Per què no diu la Bíblia el nom d’alguns personatges?

Al llibre bíblic de Rut, podem llegir el relat d’un home que va refusar complir les seves responsabilitats segons la Llei mosaica. Quin era el seu nom? La Bíblia l’anomena «tal» (Rut 4:1-12, TBS). Vol dir això que tots els personatges que apareixen sense nom a la Bíblia eren dolents o massa insignificants?

No. Analitzem un altre exemple. Abans de la seva darrera Pasqua, Jesús va dir als seus deixebles: «Aneu a la ciutat, a casa de tal [un cert home, TBS]» (Mateu 26:18). Allà seria on haurien de fer els preparatius per a la Pasqua. Podem concloure, aleshores, que se l’anomena «tal» a la Bíblia i no pel seu nom perquè era un home dolent o massa insignificant? És clar que no. De fet, aquest «cert home» era, sense cap mena de dubte, un deixeble de Jesús. Ara bé, com que el seu nom no era essencial per al relat bíblic, es va ometre.

A més, cal tenir en compte que al registre bíblic trobem els noms de molts personatges que van ser dolents, així com els exemples de moltes persones fidels que apareixen sense nom. Per exemple, tothom coneix molt bé el nom d’Eva, la primera dona. Ara bé, amb la seva desobediència i egoisme va contribuir al pecat d’Adam i, alhora, això va tenir conseqüències terribles per a tota la humanitat (Romans 5:12). D’altra banda, la Bíblia no ens diu el nom de la dona de Noè, però li hem d’estar molt agraïts per l’abnegació i l’obediència que va demostrar quan va donar tot el seu suport al seu marit en la comissió que va rebre de Déu. Podem estar segurs que el fet que el seu nom no aparegui a la Bíblia no vol dir que fos una persona insignificant ni que Jehovà no la beneís.

També hi ha altres personatges que apareixen sense nom al registre bíblic, tot i que van tenir una funció molt important, fins i tot heroica, en el compliment del propòsit de Jehovà. Per exemple, pensa en la jove israelita que servia com a esclava a la casa de Naaman, un comandant de l’exèrcit siri. Ella no va tenir por de parlar amb la seva mestressa, la dona de Naaman, sobre el profeta de Jehovà que hi havia a Israel. I, com a conseqüència, hi va haver un gran miracle (2 Reis 5:1-14). També tenim l’excel·lent exemple de fe de la filla del jutge Jeftè. Ella va sacrificar de bon grat la perspectiva de casar-se i tenir fills per poder complir el vot que havia fet el seu pare (Jutges 11:30-40). I, a més, tampoc sabem els noms dels autors de més de quaranta salms bíblics ni els de diversos profetes que van ser fidels en les seves comissions divines (1 Reis 20:37-43).

I encara podem trobar a la Bíblia un exemple més notable: els àngels fidels. Tot i que hi ha centenars de milions d’àngels, la Bíblia només ens diu el nom de dos d’ells: Gabriel i Miquel (Daniel 7:10; Lluc 1:19; Judes 9). Manóah, el pare de Samsó, li va preguntar a un àngel: «Com us dieu, per poder obsequiar-vos quan es compleixin les vostres paraules?». L’àngel li va respondre: «Per què preguntes el meu nom?». Aquell àngel va demostrar modèstia, ja que va refusar rebre la lloança que només Déu es mereix (Jutges 13:17, 18).

La Bíblia no ens explica per què, en alguns casos, diu els noms d’uns personatges i en altres no. Tot i això, podem aprendre molt de les persones fidels que van servir Déu sense cap intenció de rebre fama o prominència.