El prejudici un problema mundial

JONATHAN, un americà de pares coreans, va ser víctima del prejudici racial quan era un nen. Quan va créixer, va buscar un lloc per viure on la gent no el prejutgés per la seva raça o pels seus antecedents. Es va fer metge en una ciutat al nord d’Alaska, EUA, on la seva aparença era semblant a la de molts dels seus pacients. Ell pensava que potser en aquell racó del món, al bell mig del cercle polar àrtic, finalment, havia escapat del prejudici.

Però, tota l’esperança es va esvair quan va atendre una pacient de 25 anys. Quan la noia va sortir d’un coma, el va mirar a la cara i es va burlar d’ell amb un insult que feia evident el menyspreu que tenia profundament arrelat envers els coreans. Aquest incident va fer que el Jonathan recordés, d’una manera molt dolorosa, que tots els esforços que havia fet per mudar-se i adaptar-se havien estat en va, ja que no va poder escapar del prejudici.

L’experiència del Jonathan ens mostra la crua realitat: trobem prejudici a qualsevol part del món. Sembla que allà on hi ha gent, hi ha prejudici.

Tot i que el prejudici continua existint, la majoria el condemna sense dubtar-ho. Quina paradoxa! Com pot un sentiment que causa tanta animadversió propagar-se per tot arreu? És evident que molts que desaproven el prejudici no s’adonen que ells també tenen aquest problema. Podria ser el teu cas? Què en penses?

SIGUES HONEST

Tant si en som conscients com si no, és difícil detectar si dins del nostre cor tenim alguna mena de prejudici. La Bíblia explica el perquè, quan afirma: «No hi ha res més enganyós que el cor» (Jeremies 17:9, BCI). Pot ser que ens enganyem a nosaltres mateixos al creure que tolerem tot tipus de gent. O potser ens volem convèncer que tenim raons vàlides per tenir un punt de vista negatiu d’un grup de persones en particular.

Per il·lustrar com és de difícil saber si tenim prejudicis amagats, imagina’t la següent escena: la nit ha caigut i camines tot sol per un carrer en plena foscor. Dos joves que no coneixes de res s’apropen cada vegada més. Sembla que són forts i que un d’ells porta un objecte a la mà.

Has arribat a pensar que aquests joves són una amenaça per a tu? És molt possible que la teva experiència et digui que has de ser cautelós. Però, en realitat, justifica això que hagis arribat a la conclusió que aquests dos homes són perillosos? Per filar més prim, pregunta’t: «De quina raça o ètnia m’he imaginat que són aquests joves?». La teva resposta pot demostrar el que sents. Pot indicar que, fins a cert punt, ja t’has deixat endur pel prejudici.

Si som honrats amb nosaltres mateixos admetrem que, en el fons, ja sigui poc o molt, tots tenim algun tipus de prejudici. Fins i tot la Bíblia parla d’una forma de prejudici molt habitual, quan diu: «L’home mira l’exterior» (1 Samuel 16:7). Ja que tots tenim aquesta tendència humana, sovint amb conseqüències desastroses, hi ha alguna esperança de vèncer o eliminar el prejudici de la nostra vida? Veurem alguna vegada el món sencer lliure de prejudici?