BIBLIOTECA EN LÍNIA Watchtower
BIBLIOTECA EN LÍNIA
Watchtower
Català
  • BÍBLIA
  • PUBLICACIONS
  • REUNIONS
  • bt cap. 3 p. 20-27
  • «Es van omplir d’esperit sant»

Aquesta selecció no conté cap vídeo.

No s'ha pogut carregar el vídeo.

  • «Es van omplir d’esperit sant»
  • «Un testimoni complet del Regne de Déu»
  • Subtítols
  • Contingut relacionat
  • «Tots junts al mateix lloc» (Fets 2:1-4)
  • «Cadascú sentia que els deixebles parlaven en el seu idioma» (Fets 2:5-13)
  • «Pere es va posar dret» (Fets 2:14-37)
  • «Que cada un de vosaltres es bategi» (Fets 2:38-47)
  • «Ara sou poble de Déu»
    La Torre de Guaita Anuncia el Regne de Jehovà (2014)
  • Els deixebles reben esperit sant
    Lliçons que aprenc de la Bíblia
«Un testimoni complet del Regne de Déu»
bt cap. 3 p. 20-27

CAPÍTOL 3

«Es van omplir d’esperit sant»

Fets extraordinaris que van tenir lloc després que es vessés l’esperit sant a la Pentecosta

Basat en Fets 2:1-47

1. Descriu l’ambient que es respirava a la festa de la Pentecosta.

ALS carrers de Jerusalem es respira un ambient festiu.a Es veu fum pujant de l’altar del temple mentre els levites canten els Salms de l’Hal·lel (Sl. 113 a 118). Probablement canten de manera antifònica, és a dir, dos grups s’alternen per cantar els diferents versos. Els carrers de la ciutat estan plens de gent. Han vingut de llocs tan llunyans com Elam, Mesopotàmia, la Capadòcia, el Pont, Egipte i Roma.b Tots estan aquí per celebrar la festa anual de la Pentecosta, també coneguda com «el dia dels primers fruits madurs» (Nom. 28:26). Avui és un dia molt especial i feliç. S’acaba la collita de l’ordi i comença la del blat.

Mapa on es veuen les diferents regions d’on venien els que van escoltar les bones notícies a la Pentecosta de l’any 33. 1) Regions: Líbia, Egipte, Etiòpia, Bitínia, Pont, Capadòcia, Judea, Mesopotàmia, Babilònia, Elam, Mèdia i Pàrtia. 2) Ciutats: Roma, Alexandria, Memfis, Antioquia de Síria, Jerusalem i Babilònia. 3) Masses d’aigua: mar Mediterrani, mar Negra, mar Roig, mar Caspi i golf Pèrsic.

JERUSALEM, EL CENTRE DEL JUDAISME

La majoria d’esdeveniments que es descriuen als primers capítols del llibre de Fets tenen lloc a Jerusalem. Aquesta ciutat es troba entre les muntanyes de la serralada central de Judea, a uns 55 quilòmetres a l’est del mar Mediterrani. L’any 1070 a. de la n. e., el rei David va conquerir una fortalesa que estava situada en aquesta serralada, al cim de la muntanya de Sió. La ciutat que es va construir al voltant d’aquesta fortalesa es va convertir en la capital de l’antiga nació d’Israel.

Prop de la muntanya de Sió, trobem la muntanya de Morià. Segons l’antiga tradició jueva, en aquesta muntanya és on Abraham va preparar un altar per sacrificar el seu fill Isaac, uns 1.900 anys abans que s’escrivís el llibre de Fets. La muntanya de Morià va arribar a formar part de Jerusalem quan el rei Salomó hi va construir el temple de Jehovà. Aquest edifici va esdevenir el centre de la vida i l’adoració dels jueus.

Els jueus devots d’arreu del món venien a Jerusalem i es reunien al temple per oferir sacrificis, adorar Jehovà i celebrar algunes festes. D’aquesta manera obeïen el següent manament de Déu: «Tres vegades l’any, tots els homes s’han de presentar davant de Jehovà, el teu Déu, al lloc que ell esculli» (Deut. 16:16). A Jerusalem també es trobava el Gran Sanedrí, que era el tribunal suprem jueu i el seu centre de govern.

2. Quins esdeveniments extraordinaris tenen lloc a la Pentecosta de l’any 33?

2 Són al voltant de les nou del matí d’un dia de primavera de l’any 33 de la n. e. Està a punt de tenir lloc un esdeveniment que es recordarà durant molts segles. De sobte, se sent «un soroll del cel, com una ràfega de vent molt forta» (Fe. 2:2). Aquest soroll omple «tota la casa» on s’han reunit uns 120 deixebles de Jesús. Aleshores, passa una cosa extraordinària: apareixen «com unes llengües de foc» que es van col·locant damunt del cap de cadascun dels deixebles.c Llavors, tots ells s’omplen d’esperit sant i comencen a parlar en altres idiomes! Quan surten de la casa, es troben pels carrers de Jerusalem algunes persones que han vingut d’altres països. Aquestes es queden totalment desconcertades perquè senten que els deixebles els parlen «en el seu idioma» (Fe. 2:1-6).

3. a) Per què podem dir que la Pentecosta de l’any 33 és una data històrica en l’adoració verdadera? b) Com va utilitzar Pere una de les «claus del Regne» en el seu discurs?

3 Aquest emocionant relat descriu una fita històrica en l’adoració verdadera: la formació de la congregació de cristians ungits, o Israel espiritual (Gàl. 6:16). Però, aquell dia, van passar altres coses importants. Quan l’apòstol Pere es va dirigir a la multitud, va fer servir la primera de les tres «claus del Regne». Cadascuna d’aquestes claus oferiria privilegis especials a un grup específic de persones (Mt. 16:18, 19). La primera faria possible que els jueus i els prosèlits jueus acceptessin el missatge de bones notícies i fossin ungits amb esperit sant.d Això els permetria arribar a formar part de l’Israel espiritual, i els donaria l’oportunitat de ser reis i sacerdots del Regne Messiànic (Ap. 5:9, 10). Amb el temps, aquest privilegi també s’estendria als samaritans i, més tard, als gentils. Què podem aprendre d’aquests esdeveniments tan transcendentals que van tenir lloc a la Pentecosta de l’any 33?

«Tots junts al mateix lloc» (Fets 2:1-4)

4. Com continua la congregació cristiana actual l’obra que feia la congregació que es va formar l’any 33?

4 La congregació cristiana va començar quan uns 120 deixebles, que estaven reunits «tots junts al mateix lloc» (a l’habitació del pis de dalt d’una casa), van ser ungits amb esperit sant (Fe. 2:1). Al final d’aquell mateix dia, s’havien batejat milers de persones i havien arribat a formar part de la congregació cristiana. Ara bé, això només era l’inici d’una organització que continuaria creixent fins als nostres dies. Actualment, la congregació cristiana està formada per homes i dones fidels que serveixen Jehovà i que prediquen «les bones notícies del Regne [...] per tota la terra habitada per donar testimoni a totes les nacions» abans que arribi la fi d’aquest sistema (Mt. 24:14).

5. De què gaudirien tant al primer segle com avui dia tots aquells que formessin part de la congregació cristiana?

5 La congregació cristiana també seria una font d’ànim i fortalesa espiritual per a tots els que en formarien part, tant per als cristians ungits com, més endavant, per a les «altres ovelles» (Jn. 10:16). L’apòstol Pau valorava molt el suport que es donaven els germans a la congregació. Així ho va mostrar quan va escriure la seva carta als cristians de Roma, on els va dir: «Tinc moltes ganes de veure-us per compartir amb vosaltres algun do espiritual per enfortir-vos, o més ben dit, perquè ens animem els uns als altres per mitjà de la nostra fe, tant la vostra com la meva» (Rm. 1:11, 12).

ROMA, LA CAPITAL D’UN IMPERI

Durant el període que comprèn el relat del llibre de Fets, Roma era la ciutat més gran i poderosa del món. Aquesta ciutat era la capital d’un imperi que, en el seu apogeu, controlava terres que s’estenien des de la Gran Bretanya fins al nord de l’Àfrica, i des de l’oceà Atlàntic fins al golf Pèrsic.

A Roma convivien tota mena de cultures, races, idiomes, creences i supersticions. Una xarxa de carreteres que es mantenien en molt bon estat connectava tot l’imperi, i feia possible que persones i mercaderies d’arreu del món arribessin a la ciutat. Prop d’allà hi havia el port d’Òstia, on arribaven vaixells carregats d’aliments i productes luxosos per als habitants de Roma.

Al primer segle, a Roma hi havia més d’un milió d’habitants. És probable que la meitat d’aquests fossin esclaus: delinqüents condemnats, nens que havien estat venuts o abandonats pels seus pares i presoners de les campanyes militars de les legions romanes. Alguns jueus de Jerusalem van ser portats a Roma com a esclaus quan el general Pompeu va conquerir aquesta ciutat l’any 63 a. de la n. e.

La majoria de la població lliure que vivia a Roma era molt pobra. Vivien atapeïts en edificis de diverses plantes i depenien de les ajudes del govern. D’altra banda, els emperadors van construir edificis impressionants que fins aquell moment mai s’havien vist i que deixaven tothom meravellat. Per exemple, van construir teatres i grans estadis on es feien espectacles gratuïts per entretenir les masses, com ara representacions teatrals, lluites de gladiadors i curses de carros.

6, 7. Com està complint la congregació cristiana la comissió de predicar a totes les nacions?

6 Avui dia, els objectius de la congregació cristiana són els mateixos que tenia la del primer segle. Jesús va dir als seus deixebles que havien de dur a terme una tasca difícil però, alhora, molt emocionant. Els va manar: «Aneu i feu deixebles de gent de totes les nacions. Bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’esperit sant i ensenyeu-los a fer tot el que us he manat» (Mt. 28:19, 20).

7 En l’actualitat, Déu està fent servir la congregació dels testimonis de Jehovà per dur a terme aquesta obra. És tot un repte arribar a persones que parlen tants idiomes diferents. Amb tot, els testimonis de Jehovà tradueixen publicacions bíbliques en més de 1.000 idiomes. Si assisteixes a les seves reunions i participes de manera activa en la tasca de predicar i fer deixebles, tens moltes raons per sentir-te privilegiat. En realitat, formes part del petit grup de persones que tenen l’honor de donar un testimoni complet del Regne i del nom de Jehovà.

8. Com ens beneficia la congregació cristiana?

8 Per tal d’ajudar-nos a aguantar amb goig aquests temps difícils, Jehovà ens ha donat una germandat mundial preciosa. L’apòstol Pau va escriure als cristians hebreus: «Preocupem-nos els uns pels altres per motivar-nos a mostrar amor i a fer bones obres, sense deixar de reunir-nos, com alguns tenen per costum. Al contrari, animem-nos els uns als altres, i més ara que veieu que s’acosta el dia» (Heb. 10:24, 25). La congregació cristiana és un regal de Jehovà que ens permet donar i rebre l’ànim que tant necessitem. Així doncs, mantinguem-nos ben a prop dels nostres germans i germanes espirituals i no deixem mai d’anar a les reunions.

«Cadascú sentia que els deixebles parlaven en el seu idioma» (Fets 2:5-13)

Els deixebles de Jesús predicant a jueus i prosèlits en un carrer ple de gent.

«Els sentim parlar en els nostres idiomes sobre les coses magnífiques de Déu» (Fets 2:11).

9, 10. Què han fet alguns per tal de predicar a persones que parlen altres idiomes?

9 Imagina l’emoció que van sentir els jueus i els prosèlits a la Pentecosta de l’any 33. Tot i que la majoria d’ells parlaven una llengua en comú, probablement l’hebreu o el grec, de sobte «cadascú sentia que els deixebles parlaven en el seu idioma» (Fe. 2:6). Segur que a tots ells els va arribar al cor escoltar el missatge del Regne en la seva llengua materna. És clar, avui dia els cristians no parlem en llengües de manera miraculosa. Amb tot, molts s’esforcen per portar les bones notícies a persones de totes les nacions. De quina manera? N’hi ha que aprenen un nou idioma per tal de donar suport a una congregació d’aquest idioma que tinguin a la vora. D’altres, fins i tot es muden a un altre país. Sovint, quan les persones veuen l’esforç que els testimonis fan per aprendre el seu idioma es queden impressionades.

10 Fixa’t en el cas de la Christine, una germana que va fer un curs de gujarati amb set germans més. Un dia es va trobar amb una companya de feina que parlava gujarati i la va saludar en el seu idioma. La noia es va quedar totalment sorpresa i li va preguntar per què estava aprenent un idioma tan difícil. Això va donar a la Christine una oportunitat molt bona de donar testimoni. La noia li va dir: «Segur que el que em vols dir és molt important».

11. Com ens podem preparar per predicar a persones d’altres idiomes?

11 És cert que no tots podem aprendre un nou idioma, però sí que podem fer alguna cosa per estar preparats per predicar a persones d’altres idiomes. Què podem fer? Per exemple, podríem fer servir l’aplicació JW Language® per aprendre una salutació senzilla en algun dels idiomes que es parlin a la zona on vivim. També podríem aprendre algunes frases o expressions que despertin l’interès d’aquestes persones. Després, podríem dirigir-les a jw.org perquè puguin veure les diferents publicacions i vídeos que hi ha disponibles en el seu idioma. Si fem servir aquestes eines, sentirem la mateixa alegria que van sentir els cristians del segle I quan van veure que les persones es meravellaven a l’escoltar les bones notícies «en el seu idioma».

ELS JUEUS A MESOPOTÀMIA I EGIPTE

El llibre The History of the Jewish People in the Age of Jesus Christ (175 B.C.-A.D. 135) diu: «A Mesopotàmia, Mèdia i Babilònia vivien els descendents dels jueus del regne de deu tribus [d’Israel] i del regne de Judà que havien sigut deportats allà pels assiris i els babilonis».g Segons Esdres 2:64, només 42.360 israelites van tornar a Jerusalem de l’exili a Babilònia. Això va passar l’any 537 a. de la n. e. Josep Flavi va escriure que al segle I de la n. e. hi havia desenes de milers de jueus «vivint als voltants de Babilònia».h Entre els segles III i V de la n. e. alguns membres d’aquestes comunitats van escriure el Talmud de Babilònia.

S’han trobat registres que confirmen que al segle VI a. de la n. e. ja hi havia jueus a Egipte, tot i que és probable que hi haguessin arribat abans. En aquella època, Jeremies va donar un missatge als jueus que vivien a diferents zones d’Egipte, inclosa la ciutat de Memfis (Jer. 44:1, nota). És possible que molts jueus emigressin a Egipte durant l’època hel·lenística. Josep Flavi va dir que els jueus van ser un dels primers grups en establir-se a Alexandria. Amb el temps, se’ls va donar el control de tota una secció d’aquesta ciutat. Al segle I de la n. e., l’escriptor jueu Filó va dir que un milió dels seus compatriotes vivien a Egipte, des del «territori que toca amb Líbia fins als límits amb Etiòpia».i

g Escrit per Emil Schürer i traduït per Sophia Taylor i Peter Christie.

h The Works of Josephus: Complete and Unabridged (Jewish Antiquities, Book 15), traduït per William Whiston.

i The Works of Philo, traduït per C. Yonge.

«Pere es va posar dret» (Fets 2:14-37)

12. a) Com es va complir la profecia de Joel a la Pentecosta de l’any 33? b) Per què esperaven els deixebles de Jesús que es complís la profecia de Joel?

12 «Pere es va posar dret» i es va dirigir a la multitud de persones que havien vingut de tants llocs diferents (Fe. 2:14). Llavors, els va explicar que Jehovà havia fet que els deixebles parlessin en altres llengües de manera miraculosa i que això estava complint una profecia de Joel, que diu: «Vessaré el meu esperit sobre tota classe de persones» (Jl. 2:28). De fet, abans de pujar al cel, el Fill de Déu havia dit als seus deixebles: «Jo suplicaré el Pare i ell us donarà un altre ajudant». I Jesús mateix va explicar que aquest ajudant seria «l’esperit» (Jn. 14:16, 17).

13, 14. Què va fer Pere per arribar al cor dels que l’escoltaven, i què podem fer nosaltres per imitar-lo?

13 Les paraules finals que Pere va dirigir a la multitud van ser molt directes: «Que tota la casa d’Israel sàpiga del cert que Déu ha fet Senyor i Crist a aquest Jesús, a qui vosaltres vau executar en un pal» (Fe. 2:36). La majoria dels que l’estaven escoltant no eren presents quan Jesús va ser executat en un pal, però com a nació sí que eren responsables de la seva mort. Amb tot, Pere es va dirigir als seus germans jueus de manera respectuosa i amb la intenció de tocar el seu cor. El seu objectiu no era condemnar-los, sinó que es penedissin. Com van reaccionar? En comptes d’ofendre’s, «van sentir un dolor que els va travessar el cor» i van dir: «Què hem de fer?». És molt probable que la manera tan respectuosa com Pere els va parlar fos clau per arribar al seu cor i motivar-los a penedir-se (Fe. 2:37).

14 Fem bé d’imitar la manera com l’apòstol Pere va arribar al cor dels seus oients. Quan parlem amb algú, no és necessari rebatre totes les idees que no estiguin d’acord amb la Bíblia. En comptes d’això, podem buscar punts que tinguem en comú. Un cop els trobem, podem explicar alguna idea de la Paraula de Déu i fer raonar la persona amb tacte. Si fem com Pere i presentem les veritats bíbliques de manera respectuosa, és molt probable que les persones de bon cor escoltin i acceptin el missatge.

ELS CRISTIANS A LA REGIÓ DEL PONT

Entre les persones que van escoltar el discurs de Pere a la Pentecosta de l’any 33 hi havia jueus del Pont, un districte del nord d’Àsia Menor (Fe. 2:9). Tot sembla indicar que alguns d’ells es van emportar les bones notícies al seu país d’origen. Per què ho diem? Perquè la primera carta que Pere va escriure la va dirigir als cristians que estaven «dispersats» per diferents regions, entre elles la del Pont (1 Pe. 1:1).j Les seves paraules deixen clar que aquells cristians havien patit «al passar per diverses proves» per causa de la seva fe (1 Pe. 1:6). Segurament aquestes proves van incloure oposició i persecució.

A les cartes que es van intercanviar Plini el Jove, que era el governador de la província romana de Bitínia i del Pont, i l’emperador Trajà es mencionen altres proves que van afrontar els cristians del Pont. L’any 112 de la n. e., Plini va escriure una d’aquestes cartes des del Pont i va dir que persones de qualsevol edat, sexe o nivell social corrien el risc de contagiar-se del cristianisme. Plini donava l’opció de renegar de la seva fe a tots aquells que eren acusats de ser cristians, però si no ho feien, els executava. Alliberava a tot aquell que maleís Crist o que fes una oració als déus o a l’estàtua de Trajà. Ell sabia que «els verdaders cristians mai farien aquestes coses».k

j L’expressió «dispersats» ve d’una paraula grega que significa ‘de la diàspora’ i que està molt connectada amb el judaisme. Això indicaria que molts dels primers conversos provenien de comunitats jueves.

k Backgrounds of Early Christianity, escrit per Everett Ferguson.

«Que cada un de vosaltres es bategi» (Fets 2:38-47)

15. a) Què va dir Pere als jueus i als prosèlits, i com van reaccionar? b) Per què es van poder batejar milers de persones el dia de la Pentecosta després d’escoltar les bones notícies?

15 L’emocionant dia de la Pentecosta de l’any 33, l’apòstol Pere es va dirigir a aquells jueus i prosèlits, i els va dir: «Penediu-vos, i que cada un de vosaltres es bategi» (Fe. 2:38). Com a resultat, unes 3.000 persones es van batejar, segurament en piscines a Jerusalem o als seus voltants.e Es va tractar d’un acte impulsiu? Vol dir això que els estudiants de la Bíblia i els nens que s’han criat a la veritat es poden batejar abans d’estar preparats? En absolut. Tant els jueus com els prosèlits jueus que es van batejar aquell dia eren bons estudiants de la Paraula de Déu i, a més, formaven part d’una nació que estava dedicada a Jehovà. A banda d’això, ja havien demostrat la seva devoció perquè alguns havien viatjat grans distàncies per anar a aquella festa anual. L’únic que els faltava era acceptar l’important paper que Jesús té en el propòsit de Déu. Un cop ho van fer, van estar preparats per batejar-se i així continuar servint Déu com a seguidors de Jesucrist.

QUI EREN ELS PROSÈLITS?

A la Pentecosta de l’any 33, la Bíblia diu que «tant jueus com prosèlits» van escoltar les paraules de Pere (Fe. 2:10).

També explica que Nicolau, «un prosèlit d’Antioquia», estava entre els «homes de bona reputació» que els apòstols van nomenar i van posar a càrrec de la «tasca necessària» de distribuir aliments cada dia als que ho necessitaven (Fe. 6:3-5). Els prosèlits eren gentils, és a dir, persones no jueves que s’havien convertit al judaisme. Amb tot, se’ls considerava jueus perquè havien acceptat el Déu d’Israel i la Llei mosaica, havien deixat d’adorar altres déus, s’havien circumcidat (en el cas dels homes) i havien arribat a formar part de la nació d’Israel.

Quan els jueus van ser alliberats del captiveri a Babilònia l’any 537 a. de la n. e., molts d’ells es van establir lluny de la terra d’Israel i van continuar practicant la seva religió en aquells llocs. Per aquesta raó, persones del Pròxim Orient i d’altres terres més llunyanes van començar a aprendre sobre la religió jueva. De fet, alguns escriptors romans, com Horaci o Sèneca, van afirmar que moltes persones de diferents nacions que van mostrar interès pels jueus i les seves creences van començar a viure com ells i es van fer prosèlits.

16. Com van mostrar els cristians del primer segle un esperit de sacrifici?

16 Sens dubte, Jehovà va beneir aquell grup. El relat diu: «Tots els que es van fer creients estaven junts i compartien tot el que tenien, venien els seus béns i les seves propietats, i repartien entre tots el que en guanyaven, segons el que necessitava cadascú» (Fe. 2:44, 45).f Tots els cristians verdaders volem imitar aquest exemple d’amor i d’esperit de sacrifici.

17. Quins passos ha de fer una persona per poder batejar-se?

17 La Bíblia indica quins són els passos necessaris que una persona ha de fer per dedicar-se a Déu i batejar-se. Primer, ha d’estudiar la Paraula de Déu (Jn. 17:3). També ha de posar fe en Jehovà i en Jesús, i ha de penedir-se de tot cor i demostrar que li dol profundament tot el que ha fet malament (Fe. 3:19). Després, ha de fer mitja volta, és a dir, canviar i començar a viure com Déu vol que visquin els seus servents (Rm. 12:2; Ef. 4:23, 24). Un cop una persona hagi fet aquests passos, estarà preparada per dedicar-se a Déu en oració i batejar-se (Mt. 16:24; 1 Pe. 3:21).

18. Quin privilegi tens com a cristià batejat?

18 T’has dedicat a Jehovà i t’has batejat? Si és així, no donis per fet l’extraordinari privilegi que tens. Igual que els cristians del primer segle, gràcies al poder de l’esperit sant, tu també pots donar un testimoni complet del Regne i fer la voluntat de Jehovà!

a Consulta el requadre «Jerusalem, el centre del judaisme».

b Consulta els requadres «Roma, la capital d’un imperi», «Els jueus a Mesopotàmia i Egipte» i «Els cristians a la regió del Pont».

c Aquelles «llengües» no eren de foc literal, sinó que eren «com unes llengües de foc». Això sembla indicar que aquesta manifestació visible de l’esperit sant tenia l’aparença de flames.

d Consulta el requadre «Qui eren els prosèlits?».

e Aquest no ha sigut el bateig més nombrós que ha tingut lloc. El 7 d’agost de 1993, a un congrés internacional dels testimonis de Jehovà a Kíiv, a Ucraïna, es van batejar 7.402 persones en 6 piscines. El bateig va durar 2 hores i 15 minuts.

f Aquesta mesura temporal va permetre que algunes persones que havien vingut des de llocs llunyans es poguessin quedar més temps a Jerusalem per enfortir la seva fe. Els béns es compartien de manera voluntària, per tant, no es tractava d’una mena de comunisme (Fe. 5:1-4).

    Publicacions en català (1988-2026)
    Tanca sessió
    Inicia sessió
    • Català
    • Comparteix
    • Configuració
    • Copyright © 2026 Watch Tower Bible and Tract Society of Pennsylvania
    • Condicions d’ús
    • Política de privadesa
    • Configuració de privadesa
    • JW.ORG
    • Inicia sessió
    Comparteix