Van fer la voluntat de Jehovà

Una dona assenyada que va evitar una tragèdia

ELLA era «una dona bonica i assenyada», però ell era un home aspre i «es comportava com un brètol» (1 Samuel 25:3). Tot i que eren pols oposats, Abigaïl i Nabal estaven casats. El que va passar en cert moment de les seves vides va fer que els seus noms quedessin registrats a la Bíblia.

Un home molt desagraït

Era el segle XI a. de la n. e. i David havia estat ungit com a futur rei d’Israel, però encara no havia començat a regnar. En realitat, havia hagut de fugir per salvar la seva vida perquè Saül, que seguia sent el rei de la nació, el volia matar. David i els seus guerrers, uns 600 homes, van trobar un lloc on amagar-se al desert de Paran, situat al sud de Judà en direcció al desert del Sinaí (1 Samuel 23:13; 25:1).

Mentre eren allà, David i els seus homes es van trobar amb uns pastors que treballaven per a Nabal, un home molt ric que era descendent de Caleb. Nabal tenia 3.000 ovelles i 1.000 cabres i acostumava a esquilar les seves ovelles a Carmel. Aquesta ciutat es trobava al sud d’Hebron, possiblement a uns 40 quilòmetres de Paran.a David i els seus homes van ajudar aquells pastors a protegir els ramats de Nabal dels lladres que voltaven pel desert (1 Samuel 25:14-16).

Era l’època d’esquilar les ovelles i, igual que la de la collita, era una ocasió molt alegre i una oportunitat de mostrar generositat. Els propietaris de les ovelles acostumaven a fer regals a aquells que havien treballat per a ells. Així doncs, David no va ser presumptuós quan va dir a deu dels seus homes que pugessin a la ciutat de Carmel i demanessin menjar a Nabal com a recompensa per haver protegit els seus ramats (1 Samuel 25:4-9).

Ara bé, Nabal va ser un desagraït i va dir amb menyspreu: «Qui s’ha cregut que és aquest David?». Després d’insinuar que David i els seus homes eren simples servidors que s’havien escapat dels seus amos, va preguntar: «Per què he d’agafar el meu pa, la meva aigua i la carn que he preparat per als meus esquiladors, i donar-ho a uns homes que ves a saber d’on venen?». Quan David es va assabentar del que Nabal havia dit, va manar als seus homes: «Que tothom agafi la seva espasa!». Aleshores, juntament amb uns 400 guerrers, va pujar a atacar Nabal (1 Samuel 25:10-13).

Una dona assenyada

Un dels servidors de Nabal va explicar a Abigaïl que el seu marit havia escridassat i insultat els homes de David. No sabem si Abigaïl havia hagut d’intercedir altres vegades a favor de Nabal per mantenir la pau. El que sí que sabem és que va actuar de seguida. Sense dir res al seu marit, va agafar cinc ovelles, una gran quantitat de menjar i altres provisions i va anar a trobar-se amb David al desert (1 Samuel 25:18-20).

Quan Abigaïl va veure David, ràpidament es va inclinar davant seu i li va suplicar: «Senyor meu, no facis cas de Nabal perquè [...] és un home menyspreable i un insensat». Llavors li va dir: «Dona als homes que t’acompanyen aquest regal que t’ha portat la teva servidora». I va afegir: «No hauràs de sentir remordiments ni penedir-te». Abigaïl el va ajudar a veure que si controlava la seva ira no s’hauria de penedir de les seves accions en el futur (1 Samuel 25:23-31).

David va fer cas a Abigaïl i li va dir: «Beneït sigui el teu seny! Que Déu et beneeixi, perquè avui m’has impedit que em faci culpable de vessar sang [...]. T’asseguro que si no arribes a venir de seguida, cap home de Nabal hauria quedat viu demà al matí» (1 Samuel 25:32-34).

Què n’aprenem?

Aquest relat bíblic mostra que no està malament que les germanes prenguin la iniciativa quan és necessari. La Bíblia no condemna Abigaïl per haver actuat en contra de la voluntat del seu marit. Tot al contrari, diu que va ser una dona molt sàvia i assenyada. De fet, gràcies al que va fer, va salvar la vida de moltes persones.

Encara que la Bíblia ensenya que l’esposa ha de respectar el principi d’autoritat dins el matrimoni, si el seu marit li demana que faci alguna cosa que Jehovà desaprova, no l’ha de fer. És clar, les esposes cristianes sempre s’esforcen per tenir «un esperit calmat i dòcil» i no actuen de manera independent simplement per orgull, rebel·lia o perquè s’hagin enfadat amb els seus marits (1 Pere 3:4). Ara bé, les serventes de Déu mai s’han de sentir obligades a fer res que saben que està malament o que va en contra dels principis bíblics. Sens dubte, el relat d’Abigaïl mostra que hem de respectar les dones i que aquells que afirmen que la Bíblia les presenta com a simples esclaves estan equivocats.

Aquest relat també ens recorda la importància de l’autocontrol. És cert que en altres ocasions David havia mostrat un gran autocontrol. Per exemple, quan se li va presentar una oportunitat única per matar el rei Saül, no ho va fer, tot i que això hauria acabat amb els seus patiments (1 Samuel 24:2-7). Ara bé, quan Nabal el va insultar i menysprear, es va enfadar tant que va jurar que el mataria. El que li va passar a David és una clara advertència per als cristians, ja que no hem de tornar «mal per mal a ningú». Així doncs, és molt important que en qualsevol circumstància seguim el següent consell de Pau: «Si és possible, sempre que depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom. Estimats, no us vengeu, sinó deixeu lloc a la ira» (Romans 12:17-19).

[Nota]

[Imatge]

Abigaïl portant regals a David