1925​: Cent anys enrere

EXPECTATIVES QUE VAN TARDAR A COMPLIR-SE

L’any 1925, molts Estudiants de la Bíblia esperaven la restauració del paradís a la terra. Per què? El germà Albert Schroeder, que més tard va formar part del Consell Rector, va explicar: «Es creia que aleshores la resta dels seguidors ungits de Crist pujarien al cel per ser part del Regne, i que homes fidels de l’antiguitat, com Abraham, David i d’altres, serien ressuscitats en qualitat de prínceps per encarregar-se de governar la terra com a part del Regne de Déu». A mesura que l’any avançava i aquesta esperança no es complia, com és comprensible, alguns es van endur una gran decepció (Prov. 13:12).

Malgrat estar decebuts, la majoria dels Estudiants de la Bíblia van continuar ben ocupats en la predicació i cada vegada eren més conscients de la seva responsabilitat d’actuar com a testimonis de Jehovà. Vegem, per exemple, tota la feina que van fer per difondre la veritat fins als llocs més remots.

S’ESTÉN LA RADIODIFUSIÓ

Al veure el gran èxit que havia tingut l’any anterior l’emissora de ràdio WBBR, els Estudiants de la Bíblia van construir una altra emissora molt potent, aquest cop a prop de Chicago, Illinois. El nom d’aquesta era WORD, que significa ‘paraula’. En Ralph Leffler, un enginyer de radiofreqüència que va participar en el muntatge, va dir: «En les fredes nits d’hivern, la WORD se sentia d’una punta a l’altra del país». Per exemple, una família que vivia a més de 5.000 quilòmetres de distància, a Pilot Station, Alaska, va sintonitzar una de les primeres emissions. Després d’escoltar-la, van escriure una carta a l’emissora per agrair que els hagués arribat un programa espiritual tan enfortidor.

Parlant de la sorprenent cobertura d’aquesta emissora, La Torre del Vigía de l’1 de desembre de 1925 va explicar: «La WORD és una de les emissores més potents dels Estats Units. La seva senyal arriba tant a la Costa Est com a l’Oest del país, i des de Cuba fins a l’extrem més llunyà d’Alaska. Moltes persones que mai abans havien sentit a parlar de la veritat han mostrat interès gràcies a aquesta emissora».

Per aquella època, els Estudiants de la Bíblia també intentaven expandir l’ús de la ràdio per fer arribar el missatge del Regne al Canadà. El 1924, a Saskatoon, una ciutat de la província de Saskatchewan, es va construir l’emissora de ràdio CHUC. Aquesta va ser una de les primeres emissores del país dedicades a parlar de religió. Però en tan sols un any, es va quedar petita, i van haver de traslladar-la. Així que la societat Watch Tower la va adquirir i va instal·lar els seus estudis a l’edifici Regent, un antic teatre de Saskatoon que els germans van comprar i reformar amb aquest propòsit en ment.

Gràcies a aquesta emissora, moltes persones que vivien a les zones menys poblades de Saskatchewan van poder escoltar les bones notícies per primer cop a la vida. Per exemple, en un poblet aïllat, una tal senyora Graham va enviar una carta per demanar publicacions bíbliques després d’haver escoltat un dels programes emesos. El germà George Naish va recordar: «Va escriure: “Ensenyeu-nos!”. El seu crit d’auxili sonava tan fort i clar que li vam enviar els set volums d’Estudios de las Escrituras». Poc després, la senyora Graham estava escampant les llavors del Regne encara més lluny.

APRENEN UNA VERITAT IMPORTANT

A La Torre del Vigía de l’1 de març de 1925, es va publicar un article històric titulat «El naixement de la nació». Per què va ser tan especial? Feia temps que els Estudiants de la Bíblia sabien que Satanàs tenia una organització composta pels dimonis al cel i pel sistema religiós, comercial i polític a la terra. Ara bé, gràcies a aquest article, «l’esclau fidel i assenyat» va ajudar els germans a entendre que Jehovà també té la seva pròpia organització, una que és completament diferent i que està totalment oposada a la de Satanàs (Mt. 24:45). A més, l’esclau també va explicar que el Regne de Déu s’havia establert el 1914 i que, en aquell any, com a resultat de la guerra que havia esclatat al cel, Satanàs i els seus dimonis havien estat llançats a la terra (Ap. 12:7-9).

A alguns els va costar acceptar aquesta nova comprensió. Conscient que això passaria, l’esclau va afegir la següent advertència: «Si hi ha lectors de La Torre del Vigía que no estiguin d’acord amb el que aquí s’ha exposat, és recomanable que siguin pacients i confiïn en el Senyor mentre el continuen servint fidelment».

Ara bé, en Tom Eyre, un colporteur (que ara coneixem com a pioner) del Regne Unit, va explicar com es van sentir la majoria d’Estudiants de la Bíblia després de llegir l’article: «Els germans estaven emocionats amb aquella explicació d’Apocalipsi 12. Quan vam descobrir que el Regne s’havia establert al cel, vam sentir un intens desig de donar a conèixer aquestes bones notícies a tothom. Ens va motivar a incrementar la nostra activitat i ens va ajudar a veure que Jehovà faria coses encara més meravelloses en el futur».

EXERCEIXEN DE TESTIMONIS DE JEHOVÀ

Avui dia, els testimonis de Jehovà tenim molt presents les paraules d’Isaïes 43:10, en les quals Jehovà diu: «Vosaltres sou els meus testimonis, el meu servent, a qui jo he escollit». En canvi, abans de 1925, gairebé no s’havia esmentat aquest verset en les nostres publicacions. Però això estava a punt de canviar. Durant aquell any, es va analitzar el principi d’Isaïes 43:10 i 12 en onze números de La Torre del Vigía.

A finals d’agost de 1925, els Estudiants de la Bíblia van celebrar un congrés a Indianapolis, a l’estat d’Indiana. En el programa de mà del congrés hi havia un missatge de benvinguda escrit pel germà Rutherford, que deia: «Hem vingut a aquest congrés a obtenir [...] l’empenta necessària del Senyor per tornar a la sega amb forces renovades i així exercir de testimonis seus». Durant els vuit dies que va durar aquell congrés, es va animar els assistents a aprofitar qualsevol oportunitat que tinguessin per testimoniar sobre Jehovà.

El dissabte 29 d’agost, el germà Rutherford va presentar el discurs titulat «Una crida a l’acció». Durant aquest, va destacar la importància de testificar, al dir: «Jehovà diu al seu poble: “Vosaltres sou els meus testimonis, i jo soc Déu”. Així és que l’ordre és clara, i el to amb què la diu és ferm: “Aixequeu un senyal per als pobles”. No hi ha ningú a la terra que pugui aixecar un senyal, o un estendard, per als pobles excepte [el seu poble], aquells que compten amb l’esperit del Senyor i, per tant, són els seus testimonis» (Is. 43:12; 62:10).

Quan el germà Rutherford va acabar el discurs, els assistents van prendre de manera unànime la resolució titulada «Missatge d’esperança», que afirmava que el Regne de Déu és l’única esperança real per rebre «les benediccions de pau, prosperitat, salut, vida, llibertat i felicitat eterna». Posteriorment, aquesta resolució es va traduir a diversos idiomes i es va imprimir en un tractat. Se’n van distribuir uns 40 milions d’exemplars.

Encara van passar uns anys fins que els Estudiants de la Bíblia van adoptar oficialment el nom testimonis de Jehovà. Tot i així, cada cop eren més conscients de la responsabilitat que tenien d’exercir de testimonis seus.

TORNEN A VISITAR ELS QUE MOSTREN INTERÈS

A mesura que el nombre d’Estudiants de la Bíblia arreu del món creixia, també augmentava l’èmfasi que es donava a tornar a visitar les persones que havien mostrat interès en les bones notícies. Quan va finalitzar la campanya de distribució del tractat Missatge d’esperança, el Bulletin (‘Butlletí’)a va exhortar: «Feu els preparatius necessaris per tornar a visitar les llars on els publicadors no hagin entregat cap llibre, però sí un exemplar del tractat Missatge d’esperança».

El Bulletin (‘Butlletí’) de gener de 1925 incloïa la següent experiència d’un Estudiant de la Bíblia de Plano, a Texas: «Ens ha sorprès molt que, en els territoris que s’han tornat a visitar en diverses ocasions, sovint obtenim millors resultats que en els que es fan per primera vegada. Durant els últims deu anys, hem predicat cinc vegades en una petita ciutat del nostre territori. [...] Fa poc, la germana Hendrix i la meva mare hi han tornat i han distribuït més llibres que [mai] abans».

Un colporteur que servia a Panamà va escriure: «Moltes persones que m’havien fet fora sense escoltar el missatge han mostrat una actitud totalment diferent quan les he revisitat per segona o tercera vegada. Gran part de la meva predicació aquest any s’ha concentrat en tornar a visitar aquells amb qui ja havia parlat en el passat, i amb alguns d’ells l’experiència ha estat meravellosa».

MIREN AL FUTUR

En la seva carta anual als colporteurs, el germà Rutherford va resumir el que s’havia aconseguit aquell any i els va animar a centrar-se en tota la feina que quedava per fer en el futur. Els va dir: «Durant l’últim any, heu tingut el privilegi de consolar a molts que estaven tristos. Això us ha omplert el cor d’alegria. [...] L’any que teniu per davant us oferirà noves oportunitats de ser testimonis de Déu i el seu Regne, i d’aixecar el seu senyal per als pobles. [...] Continuem, doncs, alçant la veu i cantant lloances al nostre Déu i al nostre Rei».

Cap a la fi de l’any 1925, els germans tenien previst ampliar les seves instal·lacions a Brooklyn. Així que l’any 1926 marcaria l’inici del projecte de construcció més transcendental en què l’organització s’havia embarcat mai.