Noves iniciatives per predicar als espais públics
1. On predicaven els cristians del segle primer?
1 Els cristians del segle primer predicaven casa per casa, però també tenien el costum de predicar als llocs públics (Ac. [Fe.] 20:20). Per exemple, anaven al temple, ja que sabien que trobarien moltes persones (Ac. 5:42). L’apòstol Pau predicava cada dia a la plaça del mercat d’Atenes (Ac. 17:17). Actualment, la predicació casa per casa encara és el nostre mètode principal per difondre la bona nova. Però també prediquem als aparcaments, negocis, parcs i carrers molt transitats, és a dir, allà on hi hagi gent. Tot i que se’ns anima a predicar públicament pel carrer, ara tenim l’oportunitat de participar en una nova iniciativa.
2. Quina prova pilot es va posar en marxa a la ciutat de Nova York el novembre de 2011?
2 Predicació pública a grans ciutats: El novembre de 2011, es va posar en marxa una prova pilot de predicació pública a la ciutat de Nova York, tal com s’explica a les pàgines 16 i 17 de l’Anuario 2013. Es van escollir diferents punts estratègics de la ciutat amb una gran afluència de persones on es van posar taules i estands amb publicacions en diferents idiomes i amb cartells que captaven l’atenció. Cada dia, milers de persones ho van veure, fins i tot aquelles que viuen en edificis d’accés restringit i també aquelles que gairebé mai se les trobava a casa. Els resultats van ser espectaculars: en tan sols un mes es van deixar 3.797 revistes i 7.986 llibres i, a més, molts vianants van demanar cursos bíblics. I com que l’objectiu era començar cursos bíblics, es van enviar les dades de les persones que van mostrar interès a les congregacions corresponents per tal que un publicador les visités. Aquesta mateixa iniciativa que s’ha provat a Nova York, també s’ha dut a terme a Espanya, amb els mateixos resultats.
3. Com es posarà en pràctica aquesta iniciativa a diferents parts del món?
3 Com que hi ha hagut molt bons resultats, s’ha decidit posar en pràctica aquesta iniciativa a zones urbanes d’arreu del món amb una gran densitat de població. I ara, cada sucursal decidirà en quines ciutats podria ser pràctic. En principi, seran ciutats amb un gran moviment de persones, on hi hagi estacions de transport, edificis d’oficines o apartaments. La sucursal enviarà instruccions a les congregacions per saber com posar en pràctica aquesta iniciativa. Encara que normalment es trien pioners regulars i especials, en alguns casos també podran col·laborar pioners auxiliars.
4. Com es duu a terme aquesta iniciativa?
4 Com dur a terme aquest tipus de predicació: Els germans que col·laboren en aquesta iniciativa especial, han d’esperar que la persona s’apropi a la taula o l’estand, i llavors la poden convidar a emportar-se la publicació que desitgi. També li respondran amb la Bíblia qualsevol dubte que tingui. Si la persona decideix emportar-se alguna publicació no li diran com es finança la nostra obra, sinó que li explicaran com pot enviar donatius a l’adreça corresponent que trobarà a la publicació. Sempre que sigui possible li preguntaran si li agradaria que el visitessin o si li interessaria rebre de franc un curs de la Bíblia.
5. Quins comentaris positius va fer un matrimoni sobre aquesta iniciativa especial?
5 Participar en aquesta iniciativa dóna molta felicitat. Un matrimoni va escriure: «Quan estàs dret a l’estand i veus passar milers de persones, t’adones de l’esforç tan gran que s’està fent per arribar a tothom. Veure com s’interessa Jehovà per cadascuna d’aquestes persones ha enfortit la nostra resolució de posar la predicació en primer lloc en la nostra vida. Quan veiem tots els qui passen per l’estand, ens imaginem Jehovà examinant els seus cors i buscant els mereixedors. Mai ens havíem sentit tan a prop dels àngels».
6. Quins resultats s’han obtingut al nostre país amb aquest mètode de predicació pública?
6 A Espanya, s’han utilitzat els estands als circuits de tot el territori nacional amb molt bons resultats, fins i tot, a zones on la gent semblava que no era molt receptiva. S’han distribuït moltes publicacions, s’han mantingut molt bones converses i s’han començat cursos bíblics. De fet, alguns dels que ara són els nostres germans van conèixer la veritat amb aquest mètode de predicació pública.
7. (a) Quina nova iniciativa posaran en marxa les congregacions, i en què es diferencia de la que s’ha fet fins ara? (b) Com treballaran en equip les congregacions en aquesta nova iniciativa?
7 Predicació pública amb estands organitzada per la congregació: A més de la predicació pública a les grans ciutats que s’organitzarà des de la sucursal, ara els ancians tindran l’oportunitat de fer una cosa semblant, però localment, és a dir, per congregacions. Això vol dir que el superintendent de circuit no organitzarà aquesta predicació, com s’ha fet fins ara. Amb aquesta nova iniciativa, els publicadors de la congregació podran tenir a la seva disposició un estand que només podran posar dins del seu territori a una zona on passi molta gent (consulta el requadre «Treball en equip»).
8. Si els ancians determinen que seria pràctic establir un programa local de predicació pública, com ho organitzaran?
8 Per organitzar adequadament la predicació amb els estands, els ancians han de determinar si al territori de la congregació hi ha zones amb una gran afluència de vianants i si seria pràctic organitzar aquest programa local. Es podria posar l’estand a estacions de transport, places, parcs, carrers on passi molta gent, centres comercials, universitats, aeroports i llocs on se celebren esdeveniments anuals. En principi, seria bo que l’estand sempre estigui els mateixos dies, a les mateixes hores i al mateix lloc. A més, per l’experiència dels germans de Nova York, sembla que, sempre que s’hagi acordat amb l’administració del centre, és més efectiu posar l’estand dins dels centres comercials que davant d’una gran botiga on la gent només es limita a entrar, comprar i marxar. En alguns llocs, com per exemple en les voreres molt transitades, és més aconsellable utilitzar un estand petit que una taula. S’han preparat uns arxius especialment dissenyats per elaborar cartells per a aquest tipus de predicació, per tal que l’estand pugui tenir diferents missatges. Aquests cartells anuncien les revistes La Torre de Guaita i ¡Despertad! i el llibre Ensenya, i es poden descarregar del nostre lloc web. Aquest tipus de predicació es durà a terme pràcticament igual que la iniciativa a les grans ciutats però, en comptes de rebre instruccions de la sucursal, se seguiran les instruccions del superintendent de servei. Si una persona que té interès i viu fora del territori de la congregació dóna la seva adreça, s’haurà d’entregar al més aviat possible al secretari per tal que la pugui tramitar.
9. Tot i que a la teva congregació no s’organitzi un programa de predicació pública, quines possibilitats tindràs de predicar públicament?
9 Com pots incloure la predicació pública en el teu ministeri: I si a la teva congregació no hi ha zones amb prou afluència de persones per posar un estand? Si és així, encara podries incloure la predicació pública en el teu ministeri. Hi ha al territori alguna zona amb molts negocis, un centre comercial petit o una botiga amb molts clients? Acostuma a anar la gent a algun parc, plaça o a qualsevol altre lloc públic? Hi ha cada cert temps algun esdeveniment multitudinari? En aquest cas, segurament tindràs l’oportunitat de gaudir de la predicació pública.
10. Per què ens hem d’esforçar per predicar a les persones allà on siguin?
10 La voluntat de Jehovà és que «tots els homes se salvin i arribin a reconèixer la veritat» (1 Tim. 2:4). És per això que intentem portar el missatge del Regne a tantes persones com ens sigui possible abans que arribi la fi (Mt. 24:14). Moltes vegades és difícil trobar les persones a casa, però potser podem parlar amb elles en un lloc públic. I segurament la predicació pública sigui l’única manera que tindran d’arribar a conèixer la bona nova. Per tant, prediquem a les persones allà on siguin i fem tot el possible per complir bé el nostre ministeri (2 Tim. 4:5).
[Requadre de la pàgina 5]
Treball en equip
De vegades hi ha publicadors de diferents congregacions que participen en la predicació pública als mateixos carrers o aparcaments i davant dels mateixos negocis o estacions de transport. I també acostumen a deixar revistes a les mateixes sales d’espera o vestíbuls i prediquen als mateixos venedors. Encara que ho facin en diferents ocasions, això ha fet que la gent del territori de vegades se senti assetjada. Així doncs, en la predicació pública és millor quedar-se dins del territori de la congregació.
Si els publicadors volen predicar en una zona pública d’una altra congregació, han de parlar primer amb el superintendent de servei de la seva congregació. A la vegada, aquest li demanarà permís al superintendent de servei de l’altra congregació. En el cas de les congregacions de llengua estrangera que comparteixen territori, els superintendents de servei han de tenir bona comunicació per tal d’evitar situacions que molestin les persones. El treball en equip farà possible que «tot es faci decorosament i amb ordre» (1 Cor. 14:40).
[Il·lustració de la pàgina 6]
[Il·lustració de la pàgina 6]