Estimem-nos intensament

1. Quin manament va donar Jesús als seus deixebles? (Mira la imatge de la portada.)

LA NIT abans de morir, Jesús va donar als seus deixebles el següent manament: «Tal com jo us he estimat, estimeu-vos també els uns als altres». Després va afegir: «Tothom sabrà que sou els meus deixebles si us estimeu els uns als altres» (Jn. 13:34, 35).

2. Per què és molt important que ens estimem els uns als altres?

² Jesús va dir que tothom seria capaç d’identificar qui eren els seus seguidors si aquests estimaven la gent de la manera que ell la va estimar. Això aplicava tant al primer segle com als nostres dies. Per aquesta raó, és molt important que sempre ens estimem els uns als altres, fins i tot quan no sigui fàcil.

3. Què analitzarem en aquest article?

³ Com que som imperfectes, de vegades se’ns pot fer difícil estimar-nos tant com voldríem. Malgrat això, hem d’imitar Crist. En aquest article, analitzarem com ens ajuda l’amor a promoure la pau, a ser imparcials i a ser hospitalaris. A mesura que estudiem aquesta informació, pregunta’t: «Què puc aprendre dels germans i germanes que, tot i els reptes, han continuat mostrant-se amor els uns als altres?».

PROMOU LA PAU

4. Segons Mateu 5:23, 24, per què hem de fer les paus?

⁴ Jesús va destacar la importància de fer les paus amb qualsevol germà que tingui alguna cosa contra nosaltres (llegeix Mateu 5:23, 24). Va explicar que, si volem agradar a Déu, hem de tenir bones relacions amb els altres. Quan fem tot el possible per fer les paus amb els nostres germans, fem feliç Jehovà. Però, si continuem guardant ressentiment i ni tan sols volem intentar arreglar la situació, Jehovà no acceptarà el nostre servei (1 Jn. 4:20).

5. Quin repte va afrontar un germà que volia fer les paus?

⁵ De vegades pot ser difícil fer les paus. Fixa’t en el que li va passar a en Mark.b Es va ofendre molt quan un germà el va criticar i va parlar malament d’ell a altres germans de la congregació. Com va reaccionar? Ell diu: «Em vaig enfadar molt i vaig perdre els papers». Més tard, en Mark es va penedir del que havia fet, i va intentar disculpar-se i fer les paus. Però l’altre germà no va acceptar les seves disculpes. Al principi, en Mark va pensar: «Per què he de continuar intentant fer les paus si ell no vol?». Amb tot, el seu superintendent de circuit el va animar a no tirar la tovallola. Què va fer en Mark?

6. a) Què va fer en Mark per promoure la pau? b) Com va aplicar en Mark el consell de Colossencs 3:13, 14?

⁶ Quan en Mark es va aturar a pensar en la seva actitud, es va adonar que li faltava humilitat i que tendia a pensar que sempre feia les coses bé. Va reconèixer que havia de canviar (Col. 3:8, 9, 12). De nou, es va apropar al germà i es va tornar a disculpar. També li va escriure cartes per expressar-li que li sabia molt de greu el que havia fet i que li encantaria començar de zero. Fins i tot, li va fer petits regals que pensava que li agradarien. Desgraciadament, l’altre germà no va canviar la seva actitud. Tot i això, en Mark va continuar obeint el manament de Jesús i va intentar fer les paus. A més, va seguir estimant i perdonant el seu germà, tal com diu Colossencs 3:13, 14 (llegeix-lo). Encara que els altres no vulguin fer les paus, si estimem els nostres germans com Jesús ho va fer, els continuarem perdonant i demanarem a Jehovà que la situació millori (Mt. 18:21, 22; Gàl. 6:9).

7. a) Què ens va animar a fer Jesús? b) A quina dificultat es va enfrontar una germana?

⁷ Jesús ens va animar a tractar els altres de la manera que ens agradaria que ens tractessin. També va dir que no hem d’estimar només aquells que ens estimen (Lc. 6:31-33). Tot i que no seria el més normal, imagina’t que un germà t’evita a les reunions i mai et saluda. Com reaccionaries? Això és el que li va passar a la Lara. Ella explica: «Una germana m’ignorava i no sabia per què. Em sentia incòmoda i se’m feia difícil anar a les reunions». Al principi, la Lara va pensar: «Jo no en tinc la culpa. De fet, a la congregació molts pensen que aquesta germana es comporta d’una manera estranya».

8. a) Què va fer la Lara per promoure la pau? b) Què aprenem del seu exemple?

⁸ La Lara es va esforçar per promoure la pau. Va orar a Jehovà i va decidir parlar amb la germana. Després de la seva conversa, van fer les paus i es van fer una abraçada. Tot semblava anar bé. Però la Lara explica: «Més tard, la germana va tornar a comportar-se com al principi i això em va afectar molt». Ella creia que no podria ser feliç si aquesta germana no canviava la seva actitud. Finalment, es va adonar que el millor que podia fer era tractar-la amb amor i perdonar-la «de tot cor» (Ef. 4:32-5:2). Va pensar en el que diu la Bíblia sobre l’amor cristià, que «no recorda el mal» i «tot ho suporta, tot ho creu, tot ho espera, tot ho aguanta» (1 Cor. 13:5, 7). La Lara va deixar d’amoïnar-se i, amb el temps, la germana va ser més afable amb ella. Si ens esforcem per promoure la pau dins de la congregació i estimem els germans, podem estar segurs que «el Déu de l’amor i de la pau» estarà amb nosaltres (2 Cor. 13:11).

SIGUES IMPARCIAL

9. Segons Fets 10:34, 35, per què hem de ser imparcials?

⁹ Jehovà és imparcial (llegeix Fets 10:34, 35). Quan l’imitem i no fem diferències, demostrem que som els seus fills. Si som imparcials també obeirem el manament d’estimar els altres com a nosaltres mateixos i mantindrem la pau de la congregació (Rm. 12:9, 10; Jm. 2:8, 9).

10, 11. Què va fer una germana per vèncer els seus sentiments negatius?

¹⁰ Ser imparcial no sempre és fàcil. Vegem l’exemple d’una germana que es diu Ruth. Quan era adolescent, va patir una mala experiència amb algú d’un altre país. Com la va afectar això? Ella reconeix: «Odiava tot el que tenia a veure amb aquell país. Pensava que totes les persones d’allà eren iguals, fins i tot els germans». Què va fer per vèncer aquests sentiments?

¹¹ La Ruth va admetre que havia de canviar la seva manera de pensar. Va llegir informes i experiències sobre aquell país que havien aparegut a l’Anuario. Ella comenta: «Vaig esforçar-me per pensar de manera positiva sobre la gent d’aquella nacionalitat. Em vaig adonar que els germans i les germanes serveixen Jehovà fidelment, i que ells també són part de la nostra germandat». Amb el temps, la Ruth va entendre que havia de fer més. Ella explica: «Sempre que em trobava amb germans d’aquell país m’esforçava per ser amable i simpàtica. Parlava amb ells i els intentava conèixer millor». Quin en va ser el resultat? La Ruth diu: «Finalment, els meus sentiments negatius van desaparèixer».

12. Quin problema tenia la Sarah?

¹² Pot ser que alguns siguin parcials sense adonar-se’n. Per exemple, la Sarah pensava que era imparcial perquè no jutjava les persones per la seva raça, nivell econòmic o responsabilitats a la congregació. Però va admetre: «Em vaig adonar que, en el fons, sí que era parcial». En quin sentit? Com que la Sarah provenia d’una família que havia rebut una bona educació, preferia la companyia de persones amb el mateix nivell educatiu. Fins i tot, una vegada va arribar a dir a un amic: «M’agrada passar temps amb germans que tenen estudis, i intento evitar els que no en tenen». Sens dubte, la Sarah havia de canviar. Però, com?

13. Què aprenem de l’exemple de la Sarah?

¹³ Un superintendent de circuit va ajudar la Sarah a canviar d’actitud. Ella diu: «Em va felicitar pel meu servei fidel, els meus comentaris i el meu coneixement bíblic. Després em va explicar que, a mesura que aprenem més de Jehovà, hem de cultivar qualitats cristianes com la humilitat, la modèstia i la compassió». Aquell consell la va fer pensar. Ella explica: «Em vaig adonar que el que realment importa és ser amable i amorós». Com a resultat, va començar a veure els germans de manera diferent. Ella afirma: «Intentava fixar-me en quines qualitats feien que Jehovà els estimés». Què n’aprenem? Mai voldríem que la nostra educació ens fes sentir superiors als altres. Si estimem profundament «tots els germans», evitarem ser parcials (1 Pe. 2:17).

SIGUES HOSPITALARI

14. D’acord amb Hebreus 13:16, què sent Jehovà quan som hospitalaris?

¹⁴ A Jehovà li agrada que siguem hospitalaris (llegeix Hebreus 13:16). De fet, ho veu com a part de la nostra adoració, especialment quan ajudem els que més ho necessiten (Jm. 1:27; 2:14-17). La Bíblia ens aconsella: «Sigueu hospitalaris» (Rm. 12:13). Quan ho som, mostrem als altres que els estimem, i que ens preocupem per ells i volem ser els seus amics. A Jehovà li encanta que siguem hospitalaris amb els germans, ja sigui que els convidem a prendre alguna cosa o compartim amb ells el nostre temps (1 Pe. 4:8-10). Ara bé, hi ha alguns factors que ens poden fer difícil mostrar hospitalitat.

15, 16. a) Per què a alguns els costa ser hospitalaris? b) Què va ajudar l’Edit a mostrar hospitalitat?

¹⁵ És possible que pensem que les nostres circumstàncies no ens permeten ser hospitalaris. Fixa’t en l’exemple d’una germana viuda que es diu Edit. Abans de ser testimoni, li costava relacionar-se amb la gent. Pensava que els altres tenien una situació més fàcil per ser hospitalaris.

¹⁶ Quan es va batejar, va canviar la seva manera de pensar i es va esforçar per ser hospitalària. Ella diu: «Quan va començar el projecte de la nostra Sala del Regne, un ancià va parlar amb mi i em va demanar si podia allotjar un matrimoni que venia a treballar dues setmanes a la construcció. En aquell moment, vaig recordar com Jehovà va beneir la viuda de Sarepta» (1 Re. 17:12-16). L’Edit va acceptar i va allotjar aquell matrimoni. Com la va beneir Jehovà? Ella explica: «Finalment, les dues setmanes es van convertir en dos mesos. Durant aquell temps, ens vam fer molt amics». Ara l’Edit té més amics a la congregació i serveix com a pionera. Li agrada molt convidar els seus companys de predicació a prendre alguna cosa a casa seva. Ella diu: «Donar als altres em fa molt feliç! I la veritat és que he rebut moltes benediccions a canvi» (Heb. 13:1, 2).

17. De què es van adonar en Luke i la seva dona?

¹⁷ Pot ser que siguem hospitalaris però, podem millorar? Vegem l’exemple d’en Luke i la seva dona. Ells sempre han sigut una parella molt hospitalària. Abans solien convidar a casa seva els seus familiars, bons amics, i el superintendent de circuit i la seva dona. Tot i això, en Luke diu: «Ens vam adonar que només convidàvem les persones del nostre cercle». Què va fer aquest matrimoni per mostrar més hospitalitat?

18. Què van fer en Luke i la seva dona per ser més hospitalaris?

¹⁸ En Luke i la seva dona van canviar la seva actitud després de meditar en les següents paraules de Jesús: «Si només estimeu els que us estimen, quin premi us mereixeu?» (Mt. 5:45-47). Es van adonar que havien d’imitar Jehovà, que és un Déu generós amb tots. Per això es van posar la meta de convidar germans que no havien convidat abans. En Luke diu: «Tots gaudim moltíssim d’aquests moments. A més, ens fa sentir més a prop dels altres i de Jehovà».

19. Com demostres que ets deixeble de Jesús, i què estàs decidit a fer?

¹⁹ En aquest article, hem analitzat com ens ajuda l’amor a promoure la pau, a ser imparcials i a ser hospitalaris. Hem de superar qualsevol sentiment negatiu i estimar els nostres germans intensament. Si ho fem, serem feliços i demostrarem que som deixebles de Jesús (Jn. 13:17, 35).