Un home que va complaure el cor de Jehovà

QUÈ et ve al cap quan penses en David? La valentia que va mostrar a l’enfrontar-se amb Goliat? El temps que va viure com a fugitiu al desert per culpa del rei Saül? El pecat que va cometre amb Betsabé i les tràgiques conseqüències que va patir? O les cançons que va compondre sota inspiració i que han quedat registrades al llibre dels Salms?

Al llarg de la seva vida, David va gaudir de molts privilegis i victòries i també va passar per diverses desgràcies. Amb tot, el que més ens atreu d’aquest servent de Déu és que va ser un home que va complaure el cor de Jehovà, tal com el profeta Samuel va dir que faria (1 Samuel 13:14).

El que Samuel va predir es va complir quan David era tan sols un jovenet. T’agradaria que a tu també et descrivissin com una persona que complau el cor de Jehovà? Si és així, examinar l’exemple de David, especialment els primers anys de la seva vida, t’ajudarà a aconseguir-ho.

La família i la feina de David

El pare de David era Jessè, el net de Rut i Boaz, i segurament va ser un servent lleial de Jehovà. Quan David, els seus set germans i les seves dues germanes eren petits, el seu pare els va instruir en la Llei de Moisès. I què podem dir de la seva mare? Tot i que la Bíblia no menciona el seu nom, parlant d’ell mateix, David va dir a Jehovà en un dels seus salms: «Salva el fill de la teva esclava» (Salm 86:16). Alguns creuen que aquestes paraules indiquen que la seva mare també va ser una bona influència en sentit espiritual. Un erudit explica: «El més probable és que la primera vegada que David va sentir a parlar dels meravellosos actes que Déu havia fet pel seu poble fos directament dels llavis de la seva mare».a Segurament una de les coses que li va explicar va ser la història de Rut i Boaz.

La primera vegada que la Bíblia parla de David el presenta pasturant les ovelles del seu pare. Segurament, la tasca de pastor implicava passar molts dies tot sol i dormir llargues nits al ras. Intentem imaginar com devia ser la vida de David com a pastor.

La família de David vivia a Betlem, un petit poble de les muntanyes de Judà. Els pedregosos camps de la vora produïen abundants collites de gra. La vall i els vessants dels turons estaven coberts d’arbres fruiters, vinyes i oliveres. És molt probable que, en els dies de David, les terres altes es fessin servir com a pastura. No molt lluny d’allà es trobava el desert de Judà.

De vegades, fer de pastor era molt perillós. De fet, va ser als turons de Judà on David es va enfrontar a un lleó i a un os que s’havien endut unes ovelles del seu ramat.b Amb molta valentia, els va empaitar, els va matar i va rescatar les ovelles (1 Samuel 17:34-36). És possible que David aprengués a utilitzar la fona durant aquesta etapa de la seva vida. Molt a prop de Betlem, vivien els benjaminites, que eren experts en l’ús de la fona. Els tiradors d’aquesta tribu «podien llançar una pedra amb la fona contra un cabell sense fallar el tir» (Jutges 20:14-16). De ben segur que David també tenia molt bona punteria (1 Samuel 17:49).

Va aprofitar molt bé el temps

Tot i que en general la vida de pastor era tranquil·la i solitària, David no s’avorria. Ben al contrari, va aprofitar tots aquells moments de pau i calma per meditar. Sembla que algunes de les reflexions que va incloure als seus salms les va fer quan era jove. ¿Va ser durant aquells períodes de solitud que David es va fixar en el que els «dits» de Jehovà havien fet —el sol, la lluna, les estrelles— i es va adonar de com d’insignificant és l’home comparat amb l’immens univers? ¿Va ser als camps de Betlem on va contemplar la terra productiva, els ramats, el bestiar, els ocells i «els animals salvatges»? (Salm 8:3-9; 19:1-6.)

Sens dubte, la seva experiència com a pastor el va ajudar a ser més conscient encara de la tendresa amb la qual Jehovà tracta els seus servents. En una de les seves cançons, David va dir: «Jehovà és el meu Pastor. No em faltarà res. Em fa reposar en prats coberts d’herba, em porta a llocs amb molta aigua perquè descansi. Encara que camini per la vall de la densa foscor, no tindré por de res, perquè tu estàs al meu costat. El teu bastó i la teva vara em fan sentir segur» (Salm 23:1, 2, 4).

És possible que et demanis què té a veure amb tu tot el que estem analitzant. Pensa en això: com va aconseguir David tenir una amistat tan estreta amb Jehovà i que se’l descrivís com algú que va complaure el seu cor? Una de les raons és que va dedicar temps a meditar en les obres de Déu i en la bonica relació que tenia amb ell. És la teva amistat amb Jehovà així d’estreta?

T’has sentit mai motivat a lloar i glorificar Jehovà després d’haver observat alguna de les seves meravelloses creacions? Sents que el teu amor per ell creix quan veus les seves qualitats reflectides en la manera com tracta les persones? Com més temps dediquis a orar i meditar en la seva Paraula i en la creació, més agraït et sentiràs. Tant si ets jove com si ets gran, fer aquest exercici t’ajudarà a conèixer Jehovà íntimament i cada vegada l’estimaràs més. David va gaudir d’aquesta mena d’amistat amb Déu des de ben jovenet. Com ho sabem?

Samuel l’ungeix

Quan Jehovà va rebutjar Saül com a rei d’Israel, va dir al profeta Samuel: «Fins quan estaràs trist per Saül? No veus que l’he rebutjat com a rei d’Israel? Omple d’oli el teu corn i ves a veure Jessè, el betlemita, perquè he escollit un dels seus fills perquè sigui rei» (1 Samuel 16:1).

Quan Samuel va arribar a Betlem, va fer que Jessè reunís els seus fills. En veure la bona aparença d’Eliab, que era el fill gran, el profeta va pensar: «Segur que Jehovà l’ha escollit a ell». Però Déu li va dir: «No et fixis en el seu aspecte ni en la seva alçada, perquè l’he rebutjat. Déu no veu les coses com les veu l’home. L’home només veu el que hi ha a simple vista, però Jehovà veu el que hi ha a dins del cor». Jehovà també va rebutjar Abinadab, Sammà i els altres quatre germans de David. Aleshores, Samuel va preguntar a Jessè: «No tens cap altre fill?». Ell li va respondre: «Encara en falta un, el més petit. Està pasturant les ovelles» (1 Samuel 16:7, 11).

Per la manera com Jessè es va expressar, podem deduir que en cap moment va pensar que David pogués ser l’escollit. De fet, com que era el petit de la família i el consideraven el menys important, li havien donat la feina de cuidar ovelles. Però, justament era ell a qui Jehovà havia triat. És evident que havia vist alguna cosa especial al cor d’aquell jovenet. Així que, quan David va arribar, Jehovà va dir a Samuel: «És aquest! Aixeca’t i ungeix-lo». Llavors, «Samuel va agafar el corn d’oli i va ungir David davant dels seus germans. A partir d’aquell dia, l’esperit de Jehovà va omplir de poder David» (1 Samuel 16:12, 13).

No se sap quina edat tenia David quan va ser ungit, però la Bíblia explica que, algun temps després, els seus tres germans més grans, Eliab, Abinadab i Sammà, estaven servint a l’exèrcit del rei Saül. Pot ser que els altres cinc germans fossin massa joves per acompanyar-los. És possible que cap d’ells tingués encara els 20 anys, que era l’edat per inscriure’s a l’exèrcit (Nombres 1:3; 1 Samuel 17:13). En qualsevol cas, David era molt jove quan Jehovà el va escollir. Amb tot, era molt espiritual. Gràcies a les llargues estones que havia passat meditant en el que sabia sobre Jehovà, havia cultivat una estreta amistat amb ell.

Avui dia, els joves també s’han d’esforçar per tenir aquesta mena de relació amb Déu. Pares, esteu ajudant els vostres fills a valorar els assumptes espirituals? Els animeu a estudiar el que la Bíblia ensenya sobre Jehovà i a meditar en la seva creació? (Deuteronomi 6:4-9.) Jove, t’han de recordar els teus pares que enforteixis la teva amistat amb Jehovà o ho fas per iniciativa pròpia? Les publicacions bíbliques, com ara La Torre de Guaita i Desperta’t!, estan dissenyades per ajudar-te en aquest respecte.c

Tocava molt bé l’arpa

Les vivències de David com a pastor no només van influenciar les lletres dels seus salms, sinó que, amb molta probabilitat, també estaven reflectides en les melodies que va compondre. És clar, cap d’aquestes melodies ha sobreviscut fins als nostres dies. Amb tot, sabem que David era un músic excel·lent. De fet, la raó per la qual el rei Saül el va fer cridar va ser que tocava molt bé l’arpa (1 Samuel 16:18-23).d

Quan i on va aprendre David a tocar l’arpa? Segurament durant l’època en què va estar cuidant les ovelles del seu pare. És fàcil imaginar-se’l de jovenet cantant des del seu cor lloances a Jehovà. Al capdavall, Jehovà el va escollir per ser rei per les seves qualitats espirituals i perquè sabia que l’estimava profundament.

En aquest article, només hem parlat dels primers anys de la vida de David, però aquest jove va servir Déu durant tota la seva vida. Sens dubte, el que va aprendre sobre Jehovà quan era pastor a Betlem el va ajudar a mantenir-se a prop del Creador. Imagina’t David cantant a Jehovà: «Recordo els temps passats, medito en tot el que has fet, reflexiono en l’obra de les teves mans amb molt d’interès» (Salm 143:5). Els sentiments d’aquest bonic salm i de molts altres salms que David va compondre són una inspiració per a tots aquells que desitgem complaure el cor de Jehovà.

[Notes]