Preguntes dels lectors
Per què va demanar Eliseu una «porció doble» de l’esperit d’Elies?
Just abans que Elies acabés la seva assignació com a profeta d’Israel, el profeta Eliseu, que era més jove, li va dir: «Si us plau, podria rebre una porció doble del teu esperit?» (2 Reis 2:9). A l’antic Israel, els fills primogènits rebien una doble porció de l’herència i sembla que Eliseu estava demanant el mateix en sentit espiritual (Deuteronomi 21:17). Aquest article ens ajudarà a entendre millor aquest relat i també a extreure lliçons del que va passar.
Jehovà havia manat al profeta Elies que ungís Eliseu com al seu successor (1 Reis 19:19-21). Durant uns sis anys, Eliseu va ser el seu ajudant i estava decidit a seguir al seu costat fins al final. Eliseu es va quedar amb ell fins al darrer dia d’Elies com a profeta d’Israel. Encara que Elies li va demanar que el deixés de seguir, Eliseu li va repetir tres vegades: «T’asseguro que no et deixaré» (2 Reis 2:2, 4, 6; 3:11). Eliseu se l’estimava molt i el veia com un pare espiritual (2 Reis 2:12).
Ara bé, Eliseu no era l’únic fill d’Elies en sentit espiritual. Hi havia un grup d’homes anomenat «els fills dels profetes» que tenien una relació molt propera amb Elies i Eliseu (2 Reis 2:3). El relat de Segon de Reis explica que aquests «fills» també estimaven molt Elies i el veien com el seu pare espiritual (2 Reis 2:3, 5, 7, 15-17). Amb tot, com que Eliseu era el successor d’Elies, se’l podia considerar el seu primogènit en sentit espiritual. A Israel, el fill primogènit rebia dues parts de l’herència i la resta de fills en rebien una cadascun. És per això que Eliseu va demanar una porció doble de l’herència espiritual d’Elies.
Per què va decidir Eliseu que era el moment de fer aquesta petició? Doncs perquè estava a punt de substituir Elies com a profeta d’Israel i sabia que no seria gens fàcil. Eliseu era conscient que no estava prou capacitat per complir amb aquella gran responsabilitat i que necessitava el poder que només li podia donar Jehovà. A més, hauria de ser tan valent com Elies (2 Reis 1:3, 4, 15, 16). Per aquesta raó, va demanar dues parts de l’esperit d’Elies —un esperit de valentia i de «devoció absoluta per Jehovà», qualitats que només es poden mostrar gràcies a l’esperit sant (1 Reis 19:10, 14). Com va respondre Elies a aquesta petició?
Elies sabia que només Jehovà podia donar a Eliseu el que li havia demanat. Per això amb gran modèstia li va dir: «Això que demanes és difícil. Si em veus quan Déu em separi de tu, rebràs el que has demanat» (2 Reis 2:10). I això és el que va passar. Jehovà va permetre que Eliseu veiés com s’emportava Elies al cel enmig de la tempesta de vent (2 Reis 2:11, 12). Déu va concedir a Eliseu la seva petició i li va donar el seu esperit perquè pogués dur a terme la seva assignació i fer front als reptes que se li presentarien.
Avui, tant als cristians ungits com a la resta de servents de Jehovà ens anima molt aquest relat bíblic. Per exemple, és possible que al rebre una nova assignació ens sentim aclaparats i pensem que no estem capacitats per fer-la. També pot ser que la indiferència i l’oposició de les persones del territori posin a prova la nostra valentia. Tot i així, si li demanem ajuda a Jehovà, ens donarà el seu esperit sant per fer front a qualsevol dificultat o canvi de circumstàncies (Lluc 11:13; 2 Corintis 4:7; Filipencs 4:13). Igual que va enfortir Eliseu, Jehovà ens donarà forces per complir amb el nostre ministeri, tant si som joves com si som grans (2 Timoteu 4:5).