Aprèn els camins de Jehovà

«Ensenya’m els teus camins perquè et pugui conèixer» (ÈXODE 33:13).

1, 2. a) Per què va matar Moisès un egipci? b) Què havia d’aprendre Moisès perquè Jehovà el pogués utilitzar?

ENCARA que Moisès havia crescut a la casa del faraó i havia rebut l’educació que només rebien els nobles, sabia que no era egipci. Els seus pares eren hebreus i quan tenia 40 anys va anar a comprovar com estaven els israelites. En veure que un egipci estava maltractant un israelita, va sentir l’impuls de fer alguna cosa i va matar l’egipci. Moisès es va posar de part del poble de Déu i en aquell moment va pensar que Jehovà l’estava utilitzant per alliberar els seus germans de l’esclavitud (Fets 7:21-25; Hebreus 11:24, 25). Ara bé, quan el faraó es va assabentar del que havia passat, Moisès va haver de fugir perquè no el matés (Èxode 2:11-15). Sens dubte, Moisès encara havia d’aprendre molt sobre els camins de Jehovà perquè el pogués utilitzar per alliberar el Seu poble. Estaria disposat a deixar-se ensenyar? (Salm 25:9.)

² Durant els següents 40 anys, Moisès va estar exiliat i va viure com a pastor. Encara que semblava que els israelites no havien agraït la seva intervenció ni li havien donat suport, Moisès no es va amargar i va ser pacient. Tot i que durant dècades no va rebre cap reconeixement pel que havia fet, sabia que Jehovà havia permès aquella situació i va deixar que l’anés modelant. De fet, temps després, sota inspiració va escriure: «Moisès era, amb diferència, l’home més mans de tota la terra» (Nombres 12:3). Jehovà el va beneir i el va utilitzar per fer coses extraordinàries i, si nosaltres ens esforcem per ser mansos com ell, també rebrem moltes benediccions de part seva (Sofonies 2:3).

Jehovà li dona una assignació

3, 4. a) Quina assignació va donar Jehovà a Moisès? b) Com el va ajudar a complir-la?

³ Un dia, prop de la muntanya de l’Horeb, a la península del Sinaí, un àngel de Jehovà es va aparèixer a Moisès i li va dir: «He vist el patiment del meu poble a Egipte i he escoltat com es lamenten per culpa dels seus opressors. Conec molt bé els seus patiments. Per això, baixaré per alliberar-los dels egipcis i per fer-los pujar d’aquella terra i portar-los a una terra bona i espaiosa, una terra que regalima llet i mel» (Èxode 3:2, 7, 8). Jehovà tenia una assignació per a Moisès, però l’havia de complir seguint les seves instruccions.

⁴ L’àngel va afegir: «T’enviaré al faraó perquè facis sortir d’Egipte el meu poble, els israelites». Moisès tenia molts dubtes perquè no se sentia capaç de complir amb aquella assignació. I, en realitat, sense l’ajuda de Jehovà no la podia dur a terme. Per això, Jehovà el va tranquil·litzar i li va dir: «Jo estaré amb tu» (Èxode 3:10-12). Després, li va donar poder perquè fes miracles i pogués demostrar que Ell l’havia enviat. A més, li va assignar un company perquè li fes de portaveu, el seu germà Aaron. També li va assegurar que els donaria instruccions específiques sobre el que havien de fer i dir (Èxode 4:1-17). Va fer Moisès tot el que Jehovà li va manar?

5. Per què devia ser un repte per a Moisès l’actitud dels israelites?

⁵ Al principi, els ancians d’Israel es van creure Moisès i Aaron (Èxode 4:29-31). Però, quan els egipcis van endurir les seves condicions d’esclavitud, «els ajudants israelites» els van culpar i els van dir: «Heu fet que el faraó i els seus servidors ens odiïn» (Èxode 5:19-21; 6:9). Després, un cop els israelites van ser alliberats i van poder marxar d’Egipte, van tornar a culpar Moisès quan van veure que els egipcis els perseguien amb els seus carros de guerra i que estaven atrapats entre l’exèrcit egipci i el mar Roig. Si tu haguessis estat Moisès, què hauries fet? Encara que no comptaven amb vaixells, Moisès va seguir les instruccions de Jehovà i va manar als israelites que desmuntessin el campament i que es preparessin per marxar. A continuació, Déu va dividir les aigües del mar Roig i va assecar el llit del mar perquè el Seu poble hi pogués passar (Èxode 14:1-22).

Una qüestió molt més important que la seva alliberació

6. Què va destacar Jehovà quan va donar a Moisès la seva comissió?

⁶ Quan Jehovà va donar a Moisès la seva comissió, va destacar la importància del Seu nom. Va mostrar que respectar el nom diví i Aquell a qui aquest nom representa és essencial. Per exemple, quan Moisès li va demanar què havia de dir si els israelites li preguntaven pel Seu nom, Jehovà va respondre: «Jo Seré El Que Jo Decideixi Ser». És més, li va manar que els digués: «Jehovà, el Déu dels vostres avantpassats, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob, m’ha enviat a vosaltres». I va afegir: «Aquest és el meu nom per sempre, i així és com seré recordat de generació en generació» (Èxode 3:13-15). De fet, avui dia, els servents de Déu el seguim coneixent per aquest nom (Isaïes 12:4, 5; 43:10-12).

7. Què va manar Jehovà a Moisès malgrat que el faraó no estava disposat a cedir?

⁷ Quan Moisès i Aaron es van presentar davant del faraó, van parlar en nom de Jehovà. Amb tot, el faraó els va dir amb to arrogant: «Qui és aquest Jehovà, perquè l’hagi d’obeir i hagi de deixar marxar Israel? No conec Jehovà, i no deixaré marxar Israel» (Èxode 5:1, 2). Els israelites desitjaven marxar d’Egipte més que cap altra cosa, però el faraó s’hi negava rotundament. Malgrat que aquest monarca va demostrar que tenia un cor insensible i que era un mentider, Jehovà va manar a Moisès que es presentés davant d’ell un cop i un altre (Èxode 7:14-16, 20-23; 8:1, 2, 20). Moisès podia veure que el faraó cada vegada estava més furiós i és possible que es preguntés quin sentit tenia insistir-hi. Què hauries fet tu en la seva situació?

8. Quin bon efecte va tenir la manera com Jehovà va actuar amb el faraó, i què aprenem del que va passar?

⁸ Moisès va obeir Jehovà, es va tornar a presentar davant del faraó i li va dir: «Això és el que ha dit Jehovà, el Déu dels hebreus: “Deixa marxar el meu poble perquè em pugui adorar. [...] Si hagués estès la meva mà per castigar-vos a tu i al teu poble amb una malaltia mortal, ja hauries desaparegut de la terra. Però t’he deixat viure per aquesta raó: per mostrar-te el meu poder i perquè es proclami el meu nom per tota la terra”» (Èxode 9:13-16). La manera com Jehovà estava a punt de demostrar el seu poder no només serviria per castigar el faraó, sinó que també seria una advertència per a tots aquells que el desafien, com ara Satanàs el Diable, a qui Jesús anomena «el governant del món» (Joan 14:30; Romans 9:17-24). Tal com Jehovà va predir, el seu nom va ser declarat per tota la terra i, gràcies a la Seva paciència, els israelites van ser alliberats i un gran grup de tot tipus de persones se’ls van unir per adorar-lo (Èxode 9:20, 21; 12:37, 38). Des d’aleshores, el poble de Déu no ha deixat de proclamar el nom de Jehovà i milions de persones s’han posat de part de la veritat.

Un poble tossut

9. Com van mostrar falta de respecte per Jehovà els israelites?

⁹ Encara que els israelites coneixien el nom de Déu i Moisès l’utilitzava quan parlava amb ells, no sempre van mostrar respecte per Jehovà. Poc després que Jehovà els alliberés d’Egipte, els israelites van tenir dificultats per trobar aigua. Com van reaccionar? Van començar a murmurar contra Moisès i poc després es van queixar del menjar. Moisès els va advertir que, cada vegada que es queixaven d’ell o d’Aaron, en realitat s’estaven queixant de Jehovà (Èxode 15:22-24; 16:2-12). A la muntanya del Sinaí, Déu els va donar la Llei i va causar fenòmens extraordinaris, però el poble va ser desobedient, es van fer un vedell d’or per adorar-lo i van arribar a dir que estaven celebrant «una festa per a Jehovà» (Èxode 32:1-9).

10. Què poden aprendre els ancians del que Moisès va dir a Èxode 33:13?

¹⁰ Sens dubte, els israelites eren un poble tossut. Ara bé, Moisès els havia de tractar tal com Jehovà esperava, per això li va suplicar: «Si us plau, si tinc la teva aprovació, ensenya’m els teus camins perquè et pugui conèixer i segueixi tenint la teva aprovació» (Èxode 33:13). Tot i que avui dia el poble de Déu és més obedient i humil que els israelites, cadascun dels ancians de les congregacions d’arreu del món també demana en oració: «Oh Jehovà, fes-me conèixer els teus camins» (Salm 25:4). Conèixer els camins de Jehovà els permet imitar la Seva personalitat i cuidar els germans tal com ell indica a la seva Paraula.

Què espera Jehovà del seu poble?

11. Quines disposicions va donar Jehovà a Moisès, i per què les hem de conèixer bé?

¹¹ A la muntanya del Sinaí, Jehovà va dir als israelites el que esperava d’ells. Tot seguit, va donar a Moisès dues taules de pedra que contenien els Deu Manaments. Quan Moisès va baixar de la muntanya i va trobar els israelites adorant un vedell d’or, es va enfurismar, va llançar les taules i les va fer miques. Després, Jehovà li va demanar que fes dues taules com les primeres i hi va tornar a escriure els Deu Manaments (Èxode 32:19; 34:1). A més de donar a Moisès aquestes disposicions, Jehovà també el va ajudar a veure la mena de Déu que és i li va mostrar com s’havia de comportar com a representant Seu. Avui, els cristians no estem sota la Llei mosaica, però els principis que aquesta Llei contenia no han canviat i encara ens apliquen (Romans 6:14; 13:8-10). Vegem-ne alguns exemples.

12. Què esperava Jehovà dels israelites?

¹² Hem de donar a Jehovà devoció exclusiva. Quan Jehovà va declarar que és un Déu que exigeix devoció exclusiva, la nació d’Israel era present (Èxode 20:2-5). A més, havien vist amb els seus propis ulls molts miracles que demostraven que ell és el Déu verdader (Deuteronomi 4:33-35). Jehovà també els va deixar clar que encara que altres nacions adoressin ídols i practiquessin espiritisme, no tolerava aquesta mena de comportament entre els seus servents. Només l’havien d’adorar a ell. Però aquesta devoció no era una simple formalitat, havien d’estimar Jehovà amb tot el seu cor, amb tota la seva ànima i amb totes les seves forces (Deuteronomi 6:5, 6). Això incloïa el que deien i feien, en definitiva, tots els aspectes de la seva vida (Levític 20:27; 24:15, 16; 26:1). Quan Jesús va ser a la terra, també va deixar ben clar que Jehovà espera que només l’adorem a Ell (Marc 12:28-30; Lluc 4:8).

13. Per què havien d’obeir estrictament els manaments de Jehovà els israelites, i què ens hauria de motivar a nosaltres a obeir-lo? (Eclesiastès 12:13.)

¹³ Hem d’obeir estrictament els manaments de Jehovà. Els israelites havien de recordar que havien fet un pacte amb Jehovà i li havien promès que l’obeirien estrictament. Tot i que tenien llibertat per prendre moltes decisions, Jehovà els havia donat lleis sobre certs assumptes i les havien d’obeir al peu de la lletra. La seva obediència els permetia demostrar com de profund era el seu amor per Déu. A més, com que tot el que Jehovà els demanava era per al seu bé, tant ells com els seus fills se’n beneficiaven (Èxode 19:5-8; Deuteronomi 5:27-33; 11:22, 23).

14. Com va mostrar Jehovà als israelites que havien de donar prioritat als assumptes espirituals?

¹⁴ Hem de donar prioritat als assumptes espirituals. Els israelites s’havien d’assegurar que les activitats del dia a dia no releguessin a un segon pla els assumptes espirituals. Per evitar que se centressin únicament en la seva feina i les seves tasques, Jehovà va designar un dia de la setmana perquè fos sagrat i el dediquessin exclusivament a activitats relacionades amb la seva adoració (Èxode 35:1-3; Nombres 15:32-36). A més a més, cada any, havien de reservar certs dies per celebrar reunions santes (Levític 23:4-44). Aquelles ocasions donaven als israelites l’oportunitat d’escoltar la Paraula de Déu i de parlar i meditar sobre els Seus poderosos actes. A banda d’això, els permetia mostrar agraïment per tot el que feia per ells. Quan la nació adorava Jehovà com ell els demanava, el respecte i l’amor que sentien per ell s’enfortia i això els ajudava a ser obedients (Deuteronomi 10:12, 13). Igual que els israelites, els servents de Déu de l’actualitat també dediquem temps cada setmana a adorar Jehovà i, com a resultat, rebem moltes benediccions (Hebreus 10:24, 25).

Les qualitats de Jehovà

15. a) Com va ajudar Moisès percebre i valorar les qualitats de Jehovà? b) Quines preguntes ens poden ajudar a meditar sobre les qualitats de Jehovà?

¹⁵ Percebre i valorar les boniques qualitats de Jehovà també va ajudar Moisès a saber com havia de tractar la nació d’Israel. Èxode 34:5 a 7 explica que Déu va anar passant davant de Moisès, anunciant: «Jehovà, Jehovà, un Déu misericordiós i compassiu, pacient, ple d’amor lleial i veritat, que demostra amor lleial a milers i que perdona els errors, les ofenses i els pecats, però que mai deixa sense càstig el culpable, perquè fa que el càstig pels pecats dels pares recaigui sobre els fills i els nets, sobre la tercera generació i sobre la quarta generació». Què implica cadascuna d’aquestes qualitats? Com les va mostrar Jehovà? Com poden els ancians imitar Jehovà? I nosaltres, com podem mostrar també aquestes qualitats? Vegem-ne alguns exemples.

16. Què podem fer per valorar encara més la misericòrdia de Jehovà, i per què és important que ho fem?

¹⁶ Jehovà és «un Déu misericordiós i compassiu». Si tens a l’abast l’obra Perspicacia para comprender las Escrituras, per què no llegeixes la informació que apareix sota l’encapçalament «Misericordia»? També pots cercar aquesta qualitat a l’Índice de las publicaciones Watch Tower o a la Biblioteca en línia.a Una altra idea molt útil és utilitzar una concordança de la Bíblia per buscar textos on aparegui la paraula misericòrdia. Si analitzes aquesta qualitat en profunditat, t’adonaràs que la misericòrdia de Jehovà és més que tractar bé aquells que hagin pecat, inclou sentir empatia pels que pateixen. La misericòrdia motiva Jehovà a ajudar els seus servents. Per exemple, durant els anys que els israelites van vagar pel desert, Jehovà els va cuidar en sentit físic i espiritual i els va perdonar quan van cometre errors (Deuteronomi 1:30-33; 8:4). Pensa en el següent: si Jehovà va mostrar misericòrdia a la nació d’Israel, amb molta més raó ens l’hauríem de mostrar entre nosaltres (Mateu 9:13; 18:21-35).

17. Què aconseguim quan imitem la compassió de Jehovà?

¹⁷ La misericòrdia de Jehovà està estretament connectada amb la compassió. Si tens un diccionari, busca la paraula compassió i compara el que hi diu amb la descripció que fa la Bíblia de la compassió de Déu. Aquesta qualitat fa que Jehovà es preocupi profundament pels seus servents que passen necessitat (Èxode 22:26, 27). Quan Jehovà va ensenyar als israelites a ser compassius i tractar amb imparcialitat i bondat els desfavorits, els va recordar que ells també havien sigut estrangers a Egipte (Deuteronomi 24:17-22). Per què? Perquè normalment, els immigrants i altres persones de pocs recursos ho passen malament. Mostra avui dia el poble de Déu aquesta qualitat? Sens dubte. De fet, mostrar compassió ens manté units com a poble i fa que moltes persones se sentin atretes a la veritat (Fets 10:34, 35; Apocalipsi 7:9, 10).

18. Què aprenem de les limitacions que Jehovà va posar als israelites?

¹⁸ Ara bé, la compassió dels israelites pels estrangers no havia d’estar per sobre del seu amor per Jehovà i les Seves normes morals. Déu els va deixar clar que no podien adoptar l’estil de vida immoral de les nacions veïnes ni els seus costums religiosos (Èxode 34:11-16; Deuteronomi 7:1-4). El punt de vista de Jehovà segueix sent el mateix, espera que el seu poble sigui sant perquè ell és un Déu sant (1 Pere 1:15, 16).

19. Pel que fa al pecat, per què és important que coneguem els camins de Jehovà?

¹⁹ Què més havia d’aprendre Moisès sobre els camins de Jehovà? Que tot i que no aprova el pecat, és un Déu pacient que dona temps a les persones perquè aprenguin les seves normes i les compleixin. I que, encara que està disposat a perdonar aquells que es penedeixen, mai els eximeix de les conseqüències dels seus pecats. De fet, va advertir Moisès que les accions dels israelites tindrien un efecte directe —per a bé o per a mal— sobre els seus descendents. Quina n’és la lliçó? Si coneixem els camins de Jehovà, mai el culparem de les males conseqüències de les nostres accions ni pensarem que és lent si no ens respon tan ràpid com voldríem.

20. Què ens pot ajudar a tractar els germans i les persones del territori com Jehovà desitja? (Salm 86:11.)

²⁰ Si vols aprofundir el teu coneixement sobre els camins de Jehovà, medita i fes recerca quan llegeixis la Bíblia. Analitza amb cura les qualitats de la seva fascinant personalitat. Demana-li en oració que t’ajudi a imitar-lo i servir-lo millor per poder col·laborar amb el seu propòsit. Si fas tot això, t’evitaràs molts problemes, tractaràs els germans com Jehovà desitja i ajudaràs les persones a conèixer i estimar el nostre meravellós Pare.

[Nota]

Què has après?

• Per què era necessari que Moisès fos una persona mansa, i per què ho hem de ser nosaltres també?

• Quin bon efecte va tenir la manera com Jehovà va actuar amb el faraó?

• Quins són alguns dels principis de la Llei que encara ens apliquen avui dia?

• Com podem aprofundir el nostre coneixement de les qualitats de Jehovà?

[Imatge]

Moisès va transmetre el missatge de Jehovà al faraó tal com ell l’hi va demanar

[Imatge]

Jehovà va donar a Moisès les seves lleis

[Imatge]

Medita sobre les qualitats de Jehovà