«Hem decidit unànimement...»

1, 2. a) Quines importants qüestions havia de resoldre el consell rector del segle I? b) Amb quines ajudes comptaven aquests germans per prendre una bona decisió?

A L’AMBIENT es respira una gran expectació. Els apòstols i els ancians que s’han reunit a Jerusalem es miren els uns als altres. Són molt conscients que es tracta d’un moment transcendental. Han de prendre una decisió sobre l’assumpte de la circumcisió i les importants qüestions que han sorgit de retruc: Han d’obeir els cristians la Llei mosaica? Són diferents per a Jehovà els cristians jueus dels cristians gentils?

² Els germans encarregats de prendre la decisió han analitzat amb cura profecies de la Paraula de Déu. També han escoltat amb atenció els testimonis tan convincents que s’han presentat i que demostren que els cristians gentils gaudeixen de l’aprovació de Jehovà. Ja compten amb la informació necessària per prendre una decisió i tenen molt clar quin és el punt de vista de Jehovà sobre l’assumpte. Ara bé, seguiran la guia que els ha donat l’esperit de Déu?

3. Què analitzarem en aquest capítol?

³ El consell rector necessitarà molta fe i valentia per fer-ho. És possible que els líders religiosos jueus se’ls oposin encara més. I, segurament, alguns cristians que segueixen aferrats a la Llei mosaica no voldran acceptar la seva decisió. Sens dubte, s’enfronten a un repte molt difícil. En aquest capítol, analitzarem quins passos va seguir el consell rector per prendre la seva decisió. A més, veurem que el procediment que ells van establir és el mateix que segueix avui dia el Consell Rector dels Testimonis de Jehovà. De fet, aquest procediment és el que tots els cristians hem de seguir quan prenem decisions o afrontem dificultats.

«Això està d’acord amb les paraules dels Profetes» (Fets 15:13-21)

4, 5. De quin profeta va citar Jaume?

⁴ Jaume, el mig germà de Jesús, va prendre la paraula.a Sembla que, en aquesta ocasió, ell era el president de la reunió. Les seves paraules van sintetitzar el consens al qual havia arribat tot el grup. Jaume va dir: «Simeó ha explicat amb tot detall com Déu va dirigir la seva atenció per primera vegada a les nacions per reunir d’entre elles un poble per al seu nom. I això està d’acord amb les paraules dels Profetes» (Fe. 15:14, 15).

⁵ Segurament, el discurs de Simeó, o Simó Pere, i totes les coses que Bernabé i Pau van explicar van ajudar Jaume a recordar textos de les Escriptures que podien aportar llum al tema que estaven tractant (Jn. 14:26). Després de dir: «Això està d’acord amb les paraules dels Profetes», Jaume va citar d’Amós 9:11 i 12. Aquest llibre pertany a la secció de les Escriptures Hebrees que se solia anomenar els «Profetes» (Mt. 22:40; Fe. 15:16-18). Les paraules que Jaume va utilitzar al citar el profeta són una mica diferents de les que llegim avui dia al llibre d’Amós. La raó més probable és que Jaume estigués citant de la Septuaginta, una traducció grega de les Escriptures Hebrees.

6. Com van ajudar les Escriptures a saber quina era la voluntat de Déu?

⁶ Mitjançant el profeta Amós, Jehovà havia predit que en el futur aixecaria «la cabana de David», és a dir, el llinatge reial que duria al Regne Messiànic (Ez. 21:26, 27). Volien dir aquestes paraules que, de nou, l’única nació que comptaria amb el favor de Déu seria el poble jueu? No, perquè la profecia també diu que es reuniria «persones de totes les nacions» i que serien «anomenades pel meu nom [el nom de Jehovà]». Això estava d’acord amb el que Pere acabava de dir: «[Déu] no va fer cap mena de diferència entre ells [els gentils creients] i nosaltres [els cristians jueus], sinó que va purificar els seus cors per la seva fe» (Fe. 15:9). En resum, Jehovà volia que tant jueus com gentils fossin hereus del Seu Regne (Rm. 8:17; Ef. 2:17-19). Les profecies bíbliques enlloc indicaven que els gentils s’haguessin de circumcidar o fer-se prosèlits jueus per ser reis al Regne de Déu.

7, 8. a) Què va dir Jaume? b) Com hem d’interpretar les seves paraules?

⁷ El que deien les profecies era tan clar i el que havien explicat Pere, Bernabé i Pau era tan convincent, que Jaume va dir: «Per tant, la meva opinió és que no s’han de posar obstacles als de les nacions que tornen a Déu. Només cal escriure’ls que s’abstinguin de les coses contaminades pels ídols, de la immoralitat sexual, dels animals estrangulats i de la sang. Perquè des de temps antics hi ha hagut persones que han predicat sobre Moisès a totes les ciutats, perquè cada dissabte el llegeixen en veu alta a les sinagogues» (Fe. 15:19-21).

⁸ Estava Jaume, potser com a president de la reunió, intentant imposar la seva opinió a la resta de germans? De cap manera. L’expressió «la meva opinió és» indica que estava fent un suggeriment basat en tot el que s’havia parlat en aquella reunió i en el que deien les Escriptures. En cap moment va intentar forçar els altres a pensar com ell.

9. Per què era encertada la proposta de Jaume?

⁹ És evident que la proposta de Jaume era molt encertada, ja que els apòstols i els ancians la van acceptar. La decisió que el consell rector havia pres portaria molts beneficis. Per exemple, no posaria «obstacles» als cristians gentils perquè no era necessari que obeïssin la Llei mosaica (Fe. 15:19). Alhora, aquesta decisió mostrava respecte per la consciència dels cristians jueus, que des de temps antics, cada dissabte, havien llegit en veu alta sobre Moisès a les sinagogues (Fe. 15:21).b A més, s’enfortiria la relació entre els cristians jueus i els cristians gentils. Però, el més important de tot és que aquesta decisió complauria Jehovà perquè estava en harmonia amb el seu propòsit. Quina manera tan extraordinària de resoldre un problema que estava posant en perill la unitat i la pau de la congregació. Sens dubte, tots els cristians podem aprendre molt d’aquest bon exemple.

10. Com imita el Consell Rector dels nostres dies el model del consell rector del segle I?

¹⁰ Com hem vist al capítol anterior, igual que al segle I, el Consell Rector dels Testimonis de Jehovà sempre busca la guia de Déu, el Sobirà de l’univers, i de Jesucrist, el Cap de la congregació (1 Cor. 11:3).c Ara bé, com busca aquesta guia? El germà Albert Schroeder, que va ser membre del Consell Rector des de l’any 1974 fins que va morir el març del 2006, va explicar: «El Consell Rector es reuneix cada dimecres i comença orant a Jehovà per demanar-li la guia del seu esperit. Es fa un veritable esforç perquè tots els temes que es tracten i totes les decisions que es prenen estiguin d’acord amb el que diu la Paraula de Déu, la Bíblia». I el germà Milton Henschel, que va servir al Consell Rector durant molts anys fins que va morir el març del 2003, va preguntar als estudiants que es graduaven de la classe 101 de l’Escola de Galaad: «Coneixeu algun consell rector, o junta directiva, d’alguna altra organització que abans de prendre una decisió important consulti la Bíblia?». La resposta és òbvia.

«Van decidir enviar alguns homes escollits» (Fets 15:22-29)

11. Com va comunicar el consell rector la seva decisió a les congregacions?

¹¹ A Jerusalem, el consell rector havia arribat a una decisió unànime sobre l’assumpte de la circumcisió. El següent pas era fer-la saber a les congregacions. Era molt important que la decisió es transmetés de manera clara, i que els germans se sentissin motivats a acceptar-la. Així es mantindrien units. Què van fer per aconseguir-ho? El capítol 15 de Fets explica: «Els apòstols i els ancians, juntament amb tota la congregació, van decidir enviar alguns homes escollits d’entre ells a Antioquia junt amb Pau i Bernabé. Hi van enviar Judes, a qui anomenaven Barsabàs, i Siles, homes amb molta responsabilitat entre els germans». A banda d’això, es va preparar una carta i la van entregar als quatre homes perquè la llegissin a totes les congregacions d’Antioquia, Síria i Cilícia (Fe. 15:22-26).

12, 13. Què es va aconseguir a l’enviar a) Judes i Siles? b) una carta del consell rector?

¹² Judes i Siles eren «homes amb molta responsabilitat entre els germans» i estaven completament qualificats per actuar com a representants del consell rector. En veure aquella delegació de quatre homes, els germans tindrien clar que el missatge que portaven no era simplement la resposta a l’assumpte de la circumcisió, eren instruccions directes del consell rector. La presència de Judes i Siles, els «homes escollits», ajudaria a crear un fort lligam entre els cristians jueus de Jerusalem i els cristians gentils d’altres regions. Aquella decisió tan sàvia i amorosa va contribuir a promoure la pau i la unitat dins del poble de Déu.

¹³ La carta no només resolia l’assumpte de la circumcisió, també contenia instruccions clares per als cristians gentils sobre què havien de fer per obtenir l’aprovació i benedicció de Jehovà. La part més important d’aquesta carta deia: «A l’esperit sant i a nosaltres ens ha semblat bé no posar-vos més càrregues a part d’aquestes coses necessàries: que us abstingueu de les coses sacrificades als ídols, de la sang, dels animals estrangulats i de la immoralitat sexual. Si eviteu del tot aquestes coses, us anirà bé. Desitgem que estigueu bé!» (Fe. 15:28, 29).

14. Com és possible que el poble de Jehovà es mantingui unit enmig d’un món tan dividit?

¹⁴ Avui dia, el poble de Déu continua estant unit, tant en la manera de pensar com d’actuar. Com és possible que enmig d’un món tan agitat i dividit els més de 8.000.000 de testimonis de Jehovà, que serveixen en més de 100.000 congregacions, mantinguin aquesta unitat? Bàsicament per dues raons. La primera i més important és que Jesús, el Cap de la congregació, ens dona instruccions clares i directes mitjançant «l’esclau fidel i assenyat», o Consell Rector (Mt. 24:45-47). I la segona és que arreu del planeta tots els servents de Jehovà seguim de bon grat la guia que ens dona el Consell Rector.

«Es van alegrar molt per l’ànim que van rebre» (Fets 15:30-35)

15, 16. Quin efecte van tenir les instruccions del consell rector en les congregacions, i per què?

¹⁵ El llibre de Fets explica que, quan els quatre homes que van sortir de Jerusalem van arribar a Antioquia, «van reunir tot el grup i els van donar la carta». Quina va ser la reacció dels germans en escoltar les instruccions del consell rector? El relat continua: «Després de llegir-la, es van alegrar molt per l’ànim que van rebre» (Fe. 15:30, 31). A més a més, «com que Judes i Siles també eren profetes, van animar els germans amb molts discursos i els van enfortir». Per què se’ls anomena «profetes»? A la Bíblia, també s’anomena profetes a Bernabé, Pau i altres servents de Déu perquè és un terme que s’utilitza per referir-se a aquells que declaren o donen a conèixer la voluntat de Jehovà (Fe. 13:1; 15:32; Èx. 7:1, 2).

¹⁶ És evident que Jehovà va beneir la decisió que el consell rector va prendre. Com a conseqüència, totes les congregacions es van animar molt. Què va afavorir aquest bon resultat? Sens dubte que el consell rector donés en el moment adient instruccions clares basant-se en les Escriptures i seguint la guia de l’esperit sant. També hi va contribuir la manera tan amorosa i personal de comunicar a les congregacions la seva decisió.

17. Quines similituds hi ha entre la feina que fan els superintendents de circuit i la que van fer Pau, Bernabé, Judes i Siles?

¹⁷ Seguint el model del primer segle, el Consell Rector dels nostres dies dona instruccions al temps degut a tots els servents de Jehovà. Quan pren una decisió, s’assegura que aquesta arribi als germans de manera clara i directa. Un dels mitjans que fa servir són els superintendents de circuit. Aquests abnegats cristians visiten les congregacions per animar-les i per transmetre de manera clara les decisions i les instruccions del Consell Rector. Igual que Pau i Bernabé, els superintendents de circuit passen gran part del seu temps «ensenyant i predicant amb molts altres les bones notícies de la paraula de Jehovà» (Fe. 15:35). I, com Judes i Siles, enforteixen i animen els germans «amb molts discursos».

18. Què hem de fer si volem que Jehovà ens beneeixi?

¹⁸ Com poden mantenir-se unides les congregacions i gaudir de pau enmig d’aquest món fragmentat? Fixem-nos en el que va dir Jaume: «La saviesa de dalt en primer lloc és pura, després pacífica i raonable, sempre està disposada a obeir [...]. A més, el fruit de la justícia se sembra en condicions pacífiques per als que promouen la pau» (Jm. 3:17, 18). No sabem si Jaume estava pensant en l’ocasió en què el consell rector es va reunir per decidir l’assumpte de la circumcisió quan va escriure aquestes paraules. Ara bé, el que sí que sabem és que, si volem que Jehovà ens beneeixi, hem d’estar units i obeir les instruccions dels germans que ens dirigeixen, tal com hem après al capítol 15 del llibre de Fets.

19, 20. a) Què mostra que a la congregació d’Antioquia regnava la pau i la unitat? b) Què van fer Pau i Bernabé un cop es va resoldre l’assumpte de la circumcisió?

¹⁹ Després de rebre les instruccions del consell rector, a la congregació d’Antioquia hi regnava la pau i la unitat. Aquells cristians en cap moment es van posar a discutir amb els germans que havien vingut de Jerusalem. Tot al contrari, van agrair molt la visita de Judes i Siles. El relat explica: «Després de passar-hi un temps, els germans els van desitjar pau i ells se’n van tornar» a Jerusalem (Fe. 15:33).d Podem estar segurs que els germans de Jerusalem també es van alegrar molt quan Judes i Siles van tornar i els van donar detalls sobre el seu viatge. Gràcies a la bondat immerescuda de Jehovà, aquells cristians havien aconseguit l’objectiu que tenien.

²⁰ Una vegada l’assumpte de la circumcisió es va resoldre, Pau i Bernabé, que s’havien quedat a Antioquia, es van centrar de nou en la predicació (Fe. 13:2, 3). Avui dia, quan els superintendents de circuit visiten les congregacions, també s’esforcen al màxim per donar un bon exemple al participar amb entusiasme en la predicació. Sens dubte, aquests germans són una benedicció de Jehovà. En el següent capítol veurem com Jehovà va beneir i va seguir utilitzant aquests dos entusiastes proclamadors del Regne.