Qui pot interpretar les profecies?

Segons una llegenda grega, el nus gordià era considerat l’enigma principal de l’època d’Alexandre el Gran. Qui podria deslligar aquell nus tan complicat? Només una persona sàvia aconseguiria aquella gran gesta.a Es diu que va ser Alexandre qui va resoldre l’enigma tallant el nus amb la seva espasa.

AL LLARG del temps, hi ha hagut savis que han pretès, no només desfer nusos complicats, sinó també resoldre enigmes, interpretar profecies i, fins i tot, predir el futur.

De tota manera, la majoria de les vegades això se’ls escapava de les mans. Per exemple, durant un convit bulliciós al palau de rei Baltasar, va aparèixer miraculosament una escriptura a la paret amb un missatge profètic que els savis de Babilònia van ser incapaços d’interpretar. L’únic que ho va poder fer va ser Daniel, l’ancià profeta de Jehovà, qui tenia la reputació «de desfer els nusos» (Daniel 5:12). Aquesta profecia que predeia la caiguda de l’Imperi babilònic es va complir aquella nit (Daniel 5:1, 4-8, 25-30).

Què és una profecia?

S’ha definit profecia com una revelació del futur, esdeveniments que s’han registrat abans que passin. Una autèntica profecia és un missatge, oral o escrit, que Déu ha inspirat i que revela la seva voluntat i propòsit. A la Bíblia trobem missatges de judici de part de Déu, així com profecies sobre l’aparició i la identitat del Messies i sobre «la fi del món», o conclusió de l’ordre de coses (Daniel 9:25; Mateu 24:3).

Els «savis» d’avui dia, és a dir, experts en ciència, economia, medicina, política, medi ambient i molts altres camps, també intenten predir el futur. Encara que moltes d’aquestes prediccions estan summament difoses pels medis de comunicació i molt ben acollides pel públic, són, com a màxim, simples conjectures i opinions personals. A més, per cada idea expressada sempre hi ha molts criteris i arguments en contra. Per tant, la tasca de predir el futur és realment arriscada.

La font de les autèntiques profecies

Aleshores, d’on s’originen les autèntiques profecies? Qui les pot interpretar? L’apòstol Pere va escriure: «Cap profecia de l’Escriptura no és objecte d’interpretació personal» (2 Pere 1:20). La paraula grega traduïda com «interpretació» vol dir «solució, revelació» i dóna la idea que «allò que s’ha alliberat o desfet abans estava lligat». Per això, The Amplified New Testament (El Nou Testament ampliat) expressa el concepte de manera literal i en aquest text utilitza la paraula deslligar.

Imagina’t un mariner fent amb destresa un nus complicat. Un cop fet, un inexpert en la matèria pot veure com estan entrelligats els caps de la corda, però no està segur de com desfer el nus. Igualment, la gent pot veure com les tendències actuals ens porten a un futur complicat, però no estan segurs de com se solucionarà o en què anirà a parar.

Daniel i altres profetes inspirats del passat no feien una anàlisi personal de les tendències del seu temps per després pronunciar una profecia que solucionés un futur que veien complicat. Si haguessin intentat manipular el futur perquè es complissin les seves profecies, aquestes haurien estat pura invenció, és a dir, una predicció humana, un pronòstic amb un fonament imperfecte. Però Pere va explicar: «No ha estat mai per una voluntat humana que ha vingut la profecia, sinó que ha estat enduts per l’Esperit Sant que els homes han parlat de part de Déu» (2 Pere 1:21).

‘No és a Déu a qui pertoquen les interpretacions?’

Fa uns 3.700 anys, dos homes empresonats a Egipte van tenir cadascú un somni intrigant. Com que no podien consultar els savis de la regió, van expressar el seu desconcert a Josep, el seu company de presó, amb aquestes paraules: «Hem tingut un somni, i no hi ha ningú per a interpretar-lo». Aquell servent de Déu els va animar a explicar els somnis amb la pregunta: ‘No és a Déu a qui pertoquen les interpretacions?’ (Gènesi 40:8). Igual que un mariner amb experiència pot deslligar nusos complicats, només Jehovà té la capacitat d’interpretar les profecies. Al cap i a la fi, és Ell qui originalment les va fer, com si fes un nus. Per tant, cal recórrer a Jehovà per saber-ne la interpretació. Així doncs, Josep va fer bé quan va atribuir el mèrit a Déu.

Ara bé, si «és a Déu a qui pertoquen les interpretacions», com les revela? De diferents maneres. En alguns relats de la Bíblia s’explica tant la profecia com el seu compliment i, per tant, són relativament fàcils d’entendre. Es poden comparar a nusos que són fàcils de desfer gràcies a l’explicació del mariner (Gènesi 18:14; 21:2).

Altres profecies es poden comprendre quan s’examina el context. Daniel va tenir una visió profètica d’un «boc pelut» amb «una banya extraordinària entre els dos ulls» que atacava impetuosament un ‘moltó amb dues banyes’. Segons el context, el moltó amb dues banyes representava «els reis de Mèdia i de Pèrsia» i el boc, «el rei de Grècia» (Daniel 8:3-8, 20-22, BEC). Més de dos segles després, Alexandre el Gran, «la gran banya», va començar la conquesta de Pèrsia. L’historiador jueu Josep Flavi va afirmar que, durant la campanya militar als voltants de Jerusalem, es va mostrar a Alexandre aquesta profecia i aquest va creure que es referia a ell.

De quina altra manera «és a Déu a qui pertoquen les interpretacions»? Josep, un fidel servent de Jehovà, va poder interpretar els desconcertants somnis dels seus companys de presó gràcies a la guia de l’esperit sant (Gènesi 41:38). Avui dia, quan els servents de Déu no estan segurs del significat d’una profecia concreta, demanen en oració el seu esperit, estudien de valent i busquen a la Paraula inspirada de Déu. Amb la Seva guia poden trobar textos bíblics que n’aclareixen el significat. La interpretació no prové de forma miraculosa a través de cap humà, sinó de Déu, perquè a través del seu esperit i de la seva Paraula n’aclareix el significat. Així doncs, la interpretació de les profecies no prové de pronosticadors que no tenen en compte la Bíblia (Actes [Fets] 15:12-21).

També «és a Déu a qui pertoquen les interpretacions» en el sentit que guia i determina en quin moment els seus servents fidels entendran una profecia. El significat d’una profecia es pot discernir abans, durant o després del seu compliment. Igual que el mariner, Déu va lligar les profecies i també les deslligarà al temps adequat, el seu temps.

En el relat de Josep i els dos presoners, ell va interpretar els somnis tres dies abans de complir-se (Gènesi 40:13, 19). Temps després, quan van cridar Josep perquè expliqués els somnis del poderós Faraó, estaven a punt de començar set anys d’abundància. Amb l’esperit de Déu, Josep va interpretar els somnis i, així, es van poder fer els preparatius per arreplegar les abundants collites profetitzades (Gènesi 41:29, 39, 40).

Hi ha altres profecies que els servents de Déu només han entès completament després de complir-se. Per això, tot i que segles abans del naixement de Jesús s’havien profetitzat molts esdeveniments de la seva vida, els deixebles no els van entendre completament fins que va ressuscitar (Salm 22:19 [22:18 en NM]; 34:21 [34:20 en NM]; Joan 19:24, 36). Per últim, segons Daniel 12:4 (BEC), se ‘segellarien’ algunes profecies «fins al temps de la fi», quan l’autèntic ‘coneixement augmentaria’. Ara s’estan complint aquelles profecies.b

Com t’afecten les profecies bíbliques?

Davant reis, Josep i Daniel van declarar profecies que afectaven nacions i regnes. Davant la gent del seu temps, els cristians del segle primer van ser portaveus de Jehovà, el Déu de profecies, i els qui van respondre als seus missatges van obtenir grans beneficis.

Avui dia, els testimonis de Jehovà d’arreu del món proclamen un missatge profètic: la bona nova del Regne de Déu. A més, expliquen que la profecia de Jesús sobre la conclusió de l’ordre de coses s’està complint (Mateu 24:3, 14). Saps quina és aquesta profecia i com t’afectarà? Amb molt de gust, els testimonis de Jehovà t’ajudaran a comprendre i gaudir dels beneficis de la que és, amb tota seguretat, una de les profecies bíbliques més importants.

[Notes]

[Il·lustracions de la pàgina 13]

Tant Josep com Daniel van atribuir el mèrit a Déu a l’explicar les profecies