«La saviesa és amb els modestos»

«Què espera Jehovà de tu? Només que [...] caminis amb modèstia al costat del teu Déu!» (MIQUEES 6:8).

1, 2. Què és la modèstia, i per què podem dir que és el contrari de l’arrogància?

ENCARA que era un apòstol, Pau no va buscar ser el centre d’atenció. El jutge Gedeó es veia a ell mateix com el més insignificant de la família del seu pare. I Jesús, l’home més gran que ha existit mai, va reconèixer que la seva autoritat era limitada. Tots aquests servents de Jehovà van demostrar que eren persones modestes.

² La modèstia és el contrari de l’arrogància. Les persones modestes tenen un punt de vista equilibrat de les seves habilitats i la seva vàlua. No són orgulloses ni ambicioses ni presumeixen d’elles mateixes. Tot al contrari, són conscients de les seves limitacions i mostren respecte per les opinions i els sentiments dels altres.

3. En quin sentit «la saviesa és amb els modestos»?

³ La Bíblia diu que «la saviesa és amb els modestos» (Proverbis 11:2). Els modestos són savis perquè obeeixen Déu i s’estalvien les humiliacions que solen patir les persones orgulloses (Proverbis 8:13; 1 Pere 5:5). Molts servents de Jehovà del passat van demostrar com de beneficiós és ser modest. A continuació, veurem l’exemple dels servents de Déu que hem mencionat a l’inici d’aquest article.

Pau, un ajudant i un majordom

4. De quins privilegis va gaudir Pau?

⁴ L’apòstol Pau va ser un membre molt destacat de la congregació cristiana del primer segle. Va viatjar milers de quilòmetres per terra i mar per predicar les bones notícies i va formar moltes congregacions. A més, Jehovà li va donar visions i el do de parlar en llengües (1 Corintis 14:18; 2 Corintis 12:1-5). Però això no és tot. Pau també va escriure 14 cartes inspirades que van acabar formant part de les Escriptures Gregues Cristianes. Així doncs, podem dir que va fer moltes més coses que la resta dels apòstols (1 Corintis 15:10).

5. Per què podem dir que Pau era una persona modesta?

⁵ És possible que alguns pensin que, degut als privilegis que va tenir, a Pau li agradava fer-se veure i presumir de la seva autoritat. Però res més lluny de la realitat. L’apòstol Pau era un home modest. En una de les seves cartes, va dir que era «el més petit dels apòstols» i va afegir: «No mereixo ser anomenat apòstol, perquè vaig perseguir la congregació de Déu» (1 Corintis 15:9). Pau tenia molt present que després del que havia fet no mereixia tenir una amistat amb Jehovà i molt menys aquells bonics privilegis. Sabia que tot el que havia rebut era per bondat immerescuda i mai va pensar que les extraordinàries coses que havia fet en el seu servei l’havien convertit en una persona superior a la resta (Joan 6:44; 1 Corintis 9:16; Efesis 2:8).

6. Com va mostrar Pau la seva modèstia amb els germans de Corint?

⁶ La modèstia de Pau es va fer especialment evident a la congregació de Corint. Pel que sembla, alguns cristians d’allà sentien una admiració desmesurada pels germans que ocupaven llocs de responsabilitat, com ara Apol·los, Cefes i el propi Pau (1 Corintis 1:11-15). Com va gestionar l’apòstol aquesta situació? Els va recordar que quan els havia visitat no havia utilitzat paraules ostentoses ni havia fet una demostració de saviesa. En cap moment va buscar la lloança dels corintis ni es va aprofitar de l’admiració que sentien per ell. De fet, parlant dels seus companys i d’ell mateix, va dir: «Tothom ens hauria de considerar ajudants de Crist i majordoms dels secrets sagrats de Déu» (1 Corintis 2:1-5; 4:1, nota).a

7. Com va mostrar Pau modèstia quan va haver de donar consell?

⁷ L’apòstol Pau també va ser modest a l’hora de donar instruccions i consell ferm. En comptes d’utilitzar la seva autoritat com a apòstol per obligar els altres a obeir, els va suplicar «per la compassió de Déu» i «en el nom de l’amor» (Romans 12:1, 2; Filemó 8, 9). Pau no es considerava l’amo de la fe dels seus germans, sinó el seu col·laborador (2 Corintis 1:24). Sens dubte, la modèstia de l’apòstol va fer que tots els cristians se l’estimessin moltíssim (Fets 20:36-38).

Els nostres privilegis no ens fan especials

8, 9. a) Per què hem de tenir una opinió equilibrada de nosaltres mateixos? b) Com poden demostrar que són modestos els germans que tenen responsabilitats?

⁸ L’exemple de Pau ens ensenya que quan rebem un privilegi, sigui quin sigui, no hem de pensar que som superiors als altres. Tal com va dir l’apòstol: «Si algú es pensa que és alguna cosa, quan en realitat no és res, s’enganya a si mateix» (Gàlates 6:3). Per què? Perquè tots hem pecat i no arribem a la glòria de Déu (Romans 3:23; 5:12). Així és! Tots nosaltres som descendents d’Adam i per tant hem heretat el pecat i la mort. Les responsabilitats que se’ns donen no fan que deixem de ser imperfectes (Eclesiastès 9:2). En realitat, com en el cas de Pau, no som dignes de ser amics de Déu i molt menys de rebre privilegis. Si gaudim d’aquestes coses, és gràcies a la bondat immerescuda de Jehovà (Romans 3:12, 24).

⁹ Algú que és modest és ben conscient d’això i no presumeix dels privilegis que ha rebut ni fa saber a tothom els seus èxits (1 Corintis 4:7). És més, quan ha de donar instruccions o consell, no ho fa com si fos l’amo dels altres, sinó d’igual a igual. I, evidentment, si té alguna habilitat especial no la fa servir per buscar la seva pròpia glòria ni s’aprofita de l’admiració que altres persones puguin sentir per ell (Proverbis 25:27; Mateu 6:2-4). Per tant, no hem de demanar ni esperar lloances i, si ens alaben per alguna cosa, no hem de pensar de nosaltres mateixos més del necessari (Proverbis 27:2; Romans 12:3).

10. Encara que alguns germans no destaquin dins la congregació, per què podem dir que són «rics en la fe»?

¹⁰ Si tenim una responsabilitat dins la congregació, la modèstia ens ajudarà a no pensar que totes les coses surten bé gràcies a les nostres habilitats i esforços i també evitarà que els fums ens pugin al cap. Per exemple, si tenim facilitat per ensenyar, la modèstia ens ajudarà a reconèixer que les lliçons més importants no s’imparteixen des de la plataforma (Efesis 4:11, 12). Pensa en els següents casos: Com et sents quan veus una mare que, tot i estar sola a la veritat, sempre porta els seus fills a la Sala del Regne? O quan veus que un germà que està deprimit i té l’autoestima baixa mai es perd una reunió? O quan observes el progrés que fa un jove malgrat estar envoltat de males influències? (Salm 84:10.) És possible que aquests germans no destaquin dins la congregació i que els reptes que afronten passin desapercebuts, però segurament són tan «rics en la fe» com aquells que ocupen llocs de responsabilitat (Jaume 2:5). Al cap i a la fi, el que compta per a Jehovà és la nostra lleialtat, no els privilegis que tenim (Mateu 10:22; 1 Corintis 4:2).

Gedeó, «el més insignificant» de la família del seu pare

11. Com va mostrar modèstia Gedeó al parlar amb l’àngel de Jehovà?

¹¹ Gedeó, un jove fort de la tribu de Manassès, va viure durant una època molt turbulenta de la nació d’Israel. Els madianites portaven set anys oprimint el poble de Déu, però per fi havia arribat el moment perquè Jehovà els alliberés. Així que un àngel es va aparèixer a Gedeó i li va dir: «Jehovà està amb tu, guerrer valent». Com va reaccionar aquest jove en sentir aquest elogi? En comptes de recrear-se en aquelles paraules, Gedeó va dir amb molt de respecte: «Perdona’m, senyor meu, però si Jehovà està amb nosaltres, per què ens ha passat tot això?». A continuació l’àngel li va dir: «Salvaràs Israel de les mans dels madianites». Gedeó podia haver aprofitat aquella oportunitat per convertir-se en un heroi nacional, però en lloc d’això va dir: «Perdona’m, Jehovà. Com pot ser que jo salvi Israel? El meu clan és el menys important de la tribu de Manassès i jo soc el més insignificant de la família del meu pare» (Jutges 6:11-15). Sens dubte, Gedeó era un home modest.

12. Com va demostrar Gedeó que era prudent?

¹² Abans d’enviar-lo a la batalla, però, Jehovà va posar a prova Gedeó. Com? Li va manar que destruís l’altar de Baal del seu pare i que tallés el pal sagrat que hi havia al costat. Per complir amb aquella comissió, Gedeó necessitava una gran valentia. Però aquesta no va ser l’única qualitat que va mostrar. Aquest jove també va actuar amb modèstia. En comptes de lluir-se davant de tothom, va anar a destruir l’altar de nit, quan era menys probable que algú el veiés. A més, va ser prudent perquè en lloc d’anar-hi tot sol va emportar-se deu dels seus servents —possiblement perquè alguns fessin guàrdia mentre ell i la resta destruïen l’altar i el pal sagrat.b En qualsevol cas, Jehovà va beneir els seus esforços i després el va utilitzar per alliberar Israel dels madianites (Jutges 6:25-27).

Siguem modestos i prudents

13, 14. a) Com podem mostrar modèstia quan rebem un privilegi de servei? b) Quin bon exemple ens va donar el germà Macmillan?

¹³ Podem aprendre molt de la modèstia de Gedeó. Per exemple, com reaccionem quan rebem un privilegi de servei? És el prestigi i la prominència el primer que ens passa pel cap? O som modestos i demanem a Jehovà que ens ajudi a veure si serem capaços de complir amb la nostra assignació? El germà Macmillan, que va acabar la seva vida a la terra el 1966, ens va donar un bon exemple en aquest sentit. Un dia, el germà Russell, el primer president de la Watch Tower Society, va demanar al germà Macmillan la seva opinió sobre qui es podria encarregar de l’obra mentre ell fos fora durant un dels seus viatges. El germà Macmillan no va aprofitar l’ocasió per ocupar un lloc de més prestigi, tot i que podria haver-se ofert a fer aquella feina. Al final de la conversa, el germà Russell li va demanar si estaria disposat a encarregar-se d’aquella tasca. Anys més tard, el germà Macmillan va escriure: «No m’ho esperava en absolut. Li vaig donar moltes voltes i vaig fer molta oració abans de dir-li que estaria encantat de fer tot el que pogués per ajudar-lo».

¹⁴ Poc després, el germà Russell va morir i la presidència de la Watch Tower Society es va quedar vacant. Com que el germà Macmillan havia ocupat el seu lloc durant la seva darrera gira de predicació, un germà li va dir: «Mac, tens moltes possibilitats de ser el nou president. Tu has sigut el seu representant durant el temps que ha estat de viatge. A més, ens va dir que mentre ell estigués fora féssim el que tu ens manessis. El germà Russell ha marxat per sempre, així que sembla que et tocarà a tu dirigir l’obra». El germà Macmillan li va respondre: «Aquesta manera de pensar no està bé. L’obra és del Senyor, i és ell qui decideix el lloc que cadascun de nosaltres ha d’ocupar. El que jo sé és que no soc la persona adient per aquesta responsabilitat». Llavors, va recomanar un altre germà per ser president. Igual que Gedeó, el germà Macmillan va demostrar que era un home modest i tots fem bé d’imitar la seva actitud.

15. De quines maneres podem mostrar modèstia a la predicació?

¹⁵ Nosaltres també hem de ser modestos en el nostre servei a Jehovà. Gedeó va ser prudent i no va provocar de manera innecessària els seus opositors. Igualment, quan estem predicant hem de ser modestos i prudents i vigilar la nostra manera de parlar. Hem de respectar l’opinió de les persones i hem de buscar un terreny comú amb elles i centrar-nos en els aspectes positius del nostre missatge (Fets 22:1-3; 1 Corintis 9:22; Apocalipsi 21:4). És cert que estem enmig d’una guerra espiritual i que hem d’enderrocar «raonaments» i «coses molt ben atrinxerades», però sempre hem de parlar amb tacte i hem de fer tot el possible per no ofendre els altres (2 Corintis 10:4, 5, nota).

Jesús, l’exemple més gran de modèstia

16. Com va demostrar Jesús que era modest?

¹⁶ L’exemple més gran de modèstia és Jesucrist.c Malgrat la relació tan estreta que té amb el seu Pare, Jesús no va dubtar a reconèixer que la seva autoritat és limitada (Joan 1:14). Per exemple, quan la mare de Jaume i Joan li va demanar que els seus fills seguessin al seu costat en el seu Regne, ell li va dir: «Jo no decideixo qui seurà a la meva dreta o a la meva esquerra» (Mateu 20:20-23). I, en una altra ocasió, va admetre obertament: «No puc fer ni una sola cosa pel meu compte. [...] No vull fer la meva voluntat, sinó la voluntat del que m’ha enviat» (Joan 5:30; 14:28; Filipencs 2:5, 6).

17. Com va mostrar Jesús modèstia en la seva manera de tractar els altres?

¹⁷ Tot i que Jesús era superior a qualsevol altre humà en tots els sentits i Jehovà li havia donat una gran autoritat, sempre va tractar els seus deixebles amb modèstia. Mai els va aclaparar amb el seu extraordinari coneixement. I, encara que era perfecte, no va ser perfeccionista ni els va demanar més del que podien fer ni els va posar càrregues que no podien dur (Joan 16:12). Va ser bo i compassiu amb ells i sempre va tenir en compte les seves necessitats (Mateu 15:32; 26:40, 41; Marc 6:31). Amb raó les persones se sentien tan còmodes en la seva companyia (Mateu 11:29).

Imita la modèstia de Jesús

18, 19. Com podem imitar la modèstia de Jesús a) en l’opinió que tenim de nosaltres mateixos, i b) en la manera com tractem els altres?

¹⁸ Si l’home més gran que ha existit mai va ser modest, amb molta més raó ho hem de ser nosaltres. Degut a la imperfecció, a molts humans els costa admetre que la seva autoritat té límits, però els cristians ens hem d’esforçar per imitar Jesús. Mai hauríem de permetre que el nostre orgull ens impedís donar responsabilitats a aquells que estan preparats per rebre-les ni ens hauria de costar acceptar instruccions dels que tenen més autoritat que nosaltres. Si mostrem un esperit de cooperació, contribuirem que a la congregació totes les coses es facin «amb dignitat i amb ordre» (1 Corintis 14:40).

¹⁹ La modèstia ens ajudarà a tenir expectatives raonables sobre els altres i a pensar en les seves necessitats (Filipencs 4:5). És possible que algunes coses se’ns donin millor que a la resta o que tinguem certes habilitats que els altres no tenen però, si som modestos, no esperarem que les coses sempre es facin a la nostra manera. A més, recordar que tots tenim mancances ens motivarà a passar per alt els errors dels altres. L’apòstol Pere ens anima a fer el següent: «Per damunt de tot, estimeu-vos molt els uns als altres, perquè l’amor cobreix una multitud de pecats» (1 Pere 4:8).

20. Què podem fer si ens costa ser modestos?

²⁰ Com hem vist, aquells que són realment savis són modestos. Però, què pots fer si tens la tendència a ser arrogant o et costa ser modest? No et desanimis. Tal com va fer David, demana a Jehovà en oració: «Impedeix que el teu servent actuï amb arrogància, no deixis que l’arrogància em domini» (Salm 19:13). Si imites la modèstia de l’apòstol Pau, de Gedeó i sobretot de Jesucrist, t’adonaràs que «la saviesa és amb els modestos» (Proverbis 11:2).

[Notes]

Què respondries?

• Què és la modèstia?

• Com podem imitar la modèstia de l’apòstol Pau?

• Què aprenem de l’exemple de modèstia de Gedeó?

• Per què és Jesús l’exemple més gran de modèstia?

[Imatge]

Els germans s’estimaven molt Pau perquè era un home modest

[Imatge]

Gedeó va actuar amb discreció a l’hora de fer el que Jehovà li va demanar

[Imatge]

Tot i que és el Fill de Déu, Jesús sempre actua amb modèstia