Rebeca: Una dona decidida que respectava Déu

IMAGINA’T que haguessis d’escollir una dona per al teu fill. A qui triaries? Quines qualitats creus que hauria de tenir? Buscaries una persona atractiva, intel·ligent, amable i treballadora o et fixaries en alguna altra cosa?

Abraham es va veure en aquesta situació. Jehovà li havia promès que beneiria tots els seus descendents per mitjà del seu fill Isaac, però Abraham ja s’havia fet gran i Isaac encara no s’havia casat (Gènesi 12:1-3, 7; 17:19; 22:17, 18; 24:1). Abraham sabia que la futura esposa d’Isaac i els seus fills també rebrien moltes benediccions, així que va fer plans per trobar una bona esposa per al seu fill. Quines qualitats volia que tingués? Per damunt de tot, havia de servir Jehovà. Ara bé, com que a Canaan, el lloc on vivia Abraham, no adoraven el Déu verdader, va haver de buscar en un altre lloc. Finalment, Rebeca va ser l’escollida. Però com la va trobar? Era una dona espiritual? Què podem aprendre d’ella?

Havia de buscar una dona que tingués bones qualitats

Abraham va demanar al seu servidor més gran, probablement Elièzer, que anés a Mesopotàmia a buscar una dona per a Isaac d’entre els seus familiars, que també servien Jehovà. Cal destacar que per a Abraham era tan important que el seu fill es casés amb algú que adorés Jehovà que fins i tot va fer jurar Elièzer que no buscaria una dona entre els cananeus (Gènesi 24:2-10).

Un cop va arribar a la ciutat on vivien els familiars d’Abraham, Elièzer va apropar els seus deu camells a un pou. Era cap al vespre i Elièzer va fer la següent oració: «Estic aquí, al costat d’una font, i les noies de la ciutat estan venint a treure aigua. Fes que la noia a qui li digui: “Si us plau, baixa la teva gerra perquè pugui beure”, i que em contesti: “Beu, i també donaré aigua als teus camells”, sigui la que tu has escollit per al teu servidor Isaac» (Gènesi 24:11-14).

De ben segur, en aquella regió tothom sabia que un camell assedegat necessitava una gran quantitat d’aigua. De fet, en podia beure fins a 100 litres. Així doncs, qualsevol dona que s’oferís per donar aigua a deu camells sabia que li esperava molta feina. Rebeca va estar disposada a fer-ho sense que la gent que estava allà s’oferís a ajudar-la i això demostra que era una dona enèrgica, pacient, humil i que estimava molt les persones i els animals.

Què va passar després? El relat explica: «Abans que acabés d’orar, una noia que es deia Rebeca va sortir de la ciutat amb una gerra d’aigua a l’espatlla. La noia era la filla de Betuel, el fill de Milcà, que era la dona de Nacor, el germà d’Abraham. La noia era molt bonica, i era verge [...]. Ella va baixar a la font, va omplir la gerra i va tornar a pujar. De seguida, el servidor va córrer cap a ella i li va dir: “Si us plau, dona’m un glop d’aigua de la teva gerra.” I ella va contestar: “Beu, senyor meu.” I ràpidament va baixar la gerra al seu braç i li va donar aigua» (Gènesi 24:15-18).

Era Rebeca l’escollida?

Rebeca era la neta de Nacor, el germà d’Abraham, i a banda de ser una dona molt bonica també tenia excel·lents qualitats. A aquesta jove no li va fer res parlar amb un desconegut, però tampoc el va tractar amb massa confiança. Quan Elièzer li va demanar aigua, ella l’hi va donar. Ara bé, que li donés aigua en realitat no era res especial perquè en aquella època era simplement una mostra de bona educació. Però va passar Rebeca la segona part de la prova?

Després de donar aigua a Elièzer, Rebeca li va dir: «També trauré aigua per als teus camells fins que ja no tinguin més set». Sense perdre ni un minut, Rebeca «va buidar la gerra a l’abeurador i va córrer un cop i un altre cap al pou per treure aigua» per a tots els camells. Sens dubte, aquesta jove tan enèrgica va fer molt més del que s’esperava d’ella. Amb raó el relat diu: «Mentrestant, l’home se la mirava en silenci, bocabadat» (Gènesi 24:19-21).

Quan Elièzer es va assabentar que aquella noia era família d’Abraham, es va agenollar i va donar gràcies a Jehovà. Tot seguit, va demanar a Rebeca si podia allotjar-se a casa del seu pare amb els que l’acompanyaven. Ella li va dir que sí i va tornar corrents a casa per explicar a la seva família el que havia passat (Gènesi 24:22-28).

Després d’escoltar Elièzer, tant Laban, el germà de Rebeca, com Betuel, el seu pare, es van adonar que Jehovà estava guiant aquell home i que Rebeca era la dona que Déu havia triat per a Isaac. Per això li van dir: «Agafa-la i marxeu, i que ella sigui la dona del fill del teu amo, tal com ha dit Jehovà». Però, què va dir la noia de tot allò? Abraham havia deixat clar a Elièzer que quedaria lliure del jurament que havia fet si la dona no volia anar amb ell. Quan li van preguntar a Rebeca si estava disposada a marxar, ella immediatament va respondre amb una paraula hebrea que significa ‘sí, hi vull anar’. Tot i que no estava obligada a casar-se amb Isaac, va percebre quina era la voluntat de Jehovà i, sense pensar-s’ho dues vegades, va deixar la seva família per casar-se amb un home que no havia vist mai. Quina gran mostra de fe i valentia! Sens dubte, Rebeca era la dona escollida (Gènesi 24:29-59).

Quan Rebeca es va trobar amb Isaac, es va cobrir amb un vel per mostrar la seva submissió. Aleshores, Rebeca es va convertir en la seva dona. La Bíblia diu que Isaac es va enamorar d’ella, sens dubte, per les seves boniques qualitats (Gènesi 24:62-67).

Portava bessons al ventre

Rebeca era estèril i va haver d’esperar uns dinou anys per poder tenir fills. Finalment, es va quedar embarassada de bessons, però el seu embaràs no va ser gens fàcil. El relat diu que els fills que tenia a dins van començar a barallar-se, i això la va fer patir tant que va suplicar a Déu que l’ajudés. No hi ha dubte que l’exemple de Rebeca ens ajuda a saber com hem d’actuar quan passem per grans dificultats. Jehovà va escoltar la seva oració i li va fer una promesa que la va consolar. Li va dir: «Al teu ventre hi ha dues nacions [...] i el [teu fill] gran servirà el petit» (Gènesi 25:20-26).

Segurament, aquella promesa no era l’única raó per la qual Rebeca s’estimava més Jacob, el seu fill petit. A diferència de Jacob, que era «un home irreprotxable», Esaú va demostrar que no valorava gens les coses espirituals. De fet, per un plat de menjar, va vendre al seu germà el seu dret de primogènit, el dret a rebre les promeses de Déu. A més, Esaú va mostrar una gran falta de respecte i fins i tot menyspreu pels assumptes espirituals quan es va casar amb dues dones hitites, que van amargar la vida a Isaac i Rebeca (Gènesi 25:27-34; 26:34, 35).

Jacob va rebre la benedicció del seu pare

La Bíblia no diu si Isaac sabia que Esaú hauria de servir el seu germà Jacob. En qualsevol cas, tant Rebeca com el propi Jacob sabien que la benedicció li pertanyia a ell. Per això, en sentir que Isaac volia beneir Esaú quan aquest li portés un plat amb carn de caça, Rebeca no es va quedar amb els braços plegats. Amb el zel i la determinació que la caracteritzaven de jove, li va dir a Jacob que li portés dos cabrits per preparar un dels plats preferits del seu pare. El seu pla era que Jacob es fes passar per Esaú i obtingués la benedicció, però Jacob s’hi va oposar perquè li feia por que el seu pare s’assabentés d’aquella estratagema i el maleís. Amb tot, Rebeca va insistir dient-li: «Fill meu, que caigui sobre mi la teva maledicció». Aleshores, ella va preparar el plat, va disfressar Jacob i li va dir que portés el menjar al seu pare (Gènesi 27:1-17).

No sabem per què Rebeca va actuar d’aquesta manera. Molts condemnen el que va fer, però la Bíblia no ho fa, ni tampoc ho va fer Isaac quan va descobrir que havia beneït Jacob. De fet, després, Isaac el va beneir encara més (Gènesi 27:29; 28:3, 4). Rebeca sabia el que Jehovà havia predit sobre els seus fills, per això es va assegurar que Jacob obtingués la benedicció que li pertanyia. Això estava en harmonia amb la voluntat de Jehovà (Romans 9:6-13).

Van enviar Jacob a Haran

Quan Rebeca va veure com d’enrabiat estava Esaú, va dir a Jacob que fugís d’allà fins que el seu germà es calmés. Abans de res, però, va demanar permís al seu marit, encara que no li va mencionar que Esaú estava enfurismat. Amb molta mà esquerra, Rebeca va dir a Isaac que estava preocupada perquè no volia que Jacob es casés amb una dona cananea. Tan sols mencionar allò va ser suficient perquè Isaac ordenés al seu fill que no es casés amb una cananea i que anés a buscar d’entre els familiars de la seva mare una dona que servís Jehovà. Les Escriptures no diuen que Rebeca tornés a veure el seu fill Jacob, però el que va fer va portar moltes benediccions a la futura nació d’Israel (Gènesi 27:43-28:2).

És inevitable sentir una gran admiració per Rebeca a l’analitzar el seu exemple. Aquesta dona era molt atractiva, però el que realment la feia bonica no era la seva aparença, sinó el fet que respectava Jehovà. Aquesta era la mena de dona que Abraham volia per al seu fill i de ben segur que les excel·lents qualitats que tenia van superar les seves expectatives. Avui dia, totes les cristianes fan bé d’imitar la fe, la valentia, l’entusiasme, la modèstia i l’hospitalitat de Rebeca. Sens dubte, aquestes són les qualitats que Jehovà desitja veure en les seves serventes.