Quan mor un dels pares

EL REPTE

La Dami tenia sis anys quan va perdre el seu pare per culpa d’un aneurisma cerebral. En Derrick tenia nou anys quan el seu pare va morir d’una malaltia del cor. La Jeannie tenia set anys quan la seva mare va morir després d’un any de lluita contra el càncer d’ovari.a

Tots tres es van haver d’enfrontar massa aviat a la mort d’un dels seus pares. Has viscut una situació semblant? Si és així, aquest article t’ajudarà a afrontar aquesta pèrdua.b Però primer vegem quines coses hem de saber sobre el dol.

QUÈ HAS DE SABER

Hi ha moltes maneres d’afrontar el dol. Cadascú expressa la tristesa a la seva manera. El llibre Ayuda a los adolescentes para sobrellevar el fallecimiento de un ser querido diu: «No hi ha un patró concret per afrontar una pèrdua». El més important és que no intentis reprimir el dolor. Per què? Perquè...

No és bo reprimir el dolor. La Jeannie, de qui hem parlat abans, comenta: «Pensava que havia de ser forta per la meva germana petita, així que vaig amagar les meves emocions. Fins al dia d’avui, tendeixo a contenir els sentiments negatius, encara que no és sa».

Els experts hi estan d’acord. «Encara que vulguem enterrar els nostres sentiments, no els podrem tenir enterrats per sempre», diu el llibre The Grieving Teen (‘El dol en els adolescents’). «Quan menys t’ho esperis, tornaran a aparèixer en forma d’atacs de nervis o problemes de salut.» Si un intenta reprimir els seus sentiments, pot acabar abusant de l’alcohol o consumint drogues per tal d’aplacar el dolor.

El dol pot anar acompanyat de diferents emocions. Per exemple, alguns s’enfaden amb la persona que ha mort perquè senten que els ha abandonat. D’altres culpen Déu perquè creuen que hauria d’haver evitat aquella mort. I altres se senten culpables perquè no poden canviar algunes coses que van fer o li van dir a la persona que ha mort.

Com hem vist, el dol és un procés complex. Què et pot ajudar a remuntar i tirar endavant?

QUÈ POTS FER

Parla amb algú. Potser tens ganes d’estar sol. Però explicar-li a un amic o a algú de la teva família com et sents t’ajudarà a calmar-te i no sentir-te aclaparat per la tragèdia. (Consell bíblic: Proverbis 18:24.)

Escriu un diari. Escriu sobre la persona que ha mort. Per exemple, quin és el record més entranyable que tens d’ell o d’ella? Quines de les seves qualitats t’agradaven més? En quines coses t’agradaria assemblar-t’hi?

Si t’envaeixen els sentiments negatius, posa per escrit com et sents i per què. Per exemple, et pots sentir malament per haver-li dit alguna cosa desagradable abans que morís. En aquest cas, podries escriure alguna cosa com: «Em sento culpable perquè em vaig barallar amb el meu pare el dia abans que morís».

Després, planteja’t si de debò tens la culpa. El llibre The Grieving Teen diu: «No et pots culpar per no saber que no tindries l’oportunitat de disculpar-te. No és realista pensar que un no pot dir o fer res pel que més tard s’hagi de disculpar». (Consell bíblic: Job 10:1.)

Cuida’t. Dorm el necessari, fes exercici i menja bé. Si no tens gana, menja poc, però sovint. En comptes de fer un àpat sencer, podries menjar coses sanes al llarg del dia fins que et torni la gana. No intentis sentir-te millor menjant porqueries o bevent alcohol, això només empitjoraria les coses.

Fes oració a Déu. La Bíblia diu: «Llança la teva càrrega sobre Jahveh, i ell et sustentarà» (Salm 55:22). L’oració no és simplement una teràpia, és el mitjà que tenim per parlar amb Déu, qui «ens consola en tots els nostres patiments» (2 Corintis 1:3, 4).

Una manera com Déu ens consola és a través de la seva Paraula, la Bíblia, que ens ensenya què passa quan una persona mor i ens dóna l’esperança d’una resurrecció. Per què no la investigues?c (Consell bíblic: Salm 94:19.)