Imita «el Déu de tot consol»

1. Per què hem de consolar els altres?

EN UN moment o altre, tots necessitem ànim i consol, ja que passem «per diverses proves» (1 Pe. 1:6). Segur que agraïm que ens consolin, i és per això que hauríem de fer el mateix pels altres sense pensar-nos-ho dues vegades (Mt. 7:12). Jehovà, «el Déu de tot consol», ens ha donat l’exemple a l’hora de «consolar els que passen per qualsevol prova» (2 Cor. 1:3, 4). El podem imitar si seguim el seu consell i continuem consolant-nos «els uns als altres» (1 Tes. 4:18). No ho fem perquè sigui un deure, sinó perquè estimem molt els nostres germans i germanes. En aquest article, analitzarem què implica el consol que es descriu a la Bíblia, com podem consolar els altres i què podem fer si som nosaltres els que necessitem ànim.

COM DESCRIU LA BÍBLIA EL CONSOL?

2. Quins significats pot tenir la paraula consolar a la Bíblia?

² A la Bíblia, la paraula grega que es tradueix com a consolar té una gran varietat de significats. Segons el context, es pot referir a animar, exhortar o suplicar (Rm. 12:8; consulta la nota d’estudi «el que anima»). Aquesta paraula literalment vol dir ‘cridar algú al costat’. Això ens fa pensar en una persona que s’afanya a socórrer un amic que està patint. Sense importar l’ajuda que li doni, el seu objectiu sempre serà el mateix: aconseguir que el seu amic se senti millor.

3. Quin bon exemple ens va donar Bernabé a l’hora de consolar els altres? (Mira la imatge.)

³ Pensa en el següent exemple bíblic. Un cristià que es deia Josep destacava tant per la seva manera de consolar i animar els altres, que els apòstols li van canviar el nom per Bernabé, que significa «fill del consol» (Fe. 4:36). Aquest nom li esqueia molt. De fet, a partir d’aquell moment, a la Bíblia només se’l descriu amb aquest sobrenom. Al llarg de la seva vida, Bernabé va fer honor al seu nom donant un cop de mà als germans quan ho necessitaven. Per exemple, poc després de fer-se cristià, Saule va anar a Jerusalem amb el desig de conèixer els deixebles. Però molts li tenien por perquè sabien que abans els havia perseguit. Tot i això, Bernabé va confiar en Saule i el va presentar als apòstols (Fe. 9:26-28).

COM PODEM CONSOLAR ELS ALTRES?

4. Quina és una de les millors maneres de consolar algú? (Romans 1:11, 12.)

⁴ Visita’ls sempre que sigui possible. Jehovà utilitza els seus servents per consolar els altres. Per exemple, quan el profeta Elies estava deprimit, va enviar un àngel per animar-lo (1 Re. 19:4-7). L’apòstol Pau també va reconèixer el gran efecte que té visitar els germans en persona per enfortir-los (llegeix Romans 1:11, 12). Quan visitis algú, no tinguis pressa; assegura’t de dedicar-li el temps que faci falta per animar-lo (1 Cor. 16:7). I si no t’és possible anar-lo a veure, no subestimis el poder d’una trucada, una carta, una noteta o un missatge de text. Per tant, deixaràs que Jehovà t’utilitzi per consolar els altres?

5. En quina situació ens podria ser difícil consolar els nostres germans?

⁵ A mesura que s’apropi la fi, segurament ens trobarem amb més obstacles a l’intentar consolar els germans en persona. Quan Pau estava empresonat a Roma, Onesífor, que era d’Efès, el va buscar, tot i que al fer-ho s’arriscava a ser empresonat i fins i tot executat (2 Tim. 1:16-18). Avui dia, els germans de Rússia demostren aquesta mateixa actitud. Encara que els persegueixen per la seva fe, no deixen d’animar-se els uns als altres. Una mostra d’això és que, quan porten a judici un testimoni, els seus germans i germanes van al tribunal a donar-li suport, malgrat que fer-ho posa en perill la seva llibertat. Com et pots preparar per animar els germans en moments difícils? Et pot ser útil analitzar l’exemple de servents fidels de Jehovà que ho han aconseguit, tant del passat com del present, i fixar-te en què han fet per no perdre l’alegria davant la persecució.

6. Com podem imitar Jehovà a l’hora de consolar els altres? (Mira la imatge.)

⁶ Escolta’ls amb atenció. Quan el profeta Elies pensava que la seva vida corria perill, va explicar les seves preocupacions a Jehovà. Ell el va escoltar, encara que sabia exactament el que angoixava el seu servent. Fins i tot, va ser pacient quan Elies es va repetir una vegada rere una altra (1 Re. 19:9, 10, 14). Igualment, el profeta Habacuc va expressar els seus neguits i dubtes d’una manera que podia haver semblat que estava qüestionant l’autoritat de Jehovà, però tot i així Déu va deixar que es desfogués (Hab. 1:2, 3). Avui dia, el nostre Pare celestial escolta atentament les nostres oracions malgrat saber perfectament el que necessitem. Nosaltres el podem imitar si escoltem els nostres germans amb atenció i respecte. Això ho aconseguirem si som ràpids a escoltar, evitem interrompre’ls i no ens ofenem fàcilment quan potser ens parlen amb duresa o es repeteixen (Ecl. 7:9; Jm. 1:19).

7. Què podem fer per esbrinar el que necessita un germà que ho està passant malament?

⁷ Esbrina el que necessita. No podem llegir els cors, tal com ho fa Jehovà. Així que, per descobrir què necessita un germà, l’hauràs d’escoltar atentament. No pensis que el que t’aniria bé a tu si estiguessis en la seva situació és el mateix que li anirà bé a ell. I és que cada persona és un món. Per tant, dedica-li temps, escolta’l amb atenció i fes-li preguntes amb tacte que l’ajudin a expressar-se obertament (Prov. 20:5).

8. Com va reconfortar Jesús a Marta i Maria quan va morir Llàtzer? (Mira les imatges.)

⁸ Pensa en com Jesús va reconfortar Marta i Maria per la mort del seu germà, Llàtzer. Encara que les dues havien patit la mateixa pèrdua, Jesús no les va consolar igual. Quan Marta va anar a parlar amb Jesús, ell li va recordar l’esperança de la resurrecció i la va ajudar a enfortir la seva fe en aquest regal. En canvi, quan Maria se li va apropar afligida, sembla que ell no li va parlar de la resurrecció, sinó que el relat explica que es va posar a plorar amb ella i va preguntar on estava la tomba de Llàtzer (Jn. 11:20-35). Què n’aprenem? Al consolar els que estan patint, no hem de posar tothom al mateix sac. En lloc d’això, farem bé d’esbrinar les necessitats de cadascú.

9. Què ens ajudarà a utilitzar la Bíblia per consolar els altres? (Romans 15:4, 5.)

⁹ Utilitza la Bíblia. Si fas servir «el consol de les Escriptures», pots ajudar algú a enfortir la seva esperança (llegeix Romans 15:4, 5). A la vegada, aquesta esperança li serà una font d’ànim i consol (Is. 40:31). Com pots trobar fàcilment un text bíblic per animar algú? Hi ha germans que els ha resultat útil tenir a mà una llista de versets, com ara els que es troben sota el tema «Consol» al llibre Textos bíblics per al nostre dia a dia. Demana a Jehovà que t’ajudi a utilitzar de la millor manera possible la seva Paraula a l’hora de donar consol. Sí, el seu esperit et pot ajudar a recordar just el text que algú necessita sentir (Jn. 14:26).

10. Per què hem de parlar amb amabilitat quan volem animar algú?

¹⁰ Parla amb amabilitat. De vegades, quan estiguis consolant algú, pot ser que hagis d’ajudar-lo a canviar la seva manera de pensar. Si això et passés, segur que no voldries que les teves paraules el fessin sentir pitjor, sinó que l’ajudessin a curar el seu cor. Per aconseguir-ho, és important que dediquis temps a pensar abans de parlar (Prov. 12:18). Jehovà ens va donar l’exemple perfecte amb la manera com va parlar a Elies. Aquest profeta estava equivocat al creure que era l’únic servent de Déu que quedava a Israel i que no estava a l’altura de la seva assignació. Jehovà va ajustar amb tendresa el seu punt de vista, però en cap moment va assenyalar els seus errors (1 Re. 19:15-18). Tu també pots ajudar els germans si els parles amb amabilitat i sense precipitar-te. A més, esforça’t per ser positiu i parlar amb tacte sempre que facis discursos i comentaris a les reunions, ja que així aconseguiràs animar els germans.

11. Què és probable que necessitin aquells que ho estan passant malament? (1 Joan 3:18.)

¹¹ Ajuda de manera pràctica. Normalment, aquells que pateixen necessiten més que paraules per sentir-se millor (llegeix 1 Joan 3:18). Fixa’t en el que va passar al primer segle. Quan uns germans que s’acabaven de batejar no tenien prou per cobrir les seves necessitats, Bernabé va vendre un camp i els va donar els diners (Fe. 4:36, 37). Avui dia, molts testimonis imiten aquest servent fidel i donen ajuda pràctica als que ho necessiten. La Gabriela, una germana de Polònia, estava molt afectada quan casa seva va quedar pràcticament destruïda per una inundació. Ella explica: «En aquell moment, els meus pares vivien amb mi, i tots tres estàvem molt angoixats. Em preguntava com ens ho faríem per tirar endavant. Però llavors, germans de les congregacions del voltant van venir i, en tan sols un dia, van reparar gran part de la casa. Això va enfortir la meva convicció que Jehovà guia els seus servents perquè consolin aquells que estan patint».

12. Quin efecte pot tenir en els nostres germans veure que aguantem fidelment les proves?

¹² Aguanta les teves proves. L’apòstol Pau va explicar als tessalonicencs que assabentar-se que s’havien mantingut fidels davant la persecució l’havia consolat i enfortit molt. A més, l’havia animat veure que tot el que havia fet per ajudar-los no havia estat en va (1 Tes. 3:5-8). Alhora, Pau confiava que si es mantenia lleial durant les proves, també podia motivar els germans, fins i tot aquells que no el coneixien, a fer el mateix (Col. 2:1, 2). Igualment, avui dia, quan els germans veuen que aguantem fidelment les nostres proves, se senten reconfortats. El nostre exemple els ajuda a confiar que, si Jehovà ens ha ajudat a nosaltres, també els ajudarà a ells.

13. Què més és important que fem si volem animar algú?

¹³ Sigues pacient. És possible que un germà que està desanimat no reaccioni immediatament a la nostra ajuda. Però la Bíblia ens dona el següent consell: «Continueu animant-vos» (1 Tes. 5:11). Aquestes paraules no descriuen una acció que s’hagi de fer un sol dia, sinó que s’ha d’allargar en el temps i fer de manera constant. Així que hem de ser pacients quan vulguem consolar i animar els altres (1 Tes. 5:14). Ara bé, pot ser que de vegades siguem nosaltres els que necessitem aquest consol. Què podem fer aleshores?

QUAN ETS TU QUI NECESSITA CONSOL

14, 15. Què hauríem de fer quan ens sentim tristos o angoixats?

¹⁴ Fes oració a Jehovà. Quan et sentis trist o angoixat, demana a Déu que et consoli (Sl. 94:19). Quan parlis amb ell, sigues específic i obre-li el cor (Sl. 62:8). És clar, Jehovà ja sap el que sents abans que li diguis en oració, però si li expliques els teus sentiments més íntims, estaràs demostrant la fe que tens en ell. Pots estar segur que Jehovà no et decebrà, sinó que contestarà les teves oracions, encara que de vegades ho faci de la manera que menys t’esperes (Mc. 11:24). Filipencs 4:6, 7 ens exhorta: «Feu saber a Déu les vostres peticions amb oracions i súpliques [...], i la pau de Déu, que va més enllà del que podem entendre, protegirà el vostre cor i la vostra ment».

¹⁵ Demana ajuda als altres. Els germans no poden ser una font de consol si no saben com et sents i què necessites. Així que explica com et sents a un bon amic o un ancià en qui confiïs (Prov. 14:10). A més, li pots demanar que t’escolti amb empatia i que t’ensenyi algun text bíblic o article que l’hagi animat.

16. Què pot passar quan els altres ens intentin animar, però què hauríem de tenir present?

¹⁶ Sigues pacient i perdona amb generositat. És possible que els germans s’equivoquin quan intentin consolar-te. Pot ser que fins i tot facin o diguin alguna cosa que posi més llenya al foc i et faci sentir pitjor. Però, sigues pacient amb ells (1 Cor. 13:4, 7). Recorda el que diu Jaume 3:2: «Si algú no ensopega mai quan parla, és una persona perfecta». Per tant, centra’t en les bones intencions dels germans. No oblidis mai que «l’esperit desitja fer el que està bé, però la carn és dèbil» (Mt. 26:41).

17. Què hem d’estar decidits a fer?

¹⁷ Tots necessitem ànim i consol i, a mesura que s’apropi la fi, els necessitarem encara més, ja que patirem oposició ferotge per part dels enemics de Déu. Així que estiguem decidits a fer tot el que estigui a les nostres mans per continuar animant-nos els uns als altres.