BIBLIOTECA EN LÍNIA Watchtower
BIBLIOTECA EN LÍNIA
Watchtower
Català
  • BÍBLIA
  • PUBLICACIONS
  • REUNIONS
  • ijwyp article 19
  • Per què sento l’impuls de fer-me talls?

Aquesta selecció no conté cap vídeo.

No s'ha pogut carregar el vídeo.

  • Per què sento l’impuls de fer-me talls?
  • Preguntes dels adolescents
  • Subtítols
  • Contingut relacionat
  • Què vol dir fer-se talls?
  • Per què algunes persones ho fan?
  • Com pots superar aquest problema?
  • «El just s’alegrarà en Jahveh»
    La Torre de Guaita Anuncia el Regne de Jehovà (Estudi) (2018)
  • Què faig si he perdut les ganes de viure?
    Preguntes dels adolescents
  • Pots vèncer els sentiments d’inseguretat
    La Torre de Guaita Anuncia el Regne de Jehovà (Pública) (2016)
Preguntes dels adolescents
ijwyp article 19

PREGUNTES DELS ADOLESCENTS

Per què sento l’impuls de fer-me talls?

  • Què vol dir fer-se talls?

  • Per què algunes persones ho fan?

  • Com pots superar aquest problema?

  • Entrevista

  • Preguntes per reflexionar

  • El meu kit de textos bíblics

Què vol dir fer-se talls?

Fer-se talls vol dir fer-se mal de manera compulsiva amb un objecte esmolat. És només una forma d’autolesionar-se. D’altres inclouen cremar-se, fer-se blaus, o colpejar-se un mateix. Aquest article parla sobre l’impuls de fer-se talls, però els principis que s’analitzen apliquen a totes les formes d’autolesionar-se.

Comprova el que saps. És veritat o fals?

  1. Només les noies es fan talls.

  2. Fer-se talls va en contra del manament bíblic de Levític 19:28, que diu: «No fareu cap incisió [o tall] en la vostra carn».

Respostes:

  1. Fals. Tot i que sembla que el problema és més comú en les noies, alguns nois també es fan talls i s’autolesionen d’altres formes.

  2. Fals. Levític 19:28 es refereix a un antic ritual pagà, i no a la pràctica compulsiva d’autolesionar-se de la que es parla en aquest article. No obstant, és raonable arribar a la conclusió que el nostre Creador ens estima i no vol que ens fem mal (1 Corintis 6:12; 2 Corintis 7:1; 1 Joan 4:8).

Per què algunes persones ho fan?

Comprova el que saps. Quina afirmació creus que és la més acurada?

Algunes persones es fan talls...

  1. perquè tracten de lluitar contra l’angoixa emocional.

  2. perquè intenten treure’s la vida.

La resposta correcta és la A. La majoria de les persones que es fan talls no volen morir. Senzillament volen acabar amb el seu patiment emocional.

Fixa’t en el que expliquen alguns joves que han lluitat contra aquest impuls.

Celia: «Sentia que m’alliberava de la meva angoixa».

Tamara: «Ho veia com una escapatòria. Preferia el dolor físic en lloc de l’emocional».

Carrie: «Odiava sentir-me trista. Fer-me talls m’ajudava a centrar-me en el dolor físic, i no en la meva tristesa».

Jerrine: «Cada cop que em feia talls era com si desconnectés del que m’envoltava, i així no havia de lluitar contra els meus problemes. Allò em feia sentir millor».

Com pots superar aquest problema?

Fer oració a Jehovà és fonamental per superar-ho. La Bíblia diu: «Descarregueu sobre ell tota la vostra angoixa, perquè ell es preocupa per vosaltres» (1 Pere 5:7).

Consell: Comença amb oracions curtes, potser senzillament dient a Jehovà: «Necessito ajuda». Amb el temps, seràs capaç d’obrir el teu cor i expressar obertament els teus sentiments al «Déu de tot consol» (2 Corintis 1:3, 4).

L’oració no és una teràpia emocional. És la manera de comunicar-te directament amb el teu Pare celestial, que promet: «Jo t’ajudaré; sí, jo et sostindré amb la mà dreta de la meva justícia» (Isaïes 41:10).

Molts dels que han lluitat contra l’impuls de fer-se talls també han trobat consol al parlar amb els seus pares o amb un adult de confiança. Fixa’t en els següents comentaris de tres joves que així ho van fer.

Entrevista

  • Diana, 21 anys

  • Kathy, 15 anys

  • Lorena, 17 anys

Amb quina edat vas començar a fer-te talls?

Lorena: Vaig començar quan tenia 14 anys.

Diana: Jo en tenia 18, i la freqüència anava variant. Potser em feia talls cada dia durant una setmana o dos i després passava tot un mes sense fer-me’ls.

Kathy: Jo vaig començar quan tenia 14 anys, i encara tinc algunes recaigudes.

Per què volies fer-te mal?

Kathy: No podia deixar d’odiar-me a mi mateixa. Em semblava impossible que algú volgués ser la meva amiga.

Diana: A vegades la meva tristesa es convertia en frustració, i la frustració en desesperació. La desesperació anava creixent fins que ja no la podia suportar. Sentia com si tingués un monstre al meu interior, i hagués de fer-me talls per deixar-lo sortir.

Lorena: En ocasions em sentia profundament deprimida, d’altres enfadada o decebuda amb mi mateixa. Em sentia com si fos una porqueria, i volia treure’m aquell fastigós sentiment de sobre. A vegades pensava que em mereixia tot aquell dolor físic.

Després de fer-ho, et senties millor?

Diana: Sí, em feia sentir alliberada, com si m’hagués tret una càrrega de sobre.

Kathy: Bé, en certa manera és com si hagués plorat. Igual que algunes persones se senten millor després de plorar, jo em sentia millor després de fer-me talls.

Lorena: Quan m’autolesionava era com si al meu interior fes un petit forat en un globus ple d’emocions negatives. No esclatava de cop, sinó que deixava sortir la negativitat gota a gota.

Et feia por explicar-ho a algú?

Lorena: Sí, tenia por que la gent pensés que estava boja. A més, no volia que ningú sabés res sobre la meva vida personal.

Diana: Tothom em deia que jo era una persona forta, i volia continuar donant aquella imatge. Creia que demanar ajuda em convertiria en una fracassada.

Kathy: No volia que la gent pensés que estava tocada de l’ala, perquè això m’hagués acabat d’enfonsar del tot. A més, pensava que em mereixia el que em feia a mi mateixa.

Quin va ser el punt d’inflexió?

Lorena: Ho vaig explicar a la meva mare. També vaig visitar una doctora que em va ajudar a controlar els meus sentiments negatius. Vaig tenir algunes recaigudes, però el que em va ajudar va ser millorar el meu estudi de la Bíblia i estar ben activa en la predicació. És possible que hagi de continuar lluitant contra aquests sentiments de tant en tant. Però ara, quan apareixen, intento evitar que em controlin.

Kathy: Una germana que és uns deu anys més gran que jo es va adonar que alguna cosa no anava bé i, amb el temps, li vaig explicar com em sentia. Em vaig quedar parada quan em va dir que ella també havia tingut la mateixa lluita. Així que em vaig sentir còmoda parlant amb ella. També vaig rebre l’ajuda d’una doctora que ens va permetre als meus pares i a mi entendre el que m’estava passant.

Diana: Una nit estava a casa d’un matrimoni amb el que tenia molta confiança, i el marit es va adonar que alguna cosa no anava bé. Va insistir amablement que els expliqués el meu problema. La seva dona em va abraçar i em va bressolar, igual que ho feia ma mare quan jo era petita. Vaig començar a plorar, i ella també. Va ser molt difícil explicar el que m’havia estat fent a mi mateixa, però m’alegro d’haver-ho fet.

Com t’ha ajudat la Bíblia?

Diana: La Bíblia m’ha ajudat a adonar-me que no hi puc lluitar tota sola. Necessito l’ajuda de Jehovà (Proverbis 3:5, 6).

Kathy: Llegir la Bíblia, i saber que el seu missatge prové de Déu, em consola tant! (2 Timoteu 3:16.)

Lorena: Quan trobo textos bíblics que m’arriben al cor, els escric en una llibreta. Així puc meditar en ells més tard (1 Timoteu 4:15).

Hi ha algun text bíblic en especial que t’hagi ajudat?

Diana: Proverbis 18:1 diu: «El qui s’aparta vol satisfer el seu propi desig, es rebel·la contra tota bona saviesa». A vegades em costa relacionar-me amb els altres, però aquest text m’ajuda a recordar que apartar-me o aïllar-me és perillós.

Kathy: Dos versets de la Bíblia que m’encanten són Mateu 10:29 i 31, on Jesús va dir que no cau ni un sol pardal a terra sense que Jehovà ho sàpiga. Llavors va afegir: «No tingueu por, vosaltres valeu molt més que els pardals». Encara ara, llegir aquestes paraules em recorda que soc molt valuosa als ulls de Jehovà.

Lorena: M’agrada molt el text d’Isaïes 41:9, 10, on Jehovà li diu al seu poble: «No t’he rebutjat. No tinguis por, perquè jo sóc amb tu. [...] Jo t’enforteixo». Aquest text em fa sentir molt forta, em deixa ben clar que Jehovà m’estima i que sempre estarà al meu costat.

Preguntes per reflexionar

  • Quan pensis que estàs preparat per demanar ajuda, amb qui parlaries?

  • Què li pots explicar a Jehovà sobre el tema quan li facis oració?

  • Pots pensar en dues maneres de combatre l’estrès i l’angoixa que no impliquin autolesionar-te?

El meu kit de textos bíblics

Consell: Quan trobis un verset bíblic que et confirma l’amor que Jehovà et té o que et pot ajudar a tenir un punt de vista equilibrat sobre tu mateix i les teves imperfeccions, afegeix-lo al teu kit de textos. Al costat, anota per què és important per a tu. Per començar la teva pròpia col·lecció, aquí tens alguns textos que han ajudat la Diana, la Kathy i la Lorena.

  • Romans 8:38, 39

    «Aquests versets em mostren que Jehovà m’estima, inclús quan penso que tot va molt malament.» (Diana)

  • Salm 73:23

    «Textos com aquest em donen la seguretat que no estic sola. És com si Jehovà fos just aquí al meu costat.» (Kathy)

  • 1 Pere 5:10

    «Pot ser que haguem de patir “per poc temps” abans de sentir-nos millor. Però al final, Jehovà ens pot fer prou forts per aguantar qualsevol situació.» (Lorena)

Més textos que et poden ajudar

  • Salm 34:18

  • Salm 54:4

  • Salm 55:22

  • Isaïes 57:15

  • Mateu 11:28, 29

    Publicacions en català (1988-2026)
    Tanca sessió
    Inicia sessió
    • Català
    • Comparteix
    • Configuració
    • Copyright © 2026 Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania
    • Condicions d’ús
    • Política de privadesa
    • Configuració de privadesa
    • JW.ORG
    • Inicia sessió
    Comparteix