És Maria la mare de Déu?

La Bíblia respon

No, la Bíblia no diu que Maria sigui la mare de Déu, ni demana als cristians que l’adorin o la venerin.a Pensa en això:

Maria mai va afirmar que era la mare de Déu. La Bíblia explica que ella va donar a llum «el Fill de Déu», i no al propi Déu (Marc 1:1; Lluc 1:32).
Jesús tampoc va dir que Maria fos la mare de Déu, ni que ella mereixés una devoció especial. De fet, va corregir una dona que va donar massa importància a la figura de Maria com a la seva mare, quan li va dir: «No, sinó que feliços són els que escolten la paraula de Déu i l’obeeixen!» (Lluc 11:27, 28).
Els termes Mare de Déu i theotokos no apareixen a la Bíblia.
L’expressió «Reina del Cel» que es menciona a la Bíblia no fa referència a Maria, sinó a una deessa que adoraven els israelites apòstates (Jeremies 44:15-19, La Bíblia, Monjos de Montserrat). La «Reina del Cel» podria ser Ixtar, o Astarte, una deessa de Babilònia.
Els primers cristians no veneraven Maria, ni tampoc li donaven cap tracte especial. Un historiador declara que els primers cristians «evitaven adorar-la i possiblement temien que qualsevol atenció especial donés a entendre que la tractaven com una deessa» (In Quest of the Jewish Mary [‘A la recerca de Maria, la jueva’]).
La Bíblia diu que Déu sempre ha existit (Salm 90:1, 2; Isaïes 40:28). Com que ell no té principi, és impossible que tingui mare. A més a més, si la Bíblia deixa ben clar que ni els cels poden contenir Déu, encara menys la matriu de Maria (1 Reis 8:27).

Maria, mare de Jesús i no de Déu

Maria era jueva de naixement i era descendent directa del rei David (Lluc 3:23-31). Déu la va beneir per la seva fe i devoció (Lluc 1:28). De fet, va ser escollida per ser la mare de Jesús (Lluc 1:31, 35). Amb el temps, Maria va tenir altres fills amb el seu marit, Josep (Marc 6:3).

Tot i que la Bíblia mostra que Maria va ser deixebla de Jesús, no dona molta més informació d’ella (Fets 1:14).

Per què alguns pensen que Maria és la mare de Déu?

Els primers casos d’adoració a Maria van començar a finals del segle IV de la nostra era. En aquell moment, l’Església catòlica va passar a ser la religió oficial de l’Imperi romà. Com a resultat, molts dels que eren pagans es van fer cristians de nom. L’església també va acceptar l’ensenyança de la Trinitat, que no està basada en la Bíblia.

Amb la doctrina de la Trinitat, molts van arribar a la conclusió que si Jesús era Déu, Maria devia ser la mare de Déu. L’any 431, el concili d’Efès va establir oficialment que Maria era la mare de Déu. El culte marià, és a dir, la veneració de Maria, es va estendre després d’aquell concili. A mesura que les persones que provenien d’adoracions paganes s’unien a l’església, anaven substituint les seves imatges de deesses de la fertilitat, com ara Àrtemis (Diana per als romans) o Isis, per imatges de la Verge Maria.

L‘any 432, el papa Sixt III va fer construir a Roma una església en honor a la mare de Déu. Es va construir a prop d’un antic temple dedicat a Lucina, la deessa romana dels naixements i dels parts. Un autor va dir que aquella església era «un símbol de com el culte pagà a la deessa mare es va convertir en el culte a Maria després de la cristianització de Roma» (Mary —The Complete Resource [‘Maria. La guia completa’]).

a Diverses confessions religioses ensenyen que Maria és la mare de Déu. Aquestes de vegades l’anomenen «la Reina del Cel» o theotokos, paraula grega que significa ‘Mare de Déu’.