A més, afegeix: «Les troballes arqueològiques d’aquest període de la història de Jerusalem [...] estan entre les més impactants de qualsevol emplaçament bíblic».

Quina n’és la lliçó?

Jehovà no accepta l’adoració d’aquelles persones que barregen les ensenyances bíbliques amb dogmes, tradicions i rituals d’altres religions. Pau era ben conscient d’aquesta gran veritat. Encara que era jueu i l’havien educat segons les lleis de la secta dels fariseus, quan es va adonar que Jesús era el Messies, va dir: «Les coses que per a mi eren guanys, ara les considero una pèrdua per causa del Crist». No hi ha dubte que l’apòstol va fer canvis dràstics a la seva vida per fer-se deixeble de Jesús (Filipencs 3:5-7).

Com que Pau va servir com a missioner, coneixia molt bé les creences religioses i idees filosòfiques de moltes persones. De fet, va escriure als cristians de Corint: «Què tenen en comú la llum i la foscor? A més, com poden estar d’acord Crist i Belial? O què tenen en comú un creient i un no-creient? I, quin acord hi ha entre el temple de Déu i els ídols? [...] “‘Per tant, sortiu d’enmig d’ells i separeu-vos’, diu Jehovà, ‘i deixeu de tocar el que és impur’”, “‘i jo us acolliré’”» (2 Corintis 6:14-17).

Després de veure com d’important és per a Jehovà la manera com l’adorem, pot ser que et sorgeixin les següents preguntes: «Quina és la forma d’adoració que Déu aprova? Com puc apropar-me a Ell? Quins canvis he de fer a la meva vida per servir-lo d’una manera que li agradi?».

Els testimonis de Jehovà estaran encantats d’ajudar-te a trobar la resposta a aquestes i altres preguntes que tinguis sobre la Bíblia. Et convidem a anar a una de les nostres Sales del Regne o a escriure als editors d’aquesta revista per sol·licitar un curs bíblic gratuït. Pots triar el lloc i l’hora que et vagi millor.

[Notes]

[Imatge]

Un altar antic per adorar ídols a Tel Arad, Israel

[Crèdits]

Garo Nalbandian

[Imatge]

Figuretes d’Astoret trobades a cases antigues de Judea

[Crèdits]

Fotografia © Israel Museum, Jerusalem; per gentilesa d’Israel Antiquities Authority