Pau continua «enfortint les congregacions»

1-3. a) Qui és el nou company de viatge de Pau, i què sabem d’ell? b) Què aprendrem en aquest capítol?

A MESURA que avancen pel camí i van d’un poble a un altre, Pau es mira tot pensarós Timoteu, el seu company de viatge. Aquest jove d’uns 20 anys està ple d’entusiasme i energia i, amb cada passa que fa, s’allunya més i més de casa seva. S’està fent fosc, i Listra i Iconi es van esvaint mica en mica en la distància. Pau es pregunta com reaccionarà Timoteu a les vivències que els esperen. Aquest és el segon viatge missional de Pau i l’apòstol sap que afrontaran molts perills i dificultats.

² Pau confia plenament en Timoteu, segurament molt més que Timoteu en si mateix. És probable que la recent discussió que l’apòstol ha tingut amb Bernabé l’hagi convençut que és molt important escollir bé els companys de viatge. Pau sap que, si vol visitar les congregacions i enfortir-les, és fonamental que tant ell com els seus companys tinguin la mateixa manera de pensar i estiguin fermament decidits a complir amb la seva assignació.

³ En aquest capítol analitzarem quina és la millor manera d’actuar quan sorgeixen desacords. També veurem per què Pau va escollir Timoteu com el seu company de viatge, i en què consisteix la important tasca que duen a terme els superintendents de circuit avui dia.

«Tornem a visitar els germans» (Fets 15:36)

4. Quin era l’objectiu del segon viatge missional de Pau?

⁴ En el capítol anterior vam veure com es van enfortir els germans d’Antioquia quan la delegació de quatre homes, formada per Pau, Bernabé, Judes i Siles, els va transmetre la decisió que havia pres el consell rector sobre la circumcisió. Després, Pau va proposar un nou viatge a Bernabé. Li va dir: «Tornem a visitar els germans a totes les ciutats on vam anunciar la paraula de Jehovà per veure com estan» (Fe. 15:36). La intenció de l’apòstol no era fer una visita social a aquells nous cristians. El relat de Fets deixa clar quin era l’objectiu del seu segon viatge missional. Per una banda, Pau volia continuar comunicant a les congregacions les decisions del consell rector (Fe. 16:4). I per altra banda, com a superintendent itinerant, estava decidit a enfortir la fe dels germans perquè les congregacions seguissin creixent (Rm. 1:11, 12). Com imita l’organització de Jehovà el model que van establir els apòstols al primer segle?

5. Com guia i enforteix les congregacions el Consell Rector?

⁵ Avui dia, Jesucrist dirigeix la congregació cristiana per mitjà del Consell Rector. Aquest petit grup de cristians ungits fa servir cartes, publicacions impreses i digitals, reunions i altres mitjans per guiar i enfortir els testimonis de Jehovà de tot el planeta. El Consell Rector s’esforça de valent per mantenir-se en contacte estret amb les congregacions. Com ho aconsegueix? Mitjançant els milers d’ancians que ha nomenat perquè serveixin com a superintendents de circuit.

6, 7. Quines són algunes de les tasques que duen a terme els superintendents de circuit?

⁶ Els superintendents de circuit se centren en mostrar interès personal i enfortir espiritualment tots els germans de les congregacions que visiten. Per aconseguir-ho, imiten l’exemple de superintendents itinerants del primer segle, com ara l’apòstol Pau. També segueixen el consell que ell mateix va donar a Timoteu, que també era un superintendent itinerant: «Predica la paraula, fes-ho amb urgència tant en temps favorables com en temps difícils, censura, reprèn i exhorta, amb molta paciència i art d’ensenyar [...], fes el treball d’evangelitzador» (2 Tim. 4:2, 5).

⁷ Tal com va aconsellar Pau, els superintendents de circuit, juntament amb les seves dones en el cas dels que estan casats, acompanyen els publicadors a predicar i participen amb ells en els diferents aspectes del ministeri. El seu entusiasme i les seves habilitats com a mestres tenen un efecte molt positiu en tots els germans (Rm. 12:11; 2 Tim. 2:15). Una de les qualitats més destacables dels superintendents de circuit és el seu amor abnegat. Aquests germans es dediquen en cos i ànima a ajudar els altres i estan disposats a visitar les congregacions encara que hagin de viatjar amb condicions climatològiques adverses o a llocs perillosos (Fili. 2:3, 4). A més, presenten discursos bíblics per animar, ensenyar i donar consell. A les congregacions, tots es beneficien molt quan observen la conducta d’aquests germans i imiten la seva fe (Heb. 13:7).

«Una discussió molt forta» (Fets 15:37-41)

8. Què li va semblar a Bernabé la proposta de Pau?

⁸ A Bernabé li va semblar molt bé la proposta de Pau d’anar «a visitar els germans» (Fe. 15:36). Tots dos havien gaudit molt de treballar plegats i, a més, coneixien les zones on anirien i els germans que visitarien (Fe. 13:2-14:28). Per tant, la idea de fer aquest viatge junts tenia molt de sentit. Però, quan Bernabé va dir d’endur-se Joan, a qui també anomenaven Marc, tot es va complicar. Sembla que Bernabé no estava fent un simple suggeriment, ja que el relat diu que «va insistir» perquè el seu cosí Marc els acompanyés en aquest viatge missional (Fe. 15:37).

9. Per què no estava d’acord amb Bernabé l’apòstol Pau?

⁹ A Pau no li va agradar gens la proposta de Bernabé. Per què? La Bíblia diu: «Pau no hi estava d’acord perquè [Marc] s’havia separat d’ells a Pamfília i no els havia acompanyat en l’obra» (Fe. 15:38). Marc havia anat amb Pau i Bernabé en l’anterior viatge missional però, durant la primera etapa del viatge, mentre encara estaven a Pamfília, va deixar la seva assignació i va tornar a Jerusalem (Fe. 12:25; 13:13). La Bíblia no explica per què va marxar, però és evident que Pau va veure aquella decisió com un acte irresponsable, i és probable que per això es preguntés si podia confiar en Marc.

10. Com va acabar el desacord entre Pau i Bernabé?

¹⁰ Bernabé volia que el seu cosí els acompanyés tant sí com no, però Pau es va mantenir ferm i no va canviar de parer. Què va passar a continuació? El llibre de Fets explica: «Això va fer que esclatés una discussió molt forta entre ells i es van separar» (Fe. 15:39). Bernabé es va embarcar cap a Xipre, la seva illa natal, juntament amb Marc. I Pau va seguir endavant amb els seus plans. El relat diu que «va escollir Siles i va marxar després que els germans els confiessin a la bondat immerescuda de Jehovà» (Fe. 15:40). Tots dos van travessar Síria i Cilícia i van enfortir les congregacions (Fe. 15:41).

11. Quines qualitats ens ajudaran a fer les paus quan algú ens ofengui?

¹¹ Aquest relat ens recorda que tots som imperfectes. Pau i Bernabé havien estat escollits per ser representants del consell rector i fins i tot és possible que Pau arribés a ser membre del consell rector. Amb tot, en aquella ocasió, la imperfecció va treure el pitjor d’aquests dos servents de Jehovà. Ara bé, van permetre que aquest desacord trenqués la seva amistat? En absolut. Tot i les seves imperfeccions, van demostrar que eren humils i que tenien la ment de Crist. No hi ha cap dubte que amb el temps van fer les paus i van continuar sent bons amics (Ef. 4:1-3). És més, anys després, Pau i Marc van treballar braç a braç en diferents assignacions teocràtiques (Col. 4:10).a

12. Com poden imitar a Pau i Bernabé els superintendents cristians avui dia?

¹² Encara que aquella vegada van perdre els papers, aquests dos cristians no eren persones conflictives. Tot al contrari, Bernabé era un home molt bo i generós. De fet, no se’l coneixia pel seu nom de pila, que era Josep, sinó per Bernabé, un sobrenom que li van posar els apòstols i que significa «fill del consol» (Fe. 4:36). Pau també era conegut per ser un home afectuós i bondadós (1 Tes. 2:7, 8). Avui dia, els ancians, inclosos els superintendents de circuit, s’esforcen per imitar l’exemple d’humilitat de Pau i Bernabé. Tracten sempre els seus companys ancians i la resta de germans amb bondat i amor (1 Pe. 5:2, 3).

«Donaven bons informes d’ell» (Fets 16:1-3)

13, 14. a) Qui era Timoteu, i com el va conèixer Pau? b) Per què es va fixar Pau en aquest jove? c) Quina assignació va rebre Timoteu?

¹³ Durant el seu segon viatge missional, Pau va visitar les congregacions de la província romana de Galàcia. El relat explica: «Llavors va anar a Derbe i després a Listra. Allà hi havia un deixeble que es deia Timoteu, que era fill d’una dona jueva creient però de pare grec» (Fe. 16:1).b

¹⁴ És molt probable que al voltant de l’any 47 de la n. e., durant el seu primer viatge missional, Pau hagués conegut la família de Timoteu. Però l’apòstol es va fixar en aquest jove uns dos o tres anys després, en el seu segon viatge missional. Per què? Perquè els germans donaven «bons informes d’ell», i no només ho feien els de la seva congregació. El relat explica que tant els germans de Listra com els d’Iconi, que estava a uns 30 quilòmetres, parlaven molt bé d’ell (Fe. 16:2). Seguint la guia de l’esperit sant, els ancians van donar a Timoteu una assignació molt important. De què es tractava? A partir d’aquell moment, Timoteu ajudaria Pau i Siles servint com a superintendent itinerant al seu costat (Fe. 16:3).

15, 16. Com es va fer Timoteu un bon nom entre els germans?

¹⁵ Com és que Timoteu tenia aquesta bona reputació tot i ser tan jove? Que potser va ser per la seva intel·ligència, la seva aparença o les seves habilitats naturals? Moltes vegades, les persones es deixen impressionar per aquestes coses. En una ocasió, fins i tot el profeta Samuel es va deixar endur per les aparences. Per això Jehovà li va recordar: «Déu no veu les coses com les veu l’home. L’home només veu el que hi ha a simple vista, però Jehovà veu el que hi ha a dins del cor» (1 Sam. 16:7). Les boniques qualitats de Timoteu van fer que els germans donessin bons informes d’ell.

¹⁶ Anys més tard, Pau va destacar algunes de les qualitats espirituals de Timoteu. Entre altres coses, va dir que ningú tenia «una actitud com la seva», que mostrava amor sincer pels altres i molt bona disposició a l’hora de dur a terme les diferents assignacions teocràtiques que rebia (Fili. 2:20-22). A més de tot això, Timoteu també era conegut per la seva «fe sense hipocresia» (2 Tim. 1:5).

17. Com imiten Timoteu molts joves?

¹⁷ Avui dia, molts joves imiten l’exemple de Timoteu i s’esforcen per mostrar qualitats cristianes. Gràcies a això, es fan un bon nom davant de Jehovà i dels altres, fins i tot des de ben petits (Prov. 22:1; 1 Tim. 4:15). Aquests joves mostren una «fe sense hipocresia» i eviten portar una doble vida (Sl. 26:4). D’aquesta manera, igual que Timoteu, arriben a ser molt útils i valuosos per a la congregació. Ens fa molt feliços veure que es fan publicadors i que, amb el temps, es dediquen a Jehovà i es bategen!

«La fe de les congregacions s’anava enfortint» (Fets 16:4, 5)

18. a) Com van col·laborar Pau i Timoteu amb el consell rector? b) Com es van beneficiar les congregacions d’obeir les instruccions que van rebre?

¹⁸ Pau i Timoteu van treballar plegats durant anys. Com a superintendents itinerants van dur a terme les diferents assignacions que el consell rector els va donar. La Bíblia ho explica així: «Viatjaven d’una ciutat a una altra i comunicaven als germans les decisions que els apòstols i els ancians de Jerusalem havien pres perquè les obeïssin» (Fe. 16:4). Les congregacions seguien les instruccions dels apòstols i dels ancians de Jerusalem i, com a resultat, «la fe de les congregacions s’anava enfortint, i cada dia creixien més» (Fe. 16:5).

19, 20. Per què hem de ser obedients als que ens dirigeixen?

¹⁹ De manera semblant, els testimonis de Jehovà gaudim de moltes benediccions perquè obeïm de bon grat les instruccions que rebem dels germans que ens dirigeixen (Heb. 13:17). És fonamental que ens mantinguem al dia amb l’aliment espiritual que prepara «l’esclau fidel i assenyat» perquè «l’escena d’aquest món està canviant» constantment (Mt. 24:45; 1 Cor. 7:29-31). Així evitarem que la nostra fe es debiliti i ens mantindrem «sense taca del món» (Jm. 1:27).

²⁰ Els membres del Consell Rector, igual que la resta d’ancians, són homes imperfectes, tal com ho eren Pau, Bernabé, Marc i els altres ancians ungits del segle primer (Rm. 5:12; Jm. 3:2). Ara bé, sabem que podem confiar en el Consell Rector perquè segueix estrictament la Paraula de Déu i imita l’exemple dels apòstols (2 Tim. 1:13, 14). Com a resultat, la fe de les congregacions d’arreu del món es fa més i més forta cada dia.