Té Déu un nom propi?

La Bíblia respon

Totes les persones tenim un nom. Oi que seria raonable que Déu també en tingués un? Si dues persones volen ser amigues, és important que coneguin i utilitzin el nom de l’altra. Si volem ser amics de Déu, hauríem de fer el mateix amb el seu nom.

A la Bíblia, Déu diu: «Jo sóc Jahveh, aquest és el meu Nom» (Isaïes 42:8, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society [TBS]). Tot i que té molts títols, com ara «Déu Totpoderós», «Senyor Sobirà» i «Creador», honra els seus servents convidant-los a dirigir-se a ell mitjançant el seu nom (Gènesi 17:1, TBS; Fets 4:24; 1 Pere 4:19).

A moltes traduccions de la Bíblia es pot trobar el nom de Déu a Èxode 6:3 (TBS). Aquest verset diu: «Jo em vaig aparèixer a Abraham, a Isaac i a Jacob com a Déu-Totpoderós, però amb el meu Nom, Jahveh, no em vaig fer conèixer a ells».

Jehovà és una traducció del nom de Déu al català que s’ha utilitzat durant segles. Tot i que molts erudits prefereixen «Jahveh», Jehovà és la forma més reconeguda a tot arreu. La primera part de la Bíblia es va escriure en hebreu, un idioma que es llegeix de dreta a esquerra. En aquest idioma, el nom de Déu es representa amb quatre consonants: יהוה. Aquestes quatre lletres, que es corresponen amb les nostres consonants YHWH, es coneixen amb el nom de tetragrama.