Com pot un pare tenir una bona relació amb el seu fill?

«PAPA, com és que saps tantes coses?» T’ha sorprès alguna vegada el teu fill amb alguna pregunta com aquesta? Segur que, com a pare, això et va fer sentir molt bé. Però si a més a més el teu fill va posar en pràctica un consell teu i li va anar bé, sens dubte això et va omplir de goiga (Proverbis 23:15, 24).

Ara que ha passat el temps, creus que el teu fill encara t’admira tant? O sembla que a mesura que ell creix la vostra relació es debilita? Què pots fer per mantenir una bona relació amb el teu fill durant el seu pas a la vida adulta? Comencem analitzant alguns reptes que els pares afronten.

Tres reptes comuns

1. MANCA DE TEMPS: A molts països, els pares són els que aporten la major part dels ingressos de la família. Moltes vegades, la seva feina fa que estiguin molt de temps fora de casa. En alguns llocs, els pares passen molt poc temps amb els seus fills. Per exemple, a França, una enquesta recent mostra que els pares passen de mitjana amb els seus fills menys de 12 minuts al dia.

PENSA-HI: Quant de temps passes amb el teu fill? Durant una o dues setmanes, prova d’anotar cada dia el temps que dediques a estar amb el teu fill. Els resultats potser et sorprenen.

2. MANCA D’UN BON EXEMPLE: Alguns homes no han tingut gaire relació amb els seus pares. El Jean-Marie, que viu a França, explica: «Pràcticament no vaig tenir relació amb el meu pare». Com li va afectar això? Ell diu: «M’ha generat problemes que mai m’hagués imaginat. Per exemple, em costa molt mantenir converses profundes amb els meus fills». D’altra banda, hi ha homes que han tingut tracte amb els seus pares, però no tenen una bona relació amb ells. El Philippe, que té 43 anys, diu: «Al meu pare se li feia molt difícil mostrar-me afecte. Per això a mi també em costa, i m’he d’esforçar per ser més tendre amb el meu fill».

PENSA-HI: Creus que la relació que tens amb el teu pare afecta la que tens amb el teu fill? T’has adonat si imites costums bons o dolents del teu pare? Quins?

3. IDEES CULTURALS EQUIVOCADES: Algunes cultures posen en segon pla el paper del pare en la criança dels fills. En Luca, que es va criar en un país europeu, explica: «On jo vaig créixer, la gent creu que la criança dels fills és feina de dones». En altres cultures es pensa que el paper dels pares és només el de disciplinar, i s’espera que siguin estrictes. Per exemple, en George, que s’ha criat en un país africà, diu: «A la meva cultura, els pares no juguen amb els seus fills per por a perdre la seva autoritat. Per això sempre m’ha costat gaudir de passar temps amb el meu fill».

PENSA-HI: A la teva cultura, quin paper tenen els pares? Es veu la criança dels fills com una feina de dones? S’anima els pares a expressar amor i afecte als seus fills? O això està mal vist?

Si ets un pare que ha d’afrontar un o més d’aquests reptes, què pots fer per superar-los? Analitza els següents suggeriments.

Comença des que el teu fill és petit

Els nens acostumen a tenir el desig de copiar els seus pares. Per tant, aprofita’t d’això quan el teu fill sigui petit. Com ho pots fer? I com pots trobar temps per al teu fill?

Sempre que et sigui possible, inclou el teu fill a les teves activitats quotidianes. Per exemple, si estàs fent feines de casa, demana-li que t’ajudi. Dona-li una escombra petita o una eina de joguina. Segur que estarà encantat de treballar al costat del seu heroi; el seu pare. Potser trigaràs més a fer les feines, però enfortiràs el vincle entre vosaltres i li estaràs ensenyant bons hàbits de treball. Fa molt de temps, la Bíblia va animar els pares a incloure els seus fills a les seves activitats quotidianes, i a aprofitar aquestes ocasions per parlar amb ells i instruir-los (Deuteronomi 6:6-9). Aquest consell és encara molt útil.

A més de treballar amb el teu fill, dedica temps a jugar amb ell. Els jocs no només són una bona ocasió per passar-ho bé junts. Alguns estudis mostren que quan els pares passen temps jugant amb els seus fills petits, els ajuden a tenir major iniciativa i a ser valents.

El joc entre pares i fills compleix una funció encara més important. L’investigador Michel Fize diu: «És a través del joc que un nen es comunica millor amb el seu pare».b Durant aquest temps d’esbarjo, el pare pot expressar l’amor que sent pel seu fill a través de paraules i accions. I quan ho fa, li està ensenyant a mostrar afecte. André, un pare que viu a Alemanya, diu: «Quan el meu fill era petit, sovint jugàvem junts. Jo l’abraçava i així ell va aprendre a mostrar-me el seu amor».

L’hora d’anar a dormir és una altra ocasió que poden aprofitar els pares per enfortir la relació amb els seus fills. Llegiu junts una història abans d’anar a dormir i escolta’l quan t’expliqui les coses bones que li han passat durant el dia i les seves preocupacions. Si ho fas, serà més fàcil que el teu fill es comuniqui amb tu a mesura que creixi.

Continua buscant coses en comú

Alguns adolescents semblen no tenir gaire interès en comunicar-se amb els seus pares. Si et sembla que el teu fill no respon als teus intents de conversar, no pensis que és impossible parlar amb ell. Potser tindrà més ganes de parlar amb tu si canvies la teva manera d’apropar-te a ell.

En Jacques, un pare que viu a França, tenia problemes per comunicar-se amb el seu fill Jérôme. Però, en comptes d’obligar-lo a parlar, va canviar la seva manera d’interactuar amb ell. Van començar a jugar a futbol junts. En Jacques explica: «Després de fer esport, ens assèiem a la gespa per descansar una mica. Era en aquell moment, que el meu fill obria el seu cor. Crec que el simple fet de passar una estona junts i que jo estigués disponible per a ell, va fer que es creés un vincle especial entre tots dos».

I que hi ha si al teu fill no li agrada l’esport? L’André recorda amb afecte les hores que passava mirant les estrelles amb el seu fill. Aquest pare explica: «De nit ens assèiem a fora. Ens tapàvem amb una manta i, amb una tassa de te a les mans, miràvem les estrelles. Parlàvem d’aquell que les havia fet. Parlàvem de coses personals. Parlàvem de gairebé tot» (Isaïes 40:25, 26).

I si no t’agraden algunes de les coses que li agraden al teu fill? Potser has de renunciar a les teves preferències (Filipencs 2:4). L’Ian, que viu a Sudàfrica, explica: «Al meu fill Vaughan no li agraden tant els esports com a mi. A ell li agraden els avions i els ordinadors. Així que em vaig interessar per aquestes coses. El portava a exhibicions aèries i jugàvem a simuladors de vol amb l’ordinador. Crec que el fet de divertir-nos junts va fer que el Vaughan s’obrís amb mi».

Enforteix la seva autoestima

T’ha dit mai el teu fill petit: «Papa, mira, mira!» per mostrar-te una nova habilitat que havia après? I si ara és adolescent, encara mostra obertament que necessita la teva aprovació? Potser no. Però segur que la necessita per convertir-se en un adult equilibrat.

Fixa’t en l’exemple que Jehovà va posar a l’hora de tractar amb un dels seus fills. Quan Jesús estava a punt de començar una etapa especial en la seva vida a la terra, Déu, de manera pública, va expressar el seu amor per ell quan va dir: «Aquest és el meu Fill estimat. Ell té la meva aprovació» (Mateu 3:17; 5:48). És veritat que com a pare tens l’obligació de disciplinar i ensenyar al teu fill (Efesis 6:4). Però, busques també oportunitats per dir-li que et sents orgullós de les coses que fa o que diu?

A alguns homes se’ls fa difícil expressar el seu afecte i suport. Potser han crescut en famílies on els pares els recordaven constantment els seus errors i poques vegades les coses que feien bé. Si aquest és el teu cas, t’hauràs d’esforçar de valent per enfortir l’autoestima del teu fill. Com ho pots fer? El Luca, mencionat abans, sovint fa les feines de casa amb el Manuel, el seu fill de 15 anys. El Luca diu: «De vegades li dic al Manuel que comenci a fer una feina ell sol i que si em necessita l’ajudaré. Molts cops, és capaç de fer la feina pel seu compte i això l’ajuda a sentir-se satisfet i a enfortir la seva autoestima. Quan compleix amb la tasca el felicito. I si no se n’acaba de sortir, igualment li faig saber que aprecio molt el seu esforç».

També pots augmentar l’autoestima del teu fill quan l’ajudes a assolir objectius importants a la vida. Però, i si el teu fill assoleix els objectius que s’ha posat més a poc a poc del que esperes? O què hi ha si les seves metes, tot i no ser dolentes, són diferents a les que tu hauries escollit per a ell? En tal cas, segurament necessites reajustar les teves expectatives. El Jacques, esmentat abans, diu: «Intento ajudar el meu fill a fixar-se objectius raonables. Però també m’asseguro que els objectius siguin seus i no meus. Després intento mantenir en ment que el meu fill ha de treballar pels seus objectius al seu ritme». Si escoltes l’opinió del teu fill, el felicites pels seus punts forts i l’animes a superar els seus errors, l’estaràs ajudant a assolir les seves metes.

Sent realistes, la vostra relació tindrà els seus alts i baixos, i reptes. Però, a la llarga, el teu fill voldrà estar al teu costat. Després de tot, qui no voldria estar a prop d’algú que l’ajuda tenir èxit?

[Notes]