Com podem «mantenir la unitat de l’esperit»?
L’APÒSTOL Pau va demanar als cristians d’Efès: «[Continueu] suportant-vos els uns als altres amb amor i esforçant-vos al màxim per mantenir la unitat de l’esperit per mitjà del lligam de la pau» (Ef. 4:2, 3).
«La unitat» de la qual gaudim ve «de l’esperit». Això vol dir que la tenim gràcies a la força activa de Déu. Però, l’apòstol Pau va mencionar que la nostra unitat s’ha de mantenir. Què implica això? El cert és que cadascun de nosaltres ens hem d’esforçar «per mantenir la unitat de l’esperit».
A tall d’exemple, imagina que algú et regala un cotxe totalment nou. De qui és la responsabilitat de mantenir-lo en bon estat? Bé, la resposta és evident. Seria impensable que culpéssim qui ens l’ha regalat si algun dia el cotxe s’espatlla perquè no l’hem cuidat bé.
De la mateixa manera, tot i que la nostra unitat cristiana és un regal que ens fa Jehovà, és responsabilitat de tots nosaltres esforçar-nos per protegir-la. Si no tenim una bona relació amb algun germà o germana, hauríem de preguntar-nos: «Realment estic fent tot el que puc per mantenir la unitat de l’esperit i resoldre el problema?».
ESFORCEM-NOS AL MÀXIM PER MANTENIR LA UNITAT
Tal com va dir Pau, hi haurà ocasions que ens requeriran un esforç extra per mantenir la unitat de l’esperit. Això ens podria passar quan algun germà ens ofèn. Ara bé, cal que sempre parlem amb la persona sobre el problema per protegir la pau? No necessàriament. Et podries preguntar: «Si ho faig, millorarà o empitjorarà la situació?». Recorda que, de vegades, l’opció més sàvia és simplement passar per alt, o perdonar, l’ofensa (Prov. 19:11; Mc. 11:25).
Pregunta’t: «Si ho parlo amb el germà, millorarà o empitjorarà la situació?»
Tal com l’apòstol Pau va escriure, hem de continuar «[suportant-nos] els uns als altres amb amor» (Ef. 4:2). Una obra de referència explica que aquesta expressió també podria significar continuar «acceptant els altres tal com són».a Això vol dir que som conscients que els nostres germans són pecadors, igual que nosaltres. És clar, tots intentem posar-nos «la nova personalitat», però cap de nosaltres ho pot fer de manera perfecta (Ef. 4:23, 24; Rm. 3:23). Si tenim això en compte, ens serà més fàcil suportar-nos els uns als altres, perdonar-nos, ser pacients i «mantenir la unitat de l’esperit».
Quan perdonem i oblidem qualsevol ofensa, continuem gaudint «del lligam de la pau» a la congregació. La paraula grega que a Efesis 4:3 es tradueix com a «lligam», a Colossencs 2:19 es tradueix com a «lligaments». Els lligaments són teixits resistents que mantenen els ossos units entre ells. De la mateixa manera, la pau i l’amor que sentim pels nostres germans ens mantenen a prop seu sense importar les nostres diferències.
Per tant, quan un germà t’ofengui o faci alguna cosa que et molesti, en comptes de jutjar-lo, intenta comprendre’l (Col. 3:12). Com que tots som imperfectes, segurament tu també hagis ferit algú en algun moment. Recordar això t’ajudarà a posar el teu granet de sorra per «mantenir la unitat de l’esperit».
a A Handbook on Paul’s Letter to the Ephesians, de Robert Bratcher i Eugene Nida.