Apropar-nos als nostres germans és bo per a nosaltres!

1, 2. Quina és una de les coses més importants per a Jehovà, i què vol que fem?

HI HA poques coses que importin més a Jehovà que la manera com ens tractem els uns als altres. Jesús va ensenyar que hem d’estimar els altres com ens estimem a nosaltres mateixos (Mt. 22:37-39). Això inclou tractar amb amabilitat fins i tot aquells que no serveixen Jehovà. Quan som amables, estem imitant el nostre Pare celestial, «ja que ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos» (Mt. 5:45).

² Encara que Jehovà estima tota la humanitat, sent un afecte especial per aquells que l’obeeixen (Jn. 14:21). I en això també vol que l’imitem. Per això, demana a tots els seus servents que s’estimin molt els uns als altres i que es mostrin «un afecte molt tendre» (Rm. 12:10; 1 Pe. 4:8). Quan pensem en aquesta mena d’amor o afecte, segurament ens venen a la ment els sentiments que tenim cap a un familiar o un amic íntim.

3. Què cal recordar sobre l’amor?

³ Pensa, per exemple, en una planta. Si volem que creixi, l’hem de cuidar. El mateix passa amb el nostre amor pels germans. L’apòstol Pau va aconsellar als cristians: «Continueu mostrant-vos amor fraternal» (Heb. 13:1). Això deixa clar que Jehovà vol que seguim fent créixer el nostre amor pels altres. Per tal d’aconseguir-ho, en aquest article veurem per què és important que ens apropem els uns als altres i com ho podem continuar fent.

PER QUÈ HEM D’APROPAR-NOS MÉS ALS NOSTRES GERMANS?

4. D’acord amb Salm 133:1, què podem fer per continuar valorant la unitat de la nostra germandat? (Mira les imatges.)

⁴ Llegeix Salm 133:1. Igual que el salmista, creiem que és «bo» i «agradable» ser amics d’aquells que estimen Jehovà. Ara bé, de la mateixa manera que podríem deixar d’admirar un impressionant arbre pel simple fet de veure’l cada dia, podríem arribar a donar per fet la meravellosa unitat de què gaudim a la nostra germandat perquè veiem els germans molt sovint, fins i tot diverses vegades a la setmana. Què podem fer per continuar valorant-los? Si dediquem temps a pensar en com de valuosos són cadascun d’ells per a nosaltres i en el paper important que tenen dins de la congregació, el nostre amor per ells creixerà.

5. Quin impacte pot tenir en les persones veure l’amor dels autèntics cristians?

⁵ A molts que assisteixen per primer cop a les reunions els impacta especialment veure l’amor que ens mostrem els uns als altres. Presenciar aquesta qualitat en acció fins i tot els pot convèncer que han trobat la veritat. Jesús va dir: «Tothom sabrà que sou els meus deixebles si us estimeu els uns als altres» (Jn. 13:35). Pensa en l’experiència de la Chaithra, una jove universitària que estudiava la Bíblia amb els testimonis i que va acceptar una invitació al congrés regional. Després d’assistir-hi el primer dia, va dir a la germana que estudiava amb ella: «Els meus pares mai m’han fet una abraçada, però en tan sols un dia al vostre congrés n’he rebut 52! Gràcies a com m’heu tractat avui, he pogut sentir l’amor de Jehovà. Jo també vull formar part d’aquesta família espiritual». La Chaithra va continuar progressant i es va batejar el 2024. És ben cert que, quan les persones interessades veuen les nostres bones obres i l’amor que ens mostrem els uns als altres, sovint se senten motivades a servir Jehovà (Mt. 5:16).

6. Per què podem dir que apropar-nos als nostres germans és una protecció?

⁶ Apropar-nos cada cop més als nostres germans també ens protegeix. Pau va exhortar als cristians: «Seguiu animant-vos els uns als altres cada dia [...] perquè cap de vosaltres s’endureixi pel poder seductor del pecat» (Heb. 3:13). Així doncs, si a causa del desànim els nostres peus comencessin a desviar-se del camí de la veritat, Jehovà segurament mouria un germà proper que s’hi hagi fixat perquè ens doni l’ajuda que necessitem (Sl. 73:2, 17, 23). Rebre aquest ànim sens dubte és bo per a nosaltres.

7. Quina relació hi ha entre l’amor i la unitat? (Colossencs 3:13, 14.)

⁷ Com que formem part d’un grup de persones que s’esforcen de valent per mostrar-se amor, gaudim de moltes benediccions (1 Jn. 4:11). Per exemple, l’amor ens impulsa a continuar suportant-nos «els uns als altres» i, d’aquesta manera, mantenim la unitat a la congregació (llegeix Colossencs 3:13, 14; Ef. 4:2-6). Com a resultat, es respira un ambient d’amor i de pau a les nostres reunions que no es troba en cap altre lloc a la terra.

HONREM-NOS ELS UNS ALS ALTRES

8. Què fa Jehovà perquè puguem gaudir d’unitat?

⁸ La unitat mundial de la qual gaudim és tot un miracle, i és Jehovà qui ho fa possible, a pesar de les nostres imperfeccions (1 Cor. 12:25). La Bíblia diu que Déu ens «ensenya» a estimar-nos «els uns als altres» (1 Tes. 4:9). És a dir, a través de la seva Paraula, ens explica exactament què hem de fer per apropar-nos als nostres germans. Per tant, si analitzem amb cura les seves ensenyances i les posem en pràctica, estarem deixant-nos ensenyar per Déu (Heb. 4:12; Jm. 1:25). Això és precisament el que ens esforcem per fer els testimonis de Jehovà.

9. Què ens ensenya Romans 12:9-13 sobre honrar-nos els uns als altres?

⁹ Ara bé, com ens ensenya la Paraula de Déu a apropar-nos als nostres germans? Pensem en el que va dir l’apòstol Pau a Romans 12:9-13 (llegeix-lo). Fixem-nos, especialment, en les paraules «preneu la iniciativa a honrar-vos els uns als altres». Què implica fer això? Que hem de buscar maneres de mostrar «un afecte molt tendre» als altres, per exemple, sent els primers a perdonar de tot cor, a ser hospitalaris o a mostrar generositat (Ef. 4:32). No cal que esperem que un altre germà o germana faci el primer pas, sinó que hem de prendre la iniciativa d’apropar-nos a ell. Si ho fem, experimentarem en pròpia pell com de certes són les paraules de Jesús, quan va dir: «Fa més feliç donar que rebre» (Fe. 20:35).

10. Com podem ser treballadors a l’hora d’honrar-nos els uns als altres? (Mira la imatge.)

¹⁰ És interessant notar que, tot just després de dir-nos que hem de prendre la iniciativa a honrar-nos els uns als altres, Pau ens aconsella: «Sigueu treballadors, no sigueu ganduls». Una persona treballadora és entusiasta i s’esforça de valent en el que fa. Quan rep una assignació, treballa de manera diligent per tal de complir-la. Proverbis 3:27, 28 ens exhorta: «No deixis de fer el bé a qui l’hi has de fer si t’és possible ajudar-lo». Per tant, quan ens assabentem que un germà necessita alguna cosa, fem el que podem per ajudar-lo. No triguem a oferir-li ajuda ni ens excusem pensant que algú altre se n’ocuparà (1 Jn. 3:17, 18).

11. Què ens ajuda a apropar-nos als nostres germans?

¹¹ Una altra manera d’honrar els altres és perdonant-los ràpidament quan ens ofenen. Efesis 4:26 diu: «No deixeu que el sol es pongui mentre estigueu enfadats». Per què? El verset 27 ens explica que així evitem donar «cap oportunitat al Diable». A la seva Paraula, Jehovà ens diu vegada rere vegada que ens perdonem. Per exemple, Colossencs 3:13 ens insta: «Continueu [...] perdonant-vos amb generositat». I és que una de les formes més efectives d’apropar-nos als nostres germans és passar per alt els seus errors i ofenses. Quan ho fem, contribuïm a «mantenir la unitat de l’esperit per mitjà del lligam de la pau» (Ef. 4:3). Queda clar, doncs, que perdonar-nos els uns als altres té un efecte directe en la pau i la unitat de la congregació.

12. Com ens ajuda Jehovà a perdonar amb generositat?

¹² És clar, és possible que ens costi perdonar aquells que ens fereixen. Però, amb l’ajuda de l’esperit de Déu, ho podem aconseguir. Després d’aconsellar-nos que ens mostrem «un afecte molt tendre» i siguem «treballadors», la Bíblia ens diu: «Que l’esperit us ompli d’entusiasme». Que una persona s’ompli, o resplendeixi, d’esperit ens fa pensar en la idea que arribi a desbordar entusiasme degut a la influència de l’esperit sant (consulta la nota d’estudi de Romans 12:11 en espanyol). Així doncs, aquesta força ens pot ajudar a mostrar un afecte molt tendre als altres i a perdonar-nos amb generositat. És per això que és tan important que demanem amb molta insistència l’ajuda de Jehovà (Lc. 11:13).

«QUE NO HI HAGI DIVISIONS ENTRE VOSALTRES»

13. Què podria causar divisions entre nosaltres?

¹³ Les congregacions estan formades per «tota classe de persones» que provenen d’antecedents ben diferents (1 Tim. 2:3, 4). Si no anéssim amb compte, les decisions de caire personal que prenem en temes com ara la manera de vestir i arreglar-nos, els tractaments mèdics o l’entreteniment podrien crear divisions entre nosaltres (Rm. 14:4; 1 Cor. 1:10). Tot i això, com que Déu ens ha ensenyat a estimar-nos els uns als altres, evitem expressar les nostres opinions personals com si fossin millors que les dels altres (Fili. 2:3).

14. Què hauríem d’esforçar-nos per fer, i per què?

¹⁴ També podem evitar que hi hagi divisions a la congregació si ens esforcem per animar i enfortir els altres en tot moment (1 Tes. 5:11). Recentment hem vist com han tornat al poble de Déu moltes persones inactives o que havien estat tretes de la congregació. Això ens fa molt feliços, i les rebem amb els braços oberts! (2 Cor. 2:8.) Fixa’t en què li va passar a una germana que portava 10 anys inactiva quan va tornar per primer cop a la sala del Regne: «Tothom em va venir a donar la mà amb un gran somriure» (Fe. 3:19). Quin efecte van tenir en ella aquestes petites mostres d’amor? Ella explica: «Em vaig sentir com si Jehovà m’estigués guiant de nou cap a la felicitat». Si fem tot el que podem per animar els altres, podem ser eines en mans de Crist per reconfortar tots els que estan «esgotats» i porten «càrregues pesades» (Mt. 11:28, 29).

15. De quina altra manera podem promoure la unitat? (Mira la imatge.)

¹⁵ Una altra manera com podem promoure la unitat és amb les nostres paraules. Job 12:11 fa aquesta pregunta de reflexió: «No distingeix l’oïda les paraules igual que el paladar tasta el menjar?». De la mateixa manera que un bon cuiner sempre prova el plat per assegurar-se que és gustós abans de servir-lo a taula, nosaltres fem bé de pensar dues vegades abans de parlar (Sl. 141:3). El nostre objectiu hauria de ser comprovar que el que estem a punt de dir sempre sigui animador, reconfortant i que beneficiï els que ens escolten (Ef. 4:29).

16. Qui especialment hauria d’utilitzar paraules animadores?

¹⁶ És especialment important que els marits i els pares triïn amb cura les seves paraules perquè siguin animadores (Col. 3:19, 21; Tt. 2:4). Els ancians, com a pastors del ramat de Jehovà, també han de ser una font d’ànim i consol per als germans (Is. 32:1, 2; Gàl. 6:1). És ben cert el que diu un proverbi bíblic: «Que bona és la paraula que es diu en el moment oportú!» (Prov. 15:23).

ESTIMEM-NOS ELS UNS ALS ALTRES «AMB ACCIONS I DE VERITAT»

17. Com ens podem assegurar que l’amor que sentim pels nostres germans és sincer?

¹⁷ L’apòstol Joan ens diu que «no hem d’estimar només de paraula i de boca, sinó amb accions i de veritat» (1 Jn. 3:18). Volem que l’amor que sentim pels nostres germans i germanes sigui sincer. Què podem fer per aconseguir-ho? Com més temps passem amb ells, més ens aproparem els uns als altres i més creixerà l’amor entre nosaltres. Així que crea oportunitats per passar temps amb els germans, per exemple, a les reunions o a la predicació. Fes l’esforç de visitar-los sovint. Quan fem aquestes coses, demostrem que ens estem deixant ensenyar per Déu a estimar-nos «els uns als altres» (1 Tes. 4:9). I, a més, continuarem experimentant en pròpia pell «que bo i que agradable és que els germans visquin junts en unitat!» (Sl. 133:1).