El Sopar del Senyor: una celebració que honra Déu

ELS cristians han rebut el manament de celebrar el Memorial de la mort de Crist, també anomenat «el sopar del Senyor» (1 Corintis 11:20). Per què és tan important aquest Memorial? Quan i com s’ha de celebrar?

Jesucrist va instituir aquesta celebració la nit de la Pasqua jueva del 33 de la n. e. La Pasqua se celebrava un cop l’any, el dia 14 del mes jueu de nissan. Sembla ser que els jueus calculaven la data a partir de l’equinocci de primavera. Aquest dia té dotze hores de llum diürna i dotze de foscor. El mes de nissan començava quan es veia la primera lluna nova més propera a l’equinocci de primavera. Catorze dies més tard, després de la posta del Sol, se celebrava la Pasqua.

Jesús va instituir el Sopar del Senyor després de celebrar la Pasqua amb els apòstols i acomiadar Judes Iscariot. Aquest àpat va substituir la Pasqua jueva i, per tant, només s’ha de celebrar un cop l’any.

L’Evangeli de Mateu relata: «Jesús prengué pa i, després de dir la benedicció, el partí, el donà als deixebles i digué: “Preneu, mengeu: això és el meu cos”. Aleshores prengué una copa i, després de dir l’acció de gràcies, els la passà tot dient: “Beveu-ne tots, que això és la meva ‘sang de l’aliança’, que serà vessada per una multitud en remissió de pecats”» (Mateu 26:26-28).

Algunes persones creuen que Jesús va convertir el pa en la seva carn literal i el vi en la seva sang. Però el cos de Jesús seguia sencer quan va oferir aquell pa. Realment estaven els apòstols de Jesús menjant literalment la seva carn i bevent la seva sang? De cap manera. Això hagués estat canibalisme i una violació de la llei de Déu (Gènesi 9:3, 4; Levític 17:10). Segons Lluc 22:20, Jesús va dir: «Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres» (Interconfessional [BCI]). Es va convertir aquella copa literalment en «la nova aliança»? Això seria impossible, ja que una aliança o pacte és un acord, no pas un objecte tangible.

És evident, doncs, que el pa i el vi són només símbols. El pa simbolitza el cos perfecte de Crist. Jesús va utilitzar un pa que va sobrar del sopar de la Pasqua. El tros de pa estava fet sense llevat o ferment de cap mena (Èxode 12:8, BCI). La Bíblia sovint utilitza el llevat com a símbol del pecat o la corrupció. Per tant, el pa representa el cos perfecte que Jesús va sacrificar, un cos sense pecat (Mateu 16:11, 12; 1 Corintis 5:6, 7; 1 Pere 2:22; 1 Joan 2:1, 2).

El vi negre representa la sang de Jesús, que valida el nou pacte. Jesús va dir que la seva sang es va vessar «en remissió [o perdó] dels pecats». Així, els humans poden ser considerats purs als ulls de Déu i tenen la possibilitat d’entrar en el nou pacte amb Jehovà (Hebreus 9:14; 10:16, 17). Aquest pacte, o contracte, fa possible que 144.000 cristians fidels vagin al cel. Allà seran reis i sacerdots en benefici de tota la humanitat (Gènesi 22:18; Jeremies 31:31-33; 1 Pere 2:9; Apocalipsi [Revelació] 5:9, 10; 14:1-3).

Qui pot menjar o beure d’aquests emblemes utilitzats al Memorial? Lògicament, només poden prendre part del pa i el vi els qui estan inclosos al nou pacte, és a dir, els qui tenen l’esperança d’anar al cel. L’esperit sant de Déu els dóna la convicció que han estat escollits per ser reis al cel (Romans 8:16). Ells també formen part del pacte del Regne amb Jesús (Lluc 22:29).

Què es pot dir dels qui tenen l’esperança de viure per sempre en un paradís a la Terra? Aquests obeeixen el manament de Jesús i assisteixen al Sopar del Senyor, però només com a observadors respectuosos, no pas com a participants. Un cop l’any després de la posta del Sol, el 14 de nissan, els Testimonis de Jehovà celebren el Sopar del Senyor. Tot i que els qui professen tenir l’esperança celestial són només uns pocs milers de persones arreu del món, tots els cristians valoren moltíssim aquesta celebració. És una ocasió per meditar en l’amor superlatiu de Jehovà i Jesucrist (Joan 3:16).