Marc, un home «útil en el ministeri»

LA CONGREGACIÓ d’Antioquia ja havia vist altres problemes anteriorment. Ara bé, el desacord que va sorgir entre els apòstols Pau i Bernabé era totalment diferent. Els dos estaven organitzant un viatge missional, però quan va arribar l’hora de decidir qui els acompanyaria, va esclatar «una discussió molt forta» entre ells (Fe. 15:39). Finalment, es van separar i cadascun va marxar en una direcció diferent. Per qui van discutir? Es tractava de Marc, el tercer company de viatge.

Qui va ser Marc? Per què van discutir els dos apòstols sobre ell? Com és que tenien opinions tan fermes? Van seguir pensant sempre igual? I què aprenem de la història de Marc?

A casa seva, a Jerusalem

Marc va créixer a Jerusalem i, pel que sembla, provenia d’una família jueva acomodada. El primer cop que es parla directament d’ell a la Bíblia està relacionat amb la història de la congregació cristiana del primer segle. Al voltant de l’any 44 de la n. e., Herodes Agripa I va tancar l’apòstol Pere a la presó. Però una nit l’àngel de Jehovà el va alliberar de forma miraculosa. Llavors, Pere «va anar a casa de Maria, la mare de Joan, a qui anomenaven Marc, on hi havia molts deixebles reunits fent oració» (Fe. 12:1-12).a

Sembla que la congregació de Jerusalem utilitzava la casa de la mare de Marc per reunir-se. El fet que hi haguessin «molts deixebles» reunits fa pensar que la casa era gran. Maria tenia una serventa anomenada Rode. Ella va ser qui va obrir a Pere quan ell va trucar «a la porta de l’entrada principal». Aquests detalls indiquen que possiblement Maria era una dona adinerada. A més, el relat parla de la casa de Maria i no menciona el seu marit, així que és possible que ella fos viuda i Marc encara fos bastant jove (Fe. 12:13).

Marc probablement es trobava entre els que estaven reunits fent oració. Ell segurament coneixia bé els deixebles de Jesús i altres persones que havien presenciat tot el que Jesús va fer durant el seu ministeri. De fet, pot ser que Marc fos el jove que només portava un vestit i que volia seguir Jesús quan el van arrestar, però que després va fugir quan el van intentar agafar (Mc. 14:51, 52).

Privilegis a la congregació

No hi ha dubte que passar temps amb cristians madurs va tenir una influència positiva en Marc. Això va fer que ell creixés espiritualment i que alguns germans responsables es fixessin en ell. Al voltant de l’any 46 de la n. e., una gran fam afectava Jerusalem. Per això, Pau i Bernabé van fer arribar «ajuda als germans» des d’Antioquia. En aquest viatge, es van fixar en Marc. Després, quan Pau i Bernabé van tornar a Antioquia, van decidir endur-se Marc amb ells (Fe. 11:27-30; 12:25).

Una lectura superficial podria fer pensar que no hi havia cap lligam entre aquests tres homes, a part de l’espiritual, i que Pau i Bernabé van escollir Marc només per les seves habilitats. Però una de les cartes de Pau explica que Marc i Bernabé eren cosins (Col. 4:10). Això ens pot ajudar a entendre alguns fets posteriors relacionats amb Marc.

Al voltant d’un any després, Pau i Bernabé van començar un viatge missional dirigits per l’esperit sant. Van anar d’Antioquia a Xipre i es van emportar Joan Marc com a «ajudant» (Fe. 13:2-5). Pot ser que ell s’encarregués de proporcionar-los ajuda pràctica durant el viatge, i així els apòstols podien centrar-se en els assumptes espirituals.

Pau, Bernabé i Marc van travessar Xipre mentre predicaven i després es van dirigir a l’Àsia Menor. Allà, Joan Marc va prendre una decisió que va decebre Pau. El relat diu que, quan van arribar a Perga, «Joan els va deixar i va tornar a Jerusalem» (Fe. 13:13). Per què ho va fer? La Bíblia no ho explica.

Un parell d’anys després, Pau, Bernabé i Marc tornaven a estar a Antioquia. Els dos apòstols estaven parlant d’un segon viatge missional per enfortir la fe dels germans que havien visitat durant el primer viatge. Bernabé volia portar el seu cosí Marc. Però com que els havia abandonat anteriorment, Pau no en volia sentir ni a parlar. Això va provocar l’escena descrita a la introducció. Finalment, Bernabé va anar a Xipre, la seva illa natal, i se’n va endur Marc amb ell, mentre que Pau es va dirigir a Síria (Fe. 15:36-41). Sens dubte, Pau i Bernabé tenien opinions molt diferents sobre el que Marc havia fet.

Fan les paus

A Marc segur que el va angoixar molt aquest desacord. No obstant, va continuar servint Jehovà fidelment. Uns 11 o 12 anys després de l’incident amb Pau, Marc torna a aparèixer a la història dels primers cristians. On? Probablement on menys t’ho esperes, al costat de Pau!

Vora l’any 60 o 61 de la n. e., mentre Pau estava pres a Roma, va escriure algunes cartes que ara formen part de les Sagrades Escriptures. A la carta que va dirigir als colossencs, va dir: «Us saluda Aristarc, el meu company de presó, i també [...] Marc, el cosí de Bernabé (sobre qui heu rebut instruccions d’acollir-lo si us ve a visitar)». I va afegir: «Ells són els meus únics col·laboradors a favor del Regne de Déu i han sigut un gran consol per a mi» (Col. 4:10, 11).

La situació de Marc va fer un gir de cent vuitanta graus. En el passat havia decebut Pau profundament, però ara tornava a ser un col·laborador molt valuós per a ell. A la carta que va dirigir als colossencs, Pau va dir que era possible que Marc els anés a visitar. Si finalment hi va anar, Marc va actuar com a representant de Pau.

Havia sigut Pau massa crític amb Marc? S’havia beneficiat Marc de rebre la disciplina necessària? O potser va ser una combinació de tot plegat? Fos com fos, la seva reconciliació mostra que eren cristians madurs. Els dos van oblidar el passat i van tornar a treballar junts. Quin bon exemple per a qualsevol que hagi tingut una diferència d’opinió amb un germà!

Els viatges de Marc

Quan llegim sobre els diferents viatges que va fer Marc, ens adonem que va visitar molts llocs. Ell provenia de Jerusalem, es va traslladar a Antioquia i després va navegar a Xipre i a Perga. Finalment, va anar a Roma. I des d’allà, Pau volia que anés a Colosses. I això no és tot!

L’apòstol Pere va escriure la seva primera carta entre l’any 62 i 64 de la n. e. Ell va dir: «Us saluda la que està a Babilònia, [...] i també Marc, el meu fill» (1 Pe. 5:13). Així que Marc va viatjar a Babilònia per servir al costat de l’apòstol, que anys abans havia estat present a les reunions que se celebraven a casa de la seva mare.

Sobre l’any 65 de la n. e., durant el seu segon empresonament a Roma, Pau va escriure a Timoteu, que aleshores estava a Efès, perquè vingués a veure’l. I va afegir: «Porta Marc amb tu» (2 Tim. 4:11). Així que Marc també estava a Efès. Segur que Marc va acceptar la invitació de Pau i va tornar a Roma amb Timoteu. Encara que viatjar no era fàcil en aquella època, ell va fer tots aquests viatges amb molt de gust.

Un altre gran privilegi

Marc va tenir un altre gran privilegi: Jehovà el va inspirar per escriure un dels Evangelis. I encara que el segon Evangeli no menciona enlloc el seu autor, una antiga tradició afirma que va ser Marc i que la font d’on va obtenir la informació va ser Pere. De fet, Pere va ser testimoni de gairebé tot el que Marc va escriure.

Alguns erudits que han analitzat l’Evangeli de Marc creuen que el va escriure tenint en compte els lectors d’origen gentil. Per exemple, Marc dona explicacions molt útils sobre algunes pràctiques jueves (Mc. 7:3; 14:12; 15:42). També tradueix termes arameus que haurien estat molt difícils d’entendre per a un públic no jueu (Mc. 3:17; 5:41; 7:11, 34; 15:22, 34). A més, utilitza molts termes llatins i, fins i tot, explica amb paraules llatines expressions gregues comunes. De la mateixa manera, expressa l’equivalència de les monedes jueves en monedes romanes (Mc. 12:42, nota). Tot això sembla estar d’acord amb l’antiga tradició que Marc va escriure el seu Evangeli a Roma.

«M’és útil en el ministeri»

A Roma, Marc va fer molt més que escriure el seu Evangeli. Pensa en el que Pau va demanar a Timoteu: «Porta Marc amb tu». Per quina raó? Ell mateix va dir: «Perquè m’és útil en el ministeri» (2 Tim. 4:11).

Podem aprendre molt de Marc en aquesta última menció que es fa d’ell a les Escriptures. Durant la seva carrera cristiana, Marc no apareix mai com apòstol, líder o profeta. Ell era un ministre, és a dir, algú que servia o estava al servei dels altres. I en aquest moment, poc abans que Pau morís, l’apòstol segurament va agrair molt l’ajuda que va rebre de Marc.

Quan unim les peces de la vida de Marc, ens adonem que era un home a qui li encantava predicar les bones notícies per tot arreu i que el feia feliç servir els altres. En efecte, com que no es va rendir, Marc va gaudir de grans privilegis!

Igual que Marc, els servents de Déu d’avui dia també estem decidits a donar a conèixer les bones notícies del Regne. Com en el cas de Marc, alguns de nosaltres podem mudar-nos a altres llocs, fins i tot a l’estranger, per anunciar les bones notícies. Encara que és possible que la majoria de nosaltres no puguem fer aquest canvi, tots podem imitar Marc d’una altra manera molt important. Marc va sortir de la seva zona de confort per servir els seus germans. I nosaltres també ens esforcem per ajudar de maneres pràctiques els nostres germans, per tal que puguin continuar servint Déu plenament. Si seguim fent això, podem estar segurs que no deixarem de rebre la benedicció de Jehovà (Prov. 3:27; 10:22; Gàl. 6:2).

[Nota]

[Mapa/Imatge]

(Consulta la publicació per veure el text en el format original)

Algunes de les ciutats que va visitar Marc

Roma

Efès

Colosses

Perga

Antioquia de Síria

Xipre

MAR MEDITERRANI

Jerusalem

Babilònia