«Sou els meus testimonis»

1, 2. (a) Què és un testimoni, i quin error han comès els mitjans de comunicació d’aquest món? (b) Per què Jehovà no depèn dels mitjans de comunicació d’aquest món?

QUÈ és un testimoni? Un diccionari ho defineix així: «Persona que veu una cosa i informa què ha passat». Per exemple, a la ciutat sud-africana de Pietermaritzburg, fa més de cent seixanta anys que es publica un diari que ara s’anomena The Witness («El testimoni»). Aquest nom li escau molt bé, ja que l’objectiu dels diaris és informar amb exactitud els fets que passen pel món. El fundador de The Witness va prometre que explicarien «la veritat, tota la veritat i res més que la veritat».

² Tristament, els mitjans de comunicació han ignorat, o fins i tot distorsionat, els esdeveniments més rellevants de la història. I és evident que no han dit la veritat sobre Déu i el que ell ha fet. Però el Sobirà de l’univers no depèn dels mitjans de comunicació d’aquest món. El Déu totpoderós va declarar per mitjà del seu profeta Ezequiel: «Els pagans [les nacions, NM] sabran que jo sóc Jahvè, el Sant d’Israel» (Ez. 39:7). Avui dia, Jehovà disposa d’uns vuit milions de Testimonis que parlen d’Ell a persones de tot el món i expliquen com ha tractat amb la humanitat, tant en el passat com en l’actualitat. Aquest exèrcit de Testimonis també anuncia el que Déu ha promès fer per la humanitat en el futur. Quan fem d’aquest testimoniatge una prioritat a les nostres vides, demostrem que estem a l’altura del nom que Déu ens ha donat, tal com menciona Isaïes 43:10: «Vosaltres, oracle de Jahvè, sou els meus testimonis, i els servidors que m’he elegit».

3, 4. (a) Quan van adoptar un nom nou els Estudiants de la Bíblia, i com es van sentir? (Mira la imatge del principi.) (b) Quines preguntes analitzarem?

³ Portar el nom de Jehovà és un gran privilegi, ja que Ell és el «Rei dels segles», i declara: «Aquest és el meu nom per sempre més, amb el qual em recordaran totes les generacions» (1 Tim. 1:17; Èx. 3:15; compara-ho amb Eclesiastès 2:16). El 1931 els Estudiants de la Bíblia van adoptar el nom Testimonis de Jehovà. Arran d’allò, en aquesta revista es van publicar moltes cartes d’agraïment. Per exemple, una congregació del Canadà va escriure: «La bona notícia que ara som “Testimonis de Jehovà” ens emociona i fa que estiguem més determinats que mai a estar a l’altura d’aquest nou nom».

⁴ Com pots demostrar que valores el privilegi de portar el nom de Déu? Podries explicar el context bíblic d’on s’extreu el nostre nom Testimonis de Jehovà?

ELS TESTIMONIS DE DÉU DEL PASSAT

5, 6. (a) Per què es pot dir que els pares israelites eren testimonis de Jehovà? (b) Què més havien de fer els pares israelites, i per què ho han de fer també els pares d’avui dia?

⁵ Els israelites dels temps d’Isaïes eren «testimonis» de Jehovà de manera individual, i com a nació eren els seus «servidors» (Is. 43:10). Una manera com els pares israelites demostraven ser testimonis era ensenyant als seus fills sobre com va tractar Déu els seus avantpassats. Per exemple, quan se’ls va manar que celebressin la Pasqua anualment, se’ls va dir: «Quan els vostres fills us preguntin: “¿Què significa per a vosaltres aquest ritu?”, els respondreu: “És el sacrifici de la Pasqua en honor de Jahvè ja que, quan va ferir els egipcis, va passar de llarg de les cases dels israelites, a l’Egipte, i va deslliurar les nostres cases”» (Èx. 12:26, 27). Els pares israelites també devien explicar als seus fills que, quan Moisès va demanar per primer cop a Faraó que deixés que els israelites poguessin adorar Jehovà al desert, aquest li va respondre: «¿Qui és Jahvè, que jo hagi d’escoltar la seva veu i deixar marxar Israel?» (Èx. 5:2). Evidentment, també els podien explicar la clara resposta de Jehovà a aquella pregunta del Faraó a l’enviar les deu plagues per arruïnar la terra i a l’alliberar els israelites dels exèrcits egipcis al mar Roig. Jehovà era —i és— el Totpoderós. A més, la nació d’Israel va ser testimoni vivent que Jehovà és el Déu verdader i que sempre compleix les seves promeses.

⁶ Sens dubte, els israelites que valoraven el privilegi de portar el nom de Jehovà informaven d’aquests meravellosos esdeveniments, no només als seus fills, sinó també als estrangers que els feien d’esclaus. També se’ls va manar una altra cosa molt important: havien d’educar els seus fills perquè obeïssin les normes divines de santedat. Jehovà els va dir: «Sigueu sants, perquè jo, Jahvè, el vostre Déu, sóc sant» (Lev. 19:2; Deut. 6:6, 7). Quin bon exemple per als pares cristians d’avui dia, que s’esforcen per educar els seus fills en els camins de la santedat perquè puguin honorar el gloriós nom de Déu! (Llegeix Proverbis 1:8; Efesis 6:4.)

7. (a) Quin efecte tenia en les nacions veïnes el fet que Israel es mantingués lleial a Jehovà? (b) Quina responsabilitat tenen tots els qui porten el nom de Déu?

⁷ Així, doncs, quan la nació d’Israel es mantenia lleial a Jehovà donava un bon testimoniatge del nom diví. Se li havia dit el següent: «Tots els pobles de la terra veuran que portes el nom de Jahvè i et respectaran» (Deut. 28:10). És una llàstima, però, que la història del poble d’Israel estigui plena d’actes d’infidelitat. Un cop i un altre participaven en l’adoració d’ídols falsos. Però encara més, imitaven la crueltat dels déus cananeus als quals adoraven, sacrificant els seus fills i oprimint els pobres. Quina gran lliçó per a nosaltres! Com que portem el nom del nostre Déu Santíssim, esforcem-nos contínuament a ser sants com ell.

«VET AQUÍ QUE FARÉ UNA COSA NOVA»

8. Quina comissió va rebre Isaïes, i com va reaccionar?

⁸ Jehovà havia predit que la nació d’Israel seria testimoni d’un meravellós acte d’alliberació (Is. 43:19). Els primers sis capítols del llibre d’Isaïes estan plens d’advertències de la calamitat que sobrevindria sobre Jerusalem i les ciutats del voltant. Jehovà, que llegeix els cors perfectament, va dir a Isaïes que no deixés de proclamar aquella advertència ni tan sols si la resposta que rebia era negativa i dura. Isaïes estava preocupat i volia saber fins quan seguiria sense penedir-se la nació d’Israel. Què li va respondre Jehovà? «Fins que estigui tot desert: les ciutats, sense habitants, les cases, sense cap home, les terres, fetes un erm» (llegeix Isaïes 6:8-11).

9. (a) Quan es va complir la profecia d’Isaïes referent a Jerusalem? (b) Quina situació actual requereix que ens mantinguem alerta?

⁹ Isaïes va rebre aquesta comissió l’últim any del regnat d’Ozies, cap a l’any 778 a. de la n. e. Va continuar servint com a profeta durant uns quaranta-sis anys més, fins després del 732 a. de la n. e., ja ben entrat el regnat d’Ezequies. Això va ser cent vint-i-cinc anys abans de la destrucció de Jerusalem l’any 607 a. de la n. e. Així, doncs, és evident que el poble de Déu va saber amb molt temps d’antelació el que els passaria. Avui dia, Jehovà fa que el seu poble també anunciï clarament a les persones el que passarà en el futur. Per cent trenta-cinc anys, des del primer número, La Torre de Guaita ha advertit els seus lectors que el malvat govern de Satanàs acabarà molt aviat i serà reemplaçat pel Regnat Mil·lenari de Crist (Ap. [Rv.] 20:1-3, 6).

10, 11. Quina profecia d’Isaïes van veure complir-se els israelites a Babilònia?

¹⁰ Molts jueus van sobreviure a la destrucció de Jerusalem i van ser portats captius a Babilònia perquè van ser obedients i es van rendir als babilonis (Jer. 27:11, 12). Setanta anys després, el poble de Déu va ser testimoni del compliment d’una profecia extraordinària: «Això diu el Senyor, el vostre Redemptor, el Sant d’Israel: Per vosaltres he enviat a atacar Babilònia» (Is. 43:14, BEC).

¹¹ En relació amb aquesta profecia, una nit de principis d’octubre del 539 a. de la n. e. va ocórrer un fet que va sacsejar el món. L’exèrcit medo-persa va conquerir Babilònia mentre el rei babiloni i els seus nobles bevien vi amb les copes sagrades que havien agafat del temple de Jerusalem i adoraven els seus déus falsos. El 538 o 537 a. de la n. e., Cir, el conqueridor de Babilònia, va manar als jueus que tornessin a Jerusalem i reconstruïssin el temple de Déu. Isaïes havia predit tots aquests fets, inclosa la promesa de Jehovà d’ocupar-se del seu poble penedit i protegir-lo quan tornés a Jerusalem. Déu va dir d’ells: «El poble que m’he format contarà les meves glòries» (Is. 43:21; 44:26-28). Un cop van tornar per reconstruir el temple de Jehovà a Jerusalem, aquests jueus que en un temps havien estat exiliats van ser testimonis que Jehovà, l’únic Déu verdader, sempre compleix el que promet.

12, 13. (a) Qui es va unir als israelites en l’adoració de Jehovà? (b) Què s’espera de les «altres ovelles» que donen suport a «l’Israel de Déu», i quina esperança tenen?

¹² Quan Israel va tornar per reconstruir el temple, milers d’estrangers es van unir a la nació israelita per adorar Jehovà. I més tard, encara més gentils es van fer jueus conversos (Esd. 2:58, 64, 65; Est. 8:17). Avui, «una gran multitud» d’«altres ovelles» de Jesús donen suport lleial als cristians ungits, que formen «l’Israel de Déu» (Ap. 7:9, 10; Jn. 10:16; Gàl. 6:16). La gran multitud comparteix amb ells el nom que Déu els ha donat: Testimonis de Jehovà.

¹³ Durant el Regnat Mil·lenari de Crist, la gran multitud experimentarà una alegria indescriptible a l’explicar als ressuscitats què significava ser Testimoni de Jehovà durant els darrers dies. Però només ho podrem fer si demostrem que estem a l’altura d’aquest nom i ens esforcem per mantenir-nos sants. A més, hem de reconèixer que som pecadors i que portar el sant nom de Jehovà és un immens honor. Per això, cada dia hem de demanar perdó pels nostres errors, sense importar quant ens estiguem esforçant per imitar la santedat de Jehovà (llegeix 1 Joan 1:8, 9).

EL SIGNIFICAT DEL NOM DE DÉU

14. Què vol dir el nom Jehovà?

¹⁴ Per valorar cada cop més l’honor que tenim de portar el nom de Déu, és bo que meditem el significat d’aquest nom. El nom de Déu normalment es tradueix com «Jehovà», i prové d’un verb hebreu que pot descriure una acció i es pot traduir com «esdevenir». Per tant, s’entén que el nom de Déu significa «Ell fa que s’esdevingui». Aquesta definició és molt apropiada perquè Jehovà és el Creador de l’univers físic i dels éssers intel·ligents, i sempre compleix el seu propòsit. A mesura que passa el temps, Jehovà continua fent que es compleixi la seva voluntat i el seu propòsit, sense importar que qualsevol dels seus opositors, com ara Satanàs, intenti estroncar el desenvolupament progressiu de la seva voluntat.

15. Com va revelar Jehovà un aspecte de la seva personalitat al declarar el significat del seu nom? (Consulta el requadre «Un nom ple de significat».)

¹⁵ Quan Jehovà va comissionar Moisès per treure el Seu poble d’Egipte, va revelar un altre aspecte de la Seva personalitat. Va descriure el Seu nom fent servir un verb relacionat amb el verb «esdevenir», però aquest cop en primera persona. El relat bíblic declara: «Déu va dir a Moisès: “Jo esdevindré el que jo decideixi” [o bé, “Jo esdevindré el que esdevindré”]. I va afegir: “Això és el que has de dir als israelites: ‘Jo Esdevindré m’ha enviat a vosaltres’”» (Èx. 3:14, nota, NM). Així, doncs, siguin quines siguin les circumstàncies, Jehovà esdevindrà el que calgui per tal de dur a terme la seva voluntat. Per als israelites, Jehovà va ser un Alliberador, un Protector, un Guia i un Proveïdor de totes les coses materials i espirituals que van necessitar.

DEMOSTREM GRATITUD

16, 17. (a) Com demostrem que agraïm el privilegi de portar el nom de Déu? (b) Què analitzarem en el pròxim article?

¹⁶ Avui dia, Jehovà continua sent fidel al significat del seu nom al satisfer totes les nostres necessitats espirituals i materials. Però el significat del seu nom no es limita només a allò que ell decideix ser. També pot fer que la seva creació esdevingui el necessari per tal de complir el seu propòsit. Per exemple, fa servir els seus Testimonis per dur a terme la Seva obra. Meditar sobre això ens motivarà a seguir vivint a l’altura del nom que portem. En Kåre, un zelós Testimoni noruec de vuitanta-quatre anys, que porta setanta anys a la veritat, explica: «Per a mi és un gran honor servir Jehovà, el Rei dels segles, i formar part del poble que porta el seu sant nom. És un gran privilegi ensenyar les veritats bíbliques i veure com els ulls de les persones s’il·luminen d’alegria quan les entenen. Per exemple, em produeix molta satisfacció explicar l’efecte que avui té el sacrifici redemptor de Crist, i com, per mitjà d’aquest sacrifici, podem aconseguir vida eterna en un nou món pacífic i just».

¹⁷ En alguns llocs és cada cop més difícil trobar persones que desitgin aprendre de Déu. Tot i això, no sents la mateixa alegria que en Kåre quan trobes algú disposat a escoltar i aprendre del nom de Jehovà? Però, com podem ser alhora Testimonis de Jehovà i testimonis de Jesús? Ho analitzarem en el pròxim article.