Es proclamen «les bones notícies sobre Jesús»

1, 2. Què va passar quan els opositors van intentar aturar l’obra de predicar?

ESCLATA una onada de persecució brutal i Saule comença «a perseguir la congregació amb molta crueltat» (Fe. 8:3). Com a resultat, els deixebles de Jesús han de fugir de Jerusalem. És possible que alguns pensin que Saule està a punt d’aconseguir el seu objectiu d’eliminar el cristianisme. Ara bé, la dispersió dels cristians té un resultat inesperat.

² Tots els deixebles que han hagut de marxar comencen a anunciar «les bones notícies de la paraula» allà on van (Fe. 8:4). Sembla increïble, però la persecució no ha pogut aturar l’obra de predicar. Al contrari, ha contribuït a escampar encara més el missatge. Al fer que els deixebles fugin de Jerusalem, sense adonar-se’n, els opositors han afavorit que persones de terres molt llunyanes escoltin les bones notícies. A continuació, veurem que avui dia ha passat una cosa similar.

«Tots els que havien sigut dispersats» (Fets 8:4-8)

3. a) Qui era Felip? b) Per què la majoria de persones de Samària no havia escoltat mai el missatge, però què havia predit Jesús sobre aquesta regió?

³ Felip era un dels cristians «que havien sigut dispersats» (Fe. 8:4; consulta el requadre «Felip l’evangelitzador»).a Aquest deixeble va anar a Samària, una ciutat on la majoria de persones no havia escoltat mai el missatge de les bones notícies. Recordem que Jesús havia dit als seus apòstols: «No entreu a cap ciutat samaritana. En comptes d’això, aneu una vegada i una altra a buscar les ovelles perdudes de la casa d’Israel» (Mt. 10:5, 6). Ara bé, el Fill de Déu sabia que amb el temps també es donaria un testimoni complet a Samària. De fet, just abans de pujar al cel va dir: «Sereu els meus testimonis a Jerusalem, a tot Judea, a Samària i fins a la part més llunyana de la terra» (Fe. 1:8).

4. Com van respondre els samaritans al missatge de les bones notícies, i per què?

⁴ Quan Felip va arribar a Samària, es va adonar que els camps estaven «blancs, a punt per a la sega» (Jn. 4:35). El seu missatge era com una glopada d’aire fresc per a les persones que vivien allà. Per què? Els jueus no tenien tractes amb els samaritans i, molts d’ells, fins i tot els menyspreaven. Però els samaritans van veure que el missatge de les bones notícies era per a tothom. A diferència dels fariseus que eren estrets de mires, Felip no tenia prejudicis. Ell no feia distincions de classes i compartia el missatge amb totes les persones. Amb raó, «tota la multitud prestava molta atenció al que Felip deia» (Fe. 8:6).

5-7. Què ha passat quan alguns cristians han estat empresonats o s’han vist obligats a marxar a altres països?

⁵ Avui dia, igual que al segle I, els que persegueixen els servents de Jehovà no han pogut aturar l’obra de predicar. Cada vegada que els empresonen o els obliguen a marxar a altres països, només aconsegueixen que el missatge de les bones notícies arribi a més persones. Per exemple, durant la Segona Guerra Mundial, els testimonis de Jehovà van donar un extraordinari testimoni als camps de concentració nazis. Un jueu que allà va conèixer alguns dels nostres germans va dir: «La valentia dels testimonis em va convèncer que la seva fe està basada en les Escriptures i això em va motivar a fer-me testimoni».

⁶ En alguns casos, fins i tot els que ens persegueixen també escolten el missatge i accepten la veritat. Per exemple, el germà Franz Desch va ser transferit al camp de concentració de Gusen, a Àustria, i allà va poder estudiar la Bíblia amb un oficial de l’SS. Imagina’t l’alegria que van sentir quan, anys més tard, es van retrobar en un congrés dels testimonis i tots dos eren servents de Jehovà.

⁷ De vegades, la persecució obliga alguns cristians a marxar a un altre país, malgrat això, no deixen de predicar. Per exemple, quan els testimonis de Malawi van haver de fugir a Moçambic durant els anys 70, van donar un excel·lent testimoni en aquest país. I, més tard, tot i que va esclatar la persecució a Moçambic, aquests germans no van deixar de predicar. El germà Francisco Coana va dir: «És cert que alguns de nosaltres vam ser arrestats diverses vegades per predicar, però veure com les persones acceptaven la veritat ens va convèncer que Jehovà ens estava ajudant, igual que havia ajudat els cristians del primer segle».

8. Quin efecte han tingut la guerra i els problemes econòmics en l’obra de predicar?

⁸ La persecució no ha estat l’única raó per la qual les bones notícies s’estan estenent arreu del món. En les últimes dècades, moltes persones han hagut de deixar els seus països a causa de la guerra o per motius econòmics. Això els ha permès escoltar el missatge del Regne i estudiar la Bíblia als països on han anat. Tots aquests refugiats necessiten escoltar les bones notícies en el seu idioma. T’estàs esforçant per predicar a «gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües» del teu territori? (Ap. 7:9.)

«Doneu-me a mi també aquest poder» (Fets 8:9-25)

9. Qui era Simó, i per què li van cridar l’atenció els miracles de Felip?

⁹ Felip va fer molts miracles a Samària. Per exemple, va curar «paralítics i coixos» i, fins i tot, va expulsar dimonis (Fe. 8:6-8). Tots aquests miracles van impressionar molt Simó, un home que practicava màgia. Les persones admiraven tant Simó que deien: «Aquest home és el Poder de Déu». Però quan Simó, per mitjà dels miracles de Felip, va veure amb els seus propis ulls el verdader poder de Déu, es va fer creient (Fe. 8:9-13). Ara bé, més endavant, els seus motius es van posar a prova. De quina manera?

10. a) Què van fer Pere i Joan quan van arribar a Samària? b) Què va fer Simó quan va veure que els nous deixebles rebien esperit sant per mitjà dels apòstols?

¹⁰ Els apòstols van sentir que a Samària cada vegada hi havia més persones que es feien cristianes, i per això hi van enviar Pere i Joan (consulta el requadre «Pere utilitza “les claus del Regne”»). Quan van arribar a Samària, els dos apòstols «van imposar les mans» sobre els nous deixebles, i tots ells van rebre esperit sant.b En veure el que els apòstols eren capaços de fer, Simó els va dir: «Doneu-me a mi també aquest poder perquè tothom a qui jo imposi les mans també rebi esperit sant». Fins i tot els va oferir diners per tal de rebre aquest privilegi tan especial (Fe. 8:14-19).

11. Com va reprendre Pere a Simó, i com va reaccionar Simó?

¹¹ La resposta de Pere va ser ferma i directa: «Que la teva plata mori amb tu, perquè pensaves que podies aconseguir el regal de Déu amb diners. Tu no pots ni participar en això ni tenir-hi res a veure, perquè el teu cor no és sincer als ulls de Déu». A continuació, va animar Simó a penedir-se i orar a Jehovà perquè el perdonés. Li va dir: «Suplica a Jehovà que, si és possible, perdoni les males intencions del teu cor». Tot sembla indicar que Simó no era un mal home. Encara que en aquell moment la seva manera de pensar estava equivocada, ell volia fer el correcte i per això va demanar als apòstols: «Supliqueu Jehovà per mi perquè no em passi res de tot el que heu dit» (Fe. 8:20-24).

12. Què és la simonia, i com ha afectat a la cristiandat?

¹² Les fermes paraules que Pere va dirigir a Simó són una advertència per a tots els cristians d’avui dia. De fet, com a resultat d’aquest incident, va sorgir l’expressió simonia, que s’utilitza per fer referència a la compra i venda de càrrecs, especialment en contextos religiosos. En realitat, aquesta ha estat una pràctica molt comuna durant tota la història de la cristiandat apòstata. És més, la novena edició de l’Encyclopædia Britannica (1878) va dir: «Si algú estudia la història dels conclaves papals, s’adona que cap elecció ha estat lliure de simonia. En moltes ocasions, aquesta pràctica ha sigut extremadament descarada, greu i vergonyosa».

13. Què hem de fer per no caure en la simonia?

¹³ Tots els cristians hem d’anar amb compte amb la simonia, ja que és un pecat. D’una banda, hauríem d’evitar fer regals cars o lloar excessivament els germans que pensem que ens poden donar algun privilegi a la congregació. D’altra banda, els que tenen certa autoritat a la congregació han d’evitar mostrar favoritisme cap als que són rics. Si féssim qualsevol d’aquestes coses, cauríem en la simonia. Tots els servents de Déu ens hem de comportar com si fóssim «el més petit» i deixar que l’esperit de Jehovà guiï els germans encarregats de fer els nomenaments (Lc. 9:48). A l’organització de Jehovà, no hi ha lloc per a aquells que busquen la seva pròpia glòria (Prov. 25:27).

«Realment entens el que estàs llegint?» (Fets 8:26-40)

14, 15. a) Qui era l’eunuc etíop, i com el va trobar Felip? b) Com va reaccionar l’etíop després d’escoltar Felip, i per què podem dir que el seu bateig no va ser un acte impulsiu? (Consulta la nota.)

¹⁴ Per mitjà d’un àngel, Jehovà li va dir a Felip que es dirigís cap al camí que baixava de Jerusalem a Gaza. Pot ser que Felip es preguntés per què havia d’anar allà però, quan va veure un eunuc etíop que «llegia en veu alta el profeta Isaïes», de seguida ho va entendre (consulta el requadre «En quin sentit era eunuc?» de la pàgina 57). Mogut per l’esperit de Jehovà, Felip es va apropar al carruatge d’aquell home i, mentre corria al seu costat, li va preguntar: «Realment entens el que estàs llegint?». Llavors, l’etíop li va respondre: «Com ho puc entendre si no hi ha ningú que m’ho ensenyi?» (Fe. 8:26-31).

¹⁵ L’etíop va dir a Felip que pugés al carruatge. Imagina’t la conversa tan interessant que van tenir! La identitat de l’«ovella» i del «servent» de la profecia d’Isaïes havia sigut un misteri durant molt de temps (Is. 53:1-12). Però, mentre viatjaven, Felip li va explicar que l’ovella i el servent representaven Jesucrist. Llavors, igual que tots aquells que es van batejar a la Pentecosta de l’any 33, l’etíop, que ja era un prosèlit jueu, va saber què havia de fer. Sense dubtar-ho gens, li va dir a Felip: «Mira! Aquí hi ha aigua. Què impedeix que em bategi?». De seguida Felip el va batejar (consulta el requadre «Per batejar-se va “entrar a l’aigua”»).c Després, l’esperit de Jehovà va guiar Felip cap a Asdod, on va continuar predicant les bones notícies (Fe. 8:32-40).

16, 17. Quin paper tenen els àngels en l’obra de predicar?

¹⁶ Avui dia, tots els cristians tenim el privilegi de participar en la mateixa obra que Felip. Sovint, se’ns presenten oportunitats de compartir el missatge del Regne de manera informal, com per exemple quan viatgem. En moltes ocasions, parlem amb persones de bon cor i sabem que això no ha sigut una casualitat. De fet, la Bíblia diu que els àngels estan dirigint l’obra de predicar perquè el missatge arribi a persones de «tota nació, tribu, llengua i poble» (Ap. 14:6). De fet, això és exactament el que el Fill de Déu va predir. A la paràbola sobre el blat i la mala herba, Jesús va dir que durant l’època de la sega, o la part final del sistema, els segadors serien els àngels. Va explicar que aquests traurien «del seu Regne totes les coses que fan caure en el pecat i les persones que desobeeixen la llei» (Mt. 13:37-41). Durant aquesta sega, Jehovà també utilitzaria els àngels per reunir les persones que formarien part del seu poble: aquells que tindrien l’esperança de governar al cel i «una gran multitud» d’«altres ovelles» (Ap. 7:9; Jn. 6:44, 65; 10:16).

¹⁷ Un fet que demostra que això és així és que, quan prediquem, algunes persones ens expliquen que havien estat orant a Déu perquè les ajudés. La següent experiència és un bon exemple d’això. Un dia, dos publicadors estaven predicant amb un nen petit. A última hora del matí, quan els testimonis estaven a punt de marxar del territori, van veure que, per alguna raó, el nen tenia moltes ganes d’anar a la següent casa. De fet, va anar-hi tot sol i va picar a la porta! Llavors, una noia va obrir i els dos testimonis es van apropar per parlar amb ella. Els germans es van quedar molt sorpresos quan els va dir que justament havia estat orant a Déu perquè algú l’ajudés a entendre la Bíblia. De seguida es van fer plans per començar un curs bíblic amb aquesta noia.

18. Per què no hem de donar per fet el privilegi de predicar?

¹⁸ Si formes part de la congregació cristiana, tens l’honor de col·laborar amb els àngels en l’obra de predicar. Mai abans s’havia arribat a tantes persones amb el missatge de les bones notícies. No donis per fet aquest bonic privilegi! Si t’esforces de valent per predicar amb entusiasme i continues declarant «les bones notícies sobre Jesús», seràs molt feliç (Fe. 8:35).