Meditar en el passat el va ajudar

«EL MEU servent Moisès és mort. Ara, prepara’t, creua el Jordà amb tot aquest poble i entra a la terra que donaré als israelites.» (Josuè 1:2.) Amb aquestes paraules, Jehovà va nomenar Josuè successor de Moisès. Després d’haver estat l’ajudant de Moisès durant gairebé 40 anys, Josuè havia d’ocupar el seu lloc i guiar la complicada nació d’Israel fins a la Terra Promesa. Sens dubte, la tasca que Jehovà li havia encarregat no seria gens fàcil.

Quan Josuè va intentar imaginar-se els reptes que li esperaven, possiblement va recordar les diverses dificultats que havia afrontat al llarg de la seva vida i com les havia superat. De ben segur que meditar en totes aquelles experiències el va ajudar molt. Vegem què podem aprendre del seu exemple.

Un esclau que va arribar a ser comandant

A Egipte, Josuè va viure molts anys com a esclau (Èxode 1:13, 14; 2:23). La Bíblia no parla d’aquesta etapa de la seva vida, però és probable que durant el temps que va estar al servei dels egipcis desenvolupés habilitats organitzatives. De fet, possiblement va ajudar a organitzar els israelites i el «gran grup» de persones que els van acompanyar quan van sortir d’Egipte (Èxode 12:38).

Josuè pertanyia a la tribu d’Efraïm. El seu avi Elisamà era el cap d’aquesta tribu i sembla que dirigia els 108.100 homes armats del seu grup de tres tribus (Nombres 1:4, 10, 16; 2:18-24; 1 Cròniques 7:20, 26, 27). Amb tot, quan poc després d’haver marxat d’Egipte els amalequites van atacar el poble d’Israel, Moisès va demanar a Josuè que organitzés els homes per anar a lluitar contra ells (Èxode 17:8, 9a). Per què va triar Josuè en comptes del seu avi o el seu pare? Un teòleg dona una possible raó: «Per a Moisès, [Josuè] era el més adient per escollir i organitzar els combatents. A banda de ser un dels caps de la important tribu d’Efraïm, era ben conegut per les seves habilitats organitzatives i comptava amb la confiança del poble».a

Fos quina fos la raó, Josuè va fer el que Moisès li havia dit. Encara que els israelites no havien participat mai en una guerra, Josuè estava convençut que Jehovà els ajudaria. És possible que recordés que, no feia gaire, Jehovà havia acabat amb l’exèrcit més poderós d’aquella època. Així que, quan Moisès li va dir: «Demà estaré al cim del turó amb el bastó del Déu verdader a la mà», Josuè es va preparar per anar a lluitar. L’endemà, Moisès va aixecar les seves mans i les va mantenir alçades fins que el sol es va pondre i Josuè va poder derrotar els amalequites. Després, Jehovà va dir a Moisès: «Escriu això en el llibre perquè serveixi de recordatori i repeteix-ho a Josuè: “Esborraré per complet els amalequites de sota el cel i mai més seran recordats”» (Èxode 17:9b-14). Sens dubte, Déu compliria aquestes paraules.

L’ajudant personal de Moisès

Segur que aquell episodi va unir encara més Josuè i Moisès. De fet, tot i que Josuè era «ben jove», va tenir l’honor de ser el seu ajudant personal durant uns 40 anys, fins que Moisès va morir (Nombres 11:28).

Com a ajudant de Moisès, Josuè va tenir molts privilegis i responsabilitats. Per exemple, quan Moisès, Aaron, els fills d’Aaron i 70 ancians d’Israel van pujar a la muntanya del Sinaí i van veure una visió del Déu verdader, probablement Josuè es trobava entre ells. A més, quan Moisès va pujar més amunt perquè Déu li donés les taules de pedra, Josuè el va acompanyar. Després, Moisès va seguir tot sol un tros més fins que va entrar dins d’un núvol, que representava la presència de Jehovà. Sembla que Josuè es va quedar esperant-lo durant 40 dies i 40 nits fins que Moisès va baixar de la muntanya amb les dues taules del Testimoni a les mans (Èxode 24:1, 2, 9-18; 32:15-17).

Josuè també es prenia seriosament les seves responsabilitats. Per què diem això? Després que els israelites pequessin contra Jehovà a l’adorar el vedell d’or, Moisès va agafar la seva tenda i la va plantar fora del campament. Allà, Jehovà parlava amb ell cara a cara. Quan Moisès tornava al campament, Josuè «no es movia de la tenda» (Èxode 33:7, 11). Pel que sembla, s’havia de quedar vigilant la tenda de reunió per impedir que els israelites que estaven impurs hi entressin.

Sens dubte, la fe de Josuè es va enfortir moltíssim al servir Déu al costat de Moisès, que segons Josep Flavi era 35 anys més gran que ell. Un erudit de la Bíblia descriu la relació que hi havia entre Josuè i Moisès com «la unió entre la maduresa i la joventut, entre un mestre i el seu alumne». Aquest vincle va ajudar Josuè a convertir-se en «un home dret i fet».b Avui dia, a les congregacions no tenim profetes com Moisès, però sí que tenim germans grans que estimen molt Jehovà i tenen una gran experiència. Segur que valores molt tenir germans així al teu voltant. Per què no intentes coneixe’ls millor?

Un espia a Canaan

Un dels moments més crucials de la vida de Josuè va ser quan va anar a espiar Canaan com a representant de la seva tribu. Poc després que Jehovà donés la Llei al seu poble, Moisès va triar 12 homes perquè anessin a espiar la Terra Promesa. Quan els espies van tornar, tots van reconèixer que Canaan era una terra que regalimava llet i mel, tal com Déu havia dit. Amb tot, 10 d’ells van mostrar falta de fe i no van creure que Jehovà els ajudaria a conquerir aquella terra. Josuè i Caleb van ser els únics que van confiar en Jehovà i van dir als israelites que no es rebel·lessin contra Jehovà i que no tinguessin por de la gent d’aquella terra. En sentir les seves paraules, el poble va voler apedregar-los. De fet, si Déu no hagués intervingut i la seva glòria no hagués aparegut, segurament els haurien matat. Per culpa de la manca de fe dels israelites, Jehovà els va dir que tots els que tenien 20 anys o més i que havien sigut inscrits moririen abans d’entrar a Canaan. I així va ser. Cap d’aquells homes va poder entrar a la Terra Promesa, tots van morir al desert a excepció de Josuè, Caleb i els levites (Nombres 13:1-16, 25-29; 14:6-10, 26-30).

Però, si tota la nació d’Israel havia vist els actes poderosos que Jehovà havia fet a Egipte, com és que no tenien una fe tan forta com la de Josuè? A diferència de la majoria d’ells, Josuè va meditar en les promeses de Jehovà i en tot el que havia fet. Ell sabia que Déu compliria el que els havia promès sobre el futur i al llarg de la seva vida va mantenir ferma aquesta confiança (Hebreus 11:6). Quan estava a punt de morir, Josuè va dir a la nació d’Israel: «No ha quedat sense complir ni una sola paraula de totes les bones promeses que us ha fet Jehovà, el vostre Déu. Totes s’han fet realitat» (Josuè 23:14). És la teva fe igual de forta? Dediques temps a estudiar i meditar en les promeses de Déu? Estàs convençut que Jehovà complirà tot el que ens ha promès i que ens protegirà durant la gran tribulació?

Josuè no només tenia fe, també va ser un home valent. Per exemple, quan ell i Caleb van mostrar confiança en Jehovà, tot el poble els va voler apedregar. Si haguessis estat en aquella situació, com hauries reaccionat? Hauries cedit a la por? Això no és el que va fer Josuè. Tant ell com Caleb es van mantenir ferms i no van tenir por de dir la veritat. És molt possible que en el futur, per mantenir-nos lleials a Jehovà, necessitem ser tan valents com ells.

En aquest relat trobem un detall molt interessant. La Bíblia diu que el nom original de Josuè era Oixea, que significa ‘salvació’. Moisès li va canviar el nom i li va afegir la síl·laba que al·ludeix al nom diví, i el va anomenar Jehoixua, o Josuè, que significa ‘Jehovà és salvació’ (Nombres 13:8, 16, nota). La Septuaginta tradueix aquest nom com a ‘Jesús’. Per què li va canviar el nom? Perquè tenia plena confiança en Josuè i perquè aquest nom estava en harmonia amb el privilegi que Josuè tindria de guiar la nació d’Israel i conquerir la Terra Promesa. És evident que aquell canvi va ser molt encertat, ja que Josuè va viure a l’altura del seu nom al declarar amb valentia que Jehovà és salvació.

Al llarg dels extenuants 40 anys que els israelites van voltar pel desert, els homes de més de 20 anys van anar morint. La Bíblia no diu res de Josuè durant aquest període, però amb tota probabilitat va presenciar el judici de Déu contra Corè, Datan, Abiram i tots els que els van fer costat i contra els milers d’israelites que van participar en la degradant adoració del Baal de Peor. I, de ben segur, se li va trencar el cor quan es va assabentar que Moisès no entraria a la Terra Promesa perquè no havia santificat Jehovà a les aigües de Meribà (Nombres 16:1-50; 20:9-13; 25:1-9). Sens dubte, Josuè va aprendre molt de les experiències que va viure durant aquells 40 anys.

El successor de Moisès

Quan s’apropava la seva mort, Moisès va demanar a Jehovà que escollís el seu successor perquè Israel no fos «com un ramat d’ovelles sense pastor». Jehovà li va respondre: «Fes venir Josuè, [...] un home que té un bon esperit». Després, li va manar que el nomenés líder davant del poble i va dir que tots l’havien d’obeir (Nombres 27:15-20). Quina bona opinió de Josuè devia tenir Jehovà! Al llarg de tots aquells anys, havia observat la seva fe i les seves habilitats. La nació d’Israel no podia estar en millors mans. Amb tot, Moisès sabia que Josuè afrontaria molts reptes i per això li va dir que fos «fort i valent», perquè Jehovà continuaria fent-li costat (Deuteronomi 31:7, 8).

De fet, Déu també va dir a Josuè: «Sigues valent i molt fort». Llavors, va afegir: «Obeeix fidelment tota la Llei que Moisès, el meu servent, et va donar. No te’n desviïs ni a la dreta ni a l’esquerra. Així et comportaràs amb saviesa a tot arreu on vagis. Que aquest llibre de la Llei no s’aparti de la teva boca. Llegeix-lo i medita-hi nit i dia per obeir fidelment tot el que hi ha escrit. Així tot el que facis t’anirà bé i et comportaràs amb saviesa. No t’he manat jo que siguis fort i valent? No t’espantis ni tinguis por, perquè Jehovà, el teu Déu, estarà amb tu allà on vagis» (Josuè 1:7-9).

Segur que després d’escoltar el que Jehovà li havia dit i d’haver meditat en totes les experiències que havia viscut, Josuè no va tenir cap dubte: el poble d’Israel conqueriria Canaan. És clar, no seria un camí de roses. En realitat estaven a punt d’afrontar la primera dificultat. Jehovà els havia manat que creuessin el Jordà, un riu que en aquella època de l’any es desbordava, però Josuè sabia que amb la seva ajuda res era impossible (Josuè 1:2).

Com a líder de la nació, Josuè va participar en la conquesta de Jericó, va anar derrotant els cananeus i va repartir la terra entre els israelites. Durant tot aquell temps, es va concentrar en les promeses de Jehovà. Llavors, després que Jehovà hagués donat pau a Israel i quan ja s’acostava el dia de la seva mort, Josuè va convocar la nació, va repassar la història d’Israel i els va animar a servir Jehovà de tot cor. Quin efecte van tenir les seves paraules? Tot el poble va tornar a prometre que servirien Jehovà lleialment. I així va ser: «Israel va servir Jehovà durant tots els dies de Josuè» (Josuè 24:16, 31). Certament, Josuè va ser un bon líder i un excel·lent exemple per als israelites.

El llegat de Josuè ha arribat fins als nostres dies. Igual que ell, nosaltres també afrontem moltes proves de fe. Josuè les va poder superar perquè va mantenir una fe forta. Així que, si volem comptar amb l’aprovació de Jehovà i veure el compliment de les seves promeses, hem de fer el mateix. És clar, nosaltres no hem vist els poderosos actes de Déu que ell va presenciar, però a la Bíblia, al llibre de Josuè, trobem el testimoni de persones que els van contemplar amb els seus propis ulls i que demostren que Déu sempre compleix el que promet. És més, Jehovà ens assegura que, si llegim la seva Paraula cada dia i la posem en pràctica com va fer Josuè, ens donarà saviesa i tot ens anirà bé.

T’has sentit ferit per alguna cosa que un germà t’hagi fet o dit? Si és així, pensa en l’aguant de Josuè. Per culpa de la falta de fe dels seus companys, va haver de vagar pel desert durant 40 esgotadors anys. Et costa defensar les teves creences? Llavors, recorda la valentia de Josuè i Caleb. Ells van confiar en Jehovà, van ser obedients i van rebre una meravellosa recompensa. Com hem vist, Josuè estava completament convençut que Jehovà compliria totes les seves promeses. Que la teva convicció sigui tan forta com la d’aquest servent lleial del passat (Josuè 23:14).

[Notes]

[Imatge]

Josuè i Caleb estaven convençuts que Jehovà els ajudaria

[Imatge]

Servir Déu al costat de Moisès va enfortir la fe de Josuè

[Imatge]

Josuè va ser un bon líder i un excel·lent exemple per als israelites