Respecta les decisions dels altres

1, 2. Per què a vegades les nostres decisions personals són diferents de les d’un altre germà?

T’HAS sentit mai jutjat injustament per una decisió personal que has pres? O potser has estat tu qui ha jutjat la decisió d’un altre germà o germana? És molt probable que la majoria de nosaltres puguem respondre que sí a totes dues preguntes.

² En realitat, és lògic que les decisions que prenen els nostres germans a vegades siguin diferents de les nostres, ja que tots som únics i, per tant, cadascú té el seu propi punt de vista. Al cap i a la fi, la nostra manera de pensar està influïda per la nostra cultura, la nostra criança i les experiències que hem tingut a la vida. Ara bé, mai hauríem de permetre que aquestes diferències d’opinió posin en perill la pau i la unitat que gaudim dins la congregació (Ef. 4:3).

3. Què podríem sentir-nos temptats a fer si no estem d’acord amb la decisió que ha pres un germà?

³ Quan un germà pren una decisió amb la qual no estem d’acord, potser sentim la necessitat de convence’l perquè canviï d’opinió. Fins i tot podríem explicar als altres per què no compartim el seu punt de vista. Ho fem amb la millor de les intencions, perquè estimem els nostres germans i desitgem el millor per a ells (Prov. 17:17). I és que no volem que prenguin una decisió de la qual després se’n penedeixin o que els causi cap mal espiritual.

4, 5. Què hauríem de fer si un germà pren una decisió diferent de la que nosaltres prendríem?

⁴ Hauries de parlar amb un germà si no estàs d’acord amb alguna decisió que ha pres? Hi ha diversos factors que cal tenir en compte. Per exemple, està incomplint algun manament bíblic? Si és així, com que estimes el teu germà, hauries d’intentar ajudar-lo a canviar la seva manera de pensar (Prov. 27:5, 6). Ara bé, si no va en contra de cap llei bíblica i simplement es tracta d’una decisió que tu no prendries, hauries de seguir el consell del text temàtic: «No jutgeu qüestions d’opinió personal» (Rm. 14:1).

⁵ Tot i així, podria costar-nos respectar les decisions dels altres. Per això, en aquest article veurem per què hem de respectar les decisions personals i com podem aconseguir-ho. Però abans de res, analitzem diferents situacions en què fàcilment podríem criticar els nostres germans per les decisions que han pres.

QUINES DECISIONS PERSONALS PODRIEN PORTAR-NOS A JUTJAR ELS ALTRES?

6, 7. Esmenta diferents situacions en què podríem jutjar els nostres germans per les seves decisions.

⁶ Tal com hem mencionat abans, és possible que tinguem opinions molt fortes sobre assumptes personals i donem per fet que els altres pensen igual. Però potser la realitat és ben diferent. Vegem alguns exemples per il·lustrar-ho. Exemple 1: un germà, abans de conèixer la veritat, va créixer amb un pare que abusava de l’alcohol. Ara, quan veu que altres germans beuen alcohol, se sent incòmode i els diu que el que fan està malament. Exemple 2: una germana que patia una malaltia greu es recupera. Més tard, s’assabenta que una altra germana està passant per la mateixa situació i li insisteix que segueixi el mateix tractament que a ella li va ajudar tant, ja sigui una dieta concreta, medicina convencional o bé remeis naturals. Exemple 3: un germà que abans pertanyia a una altra religió i ara no vol tenir res a veure amb ella s’enfada quan veu que un germà de la congregació assisteix a un funeral en una església.a

⁷ Analitzem un parell d’exemples més. Exemple 4: un germà es va criar en una època en què les dones havien de portar faldilla als esdeveniments importants i es veia malament que els homes es deixessin barba. Aquest germà està al corrent dels últims canvis de l’organització, però tot i així segueix insistint i comentant als altres que dins la congregació s’hauria de continuar fent com abans. Exemple 5: fa temps, un ancià va conèixer un germà que va cursar estudis addicionals i va acabar deixant la veritat. Actualment, a la seva congregació hi ha un jove que també vol fer estudis addicionals. Preocupat per la situació, intenta convèncer la família perquè canviï d’opinió.

8. a) Què podria portar un pare a criticar altres pares? b) Com podria afectar la congregació el fet que tinguéssim una actitud crítica?

⁸ Vegem ara un exemple que pot afectar les famílies. Exemple 6: com a pare, segur que t’estàs esforçant per criar el teu fill «d’acord amb la disciplina i els consells de Jehovà» (Ef. 6:4). Ara bé, a la congregació observes altres pares que et semblen més permissius que tu. Per exemple, potser deixen que els seus fills arribin més tard a casa, els deixen jugar a videojocs que no són violents o els donen un telèfon mòbil. Això pot fer que el teu fill pensi que estàs sent massa estricte, i que et digui: «Per què no pots ser com els pares del meu amic?». Aquesta situació podria portar-te a criticar els pares de la congregació. La veritat és que, quan un germà pren qualsevol decisió personal que no està d’acord amb el que nosaltres pensem, és molt fàcil que acabem jutjant-lo. Per exemple, podríem acabar fixant-nos en com gasta els seus diners, quantes vegades se’n va de vacances o quina mena d’entreteniment tria. Amb tot, mai hauríem de deixar que els nostres sentiments siguin més importants que la unitat de la congregació.

9. Què hauríem de tenir present? (Mira la imatge.)

⁹ Encara que les decisions d’un germà siguin diferents de les d’un altre, això no vol dir que unes estiguin bé i les altres malament (Rm. 14:5). A més, el fet que Jehovà ens ensenyi a tots a pensar «de la mateixa manera» no implica que hàgim de tenir la mateixa opinió en cada assumpte personal (2 Cor. 13:11). Podríem comparar les decisions personals a les diferents rutes que tenim per arribar a un punt en concret. Totes porten a la mateixa destinació, però, després d’analitzar les diferents possibilitats, escollim una tenint en compte les nostres preferències i circumstàncies. De la mateixa manera, encara que prenguem diferents decisions personals, tots volem arribar al mateix punt, és a dir, tots tenim el mateix objectiu: fer feliç Jehovà. És per això que no hauríem de jutjar cap germà per les decisions que prengui (Mt. 7:1; 1 Tes. 4:11).

PER QUÈ HAURÍEM DE RESPECTAR LES DECISIONS PERSONALS DELS ALTRES?

10. Segons Jaume 4:12, què és el que no tenim el dret de fer, i per què?

¹⁰ A la Bíblia hi podem trobar diverses raons per les quals hem de respectar les decisions personals dels germans. Vegem-ne algunes: no tenim el dret de jutjar els nostres germans en qüestions personals (llegeix Jaume 4:12). Jehovà és l’únic que té el dret, com a Legislador i Jutge, de posar-nos normes i regles. Per això mateix, els germans han de donar comptes de les seves decisions a Jehovà i no a nosaltres (Rm. 14:10). Per tant, encara que nosaltres no prendríem la mateixa decisió, no tenim el dret de criticar o jutjar la seva.b

11. Com podem contribuir a la unitat de la congregació? (Mira la imatge.)

¹¹ Jehovà desitja que hi hagi unitat entre els seus adoradors i no pas uniformitat. A Déu li encanta la varietat! Això ho podem percebre a la creació. Per exemple, no hi ha dos flocs de neu que siguin iguals. També ho podem veure entre els humans; dels més de vuit mil milions de persones que hi ha a la terra, no n’hi ha dues que tinguin la mateixa personalitat ni siguin idèntiques físicament. De fet, Jehovà ens va crear perquè siguem diferents. No vol que siguem clons; el que sí que vol és que estiguem units. Per això, en comptes de deixar que les nostres diferències ens separin, busquem la pau. I és que donem molta més importància a la unitat de la congregació que a les nostres opinions o preferències personals (Rm. 14:19).

COM PODEM RESPECTAR EL PUNT DE VISTA DELS ALTRES?

12, 13. Què hauríem de tenir en compte si creiem que algú ha fet «un pas en fals»? (Gàlates 6:1; consulta el requadre «Quan no hi estàs d’acord».)

¹² Quan els altres prenen decisions personals. Pregunta’t: «Està la persona fent un “pas en fals” o, simplement, un pas diferent del que jo faria?». Si està fent un pas en fals, és a dir, està trencant algun manament bíblic, faries bé de plantejar-te: «Sóc la persona indicada per ajudar-la? O potser hi ha algú que està en millor posició que jo?». Si ets la persona adient, intenta parlar amb ella amb tacte (llegeix Gàlates 6:1). Ara bé, molt probablement tan sols es tracti d’un pas diferent, és a dir, un que no està d’acord amb el teu punt de vista. Si aquest és el cas, no hauries de dubtar d’ella ni criticar la seva decisió. Respecta el seu dret de decidir i no la jutgis (Rm. 14:2-4).

¹³ Pensa en el següent exemple: Imagina que vas a un restaurant amb un amic. Oi que no insistiries que escollís el mateix plat que tu? Al cap i a la fi, no hauràs de menjar el que ell demani, així que respectaràs el seu dret de decidir. I és que, si la situació fos a l’inrevés, segurament tu tampoc voldries que el teu amic triés el plat que menjaràs segons les seves preferències. De la mateixa manera, respectem els altres quan els deixem prendre les seves pròpies decisions personals i no intentem imposar les nostres opinions.

14. Com podem promoure la unitat dins la congregació a l’hora de prendre decisions personals? (1 Corintis 8:12, 13.)

¹⁴ Quan tu has de prendre decisions personals. Pots promoure la unitat dins la congregació a l’esforçar-te per prendre decisions que no ofenguin ningú (llegeix 1 Corintis 8:12, 13). Pot ser que el que vulguis fer estigui «permès», és a dir, que sigui una decisió que no té res de dolent. Però si ofèn un germà, creus que seria «beneficiós»? (1 Cor. 10:23, 24.)c En aquests casos, en comptes d’insistir en els teus drets, hauries de deixar de banda les teves preferències (Rm. 15:1). Ara bé, no hem dit abans que els altres han de respectar les nostres decisions personals? Sí, els altres les han de respectar, igual que nosaltres hem de respectar les seves. Però fem bé de meditar sobre el consell de Romans 12:18, que diu: «Sempre que depengui de vosaltres, estigueu en pau amb tothom». Per tant, fem tot el que estigui a les nostres mans per prendre decisions que no ofenguin els altres i així mantenim la pau.

15. Què poden fer els ancians per mantenir unida la congregació? (1 Corintis 4:6.)

¹⁵ Els ancians respecten les decisions dels altres. Tots els ancians poden contribuir de manera significativa a mantenir la unitat dins la congregació si no estableixen normes sobre assumptes personals ni van «més enllà del que està escrit» a la Bíblia (llegeix 1 Corintis 4:6). Per tant, tampoc aniran més enllà dels consells basats en la Bíblia que trobem a les nostres publicacions. A més, quan un germà els demani ajuda, vigilaran que el consell que li donin no es basi tan sols en la seva pròpia experiència, sinó en la Paraula de Déu (Is. 48:17, 18).

16. Com poden els ancians respectar les decisions que pren el consell d’ancians?

¹⁶ Els ancians individualment han de respectar les decisions que el consell d’ancians pren en conjunt. Un cop s’ha demanat l’esperit sant, s’ha fet recerca sobre el que diuen la Bíblia i les nostres publicacions, i el consell d’ancians ha pres una decisió, cada ancià ha de donar-hi suport, encara que sigui diferent del que ell opina (Ef. 5:17). A més, els ancians van amb compte de no interpretar, o llegir entre línies, el que les instruccions diuen. Per exemple, un ancià mai trauria fora de context una frase de les nostres publicacions perquè encaixés amb el seu punt de vista.

17. Quins beneficis n’obtenim quan respectem les decisions dels altres?

¹⁷ Hem après que tots som únics. És meravellós que cadascun de nosaltres tingui les seves preferències i opinions! El fet que a la congregació hi hagi una varietat d’antecedents i personalitats fa que tots ens sentim com a casa. Així que en comptes de deixar que les nostres diferències ens separin, hem de promoure la pau. És per això que anem amb compte de no ofendre els nostres germans i respectem les decisions personals que prenen. Podem estar segurs que aquest esforç val la pena. Així aconseguirem servir Déu en una congregació feliç i unida (Sl. 133:1; Mt. 5:9).