3 SARA
Mai va mirar enrere
SARA estava casada amb Abraham, un home que ella estimava profundament. Aquest matrimoni vivia a la bulliciosa Ur, una ciutat que es trobava a la vora del riu Eufrates i que pertanyia a la terra de Xinar. Els habitants d’aquesta ciutat eren extremadament idòlatres, però Abraham i Sara eren diferents. Ells adoraven Jehovà, l’únic Déu verdader. Ara bé, un dia la fe i la valentia de Sara es van posar a prova d’una manera que ella no esperava.
Abraham li va dir que Jehovà havia parlat amb ell. Imagina’t l’emoció que va sentir Sara. Amb tot, el que Jehovà els havia demanat no seria gens fàcil. Haurien de deixar la seva llar i els seus familiars per anar a viure a una terra molt i molt llunyana. No gaudirien de la seguretat que ofereix una ciutat emmurallada i custodiada per guàrdies. Serien nòmades, viurien en tendes i haurien de viatjar amb camells amb tots els seus servents. Sara ja no tindria una casa gran i còmoda amb aigua corrent i un bonic pati. Tampoc podria anar al mercat a comprar menjar i altres articles necessaris. Sens dubte, hauria d’afrontar molts reptes. Què va fer aquesta dona? Va estar disposada a deixar-ho tot enrere? I tant que sí! Sara va confiar plenament en Jehovà. Va empaquetar les seves pertinences, es va acomiadar dels seus amics i familiars i, juntament amb Abraham, va marxar d’Ur sense saber cap a on es dirigien.
En comptes de pressionar Abraham per tornar a Ur, Sara li va donar suport i va estar disposada a anar on Jehovà els va enviar
Sara va demostrar que era una dona valenta d’una altra manera. Parlant d’aquest matrimoni, l’apòstol Pau va dir: «Si haguessin continuat pensant en el lloc d’on van marxar, haurien trobat l’oportunitat de tornar» (Heb. 11:15). Sara podria haver recordat amb enyorança la seva llar i com de segura i protegida se sentia a casa seva. Però, en lloc d’això, va ser valenta i mai va mirar enrere.
Quan finalment van arribar a Canaan, Sara es va adonar que allà, a diferència d’Ur, no hi havia un gran riu com l’Eufrates, on arribaven vaixells de tot arreu carregats de mercaderies. En aquella terra, aconseguir menjar i altres coses necessàries no era tan fàcil. De fet, quan hi va haver una època de fam al país, es van veure obligats a marxar. Malgrat tot, Sara no va pressionar el seu marit ni va utilitzar aquella situació com a excusa per tornar a Ur. Al contrari, va donar suport a Abraham i va estar disposada a anar a viure a Egipte.
Com que Sara era excepcionalment bonica, Abraham tenia por que algú l’intentés matar per prendre-li la dona. Per això va demanar a Sara que digués que era la seva germana. Tot i així, quan el faraó va sentir a parlar de la bellesa de Sara, va manar als seus servents que l’anessin a buscar i la portessin al seu palau. Com va reaccionar Sara? La vida a palau era molt més còmoda i segura que la que ella portava com a nòmada. Va decidir abandonar Abraham per gaudir dels luxes que el faraó li podia oferir? En absolut. De nou, va ser valenta i es va mantenir fidel a Abraham. Quin en va ser el resultat? Jehovà la va rescatar i la va tornar als braços del seu estimat marit.a
Jehovà havia promès a Abraham que els seus descendents es convertirien en una gran nació, però Sara no podia tenir fills i això la feia patir. Ara bé, després d’haver viscut molts anys a Canaan, Jehovà la va recompensar. Quan Sara tenia 90 anys, li va concedir allò que tant desitjava. Per fi va poder ser mare! Jehovà va dir que el nen s’havia d’anomenar Isaac, que significa ‘riure’. Per què va triar aquest nom? El relat explica que, quan Abraham i Sara es van assabentar que tindrien un fill, van riure d’alegria. A més, Sara estava convençuda que, quan la gent sabés el miracle que Jehovà havia fet, també es posarien molt contents i riurien amb ella.
Sara va poder veure com el seu petit creixia i es convertia en un servent lleial de Déu. Durant tots aquells anys, el va protegir amb valentia i el va cuidar com només sap fer una mare. Des que va sortir d’Ur fins que va morir, Sara mai va mirar enrere. En cap moment es va plantejar tornar a una vida còmoda. Sempre va mirar cap endavant i es va concentrar en el meravellós futur que Jehovà li havia promès. Un futur que encara l’està esperant, tant a ella com a la seva família, i que molt aviat es farà realitat!
Llegeix el relat a la Bíblia:
Què n’has après?
De quines maneres va mostrar valentia Sara?
Fes recerca
1. Va estar malament que Sara es casés amb Abraham encara que era el seu mig germà? (wp17.3 12 § 5, nota)
2. Què és possible que Sara hagués de deixar enrere quan va marxar d’Ur? (wp17.3 13 § 4-14 § 2) A
Fotografia feta amb el permís del British Museum
Imatge A: Una joia que es va trobar a les ruïnes de l’antiga Ur
3. Com sabem que Abraham va actuar de manera sàvia quan va demanar a Sara que digués que era la seva germana? (wp17.3 14 § 6-15 § 2)
4. Encara que Sara era una dona submisa, significa això que mai va expressar la seva opinió? Explica-ho. (g 1/08 29 § 4, 5) B
Imatge B
Medita-hi
Compara Sara amb la dona de Lot.
En què s’assemblaven? (Gèn. 12:1; 13:5-7; 19:12, 15)
En què es diferenciaven? (Gèn. 19:17, 26; Lc. 17:28-32)
Què podem aprendre de les seves decisions i dels resultats d’aquestes decisions?
Sara era una dona molt bonica i el seu marit, un home ric. Si les nostres circumstàncies són similars a les seves, què podem aprendre d’ella? (Prov. 31:30; 1 Tim. 6:17-19)
Com pots imitar la valentia de Sara? C
Imatge C
Ves més enllà
Què m’ensenya aquest relat sobre Jehovà?
Quina relació té aquest relat amb el propòsit de Jehovà?
Què t’agradaria preguntar a Sara quan ressusciti?
Aprèn-ne més
Només poden aprendre de Sara les esposes o també és un bon exemple per als marits?
Esbrina què van fer Abraham i Sara per demostrar que es respectaven.
a Més endavant, Sara va passar per una situació semblant quan el rei Abimèlec se la va endur. Ella va ser valenta i va seguir les instruccions que li va donar Abraham i, de nou, Jehovà la va rescatar.