Què pensa Déu dels jocs d’atzar?

La Bíblia respon

Tot i que la Bíblia no parla en detall sobre els jocs d’atzar, els principis que hi trobem ens permeten arribar a la conclusió que Déu veu el joc com un pecat (Efesis 5:17).a

• El joc està motivat per la cobdícia, una qualitat que Déu odia (1 Corintis 6:9, 10; Efesis 5:3, 5). Les persones que juguen volen guanyar diners a costa del que els altres perden. Però la Bíblia condemna que desitgem el que és dels altres (Èxode 20:17; Romans 7:7; 13:9, 10).

• Jugar o apostar, fins i tot quantitats petites, pot despertar l’amor als diners amb conseqüències desastroses (1 Timoteu 6:9, 10).

• Els jugadors sovint creuen en la sort o en supersticions. Però Déu considera que aquestes creences són una forma d’idolatria que va en contra de l’adoració que ell accepta (Isaïes 65:11).

• En comptes de promoure el desig d’obtenir una cosa a canvi de res, la Bíblia ens anima a treballar de valent (Eclesiastès 2:24; Efesis 4:28). Els que posen en pràctica els consells de la Bíblia poden menjar «el que ells mateixos han guanyat» (2 Tessalonicencs 3:10, 12).

• El joc pot fer sorgir un esperit competitiu gens sa que la Bíblia no aprova (Gàlates 5:26).