Què aprenem de l’exemple de Maria?

T’has sentit mai angoixat per situacions o responsabilitats que no esperaves? Sents que t’ofega la lluita diària per aconseguir el necessari? Ets un dels milions de refugiats que s’han vist obligats a deixar casa seva i et sents perdut i vulnerable? Has experimentat el profund dolor i el buit que provoca la mort d’algú que estimes?

SABIES que Maria, la mare de Jesús, va haver de fer front a tots aquests reptes? Però no només això, sinó que també els va poder superar amb èxit. Què podem aprendre del seu exemple?

Maria és un personatge molt conegut arreu del món. I no ens sorprèn, ja que va tenir un paper molt important en el compliment del propòsit de Déu. Milions de persones li tenen devoció i, de fet, l’Església catòlica la venera i la considera una mare molt estimada i un exemple de fe, esperança i caritat. De fet, sovint s’ha ensenyat que Maria és un mitjà per arribar a Déu.

Com veus tu la mare de Jesús? I més important encara, com la veu Déu?

Una assignació única

Maria era filla d’Helí i pertanyia a la tribu de Judà. El primer cop que la Bíblia parla d’ella és quan narra un episodi impressionant de la seva vida. Un àngel se li va aparèixer i li va dir: «Et saludo a tu, que comptes amb el favor de Déu de manera especial. Jehovà està amb tu». Al principi, Maria estava desconcertada i «intentava entendre què volia dir aquella salutació». Llavors, l’àngel li va explicar que havia sigut escollida per dur a terme una assignació molt important i, alhora, molt seriosa: concebre, donar a llum i criar el Fill de Déu (Lluc 1:26-33).

Quina gran responsabilitat va recaure en aquesta jove soltera! Però com va reaccionar? Podria haver pensat que la gent no creuria la seva història o que, com que estava embarassada, el seu promès, Josep, deixaria d’estimar-la. Potser, fins i tot, s’hauria d’exposar a ser humiliada i rebutjada per la seva gent (Deuteronomi 22:20-24). Tot i així, no va dubtar ni un moment a acceptar la seva assignació.

Maria va acceptar de bona gana la voluntat de Jehovà perquè tenia una fe extraordinària. Estava plenament convençuda que ell la cuidaria. Per això, ella va exclamar: «Soc l’esclava de Jehovà! Que em passi el que has dit». Maria estava disposada a aguantar qualsevol prova que se li presentés perquè valorava el privilegi tan especial que Jehovà li havia atorgat (Lluc 1:38).

Quan Maria va dir a Josep que estava embarassada, ell va intentar trencar el seu compromís. De segur que aquest va ser un moment molt dur en la vida de tots dos. La Bíblia no diu quant de temps va durar aquesta situació tan delicada. Però imagina com d’alleujats es van sentir quan l’àngel de Jehovà va explicar a Josep que Maria s’havia quedat embarassada per esperit sant i li va demanar que es casés amb ella (Mateu 1:19-24).

Temps difícils

Avui dia, les mares necessiten mesos per preparar-se per a l’arribada del seu nadó, i segur que a Maria li va passar el mateix. A més, Jesús seria el seu primer fill. Però les coses no van sortir ben bé com s’esperava. Per aquell temps, Cèsar August va emetre un decret que obligava tothom a inscriure’s al seu lloc d’origen. Així que Josep i Maria van anar fins a Betlem. Aquell viatge no devia ser gens fàcil, ja que aquesta ciutat estava a uns 150 quilòmetres, Maria estava embarassada de nou mesos i, segurament, havien de viatjar en burro. Quan van arribar a Betlem, van veure que la ciutat estava plena de gom a gom i els va costar molt trobar un espai on Maria pogués donar a llum amb intimitat. L’únic lloc que estava disponible era un estable. Imagina’t com devia ser per a Maria donar a llum per primera vegada en un lloc tan poc digne com aquell. Segur que aquella situació la feia estar molt espantada i avergonyida.

En aquells moments tan difícils, de ben segur que Maria va obrir el seu cor a Jehovà amb la convicció que els cuidaria, tant a ella com al seu fillet. Després, alguns pastors van anar a veure Jesús plens de curiositat. Van explicar a Josep i Maria que els àngels havien dit que aquell nen era «un salvador, que és Crist, el Senyor». El relat continua explicant: «Maria, per la seva banda, atresorava totes aquestes paraules i treia conclusions dins del seu cor». Ella meditava en tot el que veia i sentia i, gràcies a això, la seva fe s’enfortia (Lluc 2:11, 16-19).

Què hi ha de nosaltres? Al llarg de la vida, tard o d’hora patirem. A més, la Bíblia ensenya que «a tothom li arriba algun mal moment i algun succés imprevist» (Eclesiastès 9:11). Això fa que la nostra vida estigui plena de reptes o dificultats. Quan passem per aquests moments, ens amarguem i culpem Déu? No seria millor imitar l’actitud de Maria i apropar-nos a Jehovà llegint la seva Paraula i meditant en el que hi aprenem? Si ho fem, serem capaços de superar les proves.

Va viure en la pobresa i com a refugiada

Maria va haver de fer front a altres proves complicades, com la pobresa i el fet d’haver de fugir de la seva terra. T’has trobat en una situació similar? D’acord amb un informe, «la meitat de la població mundial, gairebé tres mil milions de persones, viuen amb menys de dos dòlars al dia», i a milions més se’ls fa difícil arribar a final de mes, encara que visquin en països considerats rics.a I a tu? T’angoixa la lluita constant per aconseguir menjar, roba i un sostre per a la teva família?

Els Evangelis mostren que Josep i Maria eren relativament pobres. Com ho sabem? D’entre els pocs detalls que revela la Bíblia sobre aquesta parella, explica que, quaranta dies després que Maria donés a llum, ella i Josep van anar al temple a presentar l’ofrena que estipulava la Llei: «Dues tórtores o dos coloms joves» (Lluc 2:22-24).b Només estava permès que aquells que no podien costejar-se un corder oferissin aquests animals en sacrifici. Per tant, podem concloure que Josep i Maria devien afrontar problemes econòmics. Tot i així, van aconseguir sortir-se’n i formar una família on hi regnava l’amor. Sens dubte, aquesta parella va posar en primer lloc els assumptes espirituals (Deuteronomi 6:6, 7).

Poc temps després del naixement de Jesús, la vida de Maria va tornar a fer un gir inesperat. Un àngel de Jehovà va dir a Josep que havia de fugir a Egipte amb la seva família (Mateu 2:13-15). Era el segon cop que Maria deixava enrere la seva llar, però aquesta vegada era per anar a un país estranger. És cert que a Egipte hi vivien molts jueus i, per això, Josep i Maria podien viure entre persones de la seva mateixa cultura. Però, sigui com sigui, viure en un país estranger pot suposar un gran trasbals. Avui dia, milions de famílies han hagut de deixar casa seva, ja sigui per fugir del perill o per protegir els seus fills. És el teu cas? Si és així, segur que pots entendre algunes de les dificultats que Maria va afrontar a Egipte.

Una esposa i mare abnegada

A excepció dels relats del naixement i la infància de Jesús, Maria no apareix gaire més als Evangelis. Tot i així, potser et sorprendrà saber que Maria i Josep van tenir com a mínim sis fills més. Analitzem el que en diu la Bíblia.

Josep va mostrar un gran respecte pel fet que Maria tingués el privilegi de concebre el Fill de Déu. Per això, va evitar tenir relacions sexuals amb la seva dona abans que Jesús nasqués. Mateu 1:25 diu que «no va tenir relacions sexuals amb ella fins que va néixer el nen». La paraula fins dona a entendre que, més tard, Josep i Maria sí que van tenir relacions sexuals, com és normal en qualsevol matrimoni. Els Evangelis expliquen que Josep i Maria van tenir tant fills com filles. Jaume, Josep, Simó i Judes eren mig germans de Jesús, i sembla que, com a mínim, van tenir dues filles més (Mateu 13:55, 56). No obstant, aquests nens van ser concebuts de manera natural.c

Maria era una persona molt espiritual. Encara que la Llei no obligava les dones a assistir a la Pasqua, ella acompanyava Josep cada any a Jerusalem per a la celebració (Lluc 2:41). Això implicava viatjar uns 300 quilòmetres, entre l’anada i la tornada, amb una família cada vegada més nombrosa. Però aquelles ocasions, sens dubte, eren molt especials per a tots ells.

Moltes dones avui dia imiten el bon exemple de Maria i treballen dur sense esperar res a canvi per complir amb les seves responsabilitats. Aquestes dones tan espirituals s’esforcen per mostrar aguant, humilitat i paciència. L’exemple de Maria les ajuda a no centrar-se tant en elles mateixes i els seus desitjos, sinó a posar en primer lloc el Regne. Igual que Maria, saben molt bé que servir Jehovà amb el seu marit i els seus fills farà que la família sigui més forta i estigui més unida.

En una ocasió en què Josep i Maria —que probablement per aquell temps ja tenien més fills— tornaven a casa després de celebrar una festa a Jerusalem, es van adonar que Jesús no anava amb ells. Imagina l’angoixa que Maria va sentir durant els tres dies que van estar buscant el seu fill de dotze anys! Finalment, quan van trobar Jesús al temple, ell els va dir: «No sabíeu que he d’estar a la casa del meu Pare?». El relat continua dient que Maria «atresorava totes aquestes paraules dins del seu cor». Aquest és un detall més que ens fa pensar en la maduresa espiritual de Maria. Ella no deixava de meditar profundament en el que havia viscut amb Jesús. És probable que, anys més tard, expliqués als escriptors dels Evangelis aquest i altres bonics records que tenia de la infància de Jesús (Lluc 2:41-52).

Va perseverar malgrat el patiment i el dol

Què va ser de Josep, el pare adoptiu de Jesús? Després d’aquest relat que va tenir lloc durant la infància de Jesús, els Evangelis no tornen a parlar d’ell. Molts pensen que això es deu al fet que va morir abans que Jesús comencés a predicar.d En qualsevol cas, sembla que, cap al final del ministeri de Jesús, Maria ja era viuda. Per això, Jesús li va demanar a l’apòstol Joan poc abans de morir que cuidés la seva mare (Joan 19:26, 27). Segurament, no hauria fet això si Josep encara hagués estat viu.

Sens dubte, Josep i Maria van viure moltes coses junts. Uns àngels els van visitar, van haver de fugir d’un tirà, es van traslladar diverses vegades i van formar una gran família. Segurament, aquesta parella va passar molts vespres parlant sobre Jesús, preguntant-se quines situacions hauria d’afrontar i si, com a pares, l’estaven educant i preparant de la millor manera. I, de sobte, Maria va perdre el seu company de vida.

Has perdut el teu marit o la teva dona? Segueixes sentint el profund dolor i el buit que ha deixat la seva mort, tot i el pas dels anys? Sens dubte, Maria es va aferrar a la seva fe i a l’esperança de la resurrecció, i això va ser una font de consol per a ella (Joan 5:28, 29).e Amb tot, aquestes promeses no van fer desaparèixer els seus problemes. Igual que moltes mares solteres avui dia, Maria va haver de fer front al repte de cuidar la seva família sense el suport del seu marit.

Després de la mort de Josep, és raonable pensar que Jesús era qui s’encarregava principalment de mantenir la seva família. A mesura que els germans de Jesús creixien, ells també podien col·laborar a cobrir les necessitats familiars. Quan Jesús «tenia uns 30 anys», va marxar per començar el seu ministeri (Lluc 3:23). Molts pares senten una barreja d’emocions quan els seus fills marxen de casa. Amb molt d’amor, han dedicat temps i esforços a educar-los i, ara que se’n van, la seva absència deixa un gran buit. Ha marxat de casa algun dels teus fills per servir Jehovà més plenament? Estàs orgullós d’ell però, alhora, desitjaries tenir-lo més a prop? Si és així, segur que entens molt bé el que Maria va sentir quan Jesús va deixar la seva llar.

Proves inesperades

Maria va haver d’afrontar una altra prova que probablement mai s’hauria pogut imaginat. Durant el temps que Jesús va estar predicant, molts el van escoltar, però els seus germans no ho van fer. La Bíblia diu que «els seus germans no demostraven fe en ell» (Joan 7:5). De ben segur que Maria els va explicar el que l’àngel li havia dit, que Jesús era el «Fill de Déu» (Lluc 1:35). Però per a Jaume, Josep, Simó i Judes, Jesús només era el seu germà gran. Així que Maria va haver de viure en una llar dividida en sentit espiritual.

Va fer aquesta situació que Maria es rendís? És clar que no! En una ocasió, quan Jesús estava predicant a Galilea, va entrar a una casa per menjar una mica, i una multitud es va reunir per escoltar-lo. I qui hi havia fora esperant per parlar amb ell? La seva mare i els seus germans. Així que, quan Jesús es trobava a prop d’on vivia la seva família, Maria aprofitava per anar amb els seus fills a veure’l, potser amb l’esperança que algun dia aquests l’acceptessin i canviessin d’opinió (Mateu 12:46, 47).

Pot ser que la teva situació sigui igual de desafiant i t’estiguis esforçant al màxim per imitar Jesús, tot i que alguns dels teus familiars no vulguin fer-ho. Si és així, no permetis que això et desanimi ni et donis per vençut! Igual que Maria, molts han sigut pacients amb els seus familiars durant anys abans de veure cap canvi significatiu. Així que recorda, independentment del que els altres decideixin fer, Jehovà valora molt la teva constància (1 Pere 3:1, 2).

La prova més difícil

L’última prova de Maria que trobem a les Escriptures va ser, sens dubte, la més dura. A més de veure com el seu poble rebutjava el seu fill, també va haver de presenciar la mort agònica que va patir. La mort d’un fill s’ha descrit com la pèrdua més gran i l’experiència més devastadora, tant si el fill és jove com si ja és adult. Tal com s’havia predit dècades abans, Maria va sentir com si una espasa li traspassés l’ànima (Lluc 2:34, 35).

Maria no va permetre que aquesta última prova l’enfonsés emocionalment ni fes trontollar la seva fe en Jehovà. Quan la Bíblia torna a esmentar Maria, es trobava amb els deixebles de Jesús fent molta oració. I no estava sola; la resta dels seus fills estaven amb ella. Per aquell temps, havien començat a tenir fe en el seu germà gran i segur que això va fer molt feliç Maria (Fets 1:14).f

Maria va ser una dona lleial que va tenir una vida plena com a esposa i mare. En el seu servei a Jehovà, va viure experiències molt enriquidores, però també va haver d’afrontar reptes i dificultats. Quan passis per proves inesperades o per problemes familiars que et treuen el son, recordar el seu exemple t’ajudarà a enfortir la teva fe i a continuar aguantant (Hebreus 10:36).

Ara bé, moltes persones arreu del món senten una profunda devoció per Maria pel paper tan especial que va tenir. Però, justifica la Bíblia que Maria sigui venerada?

[Notes]

[Requadre/Imatge]

Tenia Jesús més germans i germanes?

Sí que en tenia. Alguns teòlegs han intentat rebatre aquesta veritat, tot i que la Bíblia demostra clarament que això és així (Mateu 12:46, 47; 13:54-56; Marc 6:3). Amb tot, alguns erudits s’han adonat de dos detalls a tenir en compte sobre les teories que afirmen que Maria no va tenir més fills. D’una banda, hi ha un objectiu rere aquestes teories: defensar una doctrina que l’Església va introduir molt temps més tard, que Maria va ser verge tota la seva vida. D’altra banda, quan s’estudien a fons aquestes teories, es veu clarament que no tenen cap fonament.

Per exemple, una d’aquestes teories afirma que els germans de Jesús en realitat eren els seus germanastres, és a dir, fills que Josep havia tingut d’un matrimoni anterior. Però aquesta afirmació no té cap base, ja que això voldria dir que Jesús no era el primogènit i, per tant, no tindria el dret legal d’heretar el tron de David (2 Samuel 7:12, 13).

Una altra teoria assegura que aquests germans eren cosins de Jesús, tot i que a les Escriptures Gregues es fan servir termes diferents per referir-se a germà, cosí, familiar o parent. Segons l’erudit Frank Gaebelein, aquestes teories són massa rebuscades. Ell diu: «La manera més natural d’entendre la paraula germans [...] és que fa referència als fills de Josep i Maria. És a dir, que eren germans de Jesús per part de mare».g

[Requadre]

Va tenir el valor de canviar

Maria es va criar en una família jueva i, per tant, seguia les tradicions pròpies de la seva religió, com ara anar a la sinagoga, el lloc d’adoració, i visitar el temple de Jerusalem. A mesura que anava aprenent sobre el propòsit de Jehovà, segurament es va adonar que totes aquelles tradicions ja no comptaven amb l’aprovació de Déu. De fet, els líders religiosos jueus van instigar la mort del seu fill, el Messies. Abans que aquests esdeveniments tinguessin lloc, ell els havia advertit: «Mireu! La vostra casa queda abandonada a les vostres mans» (Mateu 23:38). Jehovà havia deixat de beneir aquell sistema religiós que havia format part de la vida de Maria (Gàlates 2:15, 16).

Quan es va formar la congregació cristiana, Maria devia tenir uns 50 anys. Què va fer? Va creure que, com que l’havien educat segons la religió jueva, s’havia d’aferrar a les tradicions dels seus avantpassats? Va pensar que era massa gran per canviar de religió? És clar que no! Maria va entendre que ara Jehovà beneïa la congregació cristiana, i va tenir la fe i la valentia necessàries per fer els canvis que calien.

[Imatge]

Fugint cap a Egipte com a refugiats

[Imatge]

La pitjor experiència que una mare pot viure