La resposta de Jehovà a una oració molt especial

«Que la gent sàpiga que el teu nom és Jehovà, que només tu ets l’Altíssim sobre tota la terra» (SL. 83:18).

1, 2. Què els ha passat a moltes persones, i quines preguntes analitzarem en aquest article?

FA UNS anys, una dona que s’havia criat en una família catòlica estava profundament angoixada per una terrible tragèdia que havia passat al seu veïnat. Així és que va decidir anar a veure el seu capellà perquè li donés consol, però ell ni tan sols va voler parlar amb ella. Llavors, la dona va orar a Déu i li va dir: «No sé qui ets, però sé que existeixes. Si us plau, ajuda’m perquè et pugui trobar». Pocs dies després, uns testimonis de Jehovà la van visitar i li van donar el consol i les respostes que tant havia buscat. Una de les coses que li van ensenyar és que el nom de Déu és Jehovà. En sentir allò, la dona es va emocionar i va dir: «És increïble! Aquest és el Déu que havia desitjat conèixer des de petita!».

² A moltes persones els ha passat una cosa semblant. Sovint, el primer cop que han vist el nom de Jehovà ha sigut al llegir Salm 83:18 que, a la Traducció del Nou Món, diu: «Que la gent sàpiga que el teu nom és Jehovà, que només tu ets l’Altíssim sobre tota la terra». Ara bé, t’has preguntat mai per què es va escriure el Salm 83? Quins esdeveniments farien que tothom hagués de reconèixer que Jehovà és l’únic Déu verdader? Quines lliçons podem aprendre d’aquest Salm? A continuació, analitzarem les respostes d’aquestes preguntes.a

Conspiren contra el poble de Jehovà

3, 4. Qui va compondre el Salm 83, i a quin fet de la història d’Israel es refereix?

³ L’encapçalament del Salm 83 diu: «Salm d’Assaf». És molt probable, doncs, que el compositor d’aquest salm fos un descendent del levita Assaf, un músic molt destacat que va servir durant el regnat de David. El salmista va suplicar a Jehovà que defensés la Seva sobirania i donés a conèixer el Seu nom. Quan es va compondre el Salm 83, els habitants de Tir s’havien posat en contra d’Israel i s’havien aliat amb els seus enemics. Per tant, sembla que aquest salm es va escriure en algun moment després de la mort de Salomó, ja que durant els regnats de David i Salomó el rei de Tir tenia una bona relació amb Israel.

⁴ El salmista va explicar que les tendes d’Edom i els ismaelites, Moab i els hagarens, Guebal, Ammon i Amalec, Filistea, els habitants de Tir i Assíria volien acabar amb el poble de Déu. Aquestes deu nacions, que envoltaven Israel, estaven conspirant contra ells (Sl. 83:6-8). A quin fet històric s’estava referint el salmista? Alguns creuen que estava parlant de la coalició que Ammon, Moab i els habitants de la muntanya de Seïr van formar per atacar Israel durant els dies de Josafat (2 Cròn. 20:1-26). D’altres, però, pensen que feia referència a l’opressió que Israel havia patit a mans de les nacions veïnes al llarg de tota la seva història.

5. Com ens ajuda avui dia el Salm 83?

⁵ En qualsevol cas, és evident que el salmista va escriure aquesta oració sota inspiració divina en una època en què la nació d’Israel estava en perill. Però el que va escriure també ens anima als servents de Déu de l’actualitat perquè al llarg de tota la història hem patit un atac rere un altre a mans dels nostres enemics. I, sens dubte, aquest salm ens enfortirà quan ben aviat Gog de Magog dirigeixi les seves forces en un atac final contra aquells que adoren Déu amb esperit i amb veritat (llegeix Ezequiel 38:2, 8, 9, 16).

La principal preocupació del salmista

6, 7. a) Què va dir el salmista a l’inici de la seva oració? b) Què és el que més li preocupava?

⁶ Fixa’t com el salmista va expressar els seus sentiments en aquesta oració: «Déu meu, no et quedis en silenci. No et quedis callat ni quiet, oh Diví. Perquè mira com s’avaloten els teus enemics, com actuen amb arrogància els que t’odien. Amb astúcia, tramen un complot contra el teu poble [...]. Planegen junts una estratègia. Han fet una aliança contra tu» (Sl. 83:1-3, 5).

⁷ Què és el que més li preocupava al salmista? De ben segur que l’angoixava molt pensar en què podria passar-li a ell i a la seva família. Ara bé, l’oració que va fer mostra clarament que el que més l’amoïnava era l’oprobi causat al nom de Jehovà i les amenaces contra el poble de Déu. Sens dubte, tots nosaltres volem esforçar-nos per tenir aquest mateix punt de vista durant els difícils últims dies d’aquest món malvat (llegeix Mateu 6:9, 10).

8. Quin era l’objectiu dels enemics d’Israel?

⁸ Tot seguit, el salmista va citar unes paraules dels enemics d’Israel: «Anem, aniquilem la seva nació perquè el nom d’Israel no sigui recordat mai més» (Sl. 83:4). No hi ha dubte que sentien un profund odi pel poble de Déu. Però aquelles nacions tenien un altre motiu per voler eliminar-los. Desitjaven la terra d’Israel i per això deien: «Apoderem-nos de la terra on Déu resideix» (Sl. 83:12). Han fet els nostres enemics una cosa semblant avui dia? I tant que sí!

El «teu lloc sant»

9, 10. a) Què era el lloc sant de Déu a l’antiguitat? b) De quines benediccions gaudeixen la resta ungida i les «altres ovelles»?

⁹ A l’antiguitat, a la Terra Promesa se la va anomenar el lloc sant de Déu. De fet, així és com se la descriu a la cançó de victòria que van cantar els israelites després de ser alliberats d’Egipte: «Amb el teu amor lleial has guiat el poble que has rescatat. Amb la teva força els portaràs fins al teu lloc sant» (Èx. 15:13). Temps després, en aquest «lloc sant» hi va haver el temple de Déu, on servien els sacerdots, i Jerusalem, la capital d’Israel, on els reis que eren descendents de David s’asseien al tron de Jehovà (1 Cròn. 29:23). Amb raó, Jesús va anomenar Jerusalem «la ciutat del gran Rei» (Mt. 5:35).

¹⁰ I què podem dir dels nostres dies? L’any 33 de la n. e., va néixer una nova nació, «l’Israel de Déu» (Gàl. 6:16). A diferència de l’Israel carnal, aquesta nació, formada pels germans ungits de Crist, va complir amb la tasca de ser testimonis del nom de Déu (Is. 43:10; 1 Pe. 2:9). Jehovà els va prometre el mateix que havia promès a l’antic Israel: «Jo seré el seu Déu i ells seran el meu poble» (2 Cor. 6:16; Lev. 26:12). El 1919, Jehovà va elevar la resta de «l’Israel de Déu» a una posició especial i van prendre possessió d’un «país», és a dir, d’una terra simbòlica on l’adoren i gaudeixen del paradís espiritual (Is. 66:8). A partir dels anys 30, milions de persones que formen part del grup de les «altres ovelles» serveixen Déu al costat d’ells (Jn. 10:16). La felicitat i la prosperitat espiritual que els cristians tenen avui dia mostren inequívocament que Jehovà és l’únic que té el dret a ser el Sobirà de l’univers (llegeix Salm 91:1, 2). Com d’enfurismat deu estar Satanàs!

11. Quin continua sent l’objectiu principal de Satanàs?

¹¹ Durant aquest temps de la fi, el Diable ha utilitzat els seguidors que té a la terra per oposar-se a la resta ungida i les altres ovelles. Això és precisament el que va passar a l’Europa occidental durant el règim nazi i als països de l’est sota el govern comunista de la Unió Soviètica. Però aquests no són casos aïllats. Això mateix ha passat a molts altres països i tornarà a passar, sobretot durant l’atac final de Gog de Magog. És molt probable que, tal com ha succeït en el passat, quan els nostres enemics ens ataquin, ens vulguin prendre les propietats i possessions que tenim com a organització. Ara bé, quin ha estat sempre l’objectiu principal de Satanàs? Que deixem d’existir com a poble perquè el nom de testimonis de Jehovà desaparegui de la terra. Com reaccionarà Jehovà davant d’aquest atac contra la Seva sobirania? Seguim analitzant el que va dir el salmista.

Jehovà sempre venç els seus enemics

12-14. A quines dues victòries històriques que van tenir lloc prop de la ciutat de Meguidó fa referència el salmista?

¹² El salmista estava convençut que Jehovà podia frustrar els plans dels seus enemics. Va parlar de dues de les victòries més rellevants d’Israel que van tenir lloc prop de l’antiga Meguidó, una ciutat que estava situada a una vall que tenia el mateix nom. A l’estiu, al llarg d’aquesta vall, es podia veure el llit sec i sinuós del torrent de Quison. Però, si a l’hivern plovia molt, aquest inundava la vall i, segurament per aquest motiu, al torrent també se l’anomena «les aigües de Meguidó» (Jut. 4:13; 5:19).

¹³ A uns 15 quilòmetres de Meguidó, creuant la vall, hi ha el turó de Moré. Allà, és on els madianites, els amalequites i els orientals es van reunir per lluitar contra Israel en els dies de Gedeó (Jut. 7:1, 12). Gedeó només comptava amb 300 homes per a la batalla però, amb l’ajuda de Jehovà, van poder derrotar aquell gran exèrcit. Com ho van aconseguir? Van seguir la guia de Jehovà i, durant la nit, van envoltar el campament enemic. Cada home duia una torxa encesa oculta dins d’una gerra. Llavors, quan Gedeó va fer un senyal, els israelites van trencar les gerres i de cop les torxes van provocar un gran esclat de llum. Alhora, es van posar a tocar els corns i a cridar: «L’espasa de Jehovà i de Gedeó!». Tot aquell soroll va crear una gran confusió i els enemics van entrar en pànic i es van matar entre ells. En total, van morir 120.000 soldats enemics. Alguns van intentar fugir creuant el Jordà, però altres israelites es van unir a Gedeó per perseguir-los (Jut. 7:19-25; 8:10).

¹⁴ A uns 6 quilòmetres del turó de Moré, a l’altra banda de la vall de Meguidó, es troba la muntanya del Tabor. Allà va ser on Barac va reunir 10.000 israelites per lluitar contra les forces de Jabín, el rei cananeu d’Hassor, i Sísara, el seu general. L’exèrcit cananeu comptava amb 900 carros de guerra que a les rodes tenien unes mortíferes falçs de ferro. Quan Sísara va veure que els israelites anaven pràcticament desarmats, va pensar que tenia la victòria assegurada i es van llançar contra ells. Aleshores, «Jehovà va sembrar el caos entre Sísara, tots els seus carros i tot l’exèrcit». És molt possible que els carros dels cananeus es quedessin encallats al fang a causa d’un sobtat aiguat que va fer que el torrent de Quison es desbordés. Finalment, tot l’exèrcit de Jabín va morir a mans dels israelites (Jut. 4:13-16; 5:19-21).

15. a) Què va demanar el salmista a Jehovà? b) A què ens recorda el nom Harmagedon?

¹⁵ El salmista va suplicar a Jehovà que actués de la mateixa manera amb les nacions que estaven amenaçant Israel en aquell moment. Li va dir: «Fes-los el mateix que a Madian, el mateix que vas fer a Sísara i a Jabín, al torrent de Quison. Van ser aniquilats a En-Dor, es van convertir en fems per a la terra» (Sl. 83:9, 10). És interessant que la batalla final de Déu contra el món malvat de Satanàs també s’anomeni Harmagedon, que significa ‘muntanya de Meguidó’. Aquest nom ens recorda les èpiques batalles que van tenir lloc prop de Meguidó i enforteix la nostra confiança que, tal com va fer llavors, Jehovà vencerà els seus enemics a la guerra d’Harmagedon (Ap. 16:13-16).

Demana que es vindiqui la sobirania de Jehovà

16. Com ha cobert Jehovà de deshonra avui dia la cara dels seus enemics?

¹⁶ Durant els «últims dies» d’aquest món, Jehovà ha frustrat tots els esforços d’aquells que han intentat acabar amb el seu poble (2 Tim. 3:1). Com a resultat, els seus enemics han estat humiliats. Això és just el que es va predir al Salm 83:16, que diu: «Cobreix-los la cara de deshonra perquè busquin el teu nom, oh Jehovà». A un gran nombre de països, els nostres opositors han intentat aturar l’obra de predicar, però no ho han aconseguit. La determinació i l’aguant dels nostres germans ha motivat moltes persones a buscar el nom de Jehovà. En alguns països on els testimonis de Jehovà han sigut perseguits amb molta crueltat, ara hi ha desenes de milers d’adoradors del Déu verdader. De fet, en alguns llocs fins i tot hi ha centenars de milers de testimonis. Quina gran victòria per a Jehovà, i alhora quina derrota tan humiliant per als seus enemics! (Llegeix Jeremies 1:19.)

17. Quina oportunitat s’acabarà aviat, i quines paraules recordarem quan les nacions d’arreu del món s’uneixin per atacar-nos?

¹⁷ Tot i que els nostres enemics no deixen de perseguir-nos, els servents de Déu continuem predicant les bones notícies, fins i tot a aquells que se’ns oposen (Mt. 24:14, 21). El temps que Jehovà està donant als seus enemics perquè es penedeixin i se salvin molt aviat s’esgotarà. Ara bé, el més important no és la salvació de les persones, sinó la santificació del nom de Jehovà (llegeix Ezequiel 38:23). Quan les nacions d’arreu del món s’uneixin per destruir el poble de Déu, recordarem les següents paraules del salmista: «Que siguin avergonyits i aterrits per sempre, que siguin menyspreats i deixin d’existir» (Sl. 83:17).

18, 19. a) Quin final els espera als que s’oposin a la sobirania de Jehovà? b) De quines maneres ens afecta saber que Jehovà aviat vindicarà la seva sobirania?

¹⁸ A tots aquells que s’oposin a la sobirania de Jehovà els espera un final molt humiliant. La Bíblia explica que els «que no obeeixen les bones notícies» seran eliminats a la guerra d’Harmagedon i patiran «la destrucció eterna» (2 Tes. 1:7-9). Quan Jehovà acabi amb els malvats i salvi els seus servents, quedarà clar que Ell és el Déu verdader, i aquesta extraordinària victòria serà recordada per sempre. De fet, els que tornin a la vida a la resurrecció «de justos» i «d’injustos» tindran l’oportunitat d’aprendre sobre el gran dia de Jehovà (Fe. 24:15). Al nou món, podran veure que sotmetre’s a la Seva sobirania és la millor manera de viure. Les persones manses s’adonaran ràpidament que Jehovà és l’únic Déu verdader.

¹⁹ Quin futur tan meravellós ens té preparat el nostre estimat Pare! Sens dubte, ens sentim motivats a demanar-li el mateix que va demanar el salmista en oració: «Que [els teus enemics] siguin menyspreats i deixin d’existir. Que la gent sàpiga que el teu nom és Jehovà, que només tu ets l’Altíssim sobre tota la terra» (Sl. 83:17, 18).

[Nota]

Ho pots explicar?

• En quina situació es trobava Israel quan es va escriure el Salm 83?

• Quina era la principal preocupació del salmista?

• Qui és el blanc dels atacs de Satanàs avui dia?

• Com complirà molt aviat Jehovà les paraules del Salm 83:18?

[Mapa]

(Consulta la publicació per veure el text en el format original)

Quina connexió tenen les batalles que es van lluitar prop de Meguidó amb nosaltres?

Torrent de Quison

Haròset

Mt. Carmel

Vall de Jezrael

Meguidó

Tanac

Mt. Guilboa

Font d’Harod

Moré

En-Dor

Mt.Tabor

Mar de Galilea

Riu Jordà

[Imatge]

Què va motivar el salmista a deixar registrada la seva oració?