Van fer la voluntat de Jehovà

Havia de trobar una esposa per a Isaac

L’HOME gran assegut a la vora del pou està completament esgotat. Ell i els que l’acompanyen han viatjat amb deu camells des de prop de Beerxeba fins al nord de Mesopotàmia. Han recorregut més de 800 quilòmetres!a Ara que per fi han arribat al seu destí, l’exhaust viatger s’ha aturat per pensar en la difícil missió que li han encomanat. Qui és aquest home? I per què ha fet un viatge tan llarg?

Aquest home és un servidor d’Abraham, el «de més edat de casa seva» (Gènesi 24:2). El relat no ens diu el seu nom, però sembla que és Elièzer. Quan Abraham i Sara encara no tenien cap fill, Abraham es va referir a ell com a «un fill de casa meva» i «el meu hereu» (Gènesi 15:2, 3, nota). Ara, però, el seu hereu és Isaac, que ja té 40 anys. Tot i que Elièzer ha deixat de ser l’hereu principal d’Abraham, continua servint-lo fidelment. De fet, el seu amo li ha confiat una tasca molt difícil. De què es tracta?

Un gran repte

En els dies d’Abraham, les unions matrimonials no només afectaven la família directa, sinó també la tribu, o comunitat patriarcal. Per això, els pares acostumaven a triar les parelles dels seus fills. Amb tot, escollir esposa per a Isaac va suposar un repte. Per què? Perquè per a Abraham que el seu fill es casés amb una dona cananea no era una opció, ja que els cananeus no adoraven Jehovà (Deuteronomi 18:9-12). A més, el costum era que un home es casés amb algú de la seva tribu i els parents d’Abraham vivien a centenars de quilòmetres, al nord de Mesopotàmia. Abraham tampoc podia dir al seu fill que se n’anés a viure allà perquè Jehovà li havia promès: «Donaré aquesta terra [Canaan] a la teva descendència» (Gènesi 24:7). Per aquesta raó, va demanar a Elièzer: «Ves al meu país i busca entre els meus familiars una dona per al meu fill Isaac» (Gènesi 24:4).

Quan Elièzer va arribar a la ciutat on vivien els parents del seu amo, es va asseure a la vora d’un pou per descansar i meditar en la seva comissió. Llavors, es va adonar que era cap al vespre, l’hora en què les dones anaven a treure aigua, i va fer una oració a Jehovà. Elièzer li va demanar: «Fes que la noia a qui li digui: “Si us plau, baixa la teva gerra perquè pugui beure”, i que em contesti: “Beu, i també donaré aigua als teus camells”, sigui la que tu has escollit per al teu servidor Isaac. Així sabré que has mostrat el teu amor lleial al meu amo» (Gènesi 24:14).

Mentre encara estava parlant amb Jehovà, una noia molt atractiva anomenada Rebeca es va apropar al pou. El servidor d’Abraham li va demanar: «Si us plau, dona’m un glop d’aigua de la teva gerra». La noia ho va fer i li va dir: «També trauré aigua per als teus camells fins que ja no tinguin més set». Si tenim en compte que un camell assedegat pot arribar a beure 95 litres d’aigua en tan sols deu minuts, aquell va ser tot un oferiment. No sabem si els camells d’Elièzer van beure tant, però de ben segur que Rebeca sabia l’esforç que podia suposar abeurar deu camells. Tal com la Bíblia explica: «De seguida va buidar la gerra a l’abeurador i va córrer un cop i un altre cap al pou per treure aigua. I va seguir traient aigua per a tots els camells» (Gènesi 24:15-20).

En veure la resposta de Jehovà a la seva oració, Elièzer va donar a Rebeca un anell d’or per al nas i dos braçalets d’or que actualment tindrien un valor d’uns 1.400 dòlars. Quan Rebeca li va explicar que era la neta de Nacor, el germà d’Abraham, Elièzer es va agenollar per donar gràcies a Déu i va dir: «Jehovà m’ha guiat fins a la casa dels germans del meu amo» (Gènesi 24:22-27). Aleshores, el servent d’Abraham va anar a casa de la noia. Amb el temps, Rebeca es va convertir en l’esposa d’Isaac i va tenir el privilegi de ser una de les avantpassades del Messies.

Què n’aprenem?

Tot i que Jehovà va contestar l’oració d’Elièzer i el va ajudar a trobar una bona esposa per a Isaac, hem de recordar que el matrimoni d’Isaac estava estretament connectat al propòsit de Déu de produir una descendència per mitjà d’Abraham. Així doncs, no hauríem de concloure que, si demanem a Jehovà un cònjuge, ell ens el donarà de manera miraculosa. Ara bé, si seguim els principis bíblics, Jehovà ens donarà les forces que necessitem per afrontar qualsevol repte, tant si estem casats com si estem solters (1 Corintis 7:8, 9, 28; compara-ho amb Filipencs 4:11-13).

Elièzer es va haver d’esforçar molt per fer les coses a la manera de Jehovà. Avui dia, per als servents de Déu no sempre és fàcil fer la seva voluntat. Per exemple, és possible que ens costi trobar una feina que no interfereixi en les activitats teocràtiques, un cònjuge que serveixi Jehovà fidelment, amics que siguin una bona influència o entreteniment sa (Mateu 6:33; 1 Corintis 7:39; 15:33; Efesis 4:17-19). Malgrat tot, la Bíblia diu: «Confia en Jehovà amb tot el teu cor i no et refiïs del teu enteniment. Tingue’l en compte en tot el que facis i ell farà rectes els teus camins» (Proverbis 3:5, 6). Per tant, pots estar segur que si no deixes d’obeir Jehovà en tot, ell sempre et farà costat.

[Nota]