Confia en el misericordiós «Jutge de tota la terra»!

1. Quina lliçó important va ensenyar Jehovà a Abraham?

ABRAHAM mai oblidaria aquella conversa. Per mitjà d’un àngel, Déu li havia explicat que destruiria les ciutats de Sodoma i Gomorra. Aquell home fidel es va quedar desconcertat i va preguntar a Déu: «De debò destruiràs les persones justes amb les malvades? [...] ¿No farà el Jutge de tota la terra el que és correcte?». Amb paciència, Jehovà va ensenyar al seu estimat amic una lliçó que ens beneficia i ens consola a tots: Ell mai destruirà les persones justes (Gèn. 18:23-33).

2. Per què podem dir que els judicis de Jehovà sempre són justos i misericordiosos?

² Per què podem estar segurs que Jehovà sempre jutja d’una manera justa i misericordiosa? Perquè sabem que «veu el que hi ha a dins del cor» de cadascun de nosaltres (1 Sam. 16:7). De fet, ell coneix «el cor de totes les persones» (1 Re. 8:39; 1 Cròn. 28:9). Quina veritat tan meravellosa! I és que els judicis de Jehovà van molt més enllà del que els humans podem arribar a entendre. No és d’estranyar, doncs, que l’apòstol Pau digués de Jehovà: «Que insondables són els seus judicis!» (Rm. 11:33).

3, 4. Què és possible que ens preguntem, i què analitzarem en aquest article? (Joan 5:28, 29.)

³ Tot i així, és possible que, a vegades, ens sentim com Abraham i ens sorgeixin certes preguntes. Per exemple: Hi ha alguna esperança per a aquells que Jehovà ha destruït, com ara els habitants de Sodoma i Gomorra? Podria ser que alguns d’ells formin part de la «resurrecció [...] d’injustos»? (Fe. 24:15.)

⁴ Repassem el que sabem sobre la resurrecció. Fa poc, vam rebre una nova comprensió sobre la «resurrecció de vida» i la «resurrecció de judici» (llegeix Joan 5:28, 29).a Aquest aclariment ha portat a més canvis en el nostre enteniment, els quals analitzarem en aquest article i en el següent. Per començar, veurem el que no sabem sobre els judicis justos de Déu i, després, el que sí que sabem.

EL QUE NO SABEM

5. Què han dit les nostres publicacions en el passat sobre aquells que van morir a Sodoma i Gomorra?

⁵ En el passat, les nostres publicacions han explicat què passa amb les persones que Déu considera injustes. Han afirmat que les persones que Déu ha destruït, com ara els habitants de Sodoma i Gomorra, no ressuscitaran. Ara bé, després d’haver tornat a fer un estudi profund sota oració sobre aquest assumpte, queda clar que no podem ser dogmàtics. Per què no?

6. Quins relats mostren alguns dels judicis de Jehovà contra persones injustes, i què és el que no sabem?

⁶ Analitzem-ne alguns detalls. La Bíblia descriu com va jutjar Jehovà algunes persones injustes. Per exemple, pensa en tota la gent que va morir en el Diluvi, en les set nacions que els israelites van destruir per entrar a la Terra Promesa o en els 185.000 soldats assiris que un àngel de Jehovà va matar en una sola nit (Gèn. 7:23; Deut. 7:1-3; Is. 37:36, 37). En aquests casos, trobem a la Bíblia la informació que necessitem per poder afirmar que totes aquelles persones van rebre destrucció eterna, i que no tenen cap possibilitat de ressuscitar? No. Per què podem dir això?

7. Què és el que no sabem sobre les persones que van morir al Diluvi, o a la conquesta de Canaan? (Mira la imatge.)

⁷ En realitat, no sabem com Jehovà va jutjar cada persona individualment. Tampoc sabem si tots els que van morir van tenir l’oportunitat de coneixe’l i penedir-se dels seus pecats. Per exemple, parlant de l’època del Diluvi, la Bíblia diu que Noè «era un predicador de justícia» (2 Pe. 2:5). Ara bé, no diu que, mentre construïa aquella arca tan gran, es dediqués a advertir totes i cadascuna de les persones de la terra. Passa el mateix amb les set nacions de la terra de Canaan; no sabem si totes aquelles persones malvades van tenir l’oportunitat de conèixer Jehovà i canviar la seva conducta.

8. Què és el que no sabem sobre els habitants de Sodoma i Gomorra?

⁸ I què podem dir dels habitants de Sodoma i Gomorra? Tot i que allà hi vivia Lot, un home just, no sabem si va predicar a tots ells. Podem afirmar que eren persones malvades. De fet, en una ocasió, uns homes van envoltar la casa de Lot perquè volien violar els seus convidats. La Bíblia diu que aquella xusma estava formada per «tots els homes de la ciutat de Sodoma, des dels joves fins als vells» (Gèn. 19:4; 2 Pe. 2:7). Ara bé, podem assegurar que totes elles sabien distingir entre el que està bé i el que està malament? Podem dir realment que el nostre Déu misericordiós ha decidit que cap d’elles ressuscitarà? És cert que Jehovà va assegurar a Abraham que no hi havia ni deu persones justes en tota la ciutat. Per tant, eren persones injustes, i Déu va fer bé de jutjar-les per les seves accions (Gèn. 18:32). Però, podem assegurar que cap d’elles tornarà a la vida en la «resurrecció [...] d’injustos»? No, no ho podem afirmar.

9. Què és el que no sabem sobre Salomó?

⁹ La Bíblia també parla d’algunes persones justes que van acabar sent injustes. Pensem en el rei Salomó. Ell coneixia molt bé Déu, sabia com havia d’adorar-lo i, durant anys, Jehovà el va beneir. Però, amb el temps, va començar a adorar déus falsos, i Jehovà «es va enfadar molt» amb ell. Com a resultat, tota la nació d’Israel va patir les conseqüències de la mala conducta d’aquest rei durant segles. Tot i això, la Bíblia sí que diu que, quan va morir, «Salomó va descansar amb els seus avantpassats», entre els quals hi havia homes fidels com el rei David (1 Re. 11:5-9, 43; 2 Re. 23:13). Però, garanteix la manera com va ser enterrat Salomó que ressuscitarà? La Bíblia no ho diu. Algunes persones podrien raonar que «qui ha mort ha sigut absolt dels seus pecats», i això és cert (Rm. 6:7). Ara bé, no totes les persones que moren ressuscitaran. El fet que hagin mort no els dona automàticament el dret de ressuscitar. I és que la resurrecció és un regal del nostre Pare amorós, i ell el fa a qui vol donar l’oportunitat de servir-lo per sempre (Job 14:13, 14; Jn. 6:44). Rebrà Salomó aquest regal? No ho sabem. Déu és l’únic que ho sap. El que sí que sabem és que Jehovà farà el que és just.

EL QUE SÍ QUE SABEM

10. Com se sent Jehovà quan jutja les persones? (Ezequiel 33:11.) (Mira la imatge.)

¹⁰ Llegeix Ezequiel 33:11. A la Bíblia, Jehovà ens explica com se sent quan jutja les persones. L’apòstol Pere va expressar la mateixa veritat fonamental que el profeta Ezequiel, quan va dir que Jehovà «no vol que ningú sigui destruït» (2 Pere 3:9). Per tant, sabem que Ell no destrueix les persones per sempre sense una bona raó, i això ens consola molt. És profundament misericordiós i mostra misericòrdia sempre que és possible.

11. Qui no ressuscitarà, i com ho sabem?

¹¹ Què sabem sobre les persones que no ressuscitaran? La Bíblia esmenta tan sols alguns casos concrets.b Per exemple, Jesús va indicar que Judes Iscariot no ressuscitarà (Mc. 14:21; consulta també Joan 17:12 i la nota d’estudi en espanyol). Aquest home era plenament conscient del que feia i va actuar deliberadament en contra de Jehovà i del seu Fill (consulta Marc 3:29 i les notes d’estudi en espanyol). De la mateixa manera, Jesús va dir que alguns líders religiosos que el van rebutjar moririen sense la possibilitat de ressuscitar (Mt. 23:33; consulta Joan 19:11 i la nota d’estudi «del hombre» en espanyol). I l’apòstol Pau va advertir que els apòstates que no es penedeixin tampoc ressuscitaran (Heb. 6:4-8; 10:29).

12. Què és el que sabem sobre la misericòrdia de Jehovà? Posa’n exemples.

¹² Ara bé, com hem vist abans, Jehovà és molt misericordiós i ha demostrat que no vol que ningú sigui destruït. De fet, va mostrar la seva misericòrdia a persones que havien pecat greument. Per exemple, el rei David va cometre pecats tan greus com l’adulteri i l’assassinat, però Jehovà va ser misericordiós i el va perdonar perquè es va penedir de tot cor (2 Sam. 12:1-13). I tot i que el rei Manassès va fer coses realment terribles durant gairebé tota la seva vida, es va penedir sincerament i així va donar a Déu raons per mostrar-li misericòrdia i perdonar-lo (2 Cròn. 33:9-16). Aquests exemples ens recorden que Jehovà actua amb misericòrdia sempre que veu motius per fer-ho. En el futur, ell ressuscitarà aquestes persones perquè van reconèixer els seus pecats i es van penedir.

13. a) Per què Jehovà va mostrar misericòrdia als ninivites? b) Què va dir Jesús sobre els ninivites?

¹³ Pensem també en la misericòrdia que Jehovà va mostrar als ninivites. Déu va enviar Jonàs a la ciutat de Nínive perquè havia «vist la maldat dels seus habitants» però, quan aquests es van penedir, Jehovà els va perdonar. Ell va demostrar ser infinitament més misericordiós que Jonàs. De fet, el profeta es va enfadar, i Jehovà va haver de recordar-li que els ninivites ni tan sols sabien «la diferència entre el que està bé i el que està malament» (Jon. 1:1, 2; 3:10; 4:9-11). Més tard, Jesús va fer servir aquest relat com a exemple de la justícia i la misericòrdia de Jehovà, quan va dir que els habitants de Nínive que s’havien penedit «s’aixecaran en el judici» (Mt. 12:41).

14. Què significarà per als ninivites la «resurrecció de judici»?

¹⁴ En quin judici «s’aixecaran» els ninivites? Jesús va parlar sobre una futura «resurrecció de judici» (Jn. 5:29). Aquí s’estava referint al seu Regnat de Mil Anys, durant el qual «hi haurà una resurrecció tant de justos com d’injustos» (Fe. 24:15). Les persones injustes tindran una «resurrecció de judici», és a dir, Jehovà i Jesús observaran la seva conducta i avaluaran com responen a l’educació divina. Per tant, qualsevol ninivita que, després de ressuscitar, es negui a posar-se de part de l’adoració pura rebrà un judici de condemna (Is. 65:20). En canvi, tots aquells que decideixin servir Jehovà lleialment tindran l’oportunitat de viure per sempre (Dan. 12:2).

15. a) Per què no hauríem d’afirmar que cap dels habitants de Sodoma i Gomorra ressuscitarà? b) Com podríem explicar les paraules registrades a Judes 7? (Consulta el requadre «Què volia dir Judes?».)

¹⁵ Quan Jesús va parlar dels habitants de Sodoma i Gomorra, va dir que «el Dia del Judici serà més fàcil de suportar» per a ells que per a les persones que van rebutjar-lo i es van negar a seguir les seves ensenyances (Mt. 10:14, 15; 11:23, 24; Lc. 10:12). Què volia dir amb això? Podríem pensar que Jesús estava fent servir una hipèrbole, però sembla que no va ser el cas.c Igual que quan va parlar dels ninivites, tot indica que aquí Jesús parlava en sentit literal i, per tant, el «Dia del Judici» és el mateix en els dos casos. Tant els ninivites com els habitants de Sodoma i Gomorra van fer el que era incorrecte, però els ninivites van tenir l’oportunitat de penedir-se. A banda d’això, Jesús va dir que la «resurrecció de judici» inclourà persones «que van fer coses dolentes» (Jn. 5:29). Així que és raonable concloure que hi pot haver alguna esperança per als habitants de Sodoma i Gomorra. És possible que almenys alguns d’ells ressuscitin, i pot ser que nosaltres tinguem l’oportunitat d’ajudar-los a conèixer Jehovà i Jesús!

16. Què és el que sabem sobre com actuarà Jehovà a l’hora de ressuscitar les persones? (Jeremies 17:10.)

¹⁶ Llegeix Jeremies 17:10. Aquestes paraules resumeixen molt bé el que sí que sabem: Jehovà sempre té en compte «què hi ha dins del cor» i examina «els pensaments més íntims» de les persones. Ell no canvia, així que en la futura resurrecció, un cop més, donarà «a cadascú el que es mereix segons la seva conducta». Ell serà ferm quan sigui necessari, però misericordiós sempre que sigui possible. Per tant, no hauríem de donar per fet que una persona no ressuscitarà a menys que la Bíblia ho digui clarament.

«EL JUTGE DE TOTA LA TERRA» FARÀ «EL QUE ÉS CORRECTE»

17. Quin futur els espera a les persones que han mort?

¹⁷ Des del moment en què Adam i Eva es van posar de part de Satanàs i es van rebel·lar contra Jehovà, milers de milions de persones han mort. Aquest «enemic, la mort», ha arrasat amb moltes vides (1 Cor. 15:26). Què passarà amb totes aquestes persones? Un petit grup de 144.000 seguidors fidels de Crist tenen l’esperança de ressuscitar al cel i rebre vida immortal (Ap. 14:1). A més, un gran nombre d’homes i dones fidels a Jehovà formaran part de la «resurrecció [...] de justos» i, si es mantenen lleials durant el Regnat Mil·lenari de Crist i la prova final, viuran per sempre a la terra (Dan. 12:13; Heb. 12:1). Durant el Mil·lenni, els «injustos», que inclou aquells que no van servir Jehovà o que fins i tot «van fer coses dolentes», tindran l’oportunitat de canviar i arribar a ser servents fidels de Déu (Lc. 23:42, 43). En canvi, algunes persones han sigut tan malvades i s’han posicionat tan clarament en contra de Jehovà, que ell ha decidit que no ressuscitaran (Lc. 12:4, 5).

18, 19. a) Per què podem confiar en els judicis de Jehovà? (Isaïes 55:8, 9.) b) Què veurem en el següent article?

¹⁸ ¿Podem estar totalment convençuts que, quan Jehovà jutja les persones, sempre pren la millor decisió? I tant que sí! Igual que Abraham, sabem que Jehovà, «el Jutge de tota la terra», és perfecte, infinitament savi i misericordiós. Ell ha capacitat el seu Fill i li ha confiat la tasca de jutjar tothom (Jn. 5:22). Tant Jehovà com Jesús veuen el que hi ha dins del cor de cada persona, així que faran «el que és correcte» en cada cas (Mt. 9:4).

¹⁹ Queda clar, doncs, que tenim tots els motius del món per confiar que Jehovà pren les millors decisions. Nosaltres no tenim les habilitats necessàries per jutjar, però Jehovà sí! (Llegeix Isaïes 55:8, 9.) Així que ens tranquil·litza molt que Jehovà i Jesús s’encarreguin de tots els judicis. Sabem que el nostre Rei, Jesús, imitarà a la perfecció la justícia i la misericòrdia del seu Pare (Is. 11:3, 4). Ara bé, com jutjaran les persones durant la gran tribulació? Què és el que no sabem i què és el que sí que sabem sobre aquest judici? Respondrem a aquestes preguntes en el següent article.