‘Sobreviuràs’, igual que Jeremies?

1, 2. Per què és lògic interessar-se tant en el benestar espiritual de les persones com en el de les seves famílies?

DESPRÉS d’exhortar els israelites que escollissin qui volien servir, Josuè va dir: «Jo i la meva família volem adorar Jahvè» (Jos. 24:15). Josuè estava decidit a ser lleial a Déu i estava convençut que la seva família també ho seria. Temps més tard, quan s’apropava la destrucció de Jerusalem, Jeremies va dir al rei Sedecies que si es rendia als babilonis ‘sobreviurien, ell i la seva família’ (Jer. 38:17). Però la mala elecció del rei no el va afectar només a ell, sinó també a les seves esposes i als seus fills. Va haver de presenciar l’assassinat dels seus fills, li van treure els ulls i el van deportar a Babilònia (Jer. 38:18-23; 39:6, 7).

² Les dues frases en cursiva fan referència principalment a una sola persona. De fet, tot adult és responsable davant de Déu. Però també fan al·lusió a la seva família, i és lògic, ja que la majoria dels israelites es casaven i tenien fills. Per als cristians d’avui dia, la família també és important. Això es fa evident en el que llegim a la Bíblia i en el que aprenem a les reunions sobre el matrimoni, l’educació dels fills i el respecte pels membres de la família (1 Cor. 7:8, 9; 1 Tim. 5:8).

UNA ORDRE PECULIAR

3, 4. Quina diferència hi havia entre la situació de Jeremies i la de la resta de jueus, i per què això va ser bo per a ell?

³ Jeremies va ser un dels qui va ‘sobreviure’ a la destrucció de Jerusalem. Cal destacar, però, que la seva situació personal diferia de la de la majoria (Jer. 21:9; 40:1-4). Déu li havia dit que ni es casés ni tingués fills, i que no participés en les activitats quotidianes dels jueus d’aquella època (llegeix Jeremies 16:1-4).

⁴ En aquella cultura, era normal que els jueus es casessin i tinguessin fills. La majoria dels homes ho feia, i així podien mantenir la terra dels seus avantpassats dins la seva tribu i la seva família (Deut. 7:14).a I per què Jeremies no ho va fer? Perquè Déu li havia dit que, a causa de tot el que havia de venir, no participés en les ocasions de pena o d’alegria de la gent. No havia de consolar els qui estaven de dol ni havia de menjar amb ells després d’un funeral, i tampoc havia de gaudir d’ocasions festives, com les bodes jueves. Aquests moments alegres i festius aviat acabarien (Jer. 7:33; 16:5-9, BCI). La trajectòria de Jeremies donava força al seu missatge i posava de relleu la gravetat del càstig que havia de venir. I la calamitat va arribar. Et pots imaginar com es devien sentir els qui van haver de recórrer al canibalisme per sobreviure o els qui van veure com les persones que estimaven es convertien en simple carronya? (Llegeix Jeremies 14:16; Lam. 2:20.) Tot i ser solter, Jeremies no va ser digne de llàstima perquè no va haver de patir la pèrdua d’una esposa o de fills durant els divuit mesos que van durar el setge i la matança.

5. Què tenen a veure amb nosaltres les instruccions que trobem a Jeremies 16:5-9?

⁵ Ens apliquen a nosaltres les paraules de Jeremies 16:5-9? No. Més aviat, la Bíblia anima els cristians que ‘consolin els qui es troben en qualsevol aflicció’ i que ‘s’alegrin amb els qui estan alegres’ (2 Cor. 1:4; Rm. 12:15). De fet, Jesús va assistir a un casament i va contribuir a l’alegria de la festa. Però no hem d’oblidar que el futur de l’actual ordre de coses és un tema molt seriós i que els cristians poden passar per proves i privacions. Jesús va remarcar la necessitat d’estar preparats per aguantar i mantenir-nos fidels, com van fer els nostres germans del segle primer al fugir de Judea. És per tot això que cal que meditem seriosament en quina decisió prendrem: ens quedarem solters? Ens casarem? Tindrem fills? (Llegeix Mateu 24:17, 18.)

6. A qui pot beneficiar reflexionar en el manament que Déu va donar a Jeremies?

⁶ Quina importància té el manament que Déu va donar a Jeremies de no casar-se ni tenir fills? Avui dia, alguns cristians fidels tampoc han format una família. Què poden aprendre de Jeremies? I per què aquest aspecte de la vida de Jeremies pot interessar fins i tot als matrimonis amb fills?

7. Per què cal reflexionar en el fet que Jeremies no tingués fills?

⁷ Recorda, en primer lloc, que Jeremies no havia de tenir fills. Però Jesús no va manar que els seus seguidors no en tinguessin. Tot i això, cal destacar que va pronunciar un «ai» per a les dones embarassades o que criessin un nadó quan vingués la tribulació a Jerusalem, que va ocórrer entre els anys 66 i 70 de la n. e. A causa de la situació d’aquestes dones, aquells temps els serien especialment difícils (Mt. 24:19). Com que ara estem a les portes d’una tribulació molt pitjor, les parelles cristianes haurien de pensar seriosament si tindran fills o no. No creus que cada cop és més difícil viure en aquests temps tan crítics? Les parelles admeten que avui dia és un gran repte educar els fills per ‘sobreviure’ a la fi de l’actual ordre de coses. Tot i que cada parella ha de decidir si en tindrà o no, val la pena que analitzi el cas de Jeremies. Ara bé, què hi ha del manament que ni tan sols es casés?

APRÈN DE LA SOLTERIA DE JEREMIES

8. Per què podem dir que no cal casar-se per agradar a Déu?

⁸ Quan Déu va dir a Jeremies que no es casés, no estava establint una norma per a tots els seus servents. De fet, casar-se és bo. Jehovà va crear el matrimoni per poblar la Terra i perquè fos una font de gran satisfacció i plaer (Prov. 5:18). Però no tots els seus servents es van casar. Quan Jeremies profetitzava, entre el poble de Déu segurament hi havia alguns eunucs.b A més, hi havia vidus i vídues, així que Jeremies no era l’únic servent de Déu sense parella. És clar, ell tenia una raó per no casar-se, com molts cristians de l’actualitat també la tenen.

9. Quin consell inspirat sobre el matrimoni hauríem d’analitzar seriosament?

⁹ És veritat que molts cristians es casen, però no tots. Jesús no ho va fer i va dir que alguns deixebles tindrien «el do» de la solteria, és a dir, que es determinarien tant de cor com de ment a mantenir-se solters. A més, parlant d’aquest do, va dir: «El qui pugui acceptar-ho, que ho accepti» (Mt. 19:11, 12, BEC). Per aquesta raó, en comptes de riure d’una persona que és soltera perquè vol fer més en el servei a Déu, encomiem-la per la seva decisió. Hi ha germans que de moment estan solters a causa de les circumstàncies. Potser no han trobat una parella cristiana adequada, i per això és digne d’admirar que estiguin decidits a obeir Déu pel que fa a casar-se «en el Senyor» (1 Cor. 7:39). Altres servents de Déu són vidus o vídues i, per tant, també estan sols.c Però mai haurien d’oblidar que Jehovà i Jesús sempre s’han preocupat dels solters (Jer. 22:3; llegeix 1 Corintis 7:8, 9).

10, 11. (a) Què va ajudar Jeremies a ser feliç tot i ser solter? (b) Com mostren les experiències dels nostres germans que els solters poden gaudir d’una vida significativa?

¹⁰ D’acord amb el que hem vist, mentre Jeremies fos solter podria comptar amb l’ajuda de Déu. Com? Recorda que aquest profeta gaudia d’estudiar la Paraula de Jehovà, la qual, molt probablement, va ser una font d’ànim i de fortalesa al llarg dels anys en què va dur a terme la comissió divina. A més, va evitar l’amistat dels qui el podien ridiculitzar perquè era solter i va preferir «seure sol» a estar envoltat de gent com aquella (llegeix Jeremies 15:17).

¹¹ Molts cristians solters, siguin homes, dones, joves o grans, imiten el bon exemple de Jeremies. Les seves experiències mostren que estar immers en el servei a Déu, és a dir, participar plenament en activitats espirituals significatives, és molt útil. Per exemple, una germana que serveix en una congregació en llengua xinesa apunta: «Ser pionera dóna sentit a la meva vida. Tot i que sóc soltera, no em sento sola perquè porto una vida ocupada i activa. Al final del dia sempre em sento satisfeta perquè veig que la meva predicació ajuda la gent, i això em fa sentir molt contenta». Una pionera de trenta-vuit anys explica: «Penso que el secret de la felicitat radica a ser capaç de gaudir de les coses positives de la teva situació, sigui quina sigui». Una altra cristiana soltera del sud d’Europa va expressar amb franquesa: «La meva vida no és exactament com l’havia planejat, però sóc feliç i ho continuaré sent».

12, 13. (a) Quin punt de vista sobre la solteria i el matrimoni és realista? (b) Què ens ensenya sobre la solteria la vida i els consells de Pau?

¹² Podria haver pensat Jeremies que la seva vida no era com l’havia planejada? Potser sí, però segurament també veia que als qui s’havien casat i tenien fills els passava el mateix. Una pionera espanyola comenta el seu punt de vista: «Conec casats que són feliços i altres que no ho són tant. Això em convenç que la meva felicitat no depèn de si em caso o no». Sens dubte, l’experiència de Jeremies, una de tantes, demostra que es pot tenir una vida plena, gratificant i feliç sense haver-se de casar. L’exemple de l’apòstol Pau també confirma aquesta realitat. Va dir: «Dic als solters i a les viudes que els és millor de restar com jo» (1 Cor. 7:8). Segurament Pau era vidu. En qualsevol cas, sabem que no era casat en l’època en què va dedicar tant temps i esforços a servir com a missioner (1 Cor. 9:5, TBS). Per això, no creus que el fet de ser solter li era un avantatge? Per a Pau, la solteria significava «estar assíduament amb el Senyor sense res que absorbeixi», i així va poder assolir grans fites (1 Cor. 7:35).

¹³ Per inspiració, Pau va afegir: «Aquests [qui es casen] hauran de suportar contrarietats de la carn». Déu també va fer que escrivís aquesta profunda veritat: «Dic als solters i a les viudes que els és millor de restar com jo; però, si no poden guardar continència, que es casin: més val casar-se que cremar-se» (1 Cor. 7: 8, 9, 28). Jeremies no va llegir mai aquestes paraules, però la seva trajectòria al llarg de les dècades demostra que ser solter no és un impediment per gaudir del servei a Déu. De fet, pot contribuir en gran manera a tenir una vida significativa centrada en l’adoració verdadera. El rei Sedecies, que era casat, no va escoltar el consell de Jeremies i per això no va ‘sobreviure’, mentre que el profeta, que era solter, va triar una trajectòria que li va permetre seguir amb vida.

ANIMA ELS ALTRES I DEIXA QUE T’ANIMIN

14. Què mostra la relació que existia entre Pau i la família d’Àquila?

¹⁴ Com hem dit abans, la major part dels homes i dones jueus es casaven i formaven famílies. A l’època de Pau passava el mateix. És clar, la majoria dels cristians que tenien família no podien ser missioners com Pau, però sí tenien molt a fer allà on vivien. Per exemple, podien ser una font d’estímul per als germans i germanes solters. Recorda que, quan Pau va arribar a Corint, Àquila i Priscil·la el van acollir a casa seva i van treballar junts en el mateix ofici. Però la seva relació amb Pau anava més enllà; l’amistat que la família d’Àquila li va brindar de ben segur va ser molt reconfortant. Pensa en els agradables àpats que devien compartir i en altres ocasions de càlida companyia. Creus que Jeremies va gaudir d’una companyia semblant? És veritat que va utilitzar la seva solteria per servir Jehovà, però això no vol dir que hagués de viure aïllat. Probablement va gaudir de l’amistat d’altres servents de Déu fidels i de les seves famílies, com ara la de Baruc, la d’Èbed-Mèlec o la d’altres (Rm. 16:3; llegeix Actes 18:1-3).

15. Com poden les famílies cristianes ser una font d’ànim per als solters?

¹⁵ Avui dia, els cristians que no són casats també es beneficien de l’estimulant companyia de famílies que imiten la d’Àquila. I tu i la teva família? Sou una companyia animadora per als solters? Una germana va expressar els seus sentiments d’aquesta manera: «He deixat el món, i no vull tornar-hi. Però necessito sentir que algú em cuida i m’estima. Li demano a Jehovà que, als qui som solters, ens proporcioni més aliment espiritual i estímul. No som invisibles, i no tots estem desesperats per casar-nos. Però de vegades tinc la impressió que estem sols. És veritat que sempre podem acudir a Jehovà però, quan necessitem estar amb altres persones, de veritat podem comptar amb la nostra família espiritual?». Milers de germans i germanes solters poden respondre honestament que sí, perquè gaudeixen de la companyia animadora dels germans de la seva congregació. El seu cercle d’amistats va més enllà dels de la seva edat; si són oberts, poden gaudir de l’amistat de germans i germanes més grans o més joves.

16. Quines coses senzilles pots fer per animar els germans de la teva congregació que no estan casats?

¹⁶ Si hi dónes unes quantes voltes, trobaràs maneres de ser una font d’estímul per als solters. De tant en tant, els pots incloure en les activitats familiars, com per exemple el vespre d’Adoració en família. Per a ells, un dinar familiar pot significar molt més que senzillament un bon àpat. Què et sembla si prens la iniciativa i quedeu per predicar junts? I si els convides perquè vagin amb vosaltres a treballar en el manteniment de la Sala del Regne o de compres? Algunes famílies també han comptat amb germans o germanes vidus o solters per viatjar plegats a un congrés o fer alguna escapada. Si així ho fas, tots en sortireu molt reconfortats.

17-19. (a) Per què hem de ser amorosos i equilibrats al prendre decisions sobre els pares que han envellit o estan malalts? (b) Quina lliçó pràctica extraiem de com es va ocupar Jesús de la seva mare?

¹⁷ Un altre aspecte a analitzar és quan, en una família, un solter s’ha de fer càrrec dels seus pares envellits. A l’època de Jesús, alguns jueus prominents es desentenien d’aquesta responsabilitat que Déu els havia donat, ja que al·legaven amb astúcia que era més important complir les obligacions religioses que ells mateixos s’havien imposat (Mc. 7:9-13). Però això no hauria de passar a les famílies cristianes (1 Tim. 5:3-8).

¹⁸ Quan els pares envellits tenen més d’un fill a la veritat, és necessàriament el fill o filla solter qui se n’ha de fer càrrec? Una germana del Japó escriu: «M’agradaria casar-me, però no puc perquè he de cuidar els meus pares. Sé que Jehovà entén que els qui estem en aquesta situació patim molt estrès, i estic segura que s’adona del dolor que sentim els solters». No podria ser que aquesta cristiana tingués germans casats que haguessin decidit, sense consultar-li, que ella s’havia de fer càrrec dels seus pares? Si aquest és el teu cas, recorda que Jeremies també tenia germans que no van ser justos amb ell (llegeix Jeremies 12:6).

¹⁹ Jehovà entén els solters i es compadeix dels qui passen per situacions difícils (Sl. 103:11-14). Però els pares que ja són grans o estan malalts són els pares de tots els fills, i no només dels solters. Pot ser que alguns s’hagin casat i hagin format la seva pròpia família, però això no vol dir que els llaços naturals d’afecte s’hagin de trencar, i tampoc els dispensa de complir les seves obligacions cristianes. Recorda que Jesús no va oblidar la seva responsabilitat ni al mateix pal de turment, i va prendre mesures per ocupar-se de la seva mare (Jn. 19:25-27, NM). La Bíblia no estableix normes detallades sobre com compartir la responsabilitat de cuidar els pares que han envellit o estan malalts. Tampoc suggereix que els fills solters són els qui, automàticament, tenen més responsabilitat sobre els pares. En aquest tema tan delicat, tots els implicats han d’imitar el bon exemple de Jesús a l’hora de prendre decisions i han d’actuar de manera considerada i respectuosa amb tots els membres de la família.

20. Què penses de relacionar-te amb els solters de la teva congregació?

²⁰ Sota inspiració, Jeremies va predir: «Ells ja no instruiran, cadascú el seu proïsme i cadascú el seu germà, dient: Coneixeu Jahveh! Perquè tots ells em coneixeran» (Jer. 31:34, TBS). Nosaltres ja gaudim d’aquesta extraordinària companyia a la congregació, incloent els germans i germanes solters. No hi ha dubte que tots volem animar-los i deixar que ens animin, i veure que ells també ‘sobreviuran’.